El Marc Vidal ho sap... i ens ho explica.

Ho ha dit ben clar i tots ho hem sentit. Ha agafat el cabàs, s'ha dirigit cap a la porta i, girant-se cap on eren els clients de la botiga, ha sentenciat: "nenes, això acabarà amb un jec d'hòsties".

Ni jo he guardat fusta al moll (1) ni les meves clientes han anat a la font a buscar un cantiret d'aigua, (2) ; però parlem de tot.

Elles, asseguren que els diners volen (com si fossin estornells de la Rambla de Figueres) i que no arriben i que ja veurem per on peta tot. No entenen res; les xifrers que donen els governs, sobre la situació econòmica, no lliguen amb el que viuen cada dia. No es creuen els polítics, gens. Els hi semblen com socis, nou rics, d'un club de tenis de la part alta; prou preocupats per saber quins són els millors restaurants de la ciutat com per preocupar-se de nosaltres.

Totes parlen de les hipotèques, de l'euribor, del totxo...però no n'acaben de treure l'entrallat.

Jo he tingut sort avui. Mentre em baixava un concert per piano de Brahms (el nº 1), he aprofitat per visitar Poliblocs...i així com sant Pau va veure la llum camí de Damasc, jo l'he vist al descobrir el bloc del Marc Vidal
.

Llegiu, llegiu aquest dos articles:

2007, l'any de la punxada

Les 100 claus de la bombolla.

...ja no ens cal dormir per veure-hi clar (3). Gràcies Marc Vidal!

També és molt interessant el bloc Maniobras orquestales...en la blogscuridad.


Un vídeo que no hi té res a veure:



Un altre



i un altre que encara menys



i un altre i prou

Referències

Joan Salvat-Papasseit

(1)

NOCTURN PER A ACORDIÓ

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Joan Salvat - Papasseit

Apel.les Mestres

(2)

LA FADRINA VA A LA FONT

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

En arribar prop de la font,
trobà algú que l’esperava.
Era el fill del moliner
que li fa la mitja rialla.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Si tu em dones un clavell,
jo te’n donaré un altre.
Si tu em feies un petó,
jo te’n donaria quatre.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra,, tralaralà.

Quan arriba a casa seva,
li pregunta així son pare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que apenes raja.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

- Que despentinada vas!
- És que el vent m’escabellava.
- Que enfarinada vas!
- És la pols que aixeca l’aire.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca.
- Aquí dalt potser no,
allà baix fa un altre oratge.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Apel.les Mestres.

J.V. Foix

(3)

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.FOIX