Espanya: la demo-dictadura turca del sud.

Els espanyols sempre han sentit una atracció fatal per les dictadures. Serà el seu subconscient o potser la resultant d'algun cromosoma per descobrir, però el fet empíric és que les "victòries" espanyoles sempre s'han basat en la força i la opressió. La democràcia és un fet tant antinatural per ells com ho pot ser per un peix viure fora l'aigua.

Si en la transició van viure el miratge de la democràcia, la seva evolució ha estat la deriva cap el totalitarisme; la democràcia comporta el respecte a les minories i això no està en els seus gens.

El PP és fill del franquisme, ho porta a la sang. El PSOE comparteix el mateix nacionalisme espanyol i, com en el cas del seu suport a la Dictadura de Primo de Rivera, flirtejar amb el totalitarisme no els hi és del tot aliè.

Cada dia és més descarada aquesta deriva totalitària; tancament de mitjans de comunicació, clausura de televisions, multes contra periodistes, il.legalització de partits, condemnes a presidents de parlaments, incompliment de les lleis...

Els casos d'Ibarretxe, encausat per parlar amb un dirigent polític (mentre Aznar i Zapatero poden parlar amb ETA) o el d'Atutxa, condemnat per no dissoldre un grup parlamentari, defensant les competències basques, són dos exemples feridors de fins a quin punt el poder judicial espanyol suplanta la sobirania popular de les nacions ocupades.



No hi fa res que la Generalitat Valenciana incompleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia
de València, per la qual l'obligava a reconèixer el títol de filologia catalana com a capacitació suficient a les proves de llengua valenciana; en aquest cas la justícia no intervé, no ho considera desobediència a la llei. Només és delicte allò que afavoreix bascos i catalans.

Espanya i Turquia: unitat de destí en l'universal.

Quilapayún & Maria del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?



Quilapayún, al Palau - El pueblo unido jamás será vencido-