Breu explicació de perquè Manuel Mas és com és.

Aquest post fa referència a La fòbia sobiranista de Manuel Mas, publicat per Saül Gordillo en el seu bloc.

Hi ha catalans, com és el cas de Manuel Mas (també Boadella, Vidal-Quadras, Borrell...per citar els més patètics), que amaguen dins l'armari la seva condició nacional, i quan en surten, disfressats d'espanyols com van, han de perbocar les seves fòbies al que són, per fer-se perdonar (?). Diem-ne auto-odi, mala consciència per la seva actuació, principi d'esquizofrènia identitaria...

Els catalans que no surten de l'armari tenen la mateixa tipologia i simptomatologia que els homosexuals de la dreta confesional.

Aquests darrers dies s´ha sabut del cas de l'ex-regidor del PP a Mallorca, Javier Rodrigo de Santos: españolista de pro, dretà sense fisures, membre dels legionarios de Cristo, contrari als matrimonis gais, participant als actes homòfobs organitzats per la lliberticida Conferencia Episcopal Española...i ara es fa públic que frequantava, compulsivament, locals de prostitució masculina , fins el punt de deixar-hi 50.804 euros a compte de les arques municipals. No hi ha res pitjor que aquells qui neguen la seva condició i la blasmen, de cara enfora, mentre la viuen de cara endins.

En Mas, com aquells catalans que han bastit la seva carrera de polítics professionals, al servei d'interessos forans, però que han viscut molt bé assumint aquest rol; prou saben que els successius governs centrals han ofegat el nostre país, que els únics bilingües som els catalano-parlants, que no publicar les balances fiscals ens perjudica, que no defensar els nostres drets fa mal a tots els que vivim a Catalunya. Però s'han d'autojustificar. La supèrbia els pot. Han de negar la major, a la manera de: jo no vaig contra els drets dels catalans, sino que els catalans no tenen drets.