VILA, Enric, La veritat no necessita màrtirs, Barcelona, L'esfera, 2006. p. 21
Exili i mort del President Companys
El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estan a punt d'entrar a Barcelona, travessa la frontera francesa junt amb el lehendakari José Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpinyà (Catalunya Nord), traslladant-se després a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar finalment a La Baule-les-Pins (Loire-Atlantique, Bretanya), quedant-se a França malgrat el perill que corria, en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís Companys i Micó (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni amb Mercè Micó, de la que es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i última esposa.
El 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. És portat primer a Madrid a on se li obren diligències per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, és traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal. [2]
Les darreres hores del president Companys, pati del castell de Montjuic
El 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. És portat primer a Madrid a on se li obren diligències per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, és traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal. [2]
Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!"
Les darreres hores del president Companys, pati del castell de MontjuicAssassins ! ...
El Parlament de Catalunya profanat amb banderes espanyoles i nazis, amb motiu d'una exposició d'homenatge a Adolf Hitler (anys 40s)
L'Esglèsia espanyola donant suport al feixisme i al crim organitzat"Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries".
Campanades a morts-Lluís Llachi que en la mort us persegueixin les nostres memòries".
Homenatge als republicans catalans víctimes del nazisme i el feixisme
Mauthausen- Mossos d'Esquadra en un acte d'homenatge als assassinats en els camps de concentració.
11 comentaris:
(Parlant d'un altre tema)
Cola Cao, què és això? Mai! Mai! Que t'ho empasses i només tusses! Ca!
Crearé, com en Ramon Llull, una "Ars" per convertir tots els infidels al Nesquik! Muahahahah!
Salut i Nesquik!
Hi, I'm emanuele mendicelli, your blog is very interesting.
Hola,
T'agraesc molt la informació que em dónes però no sé com fer-la servir. No sé on he de posar exactament el cosi que m'indiques. No sé gairebé res de "noves tecnologies", només el justet per anant fent al meu blog. Ho sent, no sé com fer-ho.
El "cosi" no, el "codi", volia dir...
Hola, novesflors!
has d'anar a la plantilla, a "modificar HTML" i posar els enllaços així:
a href="http://www.elsud.org/"target="_blank">El Sud
(he suprimit el primer i darrer troç de l'enllaç, perquè sino no ho deixa publicar. Ah!, jo tampoc en sé de "noves tecnologies", però aquest apanyo sí que el sé) :)
Tampoc s'ha de mitificar ni martiritzar a ningú. Cal reconeixer que Companys va cometre bastants errors greus durant la seva presidència, com el fracassadíssim i improvitzat Estat CAtalà del 6 d'Octubre al que no va donar suport ni la seva secretària o el seu meliflu paper davant el radicalisme de la CNT a la rereguarda.
Tot i que, obviament va ser una mort absolutament injusta!
Josep, mai sabràs el plaer de deixar fondre la pols del Cola cao a la boca, t umateix ;)
Mendicellis, moltes gràcies, celebro que tinguis tant bon gust ;)
Glamboy, el que remarco és l'assassinat d' un president elegit pel poble de catalunya a mans de nazis i franquistes amb el suport de l'esglèsia. La part política és evidentment discutible.
L'esglesia com la monarquia espanyola, va recolçar el Franquisme, i ja els veus que feliços estàn al 2008, molts haurien de donar explicacions, i simplement han passat impunes com a criminals i assassins...
Això és la puta Espanya.....
Albert, el que s´ha de fer és recordar-ho sempre. Prou hipocresia i tapar-ho tot !.
Publica un comentari