Salvem al diputat Tardà ?

Tenia pensat escriure un article, més aviat crític, sobre la intervenció del diputat Tardà a l'acte contra la Constitució organitzat per les JERC. Volia dir que la frase "mori el borbó" era de bastant mal gust, una relliscada important, i que, per acabar-ho d'adobar, era un crit espanyolitzant, sucursalista. Ens importa gaire als independentistes si els espanyols tenen rei o no?. Si el que volem és no ser espanyols, sino plenament catalans, per què ens fiquem en aquests jardins que no ens van ni ens venen?. Tot això volia escriure, fins que he llegit les reaccions de la Brunete mediàtica i l'inici de linxament que han engegat els conservadors espanyols i els dos partits de la extrema dreta nacionalista espanyola, els titelles dels bisbes nacional-catòlics, Ciudadanos i UPD. Pobre Tardà!. Cal que li fem costat?.

De bon principi el creia culpable, però, com més hi dono voltes, més el considero víctima del desgavell patrocinat per l'actual direcció d'Esquerra. Quan es perd la carta de navegar la conseqüència lògica és estavellar-se contra les roques.
No es pot fer una política conformista i claudicant, de dilluns a divendres, i els caps de setmana organitzar accions, pretesament radicals, per netejar la mala consciència. A cada relliscada es perden més vots i, també, la possibilitat de recuperar el crèdit davants els electors. La solució no és enviar les JERC a cremar Constitucions sino enviar el govern espanyol als tribunals per no complir l'Estatut, per prevaricar de forma sistemàtica. Mentre es prioritzi el manteniment dels càrrecs a la coherència ideològica (amb tots els pragmatismes que es vulguin), mentre això passi, aniran apareixent Tardàs pixant fora de test.
I l'independentime reculant i en Carod i Puigcercós que no ho volen veure. Renovació per recuperar la credibilitat, aquesta és la qüestió.