dimarts, desembre 29, 2009

I jo que penso que SUMA no suma i que és heuristicament errònia...


Els senyors Espot, Canela i Dalmau, han presentat, fa quatre dies, una proposta política anomenada: SUMA. Per voltes i voltes que doni al tema, m'ho miri com m'ho miri, ho agafi com ho agafi: no aconsegueixo treure'n l'entrallat. Tot plegat esdevé una mena de cerca inútil del pitorro per on s'infla l'enginy. Excès de vuits, nous i cartes que no lliguen?. Analitzem-ho, doncs! :

És impossible, de totes totes, bastir una candidatura unitària que aixoplugui, sota el mateix paraigües: CiU, ERC, RCAT i la CUP. En primer lloc, perquè cap d'aquestes formacions està disposada a formar-ne part; en segon lloc, i argument invalidant definitiu, perquè la pretesa "Gran Coalició" no sumaria (objectiu generador de la proposta), ans el contrari, comportaria la pèrdua de desenes de milers de vots. El votant convergent, de ben segur, es negaria a votar una llista encapçalada pel republicà Puigcercós "el carodicida"; als d'Esquerra, per la seva banda, no els hi passa ni pel cap dipositar una papereta on el primer que es llegeixi sigui el nom de l'Artur Mas. Tampoc resulta agosarat afirmar que seria ínfima la gent aniria a votar Santiago Espot, president de Catalunya Acció, Força Catalunya i portaveu de SUMA....

Aquestes afirmacions quedaran demostrades, empiricament demostrades, en els propers mesos. Espot plantejarà, probablement, presentar-se en una "llista alternativa", al voltant de SUMA, tal com va afirmar a la roda de premsa al Col.legi de Periodistes (crteri que no crec comparteixin els seus companys: l'admirat Canela i l'històric mossèn Dalmau, no ho puc assegurar). Espot faria, potser, bandera del recorrent: "els altres no han volgut la unitat, votan's a nosaltres, doncs".

Si aplegar tots els partits en una sola oferta unitària és inviable i comportaria una sagnia de vots exhuberant, la resultant lògica de tot això ens porta a la inevitable presentació d'ofertes diferenciades, segons clienteles distintes, però desitjablement complementàries: CiU (que no es declara independentista), ERC (que s'en declara però no exerceix com a tal... a menys que la "via Montilla cap a la independència" sigui una estratègia inescrutable, que no sabem capir), i una tercera candidatura aglutinada al voltant de Reagrupament Independentista.

Un cop celebrats els comicis, no abans, el Parlament de la Ciutadella serà el lloc on els electes dels diferents grups hauran de posicionar-se en pro o en contra de la Declaració de Independència de Catalunya. Serà el moment de la veritat !.
Penso que la proposta de SUMA, lamentablement, és totalment aliena a la realitat política del país, ineficaç i inaplicable Jo mateix, ho deixo escrit, no votaré una llista encapçalada per Mas, Puigcercós o Espot (el problema no seria el meu no-vot, sinó els nombrosíssims catalans que coincideixen en aquesta mateixa tesitura). Jo vull votar Joan Carretero...i qui ho desitgi, que ho faci per CiU o ERC. El Parlament, llavors, tindrà la darrera paraula.

La proposta de SUMA és heurísticament errònia. Si entenem el concepte "heurístic", com l'art o ciència del descobriment; entès com l'estratègia, mètode, criteri o truc utilitzat per fer més senzilla la solució de problemes difícils i treuren l'entrallat de forma exitosa; haurem de concloure que la proposta de SUMA no es pot encabir, de cap de les maneres, en aquests pressupòsits referits.
SUMA no suma. Tampoc aporta cap solució imaginativa als problemes que pretesament vol resoldre. La pregunta que ens hem de fer és: si SUMA no serveix pel que ha estat creada, per què serveix?. Si pressuposem la bona fe i intencions impecables dels seus promotors, no ens ha de fer recança preveure - i desitjar- que sabran reconduir la situació; bo i fent del defecte virtut, a fi de trobar-li a SUMA una viabilitat i utilitat que, hores d'ara, no sé veure. Sóc del parer d'aplegar forces al voltant de la proposta democràtica de Reagrupament Independentista. No és més pràctic i intel.ligent no malbaratar esforços?. Sort a tots!

dilluns, desembre 28, 2009

Glòria per sempre a la nació alemanya. Un poble capaç de parir aquesta criatura, no pot morir!.

A les cinc de la matinada he sentit una veu que em deia: "Margarideta lleva't de matí, que a la nevera hi ha Coca-Cola, Margarideta lleva't de matí...olaola. olalí...Margarideta lleva't de matí". I m'he llevat. I he engegat l'ordinador. I vet-ho aquí, que m'he trobat, vatua l'olla!, bevent Coca-Cola i mirant fotos de cotxes despullats...i de cop, sense pudor ni recança, ha aparegut ell...
Bellesa en estat pur. Déu fet cotxe...no, no -que Déu no existeix-. Déu, simplement Déu !.

Heus-lo ací !:


Mercedes Benz 300 S Coupé 1952



Glòria per sempre a la Nació alemanya !.
Un poble capaç de parir aquesta
criatura, no pot morir!.

dissabte, desembre 26, 2009

Quan voleu saber què és impotència...


Quan voleu saber què és impotència, gireu la vista cap els escons on s'asseuen els líders dels partits presents al Parlament autonòmic català. On és l'esperit de la Catalunya sobirana, segrestada avui per bartomeus, babaus polítics i funcionaris capsigranys. On és l'ànima, la vergonya i la dignitat ?. Vivim ofegats per l'imperi del gris !.

Perquè l'engany no duri eternament :

Any nou, foc nou!.

Quan les molles es diuen Mas, Puigcercós, Montilla, Saura... i volem el pa sencer; ens cal, de ben segur, una bona carretada de llibertat!



LA DARRERA PERLA...

Carlos Fuentes de Canal Català, entrevista Joan Tardà, d´ERC, a la pregunta: "Sr. Tarda, què prefereix una República Socialista Espanyola, o una Catalunya Independent Monàrquica (metàfora!)? El Sr. Tarda diu "Oh, claríssim, una República Socialista Espanyola!"; després argumenta que una República Socialista Espanyola ens donaria la independència (!?). Tardà està ancorat a la propaganda soviètica dels 50-60's... i a continuació "què opina sobre les curses de braus?" reposta "home, sempre que sí, és una festa pròpia de Catalunya!". Sense comentaris.

dijous, desembre 24, 2009

Sempre he pensat que els eucalyptus eren - i són- grans persones.


Sempre he pensat que els eucalyptus eren -i són- grans persones, bona gent. Amb el de casa vaig tenir tothora una gran, tendra i enriquidora sintonia...fins que el van tallar; talment com van fer els gavatxos amb la reina Maria Antonieta; ella, però, per dalt, ell per baix.
Recordo -com són els records !, surten de la caixeta que creies haver perdut...i, ai las!, nous sommes ici!...i se't posen a la falda -, recordo doncs, quan l'anava a veure...Sempre (potser em feia pesat, vist en la perspectiva actual), sempre , sempre, l'hi entrava amb la mateixa brometa "fas bona olor avui, troç de fusta presumida!". I ell callava, tímid com era. Mai l'hi he retret el seu posat melinconiós, car em perfuma els records. Qui, en les matinades fresquejants, pot posar preu als pensaments?.

dimarts, desembre 22, 2009

L'exemple del Barça: quan els catalans no depenem dels espanyols, som invencibles


La catalanitat ens fa forts, l'espanyolitat ens debilita !

Catalunya tota va pel pedregar. Estem sota l'efecte de tres crisis superposades: la mundial, l'espanyola i la que comporta el ser una nació ocupada i saquejada. Estem tant acostumats a ser humiliats i robats que considerem aquest estat de submissió el nostre estat natural. Tenim massa assumit el nostre paper d'esclaus.

Però, de tant en tant, es produèixen fenòmens que ens haurien de fer reflexionar. El Barça n'és un. Amb l'arribada a l'entitat d'una junta preparada, ambiciosa i que fa un us desacomplexat de la catalanitat, hem explotat plenament les nostres potencialitats i, com a conseqüencia lògica de tot això: em arribat a ser l'entitat esportiva més important del món!.
La majoria absoluta de camps que engloben l'activitat de la vida empresarial, cultural i social de la nació catalana estan intervinguts i premeditadament castrats pel poder castellà-espanyol; vet-ho aquí, però, que algú s'escapa d'aquesta intervenció espanyola, que s'aprofita d'alguna escletxa i que es pot desenvolupar aliena al jou espanyol: aquest és el cas del Barça, el qual es regeix per la seva pròpia iniciativa i recursos. Lliure d'Espanya, el club català ha arribat al cim de l'èxit; i si això fos poc, pel procés de vampirització de la metròpoli (prohibint les seleccions catalanes i segrestant-ne els seus jugadors) a regalat caritativament al país veí tot tipus de triomfs internacionals, per a la seva selecció...que suplanta la nostra.

Quan guanyem els catalans, els espanyols, morts de ràbia, inicien el procés d'apropiació dels nostres èxits (ja van començar amb Colom...). No es cansen de repetir, llavors: "el club español", "el campeón español", "los jugadores españoles"... I quan el president Laporta exerceix de català, salten com gossos de presa, abominant de la catalanitat del club. Amenacen amb que les "peñas del resto de España abandonaran su apoyo al equipo. El Barça pertenece a todos los españoles...". Han de saber doncs, que per mi poden anar tocant el dos. Espanya representa, en el context universal, aproximadament, el que un gra d'arros en el comput total d'una paella: sinó hi és, el dit gra, tampoc s'el busca. Així doncs, a poc a poc i bona lletra !. Podem viure sense ells...i viure molt millor. Adreçeu-vos a la web del Centre Català de Negocis i comproveu les xifres!.

El Barça és gran perquè és nacionalment català!. Quan més intensament exerceix la seva catalanitat, més universal esdevé. Els seguidors espanyols del Barça són una imfima minoria respecte als blaugranes de tots els països del món. El Barça és de Catalunya i de tot el món.Sápiguen doncs, que no tenen cabuda al nostre club aquells que no respecten la lliure, plena i sobirana catalanitat del FC Barcelona...i sinó els hi sembla bé que es facin seguidors del Manchester United, que de ben segur acceptaran de bon grat deixar de ser el que són per no ofrendre els ínclits descendents de Don Pelayo.

Visca el Barça i visca Catalunya !



Escut del Futbol Club Barcelona l'any 1899



Escut del Barça, any 2009

(Barça , Barcelona , FCBarcelona , crest , tarcza, escudo, schild, blason, Клуб гребень ,câu lạc bộ , klub helmteken , Клуб гребень , клуб билото , skjold , štít , ščit , suojusta , tarian , ασπίδα , pajzsát , perisai , sciath , skjöldur , scudo , פאַרשטעלן , vairogs ; skydas , штит , kalkan ; sköld , سپر , schield , sanggalang )



ÚLTIMA HORA !

CATALUNYA, 4 - ARGENTINA, 2



Bojan Krkic, un altre producte de la TERRA (ferma)



... amb Oleguer i Puyol



fent jugada...

Poseu-vos dempeus: Gerard Piqué !


Xavi Hernàndez, no hi ha barreres que l'aturin!



l'orgull de ser catalans! UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ !

(fotos Catalunya-Argentina, www.elmundodeportivo.es)

dijous, desembre 17, 2009

Els pro-corrides pijo-progres catalano-espanyols

Enterrament de el Yiyo. Plaza de las Ventas, Madrid.
Mort d'un "novillero", Albacete 1912

Jesús Labiano, párroco de Roncesvalles (Navarra), bendijo el 12 de agosto de 1998 la nueva plaza de San Sebastián

Els pro-corrides pijo-progres catalano-espanyols diuen estar contra totes les prohibicions, per tant, també, contra la prohibició de la "Fiesta Nacional". Curiosament, aquesta impresentable colla de Boadelles, només estan a favor de prohibir la llibertat de decidir dels catalans. Jo també estic en contra de prohibir que els ruixeu amb sang de brau quan els veieu pel carrer, al crit de "viva España, viva la libertad, viva la Cosntitución!"


Corrida a Madrid en homentge a un jerarca nazi (constitucionalista?)

Fraseología antológica de los grandes pensadores de la tauromaquia universal:

Pedro Gimferrer (foto)-poeta español autor del "Manifiesto de la Mercé.Por la Libertad"-: "Queremos recordar a todos los catalanes que con la prohibición de la fiesta de los toros lo que podría ser prohibido es una parte de libertad"
R. Pérez de Ayala: “el nacimiento de la Fiesta coincide con el nacimiento de la nacionalidad española y con la lengua de Castilla.....así pues, las corridas de toros........ son una cosa tan nuestra, tan obligada por la naturaleza y la historia como el habla que hablamos”.
Albert Boadella: "esto es el primer paso para la secesión de Cataluña, donde trata de eliminarse todo símbolo español".
Victoria Vera: "por la memoria histórica del país, la Fiesta de los toros nunca debería prohibirse en Barcelona".
Pedro Piqueras: "a nadie se le obliga a ir a los toros. Su prohibición supondría una merma importantísima de nuestra cultura".
Adolfo Suárez Illana:"Resulta increíble que tengamos que dar razones de por qué una manifestación artística no debe ser abolida"
Estrella Morente: "prohibir sería retroceder a la censura, y eso atentaría contra un arte vivo, vinculado a genios como Picasso".
Loquillo: "es vergonzoso que quiera prohibir por decreto tradiciones que forman parte de la cultura con la que crecí en Barcelona".

“Manifiesto de la Mercé. Por la libertad”. (un homenatge a la cursilada amb pretensions intel.lectuals: una boadellada més!)

"Mercé, Barcelona y Libertad son tres palabras unidas por fuertes y antiguos vínculos. Desde que ya en el siglo XIII, con el impulso de Jaume I, los barceloneses Pere Nolasc y Raimon de Penyafort fundaron la orden mercedaria para redimir a los cautivos, Mercé, Barcelona y Libertad no han dejado de ir juntos y acordes.Barcelona, ciudad libre, casa de hombres y mujeres libres, plaza de la tolerancia, del diálogo, del civismo, espacio para expresar libremente la diferencia y en el que quien respeta es respetado. La queremos así: viva, palpitante, en ebullición, capital de Catalunya, metrópoli europea, solar nuestro, ciudad abierta, ciudad de todos. Las fiestas de la Mercé, eclosión de toda clase de actividades, catálogo inacabable de iniciativas populares al cual todos aportan su impulso festivo, han tenido este año nuevamente una feria taurina en la plaza Monumental con un programa de extraordinaria calidad digno de su categoría, que ha reunido a decenas de miles de personas en el histórico coso de Barcelona. Lo celebramos y queremos felicitar a la Empresa y a todos cuantos lo han hecho posible.Conscientes de que la Fiesta de los toros está aquí en peligro si finalmente prospera la iniciativa legislativa que quiere imponer su prohibición, queremos hacer un llamamiento a todos los ciudadanos de Catalunya. No sólo a los aficionados, sino a todos sin excepción: taurinos, antitaurinos e indiferentes ante la Fiesta de los toros.Queremos recordar a todos los catalanes que con la prohibición de la Fiesta de los toros lo que podría ser prohibido es una parte de libertad, es un espacio de libertad lo que todos perderíamos. Cada vez que la libertad de alguien se ve negada o limitada, la libertad de todos pierde peso, se debilita, se empequeñece.Queremos recordarlo ante todo a nuestros representantes parlamentarios que han de tomar la decisión: no es sólo la realidad cultural, festiva, tradicional, económica y social de los toros lo que está en juego: es la misma libertad, es una fracción más de libertad, de la libertad de todos, que con su voto pueden borrar o no de nuestro entorno, y que todos nosotros aquí y ahora podemos perder.Prohibir, un verbo que tantas veces nos ha llegado impuesto desde fuera, no es algo que nos avengamos a recibir en nuestra tradición ni en nuestra cultura hecha de tolerancia, respeto, pacto, inteligencia, entendimiento y sentido común y cordura.¡Que las próximas Firas de la Mercé sean una gran fiesta barcelonesa: una auténtica Fira de y por la Libertad!"


Persones que pagarien per veure un toro vomitant sang... :

Jesús Agelet, Actor. Rosa Agenjo, Pintora. F. Javier Aguirre de la Hoz, Notari. Toni Albadalejo, Director de Teatre i Cinema. Juan Fernando Alemany Santos, Advocat. Ramón Alentorn, Empresari. Jordi-Joan Alsina, Empresari. José Alvarez, Magistrat. Claudio Ambrosio Flores,Veterinari. Rosa Amorós, Artista. Pau Arboix i Pujol,Empresari.Esther Arias, Pintora. Carlos Arregui Rodés, Procurador. Alberto Asensio Malo, Procurador. Manuel Assunçao Coimbra, Empresari. Ramiro Aurín, Enginyer de Camins. Blas Avacio,Inspector de Treball. Luis Badosa,Pintor. Jesús Ma Baigorri Hermoso,Economista i Advocat. Joan Bantí Visa, Empresari. Miquel Barceló, Artista. Joan Barril,Periodista. Eliseo Bayo, Escriptor. Francisco Benjumea García, Empresari. Joaquín Benjumea García, Empresari. Calixto Bieito, Director de Teatre i Cinema. Helena Biosca, Cirurgiana Plàstica. Xavier Boada, Actor. Albert Boadella, Director de Teatre. Alfonso Carlos Bolado, Editor. Manuel Braga,
Empresari. Oriol Brutau, Veterinari. José Antonio Bueno, Soci Director Consultoria. Carmen Buqueras, Coleccionista d'Art. Lluis Cabrera, Músic. Javier Cacho, Veterinari. Juan A. Calzado de Castro, Economista i Actuari d'Assegurances. Juan Cambra Eza, Advocat i Empresari. Darío Campos, Empresari. Carles Canut, Actor. Andrés Carasso Vendrell, Advocat. Carmen Caro, Empresària. Ma José Caro, Empresària. Jaume Casanovas, Empresari. José Luis Casaus Lambea, Bancari. Carles Cases Pujol, Músic. Antonio Castellanos López, Empresari. Claudio Castilla, Genet. David Castillo, Escriptor. Juan José Castillo Sabata, Periodista. José Ma Cata Virgili, Empresari. Pere Celma, Dissenyador Gràfic. Luis Cerezo, Cineasta. Manuel Céspedes Pérez,
Metge Uròleg. Antonio Chavarrías, Productor i Director de Cinema. Carlos Checa, Director d'Orquestra. Elvira Checa, Compositora. Jordi Comas Matamata, Empresari. Silvia Cordova Fernández, Procuradora. Jordi Cornudella Martorell, Escriptor. Eloy Martin Corrales, Professor UPE Pablo Cosado Mozo, Advocat. Rafaela Cuenca Varela, Veterinària. Rosa Cuñat Arias, Secretaria. Félix De Azua, Filòsof i Escriptor. Francesc De Carreras, Catedràtic. Juan José De Diego, Notari. Ramón De España, Periodista. Vivencio De la Iglesia Vicario, Oficial Notaría. Alberto De Leiva Hidalgo, Catedràtic de Medicina. Pedro De Miguel Coll, Empresari. Antoni De Moragas, Arquitecte. Ramón De Pablo Regales, Veterinari. Martín De Pedro Berkovichs, Advocat. Joan de Sagarra, Escriptor. Bernat Dedeu, Filòsof i Periodista. Serafí Del Arco, Periodista. Jesús Del Coso, Advocat. Javier Delso Velazquez, Metge Cardiòleg. Tito Díaz, Escultor. Fernando Díaz Ayén, Advocat. Jordi Domènech Milà, Metge. Ramón Domingo Martínez, Filòsof. Ignasi Duarte, Realitzador. Manolo Dupla Marín, Advocat. José Javier Echave Sustaeta, Advocat. Ferran Escayola, Advocat. Miguel Escobar, Advocat. Familia Escriba, Pastissers. Arcadi Espada, Periodista. Antón Maria Espadaler, Professor UB. Jordi Estadella, Presentador. Urbano Esteban Pellón, Advocat. Marta Esteban Roca, Productora Cinematogràfica. Antonio Esteve Guardiola, Tècnic Industrial. Joan Estrada Perera, President Loby "Un dels nostres". Jordi Evole El Follonero", Showman. Daniel Fernandez Capó, Empresari. Juan A. Fernandez Velilla, Advocat. Carles Flavià, Actor. Ana Flo, Artista. Josep Ma. Fontseré, Productor Teatral. Ramón Fontseré, Actor. Miquel Angel Fornies, Periodista. Juan Gandarias, Economista. Manu Garayoa, Periodista. Nuria Garcés, Relacions Públiques. Concha García Campoy, Periodista. Carmen García Gómez, Funcionària. Luis García Martínez, Procurador. Joan Gardy Artigas, Escultor. Mario Gas, Actor i Director. José A. Gascón Sánchez, Estomatòleg. Rosa Gil, Restauradora. Manuel Blasco Gil Bernabé, Metge. Alberto Gimeno, Periodista. Pere Gimferrer, Escriptor. Victor Gómez Pin, Filòsof. Manuel González, Arquitecte. Óscar Grau, Jugador de Handbol. Jordi Grau, Director de Cinema. Rafa Guijosa, Jugador de Handbol. Eudald Guillamet, Conservador de Bens Culturals. Isidoro Guillén Montenegro, Advocat. Jorge Guillén Montenegro, Cirurgià Ortopèdic. Roberto Guirado García, Advocat. Roberto Guirado Martínez, Advocat. Elvira Hernández Maluquer, Marketing. Alberto Herranz Aparicio, Ramader. Agustín Iranzo Reig, Notari. Néstor Jacob, Empresari i Inventor. Félix Jiménez, Advocat. Jerónimo Jiménez, Professor d'Institut. Rafael Jiménez de Parga, Catedràtic Universitat. Martí Jordà, Empresari. Jaume Josa, Científic. Jesús La Fuente Barraza, Metge. Jesús La Fuente Millán, Metge. Manuel Lanuza Gómez, Advocat. Ignacio Lemus Otero, Advocat. Mar Lisson, Grafista. Robert Llimós, Pintor. Pere Lloberas, Veterinari. Josep Ma Llobet Barbany, Vicepresident A.S.C. Francesca Llopis, Artista visual. Carles López Negre, Interiorista. Nazario Luque Vera, Pintor. Miguel Macaya, Artista Plàstic. Enric Majó Miró, Actor. Candice Marcos Ferratone, Veterinària. Gonzalo Marín Garde, Procurador. José Alberto Marín Sánchez, Notari. Luis Maristany, Advocat. Quim Marqués, Cuiner. Mayte Martín, Cantaora. Antonio Martínez Comín, Auditor de Comptes. Carmen Martínez Ladrón, Marketing Relacional. Javier Martínez Lehman, Notari. Mar Martos García, Comerciant. Josep M. Mateo, Director General Multinacional. Xavier Medina-Campeny, Escultor. Isabel Menéndez Cabrera, Tècnica de Suport Logístic i Comptabilitat. Pilar Merino Merchán, Advocat. Pilar Mijangos Pejó, Empresària. Mercedes Milà, Periodista. Joan Miralles, Agent de Viatges. Natalia Molero, Escriptora. Alejandro
Molina Romero, Escultor. Jaime Monjo Carrió, Notari. Joan Mora, Escultor. Teresa Mora Ventura, Catedràtica Francisco Moreno Duque, Metge. Pep Munné, Actor. Néstor Munt, Músic. Juan Manuel Nadal Reimat, Advocat. Javier Navarro Giménez, Empresari. Jordi Obiols, Psiquiatra. Joan Oller, Periodista. Hugo O'Neill, Empresari. José O'Neill, Empresari. Onliyú, Contista. Leopoldo Ortega Monasterio, Psiquiatra. Enric Pantaleoni, Empresari. Carlos Pardo, Empresari. Silvia Pardo, Empresària. Ramón Parellada, Restaurador. Ramón Pasamonte Contel, Empresari. Javier Pascual Ayúcar, Advocat. Perico Pastor, Arquitecte i Pintor. Cristóbal Pera, Medicina. Antonio Peral Gómez, Funcionari de Justícia. Esmeralda Pérez, Empresària. María del Carmen Pérez Aguado, Especialista Consultora. Carlos Pérez Duque, Veterinari. Saturnino Pérez Portillo, Veterinari. Oriol Pérez Treviño, Musicòleg. Hernán Pesqueira, Advocat. Joan Pi, Metge. Hug Pla Cortés, Cuiner. Jorge Planas, Metge. José Carlos Pliego Losada, Advocat. Leopoldo Pomes, Realitzador. José Luis Ponce Galceran, Editor. Joan Pons i Benet. Veterinari. Concepción Portillo, Professora. Elisa Portillo Boutin, Professora. Manuel Portillo Boutin, Empresari. Josep Maria Pou, Actor. Sergio Pregonas Batalla, Empresari. Rosa Prim Solsona, Professora. Alfredo Puente Hernando, Fotògraf. Agustí Puig, Artista-Pintor. Josep Puigbó, Periodista.
Fernando Pújala Foz, Farmacèutic. José Ramón Pújala Foz, Industrial. Maria Rebolloso Salvador, Mestra. Pilar Rebull, Logopeda. Enric Reyna Benaberre, Empresari. Josep Ribas Folguera, Arquitecte. Josep Maria Riera Gassiot, Editor. Camil Roca, Publicista. Elisabet Rodríguez, Veterinària. Francisco Rodríguez, Sociòleg, Terapeuta, Filòsof. Felipe Rodríguez, Funcionari. Gemma Rodríguez, Advocatessa. Ma Lourdes Rodríguez Ramírez, Notaria. Joan Roig, Químic Farmacèutic. Xavier Roig Mallol, Empresari. José Ma Román Muñoz, Advocat. Javier Romero Barrio, Veterinari. Manuel Royes Vila, Delegat Govern Zona Franca. José Ma Royo Arpón, Professor Dret Romà UB. Luis Royo Sanz, Industrial. Francisco Ruiz Montesinos, Comerciant. Antonio Saavedra, Enginyer. Jordi Saavedra López, Veterinari. Josep Saavedra López, Metge. Txell Sabartés i Roselló, Productora. Alfredo Sáenz, Veterinari. Pilar Sáenz Recoder, Actriu. Robert Saladrigas, Escriptor. Fernando Salas, Dissenyador. José Sánchez Moreno, Advocat. José M. Sánchez Ortega, Catedràtic Cirurgia. Rodrigo Sancho, Funcionari. Rafael Santiveri, Empresari. Ernest Santolalla Bas, Metge. Sebastián Sastre Papiol, Advocat. Rafael Seguer Irigoyen, Notari. Toni Sevilla, Actor. Jaume Sisa, Cantant. Peter Sissek,Viticultor. Enrique Solans, Advocat. Juan Soto Viñolo. Escriptor. Montse Sunyer Ollé, Infermera. Francesc Tané, Empresari. Jose A. Teomiro,Veterinari. Juan Manuel Teomiro, Ferrador. Joaquín Tornos, Catedràtic. Manel Torreblanca Ramírez, Empresari. Francesc Torres, Artista visual. Pere Torras, Metge Cardiòleg. Manuel Trallero, Periodista. Xavier Trias Arraut, Consultor. Dolors Tuneu, Actriu. Óscar Tusquets, Arquitecte. Pablo Usón, Productor. Luis Usón Duch, Advocat. Pedro Valero, Empresari. Francisco Valero Politi, Advocat. José Vallejo, Director d'Autoescola. Pedro Vallejo Bombin, Veterinari. Roberto Vallejo Bombin, Enginyer de Monts. Elvira Vázquez, Empresària. Ramón Vázquez Garcia, Notari. Kiko Veneno, Cantant. Carlos Viladás Gené, Advocat. Joan Pere Viladecans, Pintor. Pau Vilanova, Dissenyador. Daniel Villamediana, Director de Cinema. Jaume Villanueva Massa, Director d'Escena. Joan Vintró, Catedràtic. Antoni Vives Fierro, Pintor


dimarts, desembre 15, 2009

L'economia de Catalunya l'endemà de la independència

Conferència-col.loqui amb: Raimon Escudé, Salvador Garcia-Ruiz i Ramón Carner.



Font:Reagrupament.cat
Un nou acte de Reagrupament va tenir lloc a Terrassa aquest divendres per a parlar de les repercussions de la independència per a l'economia catalana. Com va dir la presentadora de l'acte, Ramona Vergés, davant de més de 100 assistents, els associats a Reagrupament tenen plena confiança en l'assoliment de la independència, i parlen dels avantatges que tindrem els catalans l'endemà per a sumar més gent al moviment independentista com més ràpid millor.
11-12-2009_economia_lendema1.jpgEl primer a parlar fou Raimon Escudé i Pladellorens, advocat i ex-diputat, qui fou primer secretari de la Mesa del Parlament el 1995. Escudé parlà com un català ja gran que ha hagut de patir de la por, del sotmetiment i de la humiliació del franquisme en tota la seva llargària, però que ha treballat incessantment per Catalunya i que avui ens transmet la seva confiança que el nostre futur serà brillant amb un estat propi. La relació entre Catalunya i Espanya sempre ha estat dolenta: ha conduït a un Estat espanyol que és estructuralment dependent de l'espoli fiscal continuat a Catalunya. Per això, per exemple, el concert econòmic que tenen els bascos és impossible d'aconseguir per a Catalunya sense la independència, perquè no seria compatible amb la sostenibilitat econòmica de l'actual model d'Estat espanyol, ni amb la contínua capitalitat i domini de Madrid. Per això és també tan important per a l'Estat espanyol negar l'existència de la nació catalana, i per això la prohibició de la llengua catalana rebé un ampli suport de la societat espanyola durant el franquisme, mentre que la feble promoció de la nostra llengua que podem fer els catalans dins l'Estat espanyol en democràcia rep una fortíssima oposició espanyola. Entre molts exemples de l'anticatalanisme crònic de la societat espanyola que Escudé va esmentar, podem citar el de la forma com va acabar la Setmana Tràgica al 1909, quan un tal senyor Juan de la Cierva va dir que això era una revolta separatista catalana. Fou la recepta segura perquè l'esquerra espanyola no digués res. Sortim, doncs, d'un túnel fosc i lleig, però ara ens cal decisió i voluntat ferma per aconseguir allò que el treball de tants catalans durant incomptables generacions ha fet que avui sigui possible: l'Estat català.


Seguidament parlà Salvador Garcia-Ruiz, economista i fundador del col·lectiu Emma, que féu un resum de la triple crisi econòmica que pateix Catalunya: la internacional, que hem de passar igual que tots els altres països; l'espanyola, i la catalana. La crisi espanyola ens ha arrossegat també a nosaltres a exagerar la contribució del sector de la construcció i serveis a l'economia, a sofrir un deute públic excessiu i una altíssima taxa d'atur, i a un sistema educatiu deficient que pot posar en perill la nostra competitivitat en el futur. De la crisi espanyola no en podem sortir, evidentment, essent part de l'Estat espanyol, ni tampoc de la crisi específicament catalana, la que es deu a l'espoli fiscal, la manca d'infrastructures i inversions, i la fuga d'empreses. A part de l'espoli fiscal de 22.000 milions d'euros l'any que paguem els catalans i no tornen, sofrim de la discriminació de l'Estat espanyol que impedeix el desenvolupament natural de l'eix mediterrani i de l'aeroport de Barcelona, i afavoreix la instal·lació d'empreses a Madrid a través del control de l'administració. Només així aconsegueix l'Estat espanyol mantenir el domini madrileny per damunt de l'economia catalana. Inclús el senyor Angel de la Fuente, de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada del CSIC, reconeix que Madrid és la més gran beneficiada del nou sistema de finançament, que com sabem no resoldrà els problemes de Catalunya i deixa la Generalitat amb els seus greus problemes deficitaris.


11-12-2009_economia_lendema3.jpgFinalment parlà Ramon Carner i Alivés, president del Cercle Català de Negocis, empresari, i ex-regidor d'ERC a Sant Feliu de Codines. El Cercle Català de Negocis és una associació empresarial que té com a objectiu final assolir l'estat propi per Catalunya en menys de 5 anys. Vol ser un "lobby"' català format per empresaris, directius, professionals i autònoms, i l'últim treball que ha publicat és "La Nòmina Catalana"'. Està desvinculat de qualsevol opció política i només recolzarà aquella que camini cap a la consecució d'un estat propi. Carner va explicar que l'economia i la nació han d'anar juntes, com sempre hi han anat en la defensa de Catalunya. Com ja va dir Josep Trueta, els catalans ens basem en un esperit de llibertat i en la capacitat de comerciar. Això ha prevalgut en moltes generacions: en la dels nostres avis, la generació vençuda que malgrat tota l'adversitat va saber tornar a començar el treball de reconstrucció del nostre país; en la dels nostres pares, la generació de la por que va seguir calladament dotant Catalunya d'una força econòmica; i ara la nostra, que s'alça després d'una transició pactada sota la por per a proclamar la nostra voluntat d'independència, la nostra voluntat de contribuir a Europa i al món des de l'Estat català per al progrés social, econòmic i democràtic. Cada cop som més els que veiem que un futur emprenedor i il·lusionador només el podrem tenir amb un estat propi. I la clau per aconseguir-lo està en cercar l'entesa amb els interessos econòmics de la Unió Europea, la qual vol òbviament una Catalunya productiva que contribueixi al màxim de la seva capacitat al desenvolupament europeu. Inevitablement, les grans empreses que vegin bones oportunitats d'inversió a una Catalunya independent pressionaran per al reconeixement de l'Estat català per part dels governs més influents.


Ramon Carner continuà una amena exposició parlant sobre molts altres problemes que seguirem tenint els catalans fins que no ens n'anem de l'Estat espanyol. L'estructura immobilista del funcionariat espanyol, incapaç de reformar-se de l'empremta franquista, n'és un: això quedava il·lustrat amb la seva experiència de regidor, quan ens va explicar com en un ajuntament la secretària mana molt més que no pas l'alcalde, perquè cada vegada que es vol fer una proposta sorgeixen totes les regulacions de l'Administració pública que impedeixen la innovació. Això segurament també perjudica el nostre sistema educatiu, basat també en les normes del funcionariat espanyol per als mestres, que produeix un dels pitjors resultats a la Unió Europea. La Catalunya independent disposaria de grans avantatges respecte la realitat actual que van més enllà de l'alliberament de l'espoli fiscal: una estructuració moderna de l'administració pública, una inversió molt més eficaç dels nostres recursos (tals com el comerç marítim i l'eix ferroviari mediterranis), i una millora de l'ensenyament amb programes educatius catalans on els mestres tinguessin les oportunitats professionals, la motivació per a l'excel·lència i el reconeixement social que es mereixen.
11-12-2009_economia_lendema4.jpg

En una paraula, una Catalunya amb estat propi podria aspirar a ser un país com Finlàndia, amb el millor sistema escolar d'Europa, orgullós de la seva història i la seva llengua, utilitzant òptimament els seus recursos i contribuint al progrés de les nacions democràtiques i lliures del món. En aquests moments en què es preparen les consultes del 13-D, Ramon Carner va dir quelcom que ja volem creure molts catalans: el 2014 ja es veu massa llunyà per a la independència, la volem abans. Des de molts àmbits i organitzacions, molts catalans treballem per un objectiu comú, amb raons de pes i amb una força imparable. Com canta el nostre Raimon, "no em trobe sol, company, no et trobes sol, i en som molts més dels que ells volen i diuen".

11-12-2009_economia_lendema5.jpg


dissabte, desembre 12, 2009

Per tots aquells que han mort per una Catalunya lliure: voteu SÍ !



LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
Ventura Gassol
Consulta sobre la independència a sant Jaume de Frontanyà

Per ells
, assassinats pels espanyols per defensar la pàtria i llibertat dels catalans....

Lluís Companys i Jover (president de la Generalitat de Catalunya), Pau Claris (cap de la República Catalana). Josep Sunyol (president del Futbol Club Barcelona), Manuel Carrasco i Formiguera ( fundador d'UDC), Carles Rahola, Josep Moragues, Tomàs de Sunyer i Gual, Gerard Basea, Josep Coromines, Pere de Prado, Josep Argemir, Francesc Roca, Antoni Villó, Francesc Argilés, Josep Vendrell, Ramón garriga, Joan Soler, Aleix Brusi, Sebastià Mulet, Antoni Antonelli, Jeroni Pont de la Creu, Francesc Rosés, Antoni de València, Martí Sans....

Per ells: voteu SÍ !

dijous, desembre 10, 2009

Si un dia em perdo, trobeu-me compartint casa amb un Grumman Albatross...


Si un dia em perdo, trobeu-me compartint casa amb un Grumman Albatross dels guarda-costes dels Estats Units. Ens veureu silents per algun pati del carrer Àngel Guimerà: ell prenent l'ombra, jo podant els magraners. El poble no el sé, l'essència sí.

Pau magrana damunt el blanc marí. Escuma i roig encès. Això serà tot.


dilluns, desembre 07, 2009

Miquel Casajuana, exercint de català lliure als Estats Units


En Miquel Casajuana és un jove malgratenc resident actualment a Carolina del Nord ( EEUU). A banda dels estudis de Comerç Internacional a la Winthrop University i de ser un destacat jugador de l'equip de futbol de la seva universitat: els Eagles! (aquí podeu aplaudir fervorosament), en Miquel també reserva una mica de temps per publicar interessants articles en el seu bloc "El Politburó capitalista".

Avui, llegint un dels seus posts, "Ambaixador per un dia", he pensat que si la pàtria dels catalans continua viva i persevera en el dur combat, fins assolir les llibertats nacionals, és gràcies, en gran mesura, al compromís, tenacitat i intel.ligència de compatriotes de pedra picada com en Miquel Casajuana.
Quina diferència més abismal entre l'alçada patriòtica i moral d'en Miquel i la mesquinesa rastrera i mercenària d'un altre resident als EEUU, el baixllobregatí Pau Gasol. Al barbut basquetbolista, l'alçada només l'hi serveix per situar el seu cervell al nivell del de les girafes; el del Miquel, sortosament per la dignitat humana, no s'ha perdut entre les altes branques de les acàcies, com escau a les girafes i al de Sant Boi, sinó que el té allà on ha de ser: prop del cor!.

Catalunya serà lliure si els catalans actuem com a ciutadans d'una Catalunya sobirana, lliure de qualsevol jou...i això, ni més ni menys, és el que fa en Miquel als Estats Units d'Amèrica: exercir de català lliure.

Així ho explica en el bloc:
"Fa cosa d'un mes la universitat va proposar als estudiants internacionals participar a la "International Expo" que, com cada any, s'organitza al voltant d'aquestes dates en motiu de la celebració de la "International Education Week". Per un motiu o altre mai havia pogut prendre'n part en els tres anys anteriors i conscient de la meva disponibilitat en la present edició em vaig presentar voluntari per formar-ne part. Els membres de l'organització, un cop fetes les pertinents explicacions, no van posar cap tipus de pega perquè juntament amb Aràbia Saudita, Brasil, Corea del Sud, França, Ghana, Holanda, Índia, Nigèria i la Xina, representés Catalunya a l'exposició..." (podeu llegir l'article sencer aquí)

Miquel, en nom dels catalans, de tot cor: gràcies !



La bandera del Principat de Catalunya: estat entre estats!

dimarts, desembre 01, 2009

Cas Centelles: el PSOE compra traïdors amb els nostres propis diners!

El petó de Judes de Giotto

Algú ha acusat la Generalitat de no haver presentat una oferta prou sucosa als lamentables germans Centelles i que, gràcies a aquest fet, el govern espanyol ha pogut presentar-ne una de més elevada i, per tant, endur-s'en el llegat Centelles cap a l'estranger; cap a Salamanca...a la seu de la repressió franquista. Les fotos del seu pare, de l'Agustí Centelles, quedaran tacades de sang. Patètic!.
Cal que ens preguntem perquè els catalans no hem pogut fer una oferta millor que evités la perdua del nostre patrimoni: potser perquè algú fa que estem a la misèria?, potser perquè els qui ens espolien, sense treva ni vergonya són, precisament, els qui s'han pogut permetre presentar la proposta més qüantiosa...els mateixos, també, que han utilitzat els impostos dels catalans per espoliar-nos el propi patrimoni?. Miserables!

Fins quan hem d'aguantar tanta indignitat i deslleialtat dels espanyols, en aquest cas dels socis del Puigcercós i l'Herrera: els indignes social-nacionalistes espanyols del Gran Mentider?.

Els germans Centelles em fan entre pena i fàstic. Ignoro si són directament imbècils, i tothom els pot entabanar (els socialistes, d'acord amb un intermediari sense escrúpols, per exemple?), o són uns traïdors, sense pal.liatius ni possibilitat de redempció. Les declaracions que han fet avui, per acabar-ho d'adobar, afirmant taxativament que abans cremen els arxius que deixar-lo a la pàtria del seu pare (pobre Agustí Centelles, parir uns fills mercenaris i renegats!) i que exigint que es dipositin a l'Archivo de Salamanca, (el dipòsit de documents acusatoris de la policia política franquista) els rebaixa directament a la categòria de llimacs. Quin insult per les víctimes del feixisme!, Quin remor es deu sentir a les seves tombes!. Com han escupit sobre la memòria del seu propi pare!.

Deixo d'escriure, la traïdoria d'aquests "catalans" i la vilesa dels social-nacionalistes del PSOE em fan venir ganes de vomitar.

El passat crida: Espanya; el futur, simplement, Catalunya lliure !



Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
--Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.
(...)
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
--Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.

(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)