Els senyors Espot, Canela i Dalmau, han presentat, fa quatre dies, una proposta política anomenada: SUMA. Per voltes i voltes que doni al tema, m'ho miri com m'ho miri, ho agafi com ho agafi: no aconsegueixo treure'n l'entrallat. Tot plegat esdevé una mena de cerca inútil del pitorro per on s'infla l'enginy. Excès de vuits, nous i cartes que no lliguen?. Analitzem-ho, doncs! :
És impossible, de totes totes, bastir una candidatura unitària que aixoplugui, sota el mateix paraigües: CiU, ERC, RCAT i la CUP. En primer lloc, perquè cap d'aquestes formacions està disposada a formar-ne part; en segon lloc, i argument invalidant definitiu, perquè la pretesa "Gran Coalició" no sumaria (objectiu generador de la proposta), ans el contrari, comportaria la pèrdua de desenes de milers de vots. El votant convergent, de ben segur, es negaria a votar una llista encapçalada pel republicà Puigcercós "el carodicida"; als d'Esquerra, per la seva banda, no els hi passa ni pel cap dipositar una papereta on el primer que es llegeixi sigui el nom de l'Artur Mas. Tampoc resulta agosarat afirmar que seria ínfima la gent aniria a votar Santiago Espot, president de Catalunya Acció, Força Catalunya i portaveu de SUMA....
Aquestes afirmacions quedaran demostrades, empiricament demostrades, en els propers mesos. Espot plantejarà, probablement, presentar-se en una "llista alternativa", al voltant de SUMA, tal com va afirmar a la roda de premsa al Col.legi de Periodistes (crteri que no crec comparteixin els seus companys: l'admirat Canela i l'històric mossèn Dalmau, no ho puc assegurar). Espot faria, potser, bandera del recorrent: "els altres no han volgut la unitat, votan's a nosaltres, doncs".
Si aplegar tots els partits en una sola oferta unitària és inviable i comportaria una sagnia de vots exhuberant, la resultant lògica de tot això ens porta a la inevitable presentació d'ofertes diferenciades, segons clienteles distintes, però desitjablement complementàries: CiU (que no es declara independentista), ERC (que s'en declara però no exerceix com a tal... a menys que la "via Montilla cap a la independència" sigui una estratègia inescrutable, que no sabem capir), i una tercera candidatura aglutinada al voltant de Reagrupament Independentista.Un cop celebrats els comicis, no abans, el Parlament de la Ciutadella serà el lloc on els electes dels diferents grups hauran de posicionar-se en pro o en contra de la Declaració de Independència de Catalunya. Serà el moment de la veritat !.
Penso que la proposta de SUMA, lamentablement, és totalment aliena a la realitat política del país, ineficaç i inaplicable Jo mateix, ho deixo escrit, no votaré una llista encapçalada per Mas, Puigcercós o Espot (el problema no seria el meu no-vot, sinó els nombrosíssims catalans que coincideixen en aquesta mateixa tesitura). Jo vull votar Joan Carretero...i qui ho desitgi, que ho faci per CiU o ERC. El Parlament, llavors, tindrà la darrera paraula.
La proposta de SUMA és heurísticament errònia. Si entenem el concepte "heurístic", com l'art o ciència del descobriment; entès com l'estratègia, mètode, criteri o truc utilitzat per fer més senzilla la solució de problemes difícils i treuren l'entrallat de forma exitosa; haurem de concloure que la proposta de SUMA no es pot encabir, de cap de les maneres, en aquests pressupòsits referits.
SUMA no suma. Tampoc aporta cap solució imaginativa als problemes que pretesament vol resoldre. La pregunta que ens hem de fer és: si SUMA no serveix pel que ha estat creada, per què serveix?. Si pressuposem la bona fe i intencions impecables dels seus promotors, no ens ha de fer recança preveure - i desitjar- que sabran reconduir la situació; bo i fent del defecte virtut, a fi de trobar-li a SUMA una viabilitat i utilitat que, hores d'ara, no sé veure. Sóc del parer d'aplegar forces al voltant de la proposta democràtica de Reagrupament Independentista. No és més pràctic i intel.ligent no malbaratar esforços?. Sort a tots!
