Els tacticismes partidistes han desvirtuat i desinflat les consultes

Jo ja vaig avisar -però, com no sóc ningú- ningú em va fer cas. Cosa lògica, però poc perspicaç.

De ben segur, em seria més plaent escriure ara un panegíric sobre la mobilització popular que ha representat el procés. Podria fer jocs de mans i fer veure que els resultats han estat un èxit, això seria el més fàcil; però seria una visió parcial, conformista i esbiaixada. Seria agafar la caçola per la tapa en comptes de per les nanses. Enfrontem-nos a la realitat !

Després l'èxit esclatant d'Arenys de Munt, calia aturar-nos. No malbaratar-ne els beneficis. La repercussió mediàtica havia estat magnífica, esplendorosa. Tots els objectius s'havien acomplert. La societat civil catalana prenia protagonisme i palesava la seva maduresa i capacitat per encapçalar l'inajornable procés vers la recuperació de les llibertats nacionals. S'obria la porta al dret a decidir.

Quan, el mateix dia, va aparèixer Puigcercós proclamant que la seva força política abanderaria el procés de consultes, vaig temer el pitjor. Que és el que ha succeït.

Era evident que Puigcercós volia vampiritzar els esforços de tants sobiranistes anònims. Apropiar-se d'aquesta dinàmica positiva i rendible per treure'n rèdit electoral i amagar l'estrepitós fracàs de la seva aliança de govern amb els espanyols, encara vigent.

A partir d'aquestes declaracions del ripollenc, l'aparell de Calàbria comença a activar els seus peons -de forma temerària- impulsant consultes de forma indiscriminada: quantes més millor i on sigui. Sense calcular-ne les conseqüències...com si el no encertar el lloc i el temps fos un tema menor, negligible. La primera obligació d'un bon polític és actuar segons la realitat empírica. Fer la pregunta prèvia: com és el país real ?.

Tot això s´ha obviat, donant prioritat als tacticismes partidistes de curta volada.

Els minsos resultats són dels que desperten els més adormits i, el que és pitjor, donen arguments abundosos als enemics.

La prudència ens pot fer traïdors, però la imprudència també.

Resultat de tot plegat: en lloc de fer avançar l'independentisme s'ha donat arguments a la premsa per ridiculitzar-lo i frenar-ne la progressió.

Les coses s'han de fer quan toquen i amb intel.ligència, no per càlculs electorals egoistes.

Qualsevol observador ha pogut percebre, les darreres setmanes, com la TV3 socialista donava minuts, dia sí dia també, a nombrosos dirigents d'ERC; amb el clar objectiu d'identificar les consultes amb aquest partit, sabent com saben que això desmobilitzaria molta gent i que banalitzaria el projecte, originàriament unitari, popular i integrador, fins fer-lo encabir en l'apartat de les maniobres polítiques de sempre. Com es pot demanar a la gent que voti independència i al dia següent, dilluns, agafar el cotxe oficial en direcció les oficines del tripartit de José Montilla?. Difícil de vendre. També ha estat un despropòsit elegir portaveu de les plataformes un diputat d'ERC. El conte de la lletera ha acabat com acaba sempre: trencant-se el càntir. La llet per terra i la mala llet arreu!

L'independentisme i Catalunya -no s'enten aquesta sense llibertats nacionals- necessita un lideratge, ferm i intel.ligent, ja!. Cada dia és més obvi que els partits actuals, ja sia per les hipotèques que els lliguen de mans i peus, o per pura incapacitat, ens han dut a una via morta. Per fer possible aquest nou lideratge cal desfer l'actual sistema de partits, desballestar un motor que ha dit prou; que ja no ens pot dur enlloc. Ha arribat l´hora de llençar la roba vella i comprar-ne de nova. No tinguem por. Qualsevol cosa menys aquesta lenta, trista i exasperant mort de la nació catalana.