Catalans, perdeu tota esperança. Les enquestes ho diuen: guanya CiU.

Catalans, perdeu tota esperança

Les enquestes ho diuen: guanya CiU. Les enquestes, sabeu, sempre tenen raó; i sinó és així, prou s'en cuiden els que manen d'aconseguir que el poble català, dòcil i submís, adeqüi el seu vot a la gran Veritat Demoscòpica. Curiosa aquesta perversió del sistema : no és la voluntat popular la que queda reflectida en les enquestes, sinó que és l'opinió de la gent que s'ha d'acomodar al que diuen els sondejos.

Guanya CiU perquè així ho ha decidit "l'eix del mal", a saber: Godó, el gran capital i Espanya.

No, no em digueu que CiU és nacionalista i l'eix del mal espanyolista i, en conseqüència, el que dic no té sentit. No m'ho digueu perquè tothom sap que darrera l'apariència hi ha una realitat que tot ho desmenteix. És ben cert que els militants i votants de CiU són majoritariament nacionalistes, però no és menys cert que la seva cúpula no actua com a tal; lligada com està als grans interessos financers espanyols. CiU és litúrgia nacionalista i pràxis regionalista. Mas és l'aposta del poder central, basicament perquè desactiva el nacionalisme, monopolitzant i apropiant-se la marca, i reconvertint-lo en inocuu company de viatge dels grans partits espanyols. Avantatges per a la cúpula?, totes!. Conseqüencies pel Principat de Catalunya?, la decadència previsible i persistent. La lenta mort dels bonsais.

Tenir CiU a la Generalitat afavoreix els interessos espanyols. Què millor per ells que tenir l'espai del nacionalisme català ocupat pels regionalistes?. Duran Lleida és el mur de contenció de les veritables reivindicacions catalanes.

Unes dades: després dels 23 anys de pujolisme, Catalunya havia perdut 6 posicions en la renda per càpita de les comunitats autònomes, a Madrid s'havien contruït 600 Km. d'autopistes, per 20 a Catalunya. L'AVE a Sevilla i Valladolid, mentre Catalunya encara l'espera i l'eix de la Mediterrània, qüestió de vida o mort per a la nostra economía, reposant en algun calaix ministerial etc, etc.

Un tripartit sense ànima ni contingut

Vaig votar el primer tripartit, ho confesso. Em feia il.lusió que, per fi, Catalunya desenvolupés una política d'esquerres i que, gràcies a l'influència d'Esquerra, el catalanisme passés a tenir un paper més reivindicatiu. Falses esperances. Més del mateix: gestió de l'administració colonial i tal dia farà un any.

No hi ha esquerres. Els partits que així es reclamen han acabat assumint el pitjor de la dreta i han intentat dissimular aquesta deriva instaurant una cultura de la subvenció més propera al caciquisme benefactor del XIX que a les transformacions socials inherents a l'autèntica socialdemocràcia.

Aquest acostament de les esquerres a la plutocràcia, al diner, a l'avaricia; és una de les causes principals de la deserció de molts votants conscienciats. Deia Bernanos a la seva Carta als anglesos, "el que subleva al poble en el nostre sistema no és el poder material del diner; és que el diner té l'aspecte, no d'un tirà,sinó d'un patró legítim, honrat, beneït". I és que en época de crisi és intolerable que l'esquerra actúi seguint els pitjors paràmetres de la dreta. on queda l'ètica i el proïsme?. Encara són vigents les antigues paraules de Lenin, " La por davant la força cega del capital - cega perquè no pot ser prevista per les masses populars-, que a cada instant de la vida del proletariat i del petit propietari amenaça en dur-lo, i de fet el porta, a la catàstrofe súbita, inesperada, accidental, que l'arruina, el transforma en captaire, en pobre, en prostituta, que el redueix a morir de gana.". Sembla mentida que aquest escrit, tan antic, sigui encara ben vigent avui en dia!.

Donc bé, en el cas del tripartit, aquesta pèrdua d'identitat de les esquerres i l'abdicació en els seus postulats nacionalistes reivindicatius l'ha deixat com contingent sense contingut: un artefacte politicament inútil.

Si a això hi afegim que l'home que ho encapçala -que tinc per bona persona- no té carisma per arrossegar ningú i que li manca allò que és el significat etimològic de la paraula home

en grec, que no és altre que esperit, facilment convindrem que el tripartit ha obert les portes de bat a bat als designis del poder financer espanyolista per entronitzar l'Artur Mas al Palau de la Generalitat.

Per sortir de l'atzucac: unitat independentista

Amb totes les prevencions possibles, crec que hem d'apostar pel trencament ineludible de l'status quoa polític actual. O això o quedar-nos a casa preparant el nostre propi enterrament. L'enterrament social i nacional de Catalunya.

A dia d'avui, penso que Jan Laporta és qui pot encapçalar millor aquest procés ( si sabeu d'algú altre ho dieu). Caldrà disoldre tots els grups i grupets que fragmenten l'espai independentista, crear una mena d'Oficina de Reclutament (càrrec ideal per ser exercit per l'Elisenda Paluzie), sumar 100.000 independentistes amb objectius unitàris, clars i eficaços i començar a plantar cara. A enfilar el recte camí vers la independència. No hi ha més

Tot esperant que Jan Laporta faci la passa endavant, voldria citar-vos un escrit de Podmore, publicat en una publicació de la Societat Fabiana de finals del XIX. Fa referència al general romà Fabius Cunctator, famós per la seva extremada precaució a l'hora d'executar operacions militars. Diu així: "Hauràs d'esperar a que es produeixi el moment oportú, com va fer Fàbio amb gran paciència, quan lluitava contra Anibal, encara que molts van censurar els seus constants aplaçaments. Però quan arribi el moment, hauràs de colpejar dur, com va fer Fàbio, o les teves demores hauran estat vanes i inútils".

Vera Lynn - Auf Weidersehen Sweetheart

Arrivederci Roma - Dean Martin



RICKY NELSON - Bye Bye Love 1957

Als turons de Manxúria - На сопках Маньчжурии

Д.Хворостовский - На сопках Манчжурии