Cas Rossell...o quan els magnats no ens deixen veure el bosc

El bon amic Roger Malló em facilita l' enllaç d'un article publicat a El País, Laporta y la diva uzbeca. Tot seguit em pregunta si "val la pena jugarse-la amb un personatge així ?". Llegeixo l'article. Explica que, a petició de la presidenta del FC Bunyodkor, el president Laporta va signar un acord per jugar dos partits amistosos amb l'equip uzbec, a canvi de 5 mil.lions d'euros. On és el delicte?.

Resulta també que Cesc, Cristiano Ronaldo i molts altres esportistes d'èlit han estat contractats per visitar aquesta república ex-soviètica, amb la qual l'estat espanyol manté relacions diplomàtiques i on acostumen a viatjar delegacions comercials de tota mena i procedència. Tot correcte, excepte si el protagonista és el president Laporta. Hipocresia?.

Si el Barça no pot viatjar a Uzbekistan -segons El País-, per raons ètiques; per què ho poden fer , sense que s'aixequi cap crítica, els olímpics de l'estat que van competir als jocs de Pequín?. Per què les universitats poden anar a buscar alumnes a les teocràcies àrabs?. Per què les cambres de comerç, el govern espanyol o els autonòmics envien delegacions empresarials a Irán, Xina o Kuwait i és acceptat com la cosa més natural del món?.

La campanya dels poders fàctics espanyols/catalans contra Laporta -i el que representa- té tres objectius principals:

1-descatalanitzar el Barça i impedir que sigui un simbol potent al servei del país

2-retornar el club a mans dels grans interessos econòmics de sempre.

3-destruir la imatge del seu president, a fi i efecte de impedir esdevingui lider i referent dels catalans desacomplexats, assenyats, lliures i, per tant, independentistes.

El problema d'aquesta ofensiva -com el de la nata massa ensucrada, que em comptes de donar plaer; embafa, mareja- és el seu excés. La sobre-actuació l'hi resta credibilitat i eficàcia; una mica com la Núria Espert que, interpreti el paper que interpreti, sempre sembla que s'enfonsi el món...encara que faci de pageseta moreneta.

Una mostra de fins on pot arribar l'histrionisme ridícul dels mitjans a que ens referim:

L'entranyable Ignasi Soriguera em va fer saber, fa uns dies, quina era la "gran notícia" esportiva que divulgava la TV3 socialista: declaracions d'un tal Salvat denunciant que membres de la candidatura del futur president, Marc Ingla, havien trucat a casa seva demanant-li el vot !. Quan més s'allargava aquest senyor, més feia el prèssec !. Era evident que si el van trucar és perquè no el coneixien de res. Jo també l'hagués trucat, ignorant con era, fins ara, que fos el candidat a la presidència del Barça impulsat per aquest culte i sant baró anomenat Minguella (tampoc sé quin és el seu nom de pila). Patètica TV3, la "suya".

La Vanguardia, tant diligent com és esbrinant si el president Laporta va al Luz de Gas, resta sospitosament cega davant aquesta notícia que afecta al seu candidat neo-nuñista:

Els negocis de Sandro Rossell tornen a posar-lo en dificultats.

Us imagineu quins serien el titulars si l'investigat per la justícia brasilera -per un cas que puja a 3'5 mil.lions d'euros- fos el president Laporta, en comptes del candidat dels poders fàctics?.

Molt em temo que els magnats no ens deixen veure el bosc. La desinformació és la seva arma per dominar la nostra voluntat. El nostre silenci és la seva victòria. Via fora els adormits !

Importants notícies sobre el cas Rossell al bloc del Jordi Badia

FRANK SINATRA - LET IT SNOW,LET IT SNOW,LET IT SNOW