diumenge, març 14, 2010

Per Sant Jordi: Xavier Sala i Martín president i Jan Laporta en campanya.









La setmana abans de Sant Jordi, que és quan floreixen les anemones boscanes, penso que Jan Laporta hauria de cedir la presidència del Futbol Club Barcelona a Xavier Sala i Martín i fer oficial la seva candidatura a les eleccions al Parlament.


El calendari és el que és. Caldrà, sense allargar-ho més, fer una passa endavant; endegar la feina de promoció de la candidatura així com organitzar i activar els milers de voluntaris que, de ben segur, ens abocarem en el projecte independentista que entre tots estem gestant.
Degut a que no és pertinent cedir la presidència a Alfons Godall, per la seva condició de candidat; l'opció Sala i Martín seria un bon cop de mà que obriria un nou front generador d'un interesant curtcircuït en els mitjans de comunicació espanyolistes i/o regionalistes (gairebé tots).

Els avantatges d'aquesta "jugada", serien:

- efecte multiplicador de la presència mediàtica de l'independentisme.
- el binomi Sala Martín/Laporta, cadascú en el seu àmbit, deixaria a l'ombra les altres opcions; ja sigui la coalició regionalista de Mas i Duran Lleida com les opcions depenents de la Gestoria Montilla, actualment gestionant l'administració colonial al Principat de Catalunya.
- la capacitat dialèctica, intel.lectual i mediàtica de Xavier Sala-Martín seria un parallamps dels atacs espanyolistes i un ajut inestimable per Laporta, que es descarregaria així de part de les virulentes campanyes destructives dels rivals. Sala seria pels nostres oponents el que Rússia per Napoleó: l'inici de la seva derrota.
-per altre banda, en la hipòtesi que l'equip anés malament, la presidència del Xavier deixaria Godall i Laporta fora el foc enemic. Si ara la caverna atorga tots els mèrits a Guardiola, com estratègia per menysprear el president; teniu per segur que, si les coses es giressin, el responsable ja no seria Guardiola, sinó el propi Laporta. Res de nou sota el sol.

Paralelament a tot aixó, caldria obrir un nou front a fi i efecte de reblar el clau i aconseguir el pòquer d'asos: simultàniament a que Reagrupament aprovés en Assemblea la seva incorporació al projecte Laporta; seria molt interessant, i demolidor, que Alfons López Tena encapçalés una plataforma que donés suport al projecte i fes tasques de promoció i "agitació" amb l'objectiu d'amplificar, encara més, el ressó mediàtic de l'operació independentista.

Us imagineu l'efecte multiplicador de Laporta, Sala Martín i López Tena treballant coordinadament per un mateix objectiu?. Si sabem moure bé les fitxes el camí de la victòria haurà començat. Cadascú al seu lloc i tots apuntant en una mateixa direcció. Voler és poder!. Guanyarem, esteu-ne segurs!


Primeres imatges del desconcert de la caverna:



Trail of the Royal Mounted Chapter 1
Actual 1930s Canadian b&w serial re-edited and re-dubbed. A segment from the obscure Canadian cult TV show "Cowboy Who?"