Ja tenim full de ruta !
I mira que tinc bastant avorrit el concepte aquest de "full de ruta" -tant utilitzat per tants i de forma tant banal -, però avui, sense passar vergonya, ja ho podem dir: ja tenim full de ruta !
M'agrada la iniciativa i m'agrada qui la impulsa. Fa dos anys que defenso i escric que aquestes tres persones (+ l'Elisenda Paluzie) eren la clau de volta del procés d'alliberament nacional; que quan es posessin d'acord l'independentisme prendria volada.
I sabeu perquè era important que agafessin el timó?, doncs, en primer lloc, per trencar la inèrcia estèril dels darrers trenta anys de l'independentisme.
El seu pes específic permet saltar-nos tot el conglomerat de grups, grupets i plataformes amb els respectius líders: un món endogàmic només conegut pels iniciats i totalment aliè al comú de la ciutadania. La dinàmica resultant d'aquesta poca volada ens duia sempre al fracàs electoral. Després de cada fracàs sortien les consuetudinàries crides a la unitat que acabaven sempre amb eternes discussions per com els respectius petits "líders" es repartien el pastís...amb el petit inconvenient que el pastís no existia. Aquest malson ha de quedar ara superat.
La metodologia emprada per Solidaritat Catalana és la correcte: constitució de grups de suport a tot el territori i crida a tot l'espectre polític "catalanista", sense exclusió; és una hàbil forma de trencar la tradicional imatge de marginalitat dels sobiranistes.
Si algú s'ha d'auto-excloure que ho faci de forma explícita. Tots sabem que ni CiU ni ICV tenen capacitat de decisió i/o voluntat per sumar-se a un projecte inequivocament català i independentista. ERC té mala peça al tel.ler, el 99% dels seus votants s'afegirien a ulls clucs a Solidaritat Catalana per la Independència, però els designis de la direcció són inescrutables...
D'aquest procés inicial de la Crida, un cop feta la garbellada, en quedarà un grup consolidat de 100 persones potents, amb prestigi i lideratge, unes desenes de mil.lers de catalanes i catalanes treballant pel projecte, grups de suport distribuïts per tot el territori, un programa i un full de ruta. Disposarem, definitivament, dels mitjans i instruments per començar a vèncer; per guanyar una Catalunya lliure. Us sembla poc?.
Via fora els adormits!.
La Campana de la Llibertat, a Filadèlfia, Pennsilvània, és un dels símbols més prominents de la Guerra Revolucionària Americana. És un símbol familiar de la independència als Estats Units i ha estat descrit com una icona de la llibertat i la justícia.
CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanismeEl gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents : 1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014). 2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea. Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de solidaritatcatalana.cat (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la candidatura de la Solidaritat Catalana per la Independència. Des d’aquest moment, ens posem treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència. Visca Catalunya Lliure!
Joan Laporta i Estruch Alfons López Tena Uriel Bertran i Arrué
Joan Laporta i Estruch Alfons López Tena Uriel Bertran i Arrué
APUNTA'T I DÓNA SUPORT!
