Bloc del Quico Ventalló: L'autonomisme és això :

diumenge, de març 25, 2012

L'autonomisme és això :

Keith’s Bicycle Track. 1901

Voltes i més voltes per anar enlloc. Estèril auto-persecució on l'unic horitzó és l'esquena del company. Ítaques que són, només, cercle d'estaques. Pedalejar per què?...i "els dies passen a poc a poc i els anys passen depressa", que va deixar escrit el poeta i novel.lista italià Cesare Pavese. Independència, potser?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

.

Martí I l'Humà a les Corts de Perpinyà el 29 gener 1406

E per tal com no devem callar la virtut, la glòria é la noblesa del Principat de Cathalunya é dels Cathalans, podem verificar la paraula per Nos commençada: Gloriosa dicta sunt de te.
Noble Cort, é noble Principat de Cathalunya, é vosaltres Cathalans : glorioses coses son dites de vosaltres
(...)
Peró per conclusió de nostres paraulas vos volem dir un acte fort virtuós, quel Rey nostre besaví feu, quant tramés lo Rey nostre avi son fill en la conquista de Sardenya; lo qual tenint la bandera nostra real en las mans, li dix aquestas paraulas: Fill, jo us do la bandera nostra antigua del Principat de Cathalunya
Alçats, alçats les vostres banderes, car dignes sots de possehir lo Principat de Cathalunya.

Llibre dels feits del rei Jaume I, capítol 392

"E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que és lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no polític) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha richs hòmens, que per un que aquí n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'à en Cathalunya cinc, i per un clergue que ací aja, allà n'à deu, i per un ciutadà honrat n'à en Cathalunya cinc"

Discurs de Pau Claris on es va decidir la resistència contra els exèrcits d'ocupació de Felip IV-
República Catalana del 1641

Castella, superba i miserable, no aconsegueix un petit triomf sense llargues opressions.(...)

Qué és el que us manca, catalans, si no és la voluntat? No sou, vosaltres, descendents d'aquells famosos homes (...)
jo mateix, des d'aquest lloc on em vau posar per mirar pel bé de la República, caminaré a la presència de l'enutjat monarca arrossegant cadenes, per ésser davant d'ella odiosíssim fiscal i acusador de les meves pròpies accions. Mori jo, mori infamement, i respiri i visqui l'afligida Catalunya.

Llibre del rei en Pere. Crònica de Bernat Desclot-capítol 132.

Trobant-se el rei Pere II el Gran a Saragossa, reuní als nobles i rics hòmens d'Aragó i els digué les següents paraules:
"Barons: llong temps só estat en aquesta terra ab vosaltres...Mas jo no em puix aturar per neguna res, per tal car jo sé per cert que el rei de França ab tot son poder ab ajuda de l'apostoli, s'aparella de venir sobre mi e ma terra, ço és a saber, Catalunya...i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d'ara tant bona".

Escut de Pere III el Cerimoniós

Crònica de Pere III el Cerimoniós

A la tardor de 1347, tornant de Saragossa, el rei Pere III el Cerimoniós explica així la seva arribada a les portes de Cathalunya:
"E com fos en vista la Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix:
-Senyor,veets aquell lloc?
E nós li diguem: -Hoc (sí).
-Doncs, de Cathalunya és.
E nós en aquella hora diguem:
- O terra beneïda, poblada de lleialtat. Beneït sia nostre Senyor Déus, qui ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada (Aragó) i punirem aquells qui hi miren mal (a Cathalunya)".

Davant lleis foranes il.legitimes, reconeixem només les emanades de la sobirania catalana.

"A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters." Cort de Barcelona, any 1283.

«Mireu vostres furs i constitucions, vostres llibertats i vostres privilegis i vos tindreu per els pobles mes lliures de la terra.» Pere III el Cerimoniós. Corts de Montsó de 1382.

"...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor" (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52. Felip II. Cort de Barcelona del 1599)