dissabte, de febrer 26, 2005

Requiem per a una figureta decapitada.

Fa anys que volta per casa, no sé quants. No sé qui la va regalar ni a qui. La teníem posada a una estanteria de l’habitació que coneixem per “cuarto d’estudiar” (de fet jo no estudiava, divagava. Sempre em passava el mateix, si tocava Dret romà, apartava els apunts i llegia la Bernat Metge ( traducció al català dels clàssics greco-llatins), si tocava Dret natural agafava la “Historia del Pontificado” i em distreia comprovant com molts Sants Pares eren més a prop dels dimonis que dels àngels...)
La figureta fa menys d’una pam, representa una noieta molt jove vestida amb una túnica d´un color lilos clar. Els braços, creuats pel davant, sostenen un ram de roses grogues. La cara és rodoneta i dolça, com les de les felicitacions de Nadal del dibuixant Ferrandiz que un any vaig regalar als companys de col.legi, va ser l’any que era bo. Porta mitja meleneta a l´estil Mireille Mathieu on hi llueixen cinc roses grogues iguals que les del ram. No és lletja
Ara que la veig decapitada sobre la taula de l´escriptori penso que mai li he fet massa cas, mai l’he mirat ni he estat conscient de la seva existència. He tornat a posar-la a l’estanteria on era, he agafat el cap amb dos dits i he mirat aviam si s´aguantava sol, però no. Provisionalment he guardat el cap a la caixeta dels clips.
La senyora de la neteja, a l´hora de plegar , m’ha dit : - Tristany, tienes la estanteria de la librería mal puesta y se me ha caido la niña de las flores. Ha tancat la porta i ha marxat.
Demà aniré a comprar pegamento Imedio li enganxaré el cap i la posaré a una estanteria on li toqui el sol. A partir d’ara la tractaré millor.

2 comentaris:

pentesilea ha dit...

una manera plàstica de fer-la resuscitar

Anònim ha dit...

Mai donem importància a les coses fins que les perdem o quan estem a punt de perdre-les. Després ressuscita en nosaltres una mena d'esperit protector vers allò que mai havíem fet cas. Com els nens petits, que estan jugant amb un peluix, agafes la pilota i després la volen ells. Cuida la figureta, i aprèn de l'experiència, jo intentaré fer-ho també.