Temps era temps els catalans van ser admirats a tot el món per la seva valentia i dignitat. Admireu-vos, doncs, del que deien de nosaltres els contemporanis dels patriotes que van defensar Barcelona de les tropes franco-castellanes, el mal any de 1714:
El general de Quincy afirmava que "es pot dir dels barcelonins que no hi ha exemple d'una defensa tan obstinada, que si tropes regulars n'haguessin feta una de semblant haurien conquerit una glòria immortal".
El general de Quincy afirmava que "es pot dir dels barcelonins que no hi ha exemple d'una defensa tan obstinada, que si tropes regulars n'haguessin feta una de semblant haurien conquerit una glòria immortal".
De Quincy afegia encara : "Les tropes i el general que les manava (es refereix a les tropes franceses i a Berwick) feren entrar en raó els catalans, puix que la potència d'Espanya, tota sola, no s'hauria trobat mai en estat de destruir-los". (Història Militar del Regnat de Lluís XIV).
Enric, landgrav de Hesse des de Frankfurt lloava "el coratge i la resolució heroica d'aquests naturals, enmig de veure's exposats prop de nou mesos al bombardeig i a tots els rigors de la guerra, sols per a la defensa de la justa causa de llur honra i llibertat, la qual cosa fa l'admiració de tota Europa".
Folard, un escriptor militar francès va escriure: "Barcelona avantatjà les ciutats que s'ha fet cèlebres pels setges que han sostingut... El darrer setge d'aquesta plaça és quelcom tan gran i gloriós que hom pot comparar sense hipèrboleels seus habitants als més famosos de l'antiguitat...".
El cavaller Conte Molinari escrivia des de Gènova als consellers: "Uneixo la meva a la universal admiració , per l'heroic coratge, incomparable constància i sapientíssima conducta, ... els segles passats no poden lloar una acció tan gloriosa, ni la lloaran els segles venidors".
Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière revolte des Catalans sentencia: "Un setge tan extraordinari, sostingut per simples burgesos i paisans, sense el suport de cap potència i sense esperança del més petit auxili, sorprendrà un jorn la posteritat, recordant-li els de Numància i Sagunt... Es fa difícil de comprendre com burgesos, estudiants i paisans pogueren mostrar tant de coratge, batre's amb tant de valor, durant un temps tan llarg..."
No patiu, però, amics lectors, aquests exemples no són un recurs retòric per, tot seguit, encalçar una crida als nostres dirigents perquè vagin a les trinxeres, no, senzillament és un prec perquè deixin d'arrossegar-se per les catifes del poder liberticída castellà. Que trist és veure els nostres polítics atemorits per l'infame Zapatero, humiliats pels bisbes espanyols, per la feixistada tota, i per totes les bestioles engendrades per ells i els capitostos del nacionalisme espanyol. Que trist obrir el diari i veure consellers de la Generalitat cofois perquè una merda de ministre els hi ha promès, que, si tot va bé, quan els hi sembli convenient, els hi donaran part d'una part d'alguna cosa, que és nostra. O veure el president català demanant prudència per no perjudicar al Gran Mentider. O el lider independentista tirant aigua al vi, no fos cas que anéssin al carrer per dir les veritats (o és que no són veritat les paraules de Joan Carretero titllant Zapatero d'espanyolista demagog?)...
Sincerament, però, tampoc sé veure en el lider de l'oposició l'alçada d'un Ramon Berenguer III , l'heros catalanicus que descriu el poeta pissà autor del Liber Maiolichinus; més aviat el tinc per aquell que es va transmutar en bare en pretèrits vespres monclovites d'amarg record.
L'estratègia d'anihilació definitiva de les nacions no castellanes, planificada per la FAES i executada, primer per l'abominable Aznar i després, amb més intensitat, perfídia i traïdoria, pel cap dels socialistes espanyols, va cremant etapes amb un èxit esclatant...mentre, els nostres polítics no fan res per aturar-ho, no veuen res, pendents com estan en fer veure que cadascun d'ells és l'Obama...i nosaltres, i vosaltres, i tots, que no ens ho creiem.
I nosaltres, els de baix, els qui no hem ocupat mai cap d'aquells despatxos que, quan els polítics hi entren, les idees i els ideals s'amaguen vergonyants sota la moqueta; som nosaltres que hem de dir ben clar: Via fora els adormits !
Cal actuar, deturar la decadència, passar a l'acció. Cal unitat per resistir i vèncer.
A partir d'ara dues derives són possibles:
El cavaller Conte Molinari escrivia des de Gènova als consellers: "Uneixo la meva a la universal admiració , per l'heroic coratge, incomparable constància i sapientíssima conducta, ... els segles passats no poden lloar una acció tan gloriosa, ni la lloaran els segles venidors".
Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière revolte des Catalans sentencia: "Un setge tan extraordinari, sostingut per simples burgesos i paisans, sense el suport de cap potència i sense esperança del més petit auxili, sorprendrà un jorn la posteritat, recordant-li els de Numància i Sagunt... Es fa difícil de comprendre com burgesos, estudiants i paisans pogueren mostrar tant de coratge, batre's amb tant de valor, durant un temps tan llarg..."
No patiu, però, amics lectors, aquests exemples no són un recurs retòric per, tot seguit, encalçar una crida als nostres dirigents perquè vagin a les trinxeres, no, senzillament és un prec perquè deixin d'arrossegar-se per les catifes del poder liberticída castellà. Que trist és veure els nostres polítics atemorits per l'infame Zapatero, humiliats pels bisbes espanyols, per la feixistada tota, i per totes les bestioles engendrades per ells i els capitostos del nacionalisme espanyol. Que trist obrir el diari i veure consellers de la Generalitat cofois perquè una merda de ministre els hi ha promès, que, si tot va bé, quan els hi sembli convenient, els hi donaran part d'una part d'alguna cosa, que és nostra. O veure el president català demanant prudència per no perjudicar al Gran Mentider. O el lider independentista tirant aigua al vi, no fos cas que anéssin al carrer per dir les veritats (o és que no són veritat les paraules de Joan Carretero titllant Zapatero d'espanyolista demagog?)...
Sincerament, però, tampoc sé veure en el lider de l'oposició l'alçada d'un Ramon Berenguer III , l'heros catalanicus que descriu el poeta pissà autor del Liber Maiolichinus; més aviat el tinc per aquell que es va transmutar en bare en pretèrits vespres monclovites d'amarg record.
L'estratègia d'anihilació definitiva de les nacions no castellanes, planificada per la FAES i executada, primer per l'abominable Aznar i després, amb més intensitat, perfídia i traïdoria, pel cap dels socialistes espanyols, va cremant etapes amb un èxit esclatant...mentre, els nostres polítics no fan res per aturar-ho, no veuen res, pendents com estan en fer veure que cadascun d'ells és l'Obama...i nosaltres, i vosaltres, i tots, que no ens ho creiem.
I nosaltres, els de baix, els qui no hem ocupat mai cap d'aquells despatxos que, quan els polítics hi entren, les idees i els ideals s'amaguen vergonyants sota la moqueta; som nosaltres que hem de dir ben clar: Via fora els adormits !
Cal actuar, deturar la decadència, passar a l'acció. Cal unitat per resistir i vèncer.
A partir d'ara dues derives són possibles:
1- Seguir la línia actual i contemplar, inànims, la desaparició d'aquella nació catalana que Jaume I definia com lo millor, pus honrat e pus noble i que Pere II el Gran en deia, elogiant-la: "ma terra, ço és a saber, Catalunya...i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d'ara tant bona"
2- Unitat dels catalans per frenat l'avanç de l'espanyolització política, social i cultural, sota el principi que al poder (espanyol) se'l venç prenen-li el poder. Tota teoria ha de tenir una forma d'aplicació, de visualitazació. Com a primera mesura, contundent i democràtica, proposo:
Els partits nacionals catalans (ERC, CIU, CUP...) decideixen que, si el dia 23 d'abril de 2009 l'estat espanyol no ha aprovat i executat el model de finançament que acompleixi, fil per randa, el finançament que mana l'Estatut, i, no s'han traspassat TOTES les competències legalment pendents: les Forces Catalanes formaran govern a totes les institucions on tinguin majoria: Generalitat, Diputacions, Consells comarcals, Ajuntaments i a tots els ens públics possibles.
No és hora d'adormir-se, és hora que tots aquells que no siguin indiferents al desig de llibertat passin a l'acció. Com deia William Blake "tot desig no seguit d'acció engendra pestilència". Via fora els adormits!.
"Alçats, alçats les vostres banderes, car dignes sou de posseir lo Principat de Cathalunia"-el rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà 1406
2- Unitat dels catalans per frenat l'avanç de l'espanyolització política, social i cultural, sota el principi que al poder (espanyol) se'l venç prenen-li el poder. Tota teoria ha de tenir una forma d'aplicació, de visualitazació. Com a primera mesura, contundent i democràtica, proposo:
Els partits nacionals catalans (ERC, CIU, CUP...) decideixen que, si el dia 23 d'abril de 2009 l'estat espanyol no ha aprovat i executat el model de finançament que acompleixi, fil per randa, el finançament que mana l'Estatut, i, no s'han traspassat TOTES les competències legalment pendents: les Forces Catalanes formaran govern a totes les institucions on tinguin majoria: Generalitat, Diputacions, Consells comarcals, Ajuntaments i a tots els ens públics possibles.
No és hora d'adormir-se, és hora que tots aquells que no siguin indiferents al desig de llibertat passin a l'acció. Com deia William Blake "tot desig no seguit d'acció engendra pestilència". Via fora els adormits!.
"Alçats, alçats les vostres banderes, car dignes sou de posseir lo Principat de Cathalunia"-el rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà 1406
-Col.laboreu en el bloc que estem creant: Argumentari de la Nació Catalana
