Marta, la nena del peixet vermell penjat d'un cordill.

Il.lustració cedida per l'Anna Sender

Hi ha moments a la vida de tota nena que, vulgues que no, una necessita estar sola. Retrobar-se amb ella mateixa. Cercar, dins la migradesa del seu bagatge vital, aquelles eines i mecanismes que la poden ajudar a comprendre certs successos que, quan es tenen pocs anys, esdevenen inexplicables.

La Marta, doncs, va sortir de casa amb el seu peixet vermell lligat d'un cordill; va enfilar carrer amunt fins arribar al parc, es va asseure en un banc de fusta verda i es va posar a pensar i pensar i pensar :

"Les coses ara hi són, ara no hi són. Avui les veus i demà no. Un dia les tens i l'altre ja no...Amb el canari ja ens va passar...i també amb l'àvia, Però mira, m'ho van explicar i ho vaig entendre, sense problemes. Ara bé, quan m'he llevat ELLA encara era a la cuina ben tranquil.la...i ara no hi és".

Mentre m'he vestit, m'he pentinat i he preparat els llibres per anar a l'escola, no he notat res estrany.
A casa ja no hi havia ningú. L'Oriol, el pare i la mare feia estona que eren fora. He entrat a la cuina i no, no, no...no hi era.

No sé, per moltes voltes i voltes que hi doni, per molt que m'hi escarrassi, no hi trobo resposta ni explicació...on és la magdalena del meu esmorzar?.

"No busquis en les preguntes, fes que les preguntes et trobin a tu". Q.V

Aquesta nit he somiat que era una senyora ceramista del Pleistocè...

Aquesta nit he somiat que era una senyora ceramista del Pleistocè que vivia a la cova Simanya: llogaret situat al vessant est del Montcau a uns 900 m d'altitud, al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Estava asseguda, doncs, a l'entrada de la cova esperant el meu marit. Estava nerviosa. Quan ell ha tornat de caçar conills li he ensenyat que m'havia inventat posar nanses a les tassetes. Ha rigut molt i ha dit que això eren mariconades i m'ha fet un nen...i a la cabra també...i a ma germana...

Porto un parell de setmanes observant el meu gos.

Porto un parell de setmanes observant certs moviments estratègics del meu gos.
Cada cop que passa per la cuina, per anar al pati, es posa dret; enfila les potes davanteres al respatller de la cadireta de fusta i observa, fixament, la gàbia penjada al costat de la finestra on passen les hores un parell de periquitos domèstics, insolvents i aburgesats. Tot seguit, baixa de la cadira i es dirigeix, xino-xano, al rebost proper; mira l'interior del cavàs de les patates, per comprovar si és ple, suposo, i surt a fer unes voltetes pel pati, a la manera dels gossos benestants Això succeeix sis o set vegades cada dia. Sra. Francis, estic preocupada...

Algú l'hi ha explicat alguna recepta de caça ?. Males companyies a la plaça, potser?.

El que sí tinc ben clar és la seva complicitat vital amb el gran frare franciscà del s.XIV, Francesc Eiximenis; sobretot quan aquest afirmava: "Neguna vianda que davant te sia posada no rebutgis..."

Dos o més poemes d'Emily Dickinson

SABER PORTAR EL BOCÍ DE NIT, QUAN ENS PERTOCA.

Saber portar el bocí de nit, quan ens pertoca,
o bé el tros de matí,
i omplir-nos la buidor de benaurança
o potser de menyspreu saber-la omplir.

Ací una estrella i, lluny, una altra estrella:
el viarany alguna oblidará.
Ací una boira, allà més boira encara:
després, el Dia clar!

Habitació de la poetessa

TEMENT QUE EM VENCI,
NO HO HE DIT ENCARA

Tement que em venci, no ho he dit encara
al meu jardí;
no he tingut prou coratge
quan a l'abella ja ho anava a dir.

Al carrer no ho diria;
ai, les botigues prou em miraran:
que de morir-se tingui gosadia
una que és tan esquerpa i ignorant.

Que no ho sàpiguen pas els vessants de muntanya
on jo feia camí:
el dia que m'en vagi,
als boscos amorosos no ho vull dir.

Ni baix baixet a taula, no ho diria,
ni, per descuit, deixaré endevinar
que, avui mateix, algú cap a l'Enigma
traspassarà el llindar.

La casa on va viure i morir Emily Dickinson

Emily Elizabeth Dickinson

(Amherst, Massachusetts, Estats Units 10 de desembre de 1830 - íd., 15 de maig de 1886) va ser una poetessa americana. Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels més importants poetes americans del segle XIX. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia nord-americana contemporània amplia dos corrents divergents: un que neix de Whitman i un que neix de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gairebé perfectes opostos en tarannà, prosòdia, intencions i estils poètics.

Dickinson va viure una vida introvertida i hermètica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions (tanmateix, se'n sap ben poc). Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, només alguns d'ells es van publicar en vida de l'autora, tots ells anònims i probablement sense saber-ho ella.
(Wikipèdia)

Cementiri d'Armherst

Una famosa marxa de l'exèrcit imperial austro-húngar és una sardana. Per què?

Jo només estava buscant una versió tirolesa de la Marxa de l'Arxiduc Albrecht, quan he anat a raure a un vídeo d'una famosa marxa d'un regiment de l'imperi Austro-Húngar, més concretament el Regiment d'infanteria imperial i reial "Jung- Starhemberg" nº 13, amb seu a Cracòvia. L'autor de la "Regimentsmarsch des kuk Infanterieregiments Jung Starhemberg Nr. 13" és Johann Nepomuk Hock.

Només començar la interpretació, sona una mena de flautí que, a la manera d'un flabiol, desenvolupa l'inici típic d'una sardana. A mesura que es desenvolupa el tema es fa evidentíssim que es tracta d'una sardana; això sí, adaptada a l'estil de les marxes militars austríaques. Sorprenent !.

A què és degut que un compositor austríac composi una sardana com himne d'un regiment de l'Imperi Austro-Húngar?. No aconsegueixo trobar cap vincle del compositor amb el Principat de Catalunya. En canvi, si que descobreixo que el nom del regiment és en honor al militar austríac, Guido Wald Rüdiger comte d'Starhemberg; virrei de Catalunya, l'any 1713, en substitució de l'arxiduc Carles.

És molt probable, doncs, que el compositor, al rebre l'encàrrec, busqués en la biografia del militar els seus episodis més destacables i convingués que la seva lluita al costat dels catalans contra les tropes castellano-franceses en podia ser la font d'inspiració. Ara bé, seria curiós saber com i perquè Johnn Nepomuk Hock va tenir coneixement de la música tradicional catalana. Potser mitjançant els exiliats catalans que, fugint de la venjança del rei espanyol, s'havien instal.lat a Vienna, sota la protecció de l'Arxiduc?. Qui va ser Guido d'Starhemberg ?

La imprescindible i fantàstica web sobre la guerra de Successió, el descriu així:

Guido von Starhemberg

Mariscal comandant en cap de les forces imperials a la Península Ibèrica. Starhemberg era un expert oficial, veterà de guerra que participà en la importantíssima derrota de l'exèrcit turc que assetjà Viena durant el 1683 (de fet, Starhemberg era el cosí del comandant imperial en aquell atac). Destinat a Catalunya el 1708, aconseguí estabilitzar la situació aliada després de la desfeta d'Almansa. La seva actuació durant la campanya del 1710 i els combats posteriors el confirmen com un dels millors comandants de la guerra.

Visiteu el Museu Virtual de la Guerra de Successió


Podeu trobar més informació a la Wikipèdia

...no podeu deixar de visitar la fantàstica web 11 de setembre 1714, on hi podreu trobar documents cabdals, com el següent ban:

— Ban de Guerra a Ultrança, 1713 —

- ...tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics

tots els súbdits i vassals tant del sobredit Duc d’Anjou.... -

ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel—lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel—lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel—lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel—lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

L’Excel—lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat

l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.

Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou. Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir

comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria. Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel—lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.

De vegades em cansa ser jo.

De vegades em cansa ser jo. Més que res per això d'haver-me de dur sempre a tot arreu, per no poder estar mai sol, per no disposar d'un mínim d'intimitat, per trobar-me sempre a tot arreu (fins i tot al llit)...no sé, per aquesta estranya sensació de pensar que sempre m'estic seguint.

“Homme, si tu es quelqu'un, va te promener seul, converse avec toi-même et ne te cache pas dans un chœur.”(Épictète)

Adéu Slavianka/Farewell Slavianka-
Cors de l'Exèrcit Roig/Russian Red Army Choir

Tots volen que Déu salvi la reina...

Performed by the BBC Symphony Orchestra and Chorus, conducted by Sir Andrew Davis, with the Fanfare Trumpeters of Her Majesty's Royal Marines at the "Prom at the Palace" on June 1, 2002 at Buckingham

...menys ella.

Per què la reina és la única que no canta?

1-per falsa modèstia.

2-perquè és esquerpa de mena.

3-perquè fa galls.

4-perquè no creu en Déu i pensa que és perdre el temps.

5-perquè està cansada de viure i vol morir.

Podeu contestar l'enquesta que hi ha a la barra lateral

Nits de sioux o els farcellets d'herbetes de Nuvolet d'Anís

Jo, vestit d'anar a menjar canelons

Una nit més i els sioux no m'han aconseguit matar. Agrair, doncs, al repartidor de diaris que, amb el seu soroll impertinent, m'ha despertat a temps. Els sorolls posats a temps de vegades són música i la música és vida. Per tant: sóc viu gràcies al soroll.

Indis de la pradera, xino-xano cap a casa, a veure la parenta. Ella, Nuvolet d'anís, com sempre, no tindrà el menjar a punt i ell l'hi dirà:"venim afamats i cansats de perseguir el Quico Ventalló, tota la nit; arrivem a la dolça llar i ens trobem que el més calent és a l'aigüera !. Quina explicació ens pots donar, dona inmòbil...i inútil ?. "Voràs, maridet meu, Garrafeta de Xartrès estimat, prou he fet farçallets d'herbetes del camí amb salsa de poniol a la bullisiana; però enlloc veig el tall. Tall que tu, valerós guerrer, m'has de portar". "Mmmmmm- ell, mirant al cel, diu- no passis ànsia, noble filla de Bou Banyut i Vaca Boja; demà, sens falta, aniré a la caça i captura del Quico Ventalló. Poso a Manitú per testimoni que mai més passarem gana i que demà acompanyarem els facellets d'herbetes, amb tall !"

Foto de família

El matrimoni Garrafeta de Xartrès-Nuvolet d'Anis, amb els tres nanus i dos venedors de la "Gran Enclopèdia de la cuina del bisont i altres animals de caça",

Coses d'un diumenge gris de gener, al Facebook

El Quico Ventalló He anat a veure la mitja marató i no hi era, aviam si hauré anat a veure l'altra mitja marató, la que no és?

A Quim Torra Pla i a Gustau Perez els agrada.

Gustau Perez

Molt bona aquesta !

Quico Ventalló

Doncs és veritat eh!, als cartells posava "al Parc de Vallparadis", hi he anat amb el gos i allà només hi havia un home espanyol, i no corria sinó que estava assegut a un banc tocant-se el nas.

Gustau Perez

Jo no me'n refio d'un home espanyol tocant-se el nas. I menys en un parc tot sol :D

Quico Ventalló

He marxat, ràpid com una daina, i he anat a comprar una bossa de patates palla a la xurreria de davant la Mútuai amb el gos ens les hem menjat a un banc del Passeig Ho hem passat molt bé.

Gustau Perez

Sembla mentida que usem el mot 'gos' contra una persona per menystenir-la, quan els gossos són les bèsties més fidels i més lleials que hi ha ...

Quico Ventalló

Sinó fos perquè fan tants pipís...són màquines de fer pipís, com les cafeteres ho sóm de fer cafès i les teteres, tès. (acaba de fer-ne un a l'entrada)..

Esteve Cardús

Jajajaja! Que bo!

Georgina Nogués Marcet

No fan molts pipís, es dosifiquen el que tenen per anar deixant el seu rastre pel món. Paul Auster, posant-se a la pell d'un gos, deia que sortir a ensumar les miccions alienes, era com, pels humans, llegir el diari.

De la funció de la imatge en el context comunicatiu interpersonal i grupal (1 de 1)

معادله درجه دوم در رابطه با چند جملهای درجه دوم و ریشه های آن (به نوبه خود ریشه های یک تابع درجه دوم) ، ما می توانیم معادله را حل کند algebraically و بدست آوردن فرمول از معادله.

معادله داده می شود :

تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ،

که در آن \ neq 0 برای اطمینان از آن است که در واقع یک معادله مرتبه دوم چند جملهای.

از آنجایی که یک غیر صفر است ، ما می توانیم هر ترم از معادله تقسیم :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x + \ تقسیم (ج) () = 0

کم کردن مقدار ثابت در هر دو طرف برابری :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x = -- \ تقسیم (ج) ()

برای تکمیل مربع دارای سه عبارت کامل (TCP) و یا بیشتر به طور خلاصه ، در مربع سمت چپ خط کامل ، می پیوندد مربع نیم خطی ضریب ، بنابراین ما اضافه کردن \ چپ (\ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 در هر دو طرف معادله :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x \ + سمت چپ (\ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 = \ چپ (\ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 -- \ تقسیم (ح) ()

عامل TCP سمت چپ و انجام عملیات نشان داد قانون :

\ چپ (x + \ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 = \ تقسیم (ب ^ 2) (4a ^ 2) -- \ تقسیم (ج) ()

ما فعالیت خود را با فراکسیون را به راست :

\ چپ (x + \ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 = \ تقسیم (ب ^ 2 - 4ac) (4a ^ 2)

ریشه دوم از هر دو طرف عصاره ما :

x + \ تقسیم (ب) (2a) = \ pm \ sqrt (\ تقسیم (ب ^ 2 - 4ac) (4a ^ 2))

گسترش ریشه های این فراکسیون در سمت راست :

x + \ تقسیم (ب) (2a) = \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (\ sqrt ((2A) ^ 2))

ما ساده کردن رادیکال مخرج از سمت راست :

x + \ تقسیم (ب) (2a) = \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a)

حل راز ما خواستار :

x = -- \ تقسیم (ب) (2a) \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a)

ما ترکیب فراکسیون با همان مخرج در سمت راست کرده و فرمول کلی :

x = \ تقسیم (- ب \ pm \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a)

آن را به نظم است که در آن آنها را از ارزش های x و بی اهمیت است ، برخی از نویسندگان ترجیح می دهم به مقام اول ارزش کمتر از x ، یک یعنی که در آن است که قبل از علامت منفی در رادیکال. قبل از اینکه تقاضای یکسره فرمول کلی برای حل معادلات درجه دوم افراد ، این پیشنهاد برای حل هر معادله با استفاده از کسر تمام مراحل را هر بار به کنترل از تکمیل به روش مربع.
Cardano - قضیه Viète [ویرایش]

برای هر معادله درجه دوم از فرم :

تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ،

ریشه x_1 ، x_2 \ ، آن را برآورده از دو جنبه زیر است :

ریشه Suma
x_1 + x_2 = -- \ تقسیم (ب) () \ ،

اثبات :

* با فرض استفاده از فرمول حل مسئله

x_1 + x_2 = \ تقسیم (- ب + \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2A) + \ تقسیم (- ب -- \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a) \ ،

* ما اضافه کردن numerators ، بنابراین به ریشه های دور می شود مخالف

x_1 + x_2 = \ تقسیم (-2 ب) (2a) \ ،

* تسهیل در حال حاضر

x_1 + x_2 = -- \ تقسیم (ب) () \ ،

درآمد حاصل از ریشه
x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (ج) () \ ،

اثبات :

* با فرض استفاده از فرمول حل مسئله

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (- ب + \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a) \ cdot \ تقسیم (- ب -- \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a) \ ،

* انجام ضرب ، با استفاده از محصول دوجملهای مزدوج در صورت کسر :

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم ((ب -) ^ 2 -- (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) ^ 2) ((2) ^ 2) \ ،

* قدرت حل داریم :

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (ب ^ 2 -- (ب ^ 2 -- 4ac)) (4 ^ 2) \ ،

* گسترش و دست کم بیشتر ، در صورت کسر

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (4ac) (4 ^ 2) \ ،

* مختصر داریم :

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (ج) () \ ،

علاوه بر این شما می توانید برای هویت لژاندر اختلاف در ریشه استفاده کنید.

(x_1 + x_2) ^ 2 -- (x_1 - x_2) ^ 2 = 4 (x_1 \ cdot x_2) \ ،

راه حل با تغییر متغیر [ویرایش]

ساده ترین راه ممکن برای حل معادله درجه دوم (و همچنین درجه سوم و چهارم) است که درخواست تغییر متغیر. در مورد معادله درجه دوم از نوع تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ، مورد نیاز برای تغییر در متغیر از نوع x = + Ŧ ñ \ ،.

درخواست تغییر متغیر معادله بالا را می دهد (Ŧ + ñ) ^ 2 + ب (Ŧ + ñ) + ج = 0 \ ،

و توسعه است در ^ 2 + (ñ 2 + ب) + Ŧ ^ 2 + bn + ج = 0 \ ، (1).

در حال حاضر در معادله ما را کاهش دهد از یک مورد که شناخته شده می دانیم که به حل کند. بدیهی است که از معادلات درجه دوم به صورت x ^ 2 = K \ ، به طور مستقیم توسط استخراج ریشه دوم دو شرایط و راه حل کلی است که از نوع x = \ pm \ sqrt (K) \ ، حل و فصل.

برای تحول در معادله ما (1) در معادله با اول ترم درجه مساوی صفر ، ما باید به نیروی است که به 2 + ب = 0 \ ، ، یعنی ñ = -- \ تقسیم (ب) (2) \ ،

جانشینی در (1) است در ^ 2 -- \ تقسیم (ب ^ 2) (4) + ج = 0 \ ،. (2)

این است معادله جدید در Ŧ فرم ^ 2 = K \ ، که چیزی بود که ما می خواستیم تا با تغییر متغییر از دست ، و همانطور که در بالا ذکر شد ، تا به یک راه حل فوری برای Ŧ نوع = \ pm \ sqrt (K) \ ،

بنابراین ، برای حل Ŧ متغیر \ در معادله (2) ، است Ŧ = \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2-4 متناوب)) (2)

از آنجا که x = + Ŧ ñ \ ، و اجازه دهید ñ = -- \ تقسیم (ب) (2) \ ، راه حل از معادله اصلی با خی متغیر است که به دست آوریم

x = -- \ تقسیم (ب) (2) \ \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2-4 متناوب)) (2)

دستگاه از این تظاهرات است ، بنابراین ، در اعمال تغییر متغیر را کاهش می دهد که کلی معادله درجه دوم برای راه حل دیگری ساده تر و فوری.
جستارهای وابسته [ویرایش]

* معادله
* سیستم معادلات
* مکعب تابع
* معادله درجه چهارم
* Quintic معادله
* معادلات با رادیکال
* تابع درجه دوم

معادله درجه دوم در رابطه با چند جملهای درجه دوم و ریشه های آن (به نوبه خود ریشه های یک تابع درجه دوم) ، ما می توانیم معادله را حل کند algebraically و بدست آوردن فرمول از معادله.

معادله داده می شود :

تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ،

که در آن \ neq 0 برای اطمینان از آن است که در واقع یک معادله مرتبه دوم چند جملهای.

از آنجایی که یک غیر صفر است ، ما می توانیم هر ترم از معادله تقسیم :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x + \ تقسیم (ج) () = 0

کم کردن مقدار ثابت در هر دو طرف برابری :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x = -- \ تقسیم (ج) ()

برای تکمیل مربع دارای سه عبارت کامل (TCP) و یا بیشتر به طور خلاصه ، در مربع سمت چپ خط کامل ، می پیوندد مربع نیم خطی ضریب ، بنابراین ما اضافه کردن \ چپ (\ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 در هر دو طرف معادله :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x \ + سمت چپ (\ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 = \ چپ (\ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 -- \ تقسیم (ح) ()

عامل TCP سمت چپ و انجام عملیات نشان داد قانون :

\ چپ (x + \ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 = \ تقسیم (ب ^ 2) (4a ^ 2) -- \ تقسیم (ج) ()

ما فعالیت خود را با فراکسیون را به راست :

\ چپ (x + \ تقسیم (ب) (2a) \ حق) ^ 2 = \ تقسیم (ب ^ 2 - 4ac) (4a ^ 2)

ریشه دوم از هر دو طرف عصاره ما :

x + \ تقسیم (ب) (2a) = \ pm \ sqrt (\ تقسیم (ب ^ 2 - 4ac) (4a ^ 2))

گسترش ریشه های این فراکسیون در سمت راست :

x + \ تقسیم (ب) (2a) = \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (\ sqrt ((2A) ^ 2))

ما ساده کردن رادیکال مخرج از سمت راست :

x + \ تقسیم (ب) (2a) = \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a)

حل راز ما خواستار :

x = -- \ تقسیم (ب) (2a) \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a)

ما ترکیب فراکسیون با همان مخرج در سمت راست کرده و فرمول کلی :

x = \ تقسیم (- ب \ pm \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a)

آن را به نظم است که در آن آنها را از ارزش های x و بی اهمیت است ، برخی از نویسندگان ترجیح می دهم به مقام اول ارزش کمتر از x ، یک یعنی که در آن است که قبل از علامت منفی در رادیکال. قبل از اینکه تقاضای یکسره فرمول کلی برای حل معادلات درجه دوم افراد ، این پیشنهاد برای حل هر معادله با استفاده از کسر تمام مراحل را هر بار به کنترل از تکمیل به روش مربع.
Cardano - قضیه Viète [ویرایش]

برای هر معادله درجه دوم از فرم :

تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ،

ریشه x_1 ، x_2 \ ، آن را برآورده از دو جنبه زیر است :

ریشه Suma
x_1 + x_2 = -- \ تقسیم (ب) () \ ،

اثبات :

* با فرض استفاده از فرمول حل مسئله

x_1 + x_2 = \ تقسیم (- ب + \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2A) + \ تقسیم (- ب -- \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a) \ ،

* ما اضافه کردن numerators ، بنابراین به ریشه های دور می شود مخالف

x_1 + x_2 = \ تقسیم (-2 ب) (2a) \ ،

* تسهیل در حال حاضر

x_1 + x_2 = -- \ تقسیم (ب) () \ ،

درآمد حاصل از ریشه
x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (ج) () \ ،

اثبات :

* با فرض استفاده از فرمول حل مسئله

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (- ب + \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a) \ cdot \ تقسیم (- ب -- \ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) (2a) \ ،

* انجام ضرب ، با استفاده از محصول دوجملهای مزدوج در صورت کسر :

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم ((ب -) ^ 2 -- (\ sqrt (ب ^ 2 -- 4ac)) ^ 2) ((2) ^ 2) \ ،

* قدرت حل داریم :

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (ب ^ 2 -- (ب ^ 2 -- 4ac)) (4 ^ 2) \ ،

* گسترش و دست کم بیشتر ، در صورت کسر

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (4ac) (4 ^ 2) \ ،

* مختصر داریم :

x_1 \ cdot x_2 = \ تقسیم (ج) () \ ،

علاوه بر این شما می توانید برای هویت لژاندر اختلاف در ریشه استفاده کنید.

(x_1 + x_2) ^ 2 -- (x_1 - x_2) ^ 2 = 4 (x_1 \ cdot x_2) \ ،

راه حل با تغییر متغیر [ویرایش]

ساده ترین راه ممکن برای حل معادله درجه دوم (و همچنین درجه سوم و چهارم) است که درخواست تغییر متغیر. در مورد معادله درجه دوم از نوع تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ، مورد نیاز برای تغییر در متغیر از نوع x = + Ŧ ñ \ ،.

درخواست تغییر متغیر معادله بالا را می دهد (Ŧ + ñ) ^ 2 + ب (Ŧ + ñ) + ج = 0 \ ،

و توسعه است در ^ 2 + (ñ 2 + ب) + Ŧ ^ 2 + bn + ج = 0 \ ، (1).

در حال حاضر در معادله ما را کاهش دهد از یک مورد که شناخته شده می دانیم که به حل کند. بدیهی است که از معادلات درجه دوم به صورت x ^ 2 = K \ ، به طور مستقیم توسط استخراج ریشه دوم دو شرایط و راه حل کلی است که از نوع x = \ pm \ sqrt (K) \ ، حل و فصل.

برای تحول در معادله ما (1) در معادله با اول ترم درجه مساوی صفر ، ما باید به نیروی است که به 2 + ب = 0 \ ، ، یعنی ñ = -- \ تقسیم (ب) (2) \ ،

جانشینی در (1) است در ^ 2 -- \ تقسیم (ب ^ 2) (4) + ج = 0 \ ،. (2)

این است معادله جدید در Ŧ فرم ^ 2 = K \ ، که چیزی بود که ما می خواستیم تا با تغییر متغییر از دست ، و همانطور که در بالا ذکر شد ، تا به یک راه حل فوری برای Ŧ نوع = \ pm \ sqrt (K) \ ،

بنابراین ، برای حل Ŧ متغیر \ در معادله (2) ، است Ŧ = \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2-4 متناوب)) (2)

از آنجا که x = + Ŧ ñ \ ، و اجازه دهید ñ = -- \ تقسیم (ب) (2) \ ، راه حل از معادله اصلی با خی متغیر است که به دست آوریم

x = -- \ تقسیم (ب) (2) \ \ pm \ تقسیم (\ sqrt (ب ^ 2-4 متناوب)) (2)

دستگاه از این تظاهرات است ، بنابراین ، در اعمال تغییر متغیر را کاهش می دهد که کلی معادله درجه دوم برای راه حل دیگری ساده تر و فوری.
جستارهای وابسته [ویرایش]

* معادله
* سیستم معادلات
* مکعب تابع
* معادله درجه چهارم
* Quintic معادله
* معادلات با رادیکال
* تابع درجه دوم

No sé a què ve tanta xerinola pel fet de ser cap d'any...

No sé a què ve tanta xerinola pel fet de ser cap d'any...si ni el pobre cap d'any sap que és cap d'any. A mi doneu-me una tarda de setembre, un sol daurat i tebi i un acollidor sota pi per jeure. Mori el cap d'any i visqui, per sempre, el plàcid temps de la verema!

Sempre he pensat que els eucalyptus eren - i són- grans persones.

Sempre he pensat que els eucalyptus eren -i són- grans persones, bona gent. Amb el de casa vaig tenir tothora una gran, tendra i enriquidora sintonia...fins que el van tallar; talment com van fer els gavatxos amb la reina Maria Antonieta; ella, però, per dalt, ell per baix.
Recordo -com són els records !, surten de la caixeta que creies haver perdut...i, ai las!, nous sommes ici!...i se't posen a la falda -, recordo doncs, quan l'anava a veure...Sempre (potser em feia pesat, vist en la perspectiva actual), sempre , sempre, l'hi entrava amb la mateixa brometa "fas bona olor avui, troç de fusta presumida!". I ell callava, tímid com era. Mai l'hi he retret el seu posat melinconiós, car em perfuma els records. Qui, en les matinades fresquejants, pot posar preu als pensaments?.

Els pro-corrides pijo-progres catalano-espanyols

Enterrament de el Yiyo. Plaza de las Ventas, Madrid.

Mort d'un "novillero", Albacete 1912

Jesús Labiano, párroco de Roncesvalles (Navarra), bendijo el 12 de agosto de 1998 la nueva plaza de San Sebastián

Els pro-corrides pijo-progres catalano-espanyols diuen estar contra totes les prohibicions, per tant, també, contra la prohibició de la "Fiesta Nacional". Curiosament, aquesta impresentable colla de Boadelles, només estan a favor de prohibir la llibertat de decidir dels catalans. Jo també estic en contra de prohibir que els ruixeu amb sang de brau quan els veieu pel carrer, al crit de "viva España, viva la libertad, viva la Cosntitución!"

Corrida a Madrid en homentge a un jerarca nazi (constitucionalista?)

Fraseología antológica de los grandes pensadores de la tauromaquia universal:

Pedro Gimferrer (foto)-poeta español autor del "Manifiesto de la Mercé.Por la Libertad"-: "Queremos recordar a todos los catalanes que con la prohibición de la fiesta de los toros lo que podría ser prohibido es una parte de libertad"
R. Pérez de Ayala: “el nacimiento de la Fiesta coincide con el nacimiento de la nacionalidad española y con la lengua de Castilla.....así pues, las corridas de toros........ son una cosa tan nuestra, tan obligada por la naturaleza y la historia como el habla que hablamos”.
Albert Boadella: "esto es el primer paso para la secesión de Cataluña, donde trata de eliminarse todo símbolo español".
Victoria Vera: "por la memoria histórica del país, la Fiesta de los toros nunca debería prohibirse en Barcelona".
Pedro Piqueras: "a nadie se le obliga a ir a los toros. Su prohibición supondría una merma importantísima de nuestra cultura".
Adolfo Suárez Illana:"Resulta increíble que tengamos que dar razones de por qué una manifestación artística no debe ser abolida"
Estrella Morente: "prohibir sería retroceder a la censura, y eso atentaría contra un arte vivo, vinculado a genios como Picasso".
Loquillo: "es vergonzoso que quiera prohibir por decreto tradiciones que forman parte de la cultura con la que crecí en Barcelona".

“Manifiesto de la Mercé. Por la libertad”. (un homenatge a la cursilada amb pretensions intel.lectuals: una boadellada més!)

"Mercé, Barcelona y Libertad son tres palabras unidas por fuertes y antiguos vínculos. Desde que ya en el siglo XIII, con el impulso de Jaume I, los barceloneses Pere Nolasc y Raimon de Penyafort fundaron la orden mercedaria para redimir a los cautivos, Mercé, Barcelona y Libertad no han dejado de ir juntos y acordes.Barcelona, ciudad libre, casa de hombres y mujeres libres, plaza de la tolerancia, del diálogo, del civismo, espacio para expresar libremente la diferencia y en el que quien respeta es respetado. La queremos así: viva, palpitante, en ebullición, capital de Catalunya, metrópoli europea, solar nuestro, ciudad abierta, ciudad de todos. Las fiestas de la Mercé, eclosión de toda clase de actividades, catálogo inacabable de iniciativas populares al cual todos aportan su impulso festivo, han tenido este año nuevamente una feria taurina en la plaza Monumental con un programa de extraordinaria calidad digno de su categoría, que ha reunido a decenas de miles de personas en el histórico coso de Barcelona. Lo celebramos y queremos felicitar a la Empresa y a todos cuantos lo han hecho posible.Conscientes de que la Fiesta de los toros está aquí en peligro si finalmente prospera la iniciativa legislativa que quiere imponer su prohibición, queremos hacer un llamamiento a todos los ciudadanos de Catalunya. No sólo a los aficionados, sino a todos sin excepción: taurinos, antitaurinos e indiferentes ante la Fiesta de los toros.Queremos recordar a todos los catalanes que con la prohibición de la Fiesta de los toros lo que podría ser prohibido es una parte de libertad, es un espacio de libertad lo que todos perderíamos. Cada vez que la libertad de alguien se ve negada o limitada, la libertad de todos pierde peso, se debilita, se empequeñece.Queremos recordarlo ante todo a nuestros representantes parlamentarios que han de tomar la decisión: no es sólo la realidad cultural, festiva, tradicional, económica y social de los toros lo que está en juego: es la misma libertad, es una fracción más de libertad, de la libertad de todos, que con su voto pueden borrar o no de nuestro entorno, y que todos nosotros aquí y ahora podemos perder.Prohibir, un verbo que tantas veces nos ha llegado impuesto desde fuera, no es algo que nos avengamos a recibir en nuestra tradición ni en nuestra cultura hecha de tolerancia, respeto, pacto, inteligencia, entendimiento y sentido común y cordura.¡Que las próximas Firas de la Mercé sean una gran fiesta barcelonesa: una auténtica Fira de y por la Libertad!"

Persones que pagarien per veure un toro vomitant sang... :

Jesús Agelet, Actor. Rosa Agenjo, Pintora. F. Javier Aguirre de la Hoz, Notari. Toni Albadalejo, Director de Teatre i Cinema. Juan Fernando Alemany Santos, Advocat. Ramón Alentorn, Empresari. Jordi-Joan Alsina, Empresari. José Alvarez, Magistrat. Claudio Ambrosio Flores,Veterinari. Rosa Amorós, Artista. Pau Arboix i Pujol,Empresari.Esther Arias, Pintora. Carlos Arregui Rodés, Procurador. Alberto Asensio Malo, Procurador. Manuel Assunçao Coimbra, Empresari. Ramiro Aurín, Enginyer de Camins. Blas Avacio,Inspector de Treball. Luis Badosa,Pintor. Jesús Ma Baigorri Hermoso,Economista i Advocat. Joan Bantí Visa, Empresari. Miquel Barceló, Artista. Joan Barril,Periodista. Eliseo Bayo, Escriptor. Francisco Benjumea García, Empresari. Joaquín Benjumea García, Empresari. Calixto Bieito, Director de Teatre i Cinema. Helena Biosca, Cirurgiana Plàstica. Xavier Boada, Actor. Albert Boadella, Director de Teatre. Alfonso Carlos Bolado, Editor. Manuel Braga,
Empresari. Oriol Brutau, Veterinari. José Antonio Bueno, Soci Director Consultoria. Carmen Buqueras, Coleccionista d'Art. Lluis Cabrera, Músic. Javier Cacho, Veterinari. Juan A. Calzado de Castro, Economista i Actuari d'Assegurances. Juan Cambra Eza, Advocat i Empresari. Darío Campos, Empresari. Carles Canut, Actor. Andrés Carasso Vendrell, Advocat. Carmen Caro, Empresària. Ma José Caro, Empresària. Jaume Casanovas, Empresari. José Luis Casaus Lambea, Bancari. Carles Cases Pujol, Músic. Antonio Castellanos López, Empresari. Claudio Castilla, Genet. David Castillo, Escriptor. Juan José Castillo Sabata, Periodista. José Ma Cata Virgili, Empresari. Pere Celma, Dissenyador Gràfic. Luis Cerezo, Cineasta. Manuel Céspedes Pérez, Metge Uròleg. Antonio Chavarrías, Productor i Director de Cinema. Carlos Checa, Director d'Orquestra. Elvira Checa, Compositora. Jordi Comas Matamata, Empresari. Silvia Cordova Fernández, Procuradora. Jordi Cornudella Martorell, Escriptor. Eloy Martin Corrales, Professor UPE Pablo Cosado Mozo, Advocat. Rafaela Cuenca Varela, Veterinària. Rosa Cuñat Arias, Secretaria. Félix De Azua, Filòsof i Escriptor. Francesc De Carreras, Catedràtic. Juan José De Diego, Notari. Ramón De España, Periodista. Vivencio De la Iglesia Vicario, Oficial Notaría. Alberto De Leiva Hidalgo, Catedràtic de Medicina. Pedro De Miguel Coll, Empresari. Antoni De Moragas, Arquitecte. Ramón De Pablo Regales, Veterinari. Martín De Pedro Berkovichs, Advocat. Joan de Sagarra, Escriptor. Bernat Dedeu, Filòsof i Periodista. Serafí Del Arco, Periodista. Jesús Del Coso, Advocat. Javier Delso Velazquez, Metge Cardiòleg. Tito Díaz, Escultor. Fernando Díaz Ayén, Advocat. Jordi Domènech Milà, Metge. Ramón Domingo Martínez, Filòsof. Ignasi Duarte, Realitzador. Manolo Dupla Marín, Advocat. José Javier Echave Sustaeta, Advocat. Ferran Escayola, Advocat. Miguel Escobar, Advocat. Familia Escriba, Pastissers. Arcadi Espada, Periodista. Antón Maria Espadaler, Professor UB. Jordi Estadella, Presentador. Urbano Esteban Pellón, Advocat. Marta Esteban Roca, Productora Cinematogràfica. Antonio Esteve Guardiola, Tècnic Industrial. Joan Estrada Perera, President Loby "Un dels nostres". Jordi Evole El Follonero", Showman. Daniel Fernandez Capó, Empresari. Juan A. Fernandez Velilla, Advocat. Carles Flavià, Actor. Ana Flo, Artista. Josep Ma. Fontseré, Productor Teatral. Ramón Fontseré, Actor. Miquel Angel Fornies, Periodista. Juan Gandarias, Economista. Manu Garayoa, Periodista. Nuria Garcés, Relacions Públiques. Concha García Campoy, Periodista. Carmen García Gómez, Funcionària. Luis García Martínez, Procurador. Joan Gardy Artigas, Escultor. Mario Gas, Actor i Director. José A. Gascón Sánchez, Estomatòleg. Rosa Gil, Restauradora. Manuel Blasco Gil Bernabé, Metge. Alberto Gimeno, Periodista. Pere Gimferrer, Escriptor. Victor Gómez Pin, Filòsof. Manuel González, Arquitecte. Óscar Grau, Jugador de Handbol. Jordi Grau, Director de Cinema. Rafa Guijosa, Jugador de Handbol. Eudald Guillamet, Conservador de Bens Culturals. Isidoro Guillén Montenegro, Advocat. Jorge Guillén Montenegro, Cirurgià Ortopèdic. Roberto Guirado García, Advocat. Roberto Guirado Martínez, Advocat. Elvira Hernández Maluquer, Marketing. Alberto Herranz Aparicio, Ramader. Agustín Iranzo Reig, Notari. Néstor Jacob, Empresari i Inventor. Félix Jiménez, Advocat. Jerónimo Jiménez, Professor d'Institut. Rafael Jiménez de Parga, Catedràtic Universitat. Martí Jordà, Empresari. Jaume Josa, Científic. Jesús La Fuente Barraza, Metge. Jesús La Fuente Millán, Metge. Manuel Lanuza Gómez, Advocat. Ignacio Lemus Otero, Advocat. Mar Lisson, Grafista. Robert Llimós, Pintor. Pere Lloberas, Veterinari. Josep Ma Llobet Barbany, Vicepresident A.S.C. Francesca Llopis, Artista visual. Carles López Negre, Interiorista. Nazario Luque Vera, Pintor. Miguel Macaya, Artista Plàstic. Enric Majó Miró, Actor. Candice Marcos Ferratone, Veterinària. Gonzalo Marín Garde, Procurador. José Alberto Marín Sánchez, Notari. Luis Maristany, Advocat. Quim Marqués, Cuiner. Mayte Martín, Cantaora. Antonio Martínez Comín, Auditor de Comptes. Carmen Martínez Ladrón, Marketing Relacional. Javier Martínez Lehman, Notari. Mar Martos García, Comerciant. Josep M. Mateo, Director General Multinacional. Xavier Medina-Campeny, Escultor. Isabel Menéndez Cabrera, Tècnica de Suport Logístic i Comptabilitat. Pilar Merino Merchán, Advocat. Pilar Mijangos Pejó, Empresària. Mercedes Milà, Periodista. Joan Miralles, Agent de Viatges. Natalia Molero, Escriptora. Alejandro
Molina Romero, Escultor. Jaime Monjo Carrió, Notari. Joan Mora, Escultor. Teresa Mora Ventura, Catedràtica Francisco Moreno Duque, Metge. Pep Munné, Actor. Néstor Munt, Músic. Juan Manuel Nadal Reimat, Advocat. Javier Navarro Giménez, Empresari. Jordi Obiols, Psiquiatra. Joan Oller, Periodista. Hugo O'Neill, Empresari. José O'Neill, Empresari. Onliyú, Contista. Leopoldo Ortega Monasterio, Psiquiatra. Enric Pantaleoni, Empresari. Carlos Pardo, Empresari. Silvia Pardo, Empresària. Ramón Parellada, Restaurador. Ramón Pasamonte Contel, Empresari. Javier Pascual Ayúcar, Advocat. Perico Pastor, Arquitecte i Pintor. Cristóbal Pera, Medicina. Antonio Peral Gómez, Funcionari de Justícia. Esmeralda Pérez, Empresària. María del Carmen Pérez Aguado, Especialista Consultora. Carlos Pérez Duque, Veterinari. Saturnino Pérez Portillo, Veterinari. Oriol Pérez Treviño, Musicòleg. Hernán Pesqueira, Advocat. Joan Pi, Metge. Hug Pla Cortés, Cuiner. Jorge Planas, Metge. José Carlos Pliego Losada, Advocat. Leopoldo Pomes, Realitzador. José Luis Ponce Galceran, Editor. Joan Pons i Benet. Veterinari. Concepción Portillo, Professora. Elisa Portillo Boutin, Professora. Manuel Portillo Boutin, Empresari. Josep Maria Pou, Actor. Sergio Pregonas Batalla, Empresari. Rosa Prim Solsona, Professora. Alfredo Puente Hernando, Fotògraf. Agustí Puig, Artista-Pintor. Josep Puigbó, Periodista.
Fernando Pújala Foz, Farmacèutic. José Ramón Pújala Foz, Industrial. Maria Rebolloso Salvador, Mestra. Pilar Rebull, Logopeda. Enric Reyna Benaberre, Empresari. Josep Ribas Folguera, Arquitecte. Josep Maria Riera Gassiot, Editor. Camil Roca, Publicista. Elisabet Rodríguez, Veterinària. Francisco Rodríguez, Sociòleg, Terapeuta, Filòsof. Felipe Rodríguez, Funcionari. Gemma Rodríguez, Advocatessa. Ma Lourdes Rodríguez Ramírez, Notaria. Joan Roig, Químic Farmacèutic. Xavier Roig Mallol, Empresari. José Ma Román Muñoz, Advocat. Javier Romero Barrio, Veterinari. Manuel Royes Vila, Delegat Govern Zona Franca. José Ma Royo Arpón, Professor Dret Romà UB. Luis Royo Sanz, Industrial. Francisco Ruiz Montesinos, Comerciant. Antonio Saavedra, Enginyer. Jordi Saavedra López, Veterinari. Josep Saavedra López, Metge. Txell Sabartés i Roselló, Productora. Alfredo Sáenz, Veterinari. Pilar Sáenz Recoder, Actriu. Robert Saladrigas, Escriptor. Fernando Salas, Dissenyador. José Sánchez Moreno, Advocat. José M. Sánchez Ortega, Catedràtic Cirurgia. Rodrigo Sancho, Funcionari. Rafael Santiveri, Empresari. Ernest Santolalla Bas, Metge. Sebastián Sastre Papiol, Advocat. Rafael Seguer Irigoyen, Notari. Toni Sevilla, Actor. Jaume Sisa, Cantant. Peter Sissek,Viticultor. Enrique Solans, Advocat. Juan Soto Viñolo. Escriptor. Montse Sunyer Ollé, Infermera. Francesc Tané, Empresari. Jose A. Teomiro,Veterinari. Juan Manuel Teomiro, Ferrador. Joaquín Tornos, Catedràtic. Manel Torreblanca Ramírez, Empresari. Francesc Torres, Artista visual. Pere Torras, Metge Cardiòleg. Manuel Trallero, Periodista. Xavier Trias Arraut, Consultor. Dolors Tuneu, Actriu. Óscar Tusquets, Arquitecte. Pablo Usón, Productor. Luis Usón Duch, Advocat. Pedro Valero, Empresari. Francisco Valero Politi, Advocat. José Vallejo, Director d'Autoescola. Pedro Vallejo Bombin, Veterinari. Roberto Vallejo Bombin, Enginyer de Monts. Elvira Vázquez, Empresària. Ramón Vázquez Garcia, Notari. Kiko Veneno, Cantant. Carlos Viladás Gené, Advocat. Joan Pere Viladecans, Pintor. Pau Vilanova, Dissenyador. Daniel Villamediana, Director de Cinema. Jaume Villanueva Massa, Director d'Escena. Joan Vintró, Catedràtic. Antoni Vives Fierro, Pintor

Si un dia em perdo, trobeu-me compartint casa amb un Grumman Albatross...

Si un dia em perdo, trobeu-me compartint casa amb un Grumman Albatross dels guarda-costes dels Estats Units. Ens veureu silents per algun pati del carrer Àngel Guimerà: ell prenent l'ombra, jo podant els magraners. El poble no el sé, l'essència sí.

Pau magrana damunt el blanc marí. Escuma i roig encès. Això serà tot.

Hi ha matins...

Hi ha matins de mel en que el cor s'encega.
Hi ha, de ben segur, nits de cel on els dits gronxen plàcids.
Hi ha nit, mel i cel, si el cor vol, i dol
...i els dits ardits ho amanyaguen.

A Sant Martí del Canigó...poema de Joan Salvat Papasseit

LES GORGES

A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

Joan Salvat Papasseit.

Si voleu saber més sobre l'evolució independentista de Joan Salvat Papasseit, cliqueu: Jordi Corominas: El catalanisme de Joan Salvat-Papasseit.

El Canigó, estel blanc damunt les terres ocupades.

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero della Francesca

-Mort d'Adam-

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492), gran artista i millor conductor.

De fet, la gent diu que es lleva per plantar cara al món...

Dibuix de William Blake, "La creació d'Eva".

De fet, la gent diu que es lleva per plantar cara al món, però el món passa d'ells...

Ara ja sou grans i us ho puc dir: el món no té ànima. Qui li havia de donar, mai va existir. La religió és la disfressa de l'absurd. Que no es deturi el carnaval!.

La calor com a factor desestabilitzador de la personalitat.

Si fóssim cuques aquest escrit no tindria sentit, per allò que "a l'estiu tota cuca viu". Però en el cas que ens ocupa, el nostre, no és un problema estricte de subsistència sinó, en essència, d'estabilitat emocional.

He observat el següent: així com els diferents colors i tons marquen les línies i els volums de les coses; així la nostra temperatura corporal marca el límit del que som en relació a l'exterior. A l'hivern som fins on comença el fred. El contrast tèrmic ens defineix. A mesura que comença la calor i la nostra temperatura es va anivellant amb la de l'exterior, s'inicia un procés de pèrdua de identitat - el mateix que li passa a la nata quan s'escalfa i es desintegra en la xocolata desfeta -, que pot derivar en inseguretat, distorsió de la personalitat i, finalment, en una depressió de major o menor intensitat en funció de la prèvia intel.ligència emocional de cadascú.

Aquesta tarda, mentre regava el pati, he pensat que, per anar bé, l'ideal és que a la frontera entre la nostra epidermis i el món exterior hi hagi un diferencial de -10º c. a favor nostre. A partir d'un diferencial de + 0ºc la possibilitat de certs episodis de desequilibris psicològics es fa inevitable.

Per tant, hem de concloure que, quan es produeixin els primers símptomes, es recomanable una dutxa o bany amb aigua fresca o, en el seu defecte, rentar-se la cara; a fi i efecte de retornar el nom i la essència a cada cosa. Tornar a ser un mateix, que ja és molt.

Per què la gent diu que la gent és dolenta si la gent són ells?

No ho sé.