dimecres, de setembre 21, 2005

Rifirrafe d'en Tristany amb una gitana a l'Alhambra de Granada.

Maria Ventalló i Vintró, germana del besavi, i el seu marit, Pepe Rota. Fotografia feta a l'Alhambra de Granada, no sé quan, però fa temps, crec.


Josep Ventalló i Vintró


Josep Ventalló Mesa de León i el Dictador Franco.(el de fosc amb bastó)

Estava, servidor, passejant pels jardins de l'Alhambra, pensant en la mora Zulima, la "hija del bravo Aben-Zéid/ Aquella por quien se muere todo el reino cordobés/ La que en las justas y zambras/ Siempre la reina ha de ser/ Por su donaire y su gracia/ Mas que por linage y préz./ La que tiene en lugar de ojos/ Dos auroras al nacer/ Y por cejas, dos arcadas/ De la mezquita de Acméhd; / La que ha hecho mas cautivos/ que el valiente Albocacér,/ No tan solo de cristianos/ sino de moros también;/ Prendido trae en sus trenzas/ Al hijo del arraéz/ Bizarro moro, nacido/ Allá en las playas de Argel..."... i pensava jo, per mi mateix, que en aquests versos, en Pere-Antoni Ventalló i Vintró " lo cantor d'Egara", poeta romàntic i germà del besavi, el que ens venia a dir era que la tal mora Zulima estava molt bona (o això és el que jo intuia).

Sempre m'ha sorprès la generosa capacitat que Déu m´ha donat per desxifrar i analitzar versos, per críptics i enrevessats que siguin, i en un plis-plas extreuren, de forma concissa i clarivident, la seva ànima i tot allò que la ploma del poeta ens ofereix per a gaudi del nostre cor i balsam del nostre esperit, que, vulguis o no, és humà i per tant tendre i suau com la pell de les gallines a l'edat del "pavo".
I també pensava: a sant de què "lo cantor d'Egara" escribia poemes de tema moresc?. L'Al-andalus quedava molt lluny de les ubérrimes contrades vallesanes, font d'inspiració del nostre llorejat poeta...però tot té una explicació, menys la mort.
El més probable és que "lo cantor d'Egara" hagués recorregut, en alguna de les visites que devia fer al seu germà, els jardins que jo estava trepitjant. Segurament, més d´una vegada, el seu germà, que per aquells temps estudiava medicina a la Universitat de Granada, li havia ensenyat com de boniques eren les postes de sol granadines vistes desde l'Alhambra. Segurament els acompanyava la novieta que el besavi s'havia fet, Doña Concha Mesa de León, la seva futura esposa...

Doncs, pensava jo aquestes coses, quan apareix ella: la gitana amb bigoti sota el nas.
- Toma, salao!- em diu, mentre em dona quatre branquetes pansides de romaní. Jo que poso la mà a la butxaca per donar-li un euro i que no empipi, i em diu:
- Ezo no vale ná, é un oséquio de Graná - no ho veig clar, una gitana que no vulgui diners...M´agafa la mà i em comença a llegir el palmell.
- Tendrá una vida mú larga, corasón - no gaire original, penso.
- Tu quiere muxo a tu muhé - no en tinc, però mira...
- La gente te envidia muxo de tené una muhé tan uapa - cony, si no tinc dona com vols que tinguin enveja de la meva dona, eh gitana???. Poso la mà a la butxaca per donar-li l'euro i acabar d'una vegada, però ella:
- No, no me dé dinero, la buenaventura no quiere dinero, ze rompe .
Em torna a agafar la mà i segueix:
- Cuando vuerva a tu caza, la familia te dará una gran comía, un banquete - diu. Però quan torni no hi haurà ningú a casa, tots són de vacances...o sigui que, maca, ho tens clar.
Com que ja en tinc els dallonsis plens, li agafo la mà i li intento donar l´euro. Llavors ella em diu:
- Lo quiere po ecrito?
- No! -, li contesto.
- Zon 5 euro - em diu.
- No lo quiero.
- Po zin ecrito, tabién zon 5 euro !.
Com que ja m'he empipat li vull tornar la merdeta de ramet de romaní i l´euro i acabar. Però no ho vol agafar.
- Zon 5 euro !!- torna a repetir. Acosta la seva cara a la meva i preten espantar-me amb la mirada, però com que fa cara de bleda no m´espanta gens ni mica. Llavors, aixeca un dit i em diu una parrafada que ve a ser una maledicció o alguna cosa així. Jo miro al voltant, per si hi ha més gitanos, no sigui cas que la cosa s´emboliqui. Em venen ganes de dir-li:
-però tu ets idiota o què???. Així, en català, ben resumit i clar. M'aguanto, tampoc es tracta de montar un numeret. Agafo el ramet miserable i l´euro, i li deixo a terra. Ella no sé què renega. M´ajupo i recupero l´euro i li deixo només el ramet depauperat, ara ni euro ni res, apa!.
Mentre marxo sento una lletania de renecs ininteligibles.
Però aviam...si jo no crec amb Déu, que porta barba, com voleu que cregui en una gitana, que porta bigoti ?. Ahhh!


Elles ballen soles.

Mostrari de Zulimes.
(la primera está dedicada al Jordi de Itaca 2000)
















39 comentaris:

donot ha dit...

jajajajajaja..... Que fort!!

elisenda ha dit...

la persecució del romaní és digna d'estudi. quan vaig estar a granada al maig, em va passar el mateix. bé, a mi no se m'acostaven, no sé ben bé per què, però al jesús el tenien fregit. a cada cantonada del barri vell, sortien les gitanes amb les branquetes, l'envoltaven i li començaven a dir coses. i jo, insolidària, lluny, ben lluny :) m'hauria agradat molt veure-t'hi :) :)

Anònim ha dit...

Hola
Estoy comenzando con un blog de actualidad y me gustaría intercambiar links con otros blogs del mismo estilo. ¿Te animas a intercambiar nuestros links?
Si es así, déjame un comentario en mi blog, sino, de vez en cuando pasare por aquí a leer tu sitio :)
Un saludo desde Poo de Llanes

Anònim ha dit...

Ah, mi espacio es:
http://spaces.msn.com/members/saludyrepublica/

Anònim ha dit...

Ah, mi espacio es:
http://spaces.msn.com/members/saludyrepublica/

Anònim ha dit...

Ah, mi espacio es:
http://spaces.msn.com/members/saludyrepublica/

Anònim ha dit...

Ah, mi espacio es:
http://spaces.msn.com/members/saludyrepublica/

Anònim ha dit...

perdona las repeticiones :(

despi_na ha dit...

Ostres, usuario anónimo!. Semblava una entrada triumfal estilo Rita Hayworth i acaba sent una "toma falsa" (una no, moltes).

Ferrer ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jordi (itaca2000) ha dit...

L'usuari anònim es repeteix més que l'allioli amb "pinchitos morunos". Per cert, Tristany, boníssim el poema de "lo cantor d'Egara", súper "moruno"; guai, guai! Quines coses et passen sempre!, ha, ha, ha. Molt bona la història. Em recorda la meva cunyada a Sevilla que es va deixar llegir la mà per una gitana. Li va demanar 5 euros i la meva cunyada li dóna 20 perquè no tenia canvi. La gitana agafa els 20 euros i se'n va corrents. La meva cunyada diu: "i el canvi?", i mentres corre la gitana va dient-li: "Tranquila, que vaig a buscar canvi i ja torno per a donar-te els quinze euros". No la va tornar a veure, a la gitana, ha, ha, ha.

Bé, endavant i "al toro", ha, ha, ha.

Fins aviat amic.

Begony ha dit...

Una vegada em van llegir la mà i em van augurar una descendència nombrosíssima: sis fills! I mira, no sé, encara no en tinc cap, de fill ni de filla. No sé què espero! :) Tristany, les gitanes amb bigoti i els déus amb barba no són gent de fiar, jejejje

joan ha dit...

jajaja Aiii Tristany ets tot un cas. Però crec que les malediccions de la gitana van comp'lint-se perquè no deixen d'apareixer-te "usuarios anonimos" :)))
Escolta la foto de Maria ventalló i Pepe Rota així com l'anàlisi antropològic dels versos del Pere Antoni no té desperdici i la conversa amb la gitana tampoc... Al X tanbé li van fer el mateix? perquè no crec que X reaccionara com tu ;)
Tristany crec que te enviat dues vegades un mail, perdó , no és que siga un pesat és que estic provant un nou compte qu es diu Gmail i per això crec que l'he repetit dues vegades :))

Andherbo ha dit...

Caram fa uns quants anys a mi i uns amics ens va passar el mateix, i també al mateix lloc, Granada. Jo em vaig poder escapolir però els altres dos van afluixar la mosca.

isnel ha dit...

No he estat mai a Granada, però ja t'asseguro jo que el dia que hi entri pensaré en tu! Jajajajaja, que bo, el poema, el romaní, l'euro i la gitana! Saps què penso? Que m'agradaria sentir-te explicar aquesta història en vivo y en directo. Ostres, com m'agradaria...
I aviam, que jo m'aclari: lo cantor d'Egara era germà del teu besavi, el que es va casar amb Doña Concha Mesa de León que, per tant, devia ser la teva besàvia, però a la vegada el teu besavi i lo cantor tenien una germana, Maria, que es va casar amb Pepe Rota, i que un dia també voltaven per Granada i es feien fotos a l'Alhambra... És així, tristany? És així?

Maria ha dit...

Tristany jo soc de Terrassa, tu també ho ets?
en cas afirmatiu, hi ha alguna oportunitat de poder parlar amb tu?

Bé , no molesto més.
Adeu

Jordi (itaca2000) ha dit...

Tristany, tinc ganes de llegir el teu post anterior. Ho sento, però encara no ho he fet perquè és una mica llarg. Però com que he vist que estò molt recomanant (especialment pel Garrofaire, si no recordo malament) t'asseguro que n'ho miraré amb calma. El que passa és que, a vegades, sóc una mica mandrós i dic "ja ho llegiré en un altre moment" quan veig un article una mica llarg. Ja et comentaré alguna cosa del teu post anterior, doncs. Fins aviat i endavant company!!!

Jordi (itaca2000) ha dit...

Tristany, m'agraden molt les "Zulimes" que has posat en el teu post. La primera és dolça i suau com una fruita delicada i saborosa. La segona és "molt maternal", ui, no sé amb quina em quedaria. M'agraden les dues. És posible tenir-ne les dues. Són tan magnífiques! Salutacions, amic

Tristany ha dit...

Maria, clar que podem parlar. El meu correu és foqueta_lapona@hotmail.com. Si de cas m´escrius i ens posem en contacte.

vell artista ha dit...

Quantes aventures Tristany aix…bé no ets l’únic que té rifirrafes amb gitanes, a mi també em venen a la recerca, a mi que dir que no a vegades em costa, doncs resulta que un dia vaig dir que si, la dona tenia gana i vam anar juntes a menjar alguna cosa quan de sobte se’n van presentar com deu més, la feinada va ser meva per poder sortirme’n d’aquella situació que jo tota soleta havia creat. Sort que el frankfurt on erem no era El Bulli, vaig poder fer un repartiment una mica equitatiu, també val a dir que vaig aprendre la utilitat de la negació en certes situacions.

Tristany ha dit...

Donot, es veu que sempre funcionen així...i em sembla que deuen guanyar bastants diners.

Tristany ha dit...

elisenda, les branques també estaven pensides? De fet prefereixo romaní que no pas els llacets de colors aquells que et volen col.locar pels carrers.

Tristany ha dit...

anonymous, pués ya miraré tu blob ;)
Salut i Repblica!

Tristany ha dit...

despi_na, l'anònim va embalat :)

Tristany ha dit...

Jordi, el poema de "lo cantor d'Egara" es molt més llarg, només he posat un troç.
Les gitanes aquestes com que no tenen clientela fixe no cal que la cuidin gaire. És allò de "aquí te pillo, aquí te mato" :)

Tristany ha dit...

Begonya, és el que li deia al Jordi, com que no pots anar a reclamar enlloc, poden dir el que els hi passi pel cap i queden tant contentes :)

Tristany ha dit...

Joan, no cridis al mal temps! :)

Tristany ha dit...

andherbo, pel que vaig llegint, aquestes gitanes deuen estar cobertes d'or, ho di seriosament eh :)

Tristany ha dit...

Isnel, exacte!, has agafat perfectament la trama de la història jeje

Tristany ha dit...

Jordi, es que el post anterior és una mica una recopilació de dades i cites i també d´imatges...
Ah!, ja et penjaré alguna Zulima més de les que tinc guardades :))

despi_na ha dit...

Soposo que diners en deuen "arreplegar" però no crec que es facin riques. Ni el meu marit ni jo li vam donar ni una pesseta i no crec que fossim els únics.

Jordi (itaca2000) ha dit...

Home, Tristany, per gràcies per endavant per això de penjar més Zulimes, mira fins i tot les col·leccionaré. A veure si em dónen bona sort!!!

Giorgio Grappa ha dit...

Ha ha ha! Molt bona, la teologia capil·lar! Molt bona!

itaca2000 ha dit...

Tristany, la col·lecció de Zulimes és realment interessant. Recuperar aquestes fotos eròtiques morunes! Això és d'un gran valor cultural i històric, dic jo. Ara, m'agrada més la primera de la darrera col·lecció que hi has penjat. És tan dolça, bonica i delicada. Per què no me la dediques en el teu bloc si no és molt demanar. Bé, com tu creguis oportú. Fins aviat!

Tristany ha dit...

despi_na, doncs només que enganxin alguns turistes que els hi donin 10 o 20 euros es poden treure un bon sou, eh! :)

Tristany ha dit...

Giorgio, la teologia sempre ha sigut el meu fort :)

Tristany ha dit...

Jordi, ara te la dedico ;), en breus moments....

Oriol ha dit...

Tristany, jo sóc de Terrassa també. Ets parent dels Ventalló i Vintró?

Tristany ha dit...

Oriol, sí que ho sóc.