Enquestes: perd Mas, guanya Espanya. El full de ruta Godó per la no-independència es va complint.

El procés endegat pels aparells de l'estat (i col.laboradors catalans) segueix el seu curs. 

Ja vam dir abans de les eleccions que l'objectiu prioritari seria decapitar el moviment independentista, linxar Mas.

Tots els moviments d'alliberament han triomfat quan han tingut un líder que ha aglutinat el conjunt del poble: Sanmartín, Bolivar, de Valera o Havel. Aquest era el paper que podia assumir Artur Mas, per això   el seu cap ha estat dibuixat al mig de la diana. Objectiu dels poders espanyols i botiflers: eliminar-lo !.

La independència no es guanya pels convençuts, sinó pel control que es pugui exercir sobre la massa central sense ideologia i fàcil de manipular pels poders polítics i mediàtics. Redirigiu un 10% del vot d'aquesta gent i la consulta per la independència està perduda.

Per què és perillós Mas?. Perquè pel seu tarannà, imatge i posicionament polític moderat, és l'únic que (si no s'el destrueix abans, com estan fent) pot incidir en aquesta massa electoral central neutra, cosa que no està a l'abast de Junqueras o les CUP. 

Prèviament es va linxar el cap intel.lectual del procés, l'Alfons López Tena i SI. La independència és una lluita entre estats, no es pot plantejar aquesta batalla amb esquemes de monitor de parròquia progre (amb tots els respectes), ni encenent espelmetes, ni fent mocions, ni seguint el mite Ghandi (darrera d'ell hi havia grups armats i la intel.ligència britànica que va prioritzar els seus interessos econòmics i comercials: us donem la independència, manteniu els vincles polítics mitjançant la corona i salvem i incrementem els nostres interessos econòmics a la Índia.

Armes per destruir Mas:

1-campanya de linxament mediàtic intoxicant amb tot tipus de muntatges implicant-lo en corrupció.

2-escanyament i xantatge financer per tal de desacreditar la seva gestió de govern i obligant a radicalitzar les retallades (tot això agreujat amb les estúpides imposicions de Junqueras d'implementar nous impostos pels rics, que pagaran els pobres i, com ja van fer amb el tripartit, acabaran d'arruïnar el país i girant-nos la gent en contra).

3-activant els quinta-columnistes, els mercenaris, l'enemic intern que, com Duran Lleida, ha de dinamitar el procés des de dins.

4-afavorir ERC i les CUP per segar l'herba sota els peus a Mas. Afeblir l'espai central del catalanisme, per tal de poder identificar independentisme amb radicalisme i foragitar-ne la massa sociològica central.

5-crear un mapa polític que pivoti en els dos extrems antagònics; ERC-CUP per una banda i C'S per l'altra. Intensificació del conflicte social en substitució del nacional i allunyament (per por o desinterés) de la franja social central, imprescindible per assolir la independència. 

És un problema de marketing polític, no de que "neixin flors a cada instant" (les flors es poden trepitjar). No és Llach el full de ruta, és com vèncer un estat.

Tingueu ben clar que quan les enquestes diuen que CiU s'enfonsa i pugen Junqueras i les CUP (i C'S), qui guanya és Espanya, no Catalunya. Sense l'espai central perdem.

PD. Ara es va veient que SI tenia raó quan proposava un govern de concentració, amb independents de prestigi, que faria les tasques de proclamació de la independència. Hauriem tingut un govern blindat als atacs i xantatges dels espanyols i aliè als partidismes. 

Un mercenari mai dimiteix, Duran no plegarà. Bona gent de CDC, lliureu-nos de la víbria !

El futur Marquès de El Campello (?) a la suite de l'Hotel Palace de Madrid

És un error voler analitzar les actuacions de Duran Lleida des d'una perspectiva ideològica, de servei al país. Duran no es deu a cap ideologia ni principi. Duran no té altra pàtria que no es digui interès personal. Duran no té moral ni ètica. Duran no és cristià.

De totes aquestes premisses en deduirem que és un pocavergonya? no, no ho farem. Dir que té poca vergonya implica que encara que poca, en té una mica i el cas que ens ocupa, el de José Antonio Duran Lleida, no s'en detecta ni un bri. Algú que roba els diners als aturats, sense esmena ni penediment, no coneix el que és la vergonya ni la dignitat.

Per què ni plega ni dimiteix?, perquè fer-ho li impediria executar la feina bruta que té encomanada. Des de dins és des d'on pot fer més mal als catalans, des de fora no és útil als espanyols. Un mercenari mai es planteja problemes ètics, mai busca la veritat, mai es mou per sentiments; executa ordres i prou.

Si surt victoriós de la seva menyspreable missió, un dia llegireu a La Vanguardia que el rei dels espanyols li ha concedit el títol de  Marquès de El Campello, com acostumen a fer els borbons amb els traïdors a Catalunya, fer-los marquesos d'alguna cosa, oi Samaranch i altri?. Altres recompenses... alts honors?, diners dipositats a algun paradís fiscal?, consells d'administració?, alts càrrecs a l'estat espanyol?. Temps al temps.

Com ens podem lliurar els vers catalans d'aquest ariet al servei de l'anti-independentisme?. Ho tenim complicat. Darrera té el seu amo Godó, que li dona cobertura mediàtica i li dinamita tothom qui li pugui plantar cara (ja van linxar SI i ara van per Mas).

Només el poden fer fora: 

1- CiU, destituint-lo de Secretari General o expulsant Uníó de la federació.

2- els militants d'UDC, si no fos que el que queda d'UDC és més un grup d'accionistes del negoci muntat pel d'Osca, que el gloriós partit de Carrasco i Formiguera. En tot cas, la gent honrada que queda a UDC cal que abandonin immediatament el partit si no volen ser còmplices del seu líder. Un català amb dignitat no pot dur a la butxaca un carnet d'UDC, corrent de pagament.

3- la pressió popular, demanant-li a la cara que dimiteixi. (clar que per poder fer aquesta acció cal moure's per suites del Palace de Madrid, llocs de luxe i d'esbarjos varis; llocs poc freqüentats pel comú dels catalans i catalanes.

Aquesta és la situació, que tothom faci el que pugui. Bona gent de CDC, lliureu-nos de la víbria !

   

Segona fase: els poders mediàtics que van linxar SI ara ataquen Mas utilitzant ERC

Molts d'aquells que no van votar SI, fent cas al Grupo Godó, l'ARA i tota la colla de mitjans de comunicació espanyolistes i/o subvencionats, ara comencen a percebre que els han enganyat, que han estat utilitzats per anar contra la seva pròpia ideologia independentista.

Assolit l'objectiu de matar politicament Alfons López Tena (el polític més brillant i preparat de Catalunya) i SI -amb la complaença entusiasta i complice  del lider liberal-possibilista Junqueras-, havent reforçat l'espanyolisme amb la potenciació de C'S i PP, havent afavorit el desplaçament de l'eix nacional cap a posicions més de lluita social, amb l'entrada de les CUP, ara entrarem en una segona fase.

Avui mateix, Josep Cuní, portaveu mediàtic oficial del conde de Godó, ha encetat els seus atacs contra el president Mas,  utilitzant ERC com excusa per debilitar-lo.

Tots aquests mitjans que després l'11S es van camuflar de catalanistes i van impulsar Mas i Junqueras, no tingueu dubte que, quan arribi el referèndum (si arriba), seran els màxims impulsors, de bracet amb la premsa espanyola, de l'anti-independentisme. Ara la feina bruta consistirà en debilitar la figura de Mas, cap visible del projecte pel "dret a decidir" i, paral.lelament, deixar temps perquè cualli el vot de la por, l'espanyolisme es pugui organitzar al temps que promouran el cansament dels independentistes i la seva desmobilització. Venen mesos de desgast. Encara hi ha algú que no té clar que l'enemic també el tenim a casa?.

Us deixo dues fotos ben galdoses, la primera és d'un lector de La Vanguardia; la segona és una portada del diari de Godó felicitant Hitler en motiu del seu 50è aniversari 

 

Del perquè CiU i ERC no fan govern, i si el fan...

Fa 32 anys que CiU i ERC tenen majoria. Per què mai han format govern nacionalista?.

Heribert Barrera, un bon home alletat en l'antic republicanisme ètic, empaltat de noucentisme, un patriota; va afavorir l'arribada de Pujol a la presidència de la Generalitat restablerta, era el 1980. ERC no va entrar al govern. Barrera va quedar com un "San Cristo expuesto" presidint el Parlament -utilitzant l' imatge que algú va atribuir a Landelino Lavilla, el demo-cristià d'UCD, quan el van fer president  de les Corts espanyoles-. Els membres d'ERC que van trobar lloc a l'administració convergent -que no devien ser tan noucentistes- quan es va produïr el distanciament ERC-CiU, van decidir passar-se a CiU i conservar el càrrec.

Posteriorment van venir les majories absolutes pujolistes, no necessitaven ningú. Amb les amplies majories posteriors de CiU, els hi funcionava el sistema de pactes variables. Per què, doncs, pacta amb ERC i donar protagonisme al seu competidor dins el camp catalanista?. S'estava gestionant l'autonomisme i ja els hi anava bé no moure fitxa.

ERC era com el fadristern, el segon fill que espera la mort de l'hereu per heretar el patrimoni familar. Quan el 2003 arriba la possibilitat de fer fora CiU, no triga ni 24 hores en donar suport a un tripartit amb els espanyols del PSC-PSOE i ICV. El resultat un desastre sense paliatius: seguidisme de Montilla i la Generalitat en fallida tècnica. Set anys justificant l'invent amb allò de les "polítiques socials".

Onze de setembre, el poble diu prou, canvi d'escenari: l'autonomisme és desplaçat per l'independentisme. CiU, per raons tacticistes i de subsistència n'agafa la bandera (llegiu " De com els poders fàctics neutralitzaran l'11 S. Full de ruta de la no-independència." ).

Els poders fàctics comencen  a re-conduïr l'escenari. Es dissenya, en primera instància, la composició del Parlament i, paral.lelament un full de ruta per desactivar l'independentisme. Per la part catalanista: suport al catalanisme moderat de CiU perquè encapçali el govern i a ERC perquè faci de crossa en cas de ser necessari. Per part espanyolista: promoció de C's perquè reculli el vot descontent amb el PP i el PSC-PSOE, la seva disfressa "progressista" facilita el trasvassament de vots socialistes cap a posicions espanyolistes, superant l'alèrgia dels votants metropolitants i/o joves al partit post-franquista dirigit per Rajoy.

L'escenari preparat pels godonians és la substitució de l'independentisme, com a nucli del debat, per la comfrontació social, tal com va passar als anys 20 i 30.

En aquesta línea podem encabir el reforçament de l'espanyolisme "social", l'impostat per C's; i l'afavoriment de l'entrada de les CUP i el linxament mediàtic de SI (el partit inequivocament independentista i que ha tingut la gosadia d'enfrontar-se als nostres senyors feudals, als nostres espoliadors particulars, als Godó, Caixa, Abertis...). Les CUP ajuden a donar una visió extremista i marginal de l'independentisme a l'hora que introdueixen nous elements de dialèctica dreta/esquerra a l'escenari polític. Podeu llegir: " Del perquè al capital no li preocupa gaire tenir les CUP al Parlament".

I en això es produeixen els resultats del 25N. CiU treu menys diputats dels previstos, segurament per tres factors: 1-abandonament del vot de dreta espanyolista que, fins ara, concentrava el vot en CiU per frenar els socialistes. 2-campanyes difamatòries contra Mas organitzades per "El Mundo" i resta de mitjans nacionalistes espanyols i 3- sabotatges de Duran i inconcrecions de Mas que desplacen vots cap el liberal-possibilista Junqueras, tot queda a casa, segons el full de ruta godonià.

S'ha de governar. Junqueras té un problema. Si forma govern amb CiU desligitima aquella llegenda urbana (assimilada per les JERC i promoguda com a justificació del tripartit) segons la qual ERC és l'alliberadora de la classe obrera. Entrar al govern significa començar a fer retallades, en 24 hores, i desmontar la campanya republicana d'oposició a les retallades.

La possibilitat de no entrar al govern, tenint en compte la psicologia depredadora de Junqueras quan es tracta de destruir tothom, i tot allò, que li pugui fer ombra, potser ben vista pel líder republica en funció dels beneficis que li pugui aportar el deixar sol Mas, esperar-ne el desgast, i rendibilitzar el benefici de poder recollir vots des de l'oposició. Inconvenients?, l'entorn  bonafeista dels seguidors de l'ANC (entesos com a poble català humil i sencill) poden acusar Junqueras de "traïdor a la causa",  per no fer costat a Mas en un "front patriòtic" que ens durà a l'independència (en teoria, clar). També hi ha l'inconvenient dels desitjos de molta gent d'ERC, aparell, basicament, de tocar poder i càrrecs.

Per la banda convergent, fer entrar ERC al govern representa el passar-li la patata calenta de gestionar la crisi, però, també, el generar tensions internes dins la federació i externes amb els poders fàctics no-independentistes. Tampoc veuen amb bons ulls el fet de donar diners, poltrones i protagonisme al rival catalanista. La pregunta és: entra això dins el full de ruta dels poders fàctics.

Per tant, només hi haurà govern CiU-ERC si la seva concreció pràctica (no els discursos) comporta: 

a) la renúncia, per part d'ERC, d'"alliberar la classe obrera" i el fer-se co-particeps del desgast inherent a gestionar la crisi.

b) entrar en una fase dilatantista que relanteixi el procés independentista, tal com exigeix part de CiU i, obviament, també els poders fàctics.

CiU no té cap intenció d'assumir, tota sola, el mort de les retallades i deixar l'as del referèndum en mans d'ERC. ERC s'vançarà proposant-lo per quan abans millor (al marge de la seva viabilitat), per poder culpar CiU si el tema s'encalla,...comença un combat d'esgrima que pot durar setmanes i setmanes. Culpa d'ERC, culpa de Ciu, d'ambdós ?. Comença la partida !. 

Jo, per si de cas, em quedo a SI,

L'error partidista de Mas i Junqueras ens allunya de la independència. Guanya Godó.

El 26 estem molt pitjor que el 24. La majoria per fer una consulta per la independència ja hi era, quin sentit tenia convocar eleccions?.

Mas, en un error de cálcul antològic, ha volgut vampiritzar les reclamacions sobiranistes escenificant un plebiscit en favor seu. Ha fracassat. Mas no té el carisma del Pujol que va impulsar un plebiscit d'adhesió a la seva persona pel cas Banca Catalana; tampoc l'escenari dels 80's  és equiparable a l'actual, de crisi i retallades.

Madrid, en una jugada molt hàbil, ha identificat la lluita del poble per la independència amb un projecte personal de Mas, "la aventura soberanista de Mas"; per tant un fracàs de Mas esdevenia un fracàs de l'independentisme. Els hi ha resultat molt fàcil anar a la cacera del president de la Generalitat i així, de forma indirecta, desbaratar tot el projecte.

La proposta patriòtica de SI de fer un front comú dels partidaris del referèndum per poder encetar inmediatament el procés, va estar rebutjada per CiU i ERC. Mas pels motius que ja hem exposat de patrimonialitzar de forma partidista la força de la manifestació de l'onze de Setembre. Junqueras per tenir les mans lliures per pactar amb Mas, "ERC seria un aliat més fidel de Mas que Unió" i per la seva obsessió malaltisa en destruïr tot i tothom qui li pugui fer ombra: "no hi haurà unitat independentista fins que faci desaparèixer politicament Uriel Bertran i Alfons López Tena" va dir personalment. I ara no entrarem en la conxorxa pactada amb Godó, ARA, mitjans públics catalans i tots aquells subordinats a ERC I CIU per destruir mediaticament SI, ha estat tan innoble, anti-democràtic i repugnant, que prefereixo no donar-ne detalls...

Conseqüències inmediates dels errors de Mas i Junqueras:

1- reforçament espectacular  de l'espanyolisme més perillós, el modern i de cara amable de C'S. Pujada del PP.

2- desprestigi i afebliment, davant Madrid i el món, del projecte independentista identificat amb Mas; fent gairebé impossible la realització de la consulta. La notícia ha estat que l'independentisme ha perdut (ERC només compta com a partit crossa, sense cap pes especific com a referent independentista).

3- facilitar el full de ruta dels poders fàctics per la no-independència. Guanya Godó.

4- reforzar les posicions de Duran Lleida que ara ho té molt bé per culpar de la pérdua de 12 diputats a les "aventures "sobiranistes" de Mas. Tornar al "seny".

5- facilitar l'entrada de l'extrema esquerra, afavorint el desplaçament de l'eix nacional cap a l'eix capital-treball, ajudat per la intensificació de la crisi, en un procés similar al del catalanisme de principis del XX . Godó ha canviat un partit combatiu i rigorós, diputats ferms i rigorosos com Strubell, Tena i Bertran, pel 15 M (que no fan cap por als senyors feudals del pais, al capital que ens mana i dirigeix).

Per acabar, com es governarà la Generalitat?. ERC té un problema greu. Si entra al govern, tal com desitja Junqueras i l'aparell, podrà assumir davant el seu electorat el cost de les retallades que han de venir?. Si es queda al marge, com ho explicarà a aquells que es creuen això de que ambdós partits, conjuntament, ens han de dur a Ítaca?. És ben segur que ni PSOE (que preferirà mirar-s'ho des de la barrera); ni PP, que ho té en safata per desprestigiarar i ofegar un govern CiU-ERC, no voldran saber res de pactar amb Mas. Problema greu.

La trista realitat és que el que ha votat l'electorat català dificulta greument el procés cap a l'independència. El poble ha fet dèbil el poble i forts els poders fàctics. Els Godós, Caixes, Abertis guanyen.

Post scriptum


David Raventos:

"Carta oberta a Oriol Junqueras.

A finals de juny en presencia de tres membres més d'Esquerra i del president d'una entitat representativa del sobiranisme català et vaig entregar gairebé amb llàgrimes als ulls una carta exposant els motius per a fer un front únic independentista.Tu ens vas deixar parats exigint que Alfons López Tena i Uriel Bertran deixessin el lideratge de Solidaritat per parlar-ne.

Torno a adreçar-me a tu per demanar-te que aquest cop i un cop assolit l'objectiu partidista de liquidar SI, estiguis a l'alçada del que el nostre pais mereix i facis un govern de caire nacional amb Ciu , que ens dugui de la manera més ràpida possible a la llibertat nacional."

Del perquè al capital no li preocupa gaire tenir les CUP al Parlament.

Com molt bé us vaig explicar en un article anterior, la resposta dels poders fàctics catalans a la manifestació massiva de l'11S, ha estat bastir una estratègia per desactivar les reivindicacions populars, esmorteir-les i redirigir-les cap el port segur del "seny"; cap el seu port, evidentment. Ja ho heu vist, tots els seus mitjans de comunicació s'han activat perquè de les urnes en surti un Parlament favorable als seus interessos: promoció de la figura de Mas perquè obtingui majoria semi-absoluta i tolerància benevolent amb Junqueras, per si cal un partit "crossa". Tot indica que el 25N assoliran l'objectiu.

Es tracta de guanyar temps a fi i efecte de produir els efectes següents:

-cansament i desmotivització dels independentistes, això és: provocar que es vagi escolant el temps i es constati que no passa res: reunions, cimeres, conclaves, simposiums, trobades, comisions etc convocades per Mas, per marejar la perdiu. Que si consulta, que si referendum, que si estat propi, que si interdependència...si és nena li direm Eulàlia, si té barba li posarem Pau.

-donar temps al rearmamment de l'espanyolisme (prou que ho veiem). S'intensificarà el missatge de la por, per desenganxar els dèbils de consciència nacional, i s'articularà una campanya de promoció de l'orgull espanyol per tal de segmentar la societat catalana en dos blocs que bloquegin el procès i el facin inviable.

-introduir ERC dins els estaments del govern i l'administració, aburgesarla (com es va fer en els set anys del tripartit) i així neutralitzar la seva capacitat reivindicativa.

I llavors entrarem en una segona fase, la més perillosa: la substitució de l'eix de debat Catalunya-Espanya pel debat dretes esquerres. La progressió de la crisi econòmica ens durà a la intensificació de la conflictivitat social. Recordeu com el catalanisme de principis del XIX va ser desplaçát per la confrontació capital-treball;  a partir d'aqui va nèixer el pistolerisme de la patronal enfrontat al carcamalisme dels stalinistes i la FAI. Quan això passa es creen dos blocs, al marge de la qüestió nacional. El temps juga contra la independència.

És evident que les CUP no tenen cap pacte amb el capital, afirmar-ho seria una calumnia repugnant; això no treu que els poders fàctics la puguin utilitzar com una peça més del seu tauler d'escacs. Les famoses enquestes manipulades de la màfia catalana, segueixen aquesta metodologia: abans de ser convocades eleccions, SI entrava al Parlament amb sis o set diputats. La jugada dels Godós i beneficiaris és la següent:

1-es publica una primera enquesta manipulada on es diu que SI no entra.

2- a partir d'aqui s'organitza una intoxicació massiva per desmobilitzar el seu electorat "com no entren no els voteu, voteu CiU o ERC". Només cal veure l'actuació repugnant de La Vanguardia o fins i tot de  Pilar Rahola (aquella a qui CiU, mitjançant els diners de Millet i el Palau, li va pagar els deutes del PI, el partit de Colom, actualment també a CIU, i d'ella mateixa). Per no parlar de la repartició dels espais gratuits de TV, sota control de CiU i PP: 4 minuts per SI per cada 149 per CiU!.

3- per si  no és suficient, en posteriors enquestes es llença el missatge a l'electorat que les CUP entren. Amb això s'aconsegueix que aquells qui dubten entre SI i les CUP trasvassin els seu vot a les CUP i això debilita més la posició de SI.

A partir d'aqui hi ha dues possibilitats:

1- que no entri ni SI ni les CUP, amb la qual cosa hi haurà un Parlament on tots els partits junts deuen més de 40 mil.lions d'euros a la Caixa. No cal que pateixin els Godós, Alemany i Fainé.

2- que entri algú de les CUP.

Si entra un diputat de les CUP no és cap problema pel capital. Si treu una pancarta, es presenta amb un mocador palestí, demana la nacionalització de la banca, o fins i tot organitza un cine-forum sobre el Che Guevara...cap problema, està dins el guió. Li diran: "molt bé maco, ara seu i la setmana que vé et donarem un parell de minutets més perquè parlis i apa". Si accentua l'accent social, derivat de l'intensificació de la crisi, cap problema, entrarà dins l'esquema de substituir el debat independentista pel de la "lluita de classes". Quan això passa la gent gira a la dreta. Després del 15M el PP va treure majoria absoluta.

És evident que l'objectiu de la cacera dels poders fàctics és SI i, personificant, Alfons López Tena. La insolència que un notari, brillant i preparat; un dels "seus", un "burgés", algú que no fa barricades, que no porta  rastes ni el poden titllar de "perroflauta"; la insolència que algú com ell hagi estat qui hagi obert la lluita contra la corrupció dels amos del país -aquells que fan els grans negocis de la ma dels polítics de sempre, aquells que han transmutat Catalunya en una Caixalunya contrària als interessos populars-; aquesta insolència de posar-se, sense por, al costat dels interessos dels catalans, és el que ha motivat aquesta condemna a la mort civil per part dels poders fàctics.

Jo tinc clar a quin costat estaré. Tu? 

 

  

Sobre les eleccions del 25-N patrocinades per Godó-Caixa-Abertis: normes i guanyadors.

Benvolguts catalans i catalanes, poble de Catalunya en general. Com bé sabeu, des de l'Agència de la Caixa  Plaça Sant Jaume nº1, s'han convocat eleccions al Parlament de Catalunya pel proper 25 de novembre. El producte ofertat es vendrà sota la marca comercial de "Plebiscit per la Independència"; si bé la Comissió Organitzadora es reserva el dret a modificar-ne les clausules i condicions, a fi i efecte d'adecuar-les als interessos de l'empresa,  allò que en diem "lletra petita".

Els patrocinadors de l'esdeveniment volem fer-vos avinent les normes establertes per la Comissió Organitzadora.

1- per optar a premi serà condició "sine qua non" ser deutor de la Caixa o d'altres entitats financeres amigues; per tant queda descartat el partit SI.

2- la Comissió Organitzadora (a partir d'ara C.O.) atorgarà punts extres en funció dels deutes contrets amb l'entitat financera, a saber: quant més elevat sigui el deute del partit, més punts seran adjudicats al partit deutor. El partit SI queda exclòs.

3- la C.O establirà una bonificació extraordinària per aquells partits que beneficíin, de forma fefaent, els comptes de resultats d'Abertis. De bell antuvi, podem avançar, que  aquest premi recaurà en la Federació dels nostres amics de CiU. També s'inclourà una petita bestreta pels components de l'antic tripartit per la seva inacció en el tema.

4- la C.O. compensarà amb un percentage aproximat d'un 3% d'augment de vots, mitjançant l'aparició constant dels seus dirigents a tots els mitjans de comunicació, aquell partit que hagi fet una tasca permanent de boicot a tot tipus d'inversió en infrastructures a Catalunya per part de l'Estat Espanyol; inversions que podrien comportar una disminució d'usuaris d'Abertis i la consegüent pérdua d'ingressos. Aquest premi ha estat atorgat per la C.O, i amb el vot unànim de tots els seus membres, a la formació nacioanalista coneguda per Ciudadanos-C'S. Els partits governants a Espanya a saber: PP i PSOE també seran recompensats amb un plus d'aparició als mitjans de comunicació en recompensa a haver impedit l'AVE del Corredor del Meditarrani, les connexions del Port de Barcelona i d'haver construit, les darreres dècades, 20 km d'autovies a Catalunya per 600 km a Madrid.

5- la C.O vetllarà per la igualtat d'oportunitats entre els líders dels partits participants, és per això que si es dictamina que un d'ells te un nivell superior als demés, aquest serà penalitzat a no aparèixer mai en els mitjans i si, per un acte de magninimitat dels realitzadors, se li coincedeixen un màxim de cinc segons, sempre serà amb la condició de no poder acabar una frase sencera. En el cas que el candidat aconseguis fer una frase en cinc segons, el conductor del programa s'aplicarà en fer una introducció a fi i efecte que el dit candidat quedi ben malament. La C.O ha acordat per unanimitat aplicar les sancions recollides en aquest punt cinquè al cap de llista de Solidaritat per la Independència, Excel·lentíssim Senyor Alfons López Tena.

i 6- la C.O, en un acte de liberalitat i tolerància, permetrà que les paperetes del  partit exclòs en els punts anteriors (Solidaritat Catalana per la Independència-SI) -partit que com hem referenciat no deu diners als bancs, reclama la supressió dels peatges, exigeix inversions en infrastructures gratuites i, el que és pitjor, vol proclamar la independència abans de l'any2020- doncs bé, la C.O.permetrà que les seves paperetes siguin presents als col.legis electorals el proper 25 N.

Desitgem molta sort a tots els candidats i aprofitem per fer una crida a la participació de tots i totes en aquesta gran Festa de la Democràcia que és la contesa electoral del 25 de novembre de 2012 !

la Comissió Organitzadora. 

De com els poders fàctics neutralitzaran l'11 S. Full de ruta de la no-independència.

Els polítics fan discursos, els poders fàctics pensen i decideixen. Algú creu que el poder real està de braços creuats; com aquell qui espera l'Adveniment de l'Infant Jesús o  floreixin els primers cirerers pels terrals de Vallvidrera?. Ni la Caixa és mossèn Cintu, ni Godó el llorejat poeta Maragall.

11 de setembre de 2012, els catalans es llencen al carrer. Un  sol crit: independència! Sorpresa i estupor. Mas reacciona de pressa. Llegeix el manual: "davant una revolució el burgés intel.ligent té dues opcions: oposar-si i ser arrossegat per les masses o bé posar-se al davant i apropiar-se de la bandera". CiU escull la segona opció. Mas ocupa l'espai independentista i deixa Duran de retén cuidant la clietela espanyolista o autonomista. La Coca-Cola i la Pepsi-Cola, juntes, inventant la CiU-Cola, I aqui pau i en el cel glòria.

Reacció dels poderosos: calma, pensem, guanyem temps i preparem un full de ruta que desactivi aquests insolents. "En tiempo de tribulaciones no hacer mudanzas" que deia santa Teresa de Jesús.

FULL DE RUTA PER LA NO-INDEPENDÈNCIA

1-Dirigir el vot i controlar el Parlament

La lliçó primera de la manipulació dels grans mitjans és dibuixar un escenari favorable als seus interessos i, seguidament, fer tot el possible per dirigir els votants a fi i efecte que corroborin aquests resultats a les urnes. Per si de cas no els hi surt rodó, ja s'en cuiden de tenir els partits lligats amb crèdits (entre CiU i ERC deuen 25 mil.lions d'euros a les entitats financeres) i càrrecs pels seus nuclis dirigents (el cas Abertis és paradigmàtic).

a) Manipulació de les enquestes per tal de promoure un corrent d'opinió favorable a determinats partits més afins i negativa per aquells que poden posar traves a l'estratègia. 

b) Impulsar la figura de Mas per convertir-lo en l'abanderat de la "independència" i vampiritzar gran part dels manifestants de l'onze de setembre.

c) Donar protagonisme a Junqueras i ERC per fer-ne el partit crossa que doni suport a CiU si aquesta federació no assoleix la majoria absoluta. Aquest partit té la garantia que ja ha donat  suport a Maragall, Montilla, Trias i ara previsiblement a Mas, per la seva tendència a posar-se a l'ampara del poder. Junqueras ha col.locat a personatges mediàtics del grup Godó a les seves llistes, en detriment de gent del partit, això facilita l'entesa amb els poders fàctics.
d) Promoure C's per debilitar el PP i que aquest accedeixi al "Pacte fiscal en la línea de la Interdependència" quan es produeixi la "Cimera del gran Engany".
Ocultació total dels partits independentistes que no estan sota control del poder. A SI ni aigua. Evitar de totes totes que el seu missatge pugui arribar a l'electorat. A SI no se li perdona haver denunciat l'expoli que suposen els peatges d'Abertis, les subvencions de la Generalitat al Grup Godó així com les accions fermes contra tot tipus de corrupció. Cal ocultar-ho tot.

e) Un cop amagada SI, Junqueras enceta la campanya del vot "útil" independentista (no sap que molts no llençarem mai més el nostre vot fent vot "útil"?, ja ens han enganyat prou. L'únic vot útil és el que es fa d'acord amb la pròpia consciència. Dignitat).

2- GESTIONAR LA INTENSITAT I ELS TEMPS DEL CONFLICTE.

-Un cop coneguts els resultats electorals s'iniciara un procés que ni Mas ni Jonqueras han explicat com serà (darreres notícies diuen que es parla del 2020).

-Es preveu tensió, focs d'encenalls entre les accions i declaracions dels catalans i les de la part espanyola, res de nou. Sense que la sang arribi al riu.

-Quant temps es pot aguantar amb els catalans estelada amunt i avall i els espanyols insultant i amenaçant?.

-L'estat continuarà el seu ofec a la Generalitat per tal d'afeblir-la.Per cansament o perquè la tensió es farà insostenible, caldrà prendre alguna decissió.

- Quan arribi el punt algid els polítics seran apartats. Entraran en escena els Botins, poders econòmics, militars, la corona i tot allò que anomenem el poder en majúscula.

3- HI HAURÀ CONSULTA O NO ?.

-  No és gaire verosimil que s'arribi a realitzar la consulta. Si finalment hi ha un acord per fer-la, es pactarà una pregunta tan interpretable que permetrà que posteriorment es pugui pactar qualsevol cosa, per inversamblant que ens pugui semblar.

- Si la tensió es fa insoportable, els grans poders forçaran la "Gran Cimera" que ha de finiquitar el conflicte.

i 4- QUÈ EN SORTIRÀ DE LA "GRAN CIMERA" ?

- Un cop produit el desgast de la part catalana (per les pressions, l'esgotament, l'ofec de les institucions i les pressions dels poders fàctics sobre els dirigents vencedors de les eleccions) es reformularà la reivindicació independentista (allò que CiU ja anomena interdepència) i es cuinarà el "Gran Engany" que no serà altra cosa que un "Pacte fiscal en la línea de la interdependència", disfressat amb el nom que li voleu donar. Inclús, per fer-ho més digerible, es pot canviar la denominació de la Comunitat autonoma catalana per la d'Estat autònom de Catalunya. I aqui pau i en el cel glòria. Això és el que hi ha.

Com podem frenar el "Gran engany"?, només amb la revolta popular. El problema serà, com consciençarem els catalans (la pressió dels mitjans per acceptar l'acord serà brutal) si els partits capaços de plantar cara han estat foragitats del Parlament pel joc brut dels poders fàctics i dels partits polítics tradicionals?. La única garantia que tenim d'assolir la independència, de no ser anorreats definitivament, és fer vot útil de veritat i dur al Parlament independentistes de SI. Ens taparem la boca nosaltres mateixos?. Espero i desitjo que no.

  

Quan el Paco em va deixar va ser un trasbals...

No ens enganyem, jo no era lletja.
Com us ho explicaré?...el meu culet -amb unes natges talment pometes joganeres desafiant l'aire- era molt celebrat pel gremi de paletes i manobres del barri. Dels meus pits també n´estava molt contenta, semblaven càntirs de Breda de tamany mitjà: rodonets, ben posadets i amb un aire altiu que els feia ben ufanosos. La meva boqueta era com una maduixeta i amb els ulls de mel em feien certament bufona i, quan m'esmerçava en el maquillatge, semblava no tant sols la "ben plantada" sino també la "ben pintada"(això era una broma que pensava jo mateixa i que em feia riure, una mica). Un homenatge als ideals de bellesa noucentista d'Eugeni d'Ors, era.
Per això em va sobtar tant que el Paco em deixés. A més a més ell, amb el temps, s'havia convertit en un cigronet i totes sabem que l´atracció pels cigronets és una forma de sexualitat encara per descobrir...però va aparèixer aquella puta: la Vanessa, la mosca morta fastigosa!, la llardosa indecent!,la germana bessona de l'Ana Botella!. Molt numeraria de l'Opus, molt picapits, però mira, me'l va prendre.
Va ser un trasbals. Jo em volia morir. Els primers dies m'asseia al sofà i m'hi anava enfonsant,
enfonsant, enfonsant, fins que els ulls arribaven a l'alçada dels botonets del coixí, llavors em redreçava , feia un sospir i em deia: " Adelaida, la cosa no pot seguir així !"...i plorava una miqueta i posava la tele i menjava una bosseta de ganxitos dels que guardava al buffet.

.

Les amigues van respondre molt bé. "Todas a una como Fuenteovejuna" que deia la Laia. Van aprofitar que estava en hores baixes per organitzar-me la vida. La primera fase va ser apuntar-me a tots els cursets que els hi va passar pel cap: un de patchwork al Centre Cívic, un de cuina rápida a un club de l'Opus, un altre sobre la flora i la fauna del Delta del Llobregat, també a un curset de bridge i a unes xerrades que es deien: "Sé tu misma, descubre tu fuerza interior" que impartia una "doctora" argentina, una tal Yvonne Garcia-Zabaleta de los Rios, una pesada de collons!. Va ser una bogeria, era com fer una carrera que no tenia nom.
Vam quedar a berenar al Mauri amb les amigues i els hi vaig dir ben clar: "nenes, que jo sóc una separada no una tonta !". I es van acabar els cursets.

Després va venir la fase d'organitzar sopars per presentar-me xicots. Les amigues es devien pensar que passava gana i només em presentaven allò que en diuen: "un bon partit", però jo sóc una dona i volia un home, no un compte corrent... o és que algú ha vist alguna dona morrejant-se amb una llibreta de la Caixa de Pensions o fent l´amor amb una Visa Oro???. Oi que no???.

El següent berenar els hi vaig dir: "nenes, que jo sóc una separada no una indigent!". I em van començar a presentar intel.lectuals.
I au!, com que era una dona es suposava que era sensible i com ells s'havien de fer els intel.lectuals... doncs vinga anar al teatre, i es que a mi el teatre m'avorreix, i ara us escandalitzareu, però gairebé em distreu més veure el Tour de France per la tele que no pas Lope de Vega, no hi puc fer més.
Em van omplir de llibres per llegir. No us podeu imaginar pas el pesat que és l'Ulysses de Joyce!!!...del Juan Benet ja ni en parlo, perquè diria coses gruixudes...
Jo somiava en trobar un explorador que em portés a passejar pel Nil, volia ser com la Katherine Hepburn a "La reina de Africa". També somiava en anar a posar trampes per castors a algun riu de nord-amèrica, cavalcar per valls i muntanyes acompanyada d´un mascle d´aquells que van vestits amb jaquetes de pell amb serrells com les que portava el general Custer. Si m´apureu podria passar amb un bomber de la Generalitat... però no, aquella nit em trobava asseguda amb l'Hipòlit a una butaca veient el Paco Moran.
De tornada a casa em va venir com un rampell i vaig llençar una coça enlaire, la sabateta em va sortir disparada cap amunt fins que va anar a caure al balcó d'un segon pis. Vaig sentir una riallada i va aparèixer la cara d´un negre amb uns ulls immensos i unes dents blanques que il.luminaven el carrer de maco que era el seu somriure. - què fas noia?- em va dir-, puja i et dono la sabateta, no tinguis por-... i vaig pujar.
Es deia Samuel i era del Sudán, de la tribu dels nubes. Feia de dietista i treballava a un gimnàs de monitor.

.

Fa una setmana que vivim junts. Mai he estat tant feliç. Si sabéssiu la sort que he tingut de que la puta de la Vanessa s´endugués el Paco, el cigronet!.

Demà dijous aniré amb les amigues a berenar al Mauri i els hi presentaré el Samuel, estic segura que em criticaran a l´esquena...però també estic segura que a la nit totes somiaran en el Samuel...i em sap greu, perquè són bones noies.

Enllaços sobre el poble Nuba del Sudan.


The Nuba Mountains
Line Riefenstahl
Los Nuba
Progetti Nuba
Nuba People of Suda

Pel.licules recomanades per :


Jordi-Itaca2000
Isnel
Aurembiaix

...la leni riefenstahl tenia moltes coses, però de tonta, ni un pèl :)- Elisenda

L'autonomisme és això :

Keith’s Bicycle Track. 1901

Voltes i més voltes per anar enlloc. Estèril auto-persecució on l'unic horitzó és l'esquena del company. Ítaques que són, només, cercle d'estaques. Pedalejar per què?...i "els dies passen a poc a poc i els anys passen depressa", que va deixar escrit el poeta i novel.lista italià Cesare Pavese. Independència, potser?