divendres, de juny 10, 2005

El Pepo vol una moto?. Qué fem?....


Possibilitat 1: la moto.


El Pepo aviat fará 14 anys. L'altre dia, dinant a casa seva amb ell i la seva mare, que és molt pispireta, el Pepo va dir que pel seu aniversari vol una moto. La seva mare no ho veu clar.

Raons a favor de comprar la moto:
1- Viuen a una urbanització d´un poble que comença per "Mata" i acaba amb "depera" (no us donaré més pistes, per preservar la seva intimitat). Per tant, necessita un mitjà de transport.
2- Molts amics seus en tindran.
3- Li fa il.lusió.

Raons en contra:
1- Hi ha hagut molts accidents.
2- Cada vegada que els nois surten de nit amb les motos, les mares no dormen esperant que el fill torni sà i estalvi.
3- També s´ha de considerar que els regals importants s´han de guanyar, que no es pot tenir tot sense fer cap esforç...


Possibilitat 2: cotxe 49cc.


Possibilitat 3: sidecar

Possibilitat 4: cotxe de pedals.



Qué farieu, si fossiu la mare?

1- Comprar la moto.
2- Comprar un cotxe petit, d´aquells que es poden portar a partir dels 14 anys i que no són tan perillosos.
3- Ni moto ni cotxe.
4- Comprar-li roba........

35 comentaris:

Anònim ha dit...

les mares són molt imprevisibles. malgrat el dubte que li ronda, pesarà molt el patiment i la possibilitat de l'accident i tot això. a mi, la meva, un any que jo esperava amb il·lusió un exin castillos, em va aparèixer amb un llum de tauleta de nit...

Anònim ha dit...

Els 14 anys és una temeritat comprar una moto, sobretot per desplaçar-se per carretera (no tant, possiblement, pels carrers de la urbanització) i molt em temo que de nits. Jo, fins als 16 anys, no li compraria. I, mentrestant, faria el que "toca" quan els fills tenen aquesta edat: fer de taxista.

Quico Ventalló ha dit...

elisenda, la meva creu es que sempre em regalaven camises de quadres d' Andorra, que representa que eren bones..però es que jo no aguanto les camises de quadres!!! (cony!)

Quico Ventalló ha dit...

Isnel, el problema es que el perill continua si en tenen 16, 17, 18, 19... o encara s´agreuja, perqué van més lluny:Terrassa, Sabadell, Sant Cugat...

Anònim ha dit...

Sí, tristany, el perill hi és sempre. Però, als 14 anys, potser és té una mica menys de consciència que als 16, 17, 18, 19... És clar que generalitzar sempre és arriscat...

Anònim ha dit...

ola gent, soc el pepo mireu, la meva mare no es com totes les mares jeje maxplicare ella em dona moltes llibertats pero ella fa lu que li passa pels ...
aiviam com dius tu isnel les mares aurien de fer de texista no?
al menys al 14 anys pero la meva mare no es com la resta la meva mare em diu espavilat. per aixo xk sestalvii saliva que ma compri una moto que per aixo las an inventat i apar com diu en tristany mols dels meus amics en tinran i no vull ser un menys i si no ian el cotxets de 49cc bueno gracies a tots ancantat

Giorgio Grappa ha dit...

Ai, senyor! Però, a partir de quina edat s'esdevé responsable? Difícil decisió, que incidirà en la socialització del xiquet, en una futura obsesió si no l'aconsegueix...

A veure, propostes pràctiques:

1- canviar el lloc de residència per un altre on el noi puga anar a peu a la zona de marxa (car? no mola? ja m'ho temia);

2- regalar-li un casc superbó i supersegur i ensenyar-li a anar en moto (cal un professor experimentat);

3- regalar-li un casc superbó i dir-li que, quan treballe per pagar-se-la, i per pagar-ne la gasolina, el garatge, el segur, les multes, etc., que se la compre, si vol.

Tal volta una combinació entre la dos i la tres. Ara bé, jo valoraria, a banda de la qüestió de la seguretat (que considere la més important de totes), els factors "necessitat" i "mèrit". Però reconec que, cada vegada que escolte "disjuntives" com aquesta, done gràcies a Déu Nostre Senyor per mantindre'm encara fadrí i sense fills.

Quico Ventalló ha dit...

Hola Pepo! jajajaaj
Aviam que decideix la gent amb el tema de la moto. El cotxe aquell és més segur no? i ademés serveix per altres coses...(anar a comprar el pà, vull dir ehhh ).
Per cert, em anat a mirar els polos aquells, però els colors no sé si t'agradaran :)

Quico Ventalló ha dit...

Giorgio, es que a Matadepera o Terrassa, els llocs de marxa no són al centre. Ademés el Pepo i els seus amics es troben a les seves cases i totes són lluny unes de les altres. Matadepera ocupa molta extensió i Terrassa és a 3 kilometres.
I está clar que el casc és imprescindible.

Quico Ventalló ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

boness ara vull dir una altre opcio per lo del cotxe qui no a fet mai un kiki dintre un cotxe, per portar la mare a la silu, x avandonarla o algu aixi...
sagu que tots ho voldrien....

AVANDONAR LA MARE EEEH

Quico Ventalló ha dit...

ui anonimus, un kiki dins un cotxe de 49 deu ser complicat eh, com no et busquis una parella de 1'50....jejej

Anònim ha dit...

yeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, soc un amic de la pepa, vivint a matadepera la motu als 14 no pot fallar eehh!!!! ia se io que la seva mare es molt trempada i li comprarà! vinga que hi hagi sort!

Quico Ventalló ha dit...

i si portes la mare a l´assilu, segur que als 2 minuts ja tindrá clau de la porta i als 5 minuts ja haurá sortit de festa :)

Quico Ventalló ha dit...

he tingut una idea, i si li comprem un side-car??? Ara posaré la foto, aviam si us agrada :)

despi_na ha dit...

Pepo, encara que no t'ho creguis existeixen nois que no demanen moto; surten de nit poques vegades, caminen molt i quan van lluny ho fan amb transport pùblic... De totes maneres si t'agraden les motos et recomano que facis cas a la teva mare i a la llarga acabaràs tenint-ne una.

Anònim ha dit...

Difícil decisió. Suposo que si fos fill meu, dependria molt del caràcter el decantar-me per comprar-li o no. Es clar que, els accidents, moltes vegades, no són culpa de nosaltres... Ostres... És molt difícil (i això que no tinc cap fill).

Anònim ha dit...

Despi_na, quan dius que faci cas a la seva mare, vols dir que estudii i tot allò, també, oi? :)
Que s´ho guanyi.

Quico Ventalló ha dit...

Esteve, jo tampoc tinc fills i quan va sortir la conversa mentre dinavem, també vaig pensarque no sabria pas que decidir, per això ho he penjat aquí, per aviam que opina la gent.

Anònim ha dit...

no tothom te exidents no?¿?

Anònim ha dit...

hia gent mes prudent que altres teni 14 anys no vol dir descontrol ni imprudencia.

Anònim ha dit...

Però es normal que les mares pateixin. També depen que el fill sigui prudent o no.

Anònim ha dit...

boneess!!!
soc un un amic de la pepaa!! Toquem en el mateix grup de musica, jo soc el guitarra!! jo crec, mes aviat obligo a la mare del pepo a que li compri una moto i ben bona, ja que es un noi molt responsable que domina l'estri millor que ningu que tingui 14 anys!! cumpreuli la moto que es mor de ganes x tenirlaa!!! vinga feume cas!!!

ha dit...

Jo si que tinc fills encara que petits, i com de costum no tinc ni idea de què faria.
Depèn del nen, però entre que el porti un altre borratxo prefereixo que porti la seva. De totes formes, haig de dir que als 14 NI PARLAR-NE.
QUE ES FOTI, perdoneu, que és el que hem fet tots amb 14. despré ja veurem.
si no quan arribin els meus portaran camió amb 17 per anar de marxa.

despi_na ha dit...

ja ja ja ja (ric del sentit de l'humor que corre per aquí però el tema em mereix molt respecte).

Les mares sovint patim més per l'irresponsabilitat de la gent que volta pel món que per la dels nostres propis fills.

De totes maneres jo intentaria fer reflexionar (al meu fill si demanés la moto) perque esperi a ser més adult i no deixi de treballar el que calgui.

Quico Ventalló ha dit...

Amic del Pepo, encara no está clar com acabará el tema de la moto :)

Quico Ventalló ha dit...

Saravá, l'altre problema es que si no tenen moto, van de paquets amb els amics i encara pot ser pitjor.

Quico Ventalló ha dit...

despi_na, això també és una possibilitat.

Anònim ha dit...

Els autobusos no arriben a la urbanització? Per anar de la ciutat a la urbanització pot fer-ho així,no? I d'altra banda, és cansat, però amb el bon temps que fa... que me'n dieu de la bici¿? (per moure's per la urbanització crec que amb això ja n'hi ha prou).

I pe'l que fa als riscos de comprar la moto... la compri o no, els riscos seran els mateixos, per que si els seus amics en tenen, ell hi pujarà; i encara és més pèrillós anar de paquet...

Les mares són molt llestes i saben el que cal fer, segur q no s'equivocarà; tot i que potser ell s'enfadi...

Sort amb la decisió, un petonet!

Anònim ha dit...

Jo li compraria un "tamagotxi" (un cotxe d'aquests sense carnet) de la marxa aixam :-)

Anònim ha dit...

Jo li compraria un "tamagotxi" (un cotxe d'aquests sense carnet) de la marxa aixam :-)

Quico Ventalló ha dit...

Lluneta, de nit els autobusos no funcionen i els llocs de marxa estan a 4 o 10 km, es que ara els nens/nenes de 13 anys ja van de discos, no sé com acabarem :(

Quico Ventalló ha dit...

Anonymus, vaig a mirar pel Google qué és això dels Aixam :)

Anònim ha dit...

El meu nebot, l'Àlex es va matar ara farà tres anys amb la moto; tenia 18 anys recent complerts. El meu germà insistia en que si el seu fill li demanava la moto -la moto a més que ell volia- havia de comprar-l'hi. Tota la familia li vam advertir reiteradament que s'equivoca. Ell insistia en que havia de comprar-li la moto. La primera vegada va impactar contra un cotxe en una corba i va caure per un barranc impressionant i no li va passar res més enllà de perdre el coneixement, uns dies d'observació a l'hospital i no tornar a recordar mai més el que va passar. El meu germà es va replantejar el tema de la moto. El meu nebot va dir que no aniria mai més en moto. Al cap d'un temps es va arreglar la moto. Al cap de poc temps no va tornar mai més viu.

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, em sap molt greu.
El que dius és un exemple, com conec més, del problema que representa decidir comprar una moto a un fill o filla, es dificil, molt dificil.