A l'hora foscant,
quan les barques plegaven llençols
arraulides al moll,
cercava, ajagut a la platja,
la besada del mar.
*
L'aire càlid, amarat de sal,
el torbava i li encenia la pell,
Fràgil, abandonat en la seva nuesa,
oblidava el temps.
**
Somiava ser vela blanca
i estela de llaüd.
Ball frenètic de les algues,
i del mar, tots els colors.
***
Furtava de les ones collarets de perles
que l'escuma escampava per l'arenal....
i envejava, sobretot envejava, el volar valent
de les gavines damunt el penyassegat.
****
Incerts batecs del cor
l'empenyien per abismes desconeguts
...sentors de fragàncies ignotes,
tal volta inexistents
*****
Lluny, mar endins, albirava vaixells, camins oberts.
Paradissos on estimar i ser estimat. Q.V
30 comentaris:
Així m'agrada, que ens culturitzis una mica. L'Scott Tuke, un gran pintor, però i el poema, de qui és? és també molt bonic
Frederic, el poema és meu. Només tinc aquest, que l'he fet avui. I el del post anterior que el vaig fer l´altre dia. Les meves obres completes sortirán baratíssimes d´editar :)
La web de pintura que he posat l'enllaç és molt bona oi? :)
Ocapi, al final entraré al Google i em posaré al corrent d'on viuen els ocapis...però primer passaré pel teu blog per saber coses de la teva vida ;)
Aquest pintor és una mica gay, no? És molt seductor.
Acabo de descubrir que em tens com a blog recomanat i amb un enllaç superguapo. Genial!
Maifred, segueixes només mirant les fotos i prou??? :)
L´enllaç (es diu banner?), le va fer el Pau, jo no en sé fer. El meu també el va fer ell, em sembla que és molt bon nanu ;)
Maco, el poema...
A veure si, de mica en mica, aniran sorgint aquí unes obres completes que riu-te'n tu de la llargada dels llibres d'en Harry Potter...
Maco, l'enllaç del pintor...
Isnel, la Gran Marxa va començar amb una passa...el que passa es que no va acabar massa bé :)
És que tries cada exemple per comparar, tu també... ;)
Ei, la d'abans sóc jo, la isnel, que ara sembla que no em puc identificar correctament :(
Ei Isnel, es que això de la Gran Marxa dels xinesos sempre m'ha fet molta gràcia, em recorden les formigues. Ademés m'agraden les comparacions exagerades, perqué no se sap si minimitzo la Gran Marxa o magnifico els meus 2 poemes 2 :)
SOS--->una consulta, el vers següent com ha de ser? :
1-Incerts presagis l'abocaven
vers abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.
2-Incerts presagis l'abocaven
cap abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.
3-Incerts presagis l'abocaven
a abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.
o a-Incerts presagis l'abocaven
per abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.
Recompenso amb una bosa de ganxitos ;)
El Henry Scott és magnífic té una llum impressionant als quadres i m'encanta la quasi-realitat de les formes...has sabut reflexar la deixadesa dels personatges dels quadres en el poema (m'encanta el començament) ...són com si un gir de cabells caigués lentament sobre els muscles :)
I per favor ni se t'ocórrega presentar les obres completes a Salamca ..que ja has oblidat el que et va passar amb els papers? ;)
Jo faría així:
Ell només volía fugir però
presagis desconeguts l'espentaven
cap abismes d'incertesa.
Vaaaaalllll no cal que em tireu els ganxitos al cap :)
Aviam Joan, canvio el final? es que ha quedat una mica de traca potser, no?
Joan, no és que volgués fugir i això li provocava incertesa, sino que certs sentiments que niuaven en ell l´empenyien a fugir...
I així?:
Incerts batecs del cor
l'empenyien cap abismes desconeguts
Olor de gardènies ignotes
tal volta inexistents
Aquest m'agrada més Tristany.. però ja saps en poesia has d'escriure sempre el que a tu et sone millor... és com la música deixa-la eixir ;)
Ahh i per cert el final sempre és el més difícil però a mi m'agrada com l'has deixat :)
Potser el 3. Perquè no sé si el verb abocar "suporta" el "cap" o el "vers". Vull dir que em sembla que el significat és abocar a (o en) un lloc, no cap a un lloc.
No sé si m'explico o si m'embolico...
Isnel, ho he canviat per això:
Incerts batecs del cor
l'empenyien cap abismes desconeguts
Sentor de fragàncies ignotes
tal volta inexistents
però posat aquí trobo que trenca el ritme del poema i el desmanega, miraré d'enviarho més avall.
El que intento dir es que alguna cosa inquietant el removia interiorment, alguna insatisfacció, i això, inconscientment l'empenyia a fugir, a alliberar-se.
El que passa és que trobo que el poema, de la meitat cap avall, está massa embolicat.
perquè sempre m'agafes! és cert, només vaig mirar les fotos! ara he llegit el poema i em sembla molt maco
Maifred, Maifred...es que si només mires les fotos, podrás ser un Hamilton (un fotograf) qualsevol...però mai, mai, un mestre en Gai Saber ;)
Merci Carminya :)
...però t´asseguro que a la versió primera, de meitat en avall, la cosa deixava molt a desitjar, em sembla que ara s´ha equilibrat i s´aguanta més...ara aniré al teu blob ;)
...qui diu "blob" diu "blog".
Per cert, t´agrada Amancio Prada? Caliz?
Així que el poema és teu, Tristany?? Ostres, doncs de debó que és molt maco. A mi no m' agrada la platja, però sí el mar. M' has fet venir ganes de passar uns quants dies a algun poble pescador, d' aquests de casetes blanques, amb olor de mar... Em recomanes cap?
però hi ha aquella dita española de Vale más una imagen que 1000 palabras
Ui esteve, ja no en queda gaire cosa a Catalunya de poblets amb cases blanques.
Però Tossa, Calella, Cadaqués... es molt maco, sobretot les cales que no estan al poble. Pero pots fer escapades d´un dia també no? i anar variant de lloc
Maifred, sobretot si la imatge té relleu. oi? :)
M'agrada molt com ha quedat, Tristany. No serà l'últim, no?
I si em permets: Esteve, en tristany t'ha recomanat uns llocs preciosos (sobretot a l'hivern). Posa-hi Port de la Selva, també. I cala Rovellada, prop de Colera...
Molt bones les recomanacions, Isnel!...
Aviam si l'Esteve s'ens posa ben morenet! :)
Publica un comentari a l'entrada