diumenge, de juliol 10, 2011

Sobre bascs, gallines, cabres, porcs, ovelles...


Euskal oiloes (gallines basques)

No havíem trobat hotel a Donosti i vam decidir hostejar-nos a una casa rural, prop Hondarribia: Casa Postigu.
Quan la mestressa ens va ensenyar l'habitació, estava una mica emocionat; molt no, però una mica sí. Tenia pensat que quan em poses al llit m'imaginaria que era un gudari. L'heroi que, qui sap quan, s'havia allitat en aquella cambra. Em sentiria important i em deixaria endur, com un gudari més, per l'esperit ancestral d'aquelles terres. Llavors em llevaria, em miraria al mirall i, manllevant les paraules del poeta, declamaria: "no sóc jo qui parla, és la terra que retruny!"


una gudari camí de l'exili-1939
De petit, quan em posava al llit, m'agradava fer com si fos l'abat Oliba, Oliba Cabreta. Era bastant fàcil de fer. Em posava panxa enlaire, amb el cos recte i les cames juntes i creuava les mans sobre el pit, amb els dits entrellaçats, tal com ho havia vist en una fotografia d'uns sepulcres reials del Monestir de Poblet.
Un dia vaig agafar una llanterna i, enfocant-la cap la capçalera de fusta negra del meu llit, vaig fer com un cercle de llum que envoltava el meu cap, com si fos l'aureola d' un sant. Vaig triomfar bastant amb aquesta idea, fins el punt que quan a casa venien visites, entraven a l'habitació a veure l'abat Oliva de cos present, o sigui a mi.
Crec també, que moltes visites no sabien qui era l'abat Oliba. Un dia van aparèixer a l´habitació les tres germanes solteres del "colmado" de prop de casa: la Rossy, la Tonyi i la Teresa. Quan els hi vaig dir: "sóc l'abat Oliba". Les tres es van mirar i girant-se cap a la meva mare, li van dir: " qui diu que és?". La meva mare els hi va confirmar: "l'abat Oliba". Em van tornar a mirar amb cara estranya, com si els hi hagués dit que era Napoleó, el cert era que tot indicava que estaven dient-se, interiorment: " els hi ha sortit ben boig el nen a cal Ventalló".


Ramat d'ovelles de la raça latxa.
L'endemà em vaig llevar d'hora, vaig sortir de la casa i vaig decidir anar a caminar -com si fos un aizkolari- per un senderet que s´enfilava per la vall. Les voreres del camí eren a vessar de maduixers coberts per la rosada. De tant en tant descobria alguna maduixeta i la collia. Els ocells piulaven, talment alegres txistularis. Semblava la Caputxeta Vermella, més que un aizkolari, però les coses van com van.
Un solet molt agradable festejava la caminada. Em vaig creuar amb un gosset pelut i juganer. Li vaig dir "egun on" (bon dia), en basc, per fer-me el simpàtic, i ell va moure la cua content, i jo no, perquè en el meu cas hagués estat una marranada.


Casa Postigu-Hondarribia
Vaig tornar a casa Postigu per esmorzar. Li vaig dir: "egun on", a la mestressa, i ella em va contestar: "egun on". Jo li volia dir: "egun on, Mamentxu", però com que no recordava bé si es deia Mamentxu, Mementxu, Maitetxu...només vaig dir "egun on", sense més, no fos cas que "Mamentxu" no fos un nom de persona, sino alguna paraulota.
Em vaig instal.lar a la terrassa des d'on es contemplava la vall. Ella em va dur torradetes, melmelada, croissants i llet de vaca de veritat i em va donar un colador perquè la colés. No ho vaig fer, vaig decidir abocar els gromulls a la tassa, Vaig passar una estoneta distret enfonsant-los amb la punta del croissant, com si fossin icebergs en un mar de llet. M'en vaig cansar i vaig decidir contemplar el paisatge amb cara d'estar pensant , tal com fan els protagonistes de les pel.licules americanes. Vaig posar una mica cara de: " què deu estar fent ara la meva estimada Dolly al nostre ranxo de Nebraska?". Cara com de dolça nostàlgia.
Al terreny del costat hi havia un galliner. Les gallines es veien plenes de salut, grosses, maques i felices. Picotejaven amunt i avall. Entraven i sortien de la seva caseta i de tant en tant feien alguna corredissa, per passar l´estona, suposo. Si un dia sóc gallina, vull ser una gallina basca, una " euskal oiloa".
Em va venir al cap que des que era a Euskadi no havia vist cap gos gros, tots eren de mida petita o mitjana, en canvi, els animals de menjar tots eren grossos. Els bascs tenen la intel.ligència d'un poble mil.lenari. Per què volen gossos grossos o de fer por si ells ja són prou xulos?. Per què tenir gallines, vaques i ovelles esmirriades si ells el que volen es menjar bé i disfrutar de la vida?. Quina diferència amb els skins fatxes espanyols que passegen, insolents i desafiants, gossos assassins i llavors van a dinar al MacDonals!

Quan la mestressa em va venir a retirar l'esmorzar, li vaig dir: " me recomienda algún pueblo bonito para visitar?". "Aquí todos los pueblos son bonitos", em va contestar ben decidida. Va quedar ben clar que els bascos no necessiten gossos grossos.


Jo, donant suport a l'ajuntament de Lekeitio.


Quina gallina basca us enduria-ho a casa?


Euskal oiloa Zilarra.


Euskal oiloa Marraduna.


Euskal oiloa Beltza (gall)

Euskal oiloa Lepasoila.


Euskal oiloa Beltza (gallines)

Euskal olioa Gorria

Altres races d'animals bascos de companyia.

Cabres azpi gorria.


Ovelles latxa.


Ovelles carranzana.


Euskal artzain txakurra iletsua.


Euskal artzain txakurra iletsua.


Euskal artzain txakurra gorbeiakoa.


Ase de les Encartaciones.


Cavalls de Carranza.


Cavall- Zaldia Urkiolamendi.

36 comentaris:

Anònim ha dit...

Brillant, tristany :) I boníssima la teoria sobre les gallines i els gossos bascs ... salut!

despi_na ha dit...

Jo m'enduria una d'aquí per cuinar-la jo.

Les basques prefereixo menjar-les allà cuinades per la gent d'allà.

Si algú no hi ha anat encara que hi vagi (si pot ser amb la butxaca una mica plena eh?).

Bon profit!

Anònim ha dit...

Decididament, el gall negre: el euskal oiloa Beltza. Però no me'l menjaria pas: el deixaria anar pel jardí perquè fes fora els gossos grossos dels veïns que vénen a espantar-me els gats. Ja veuries, ja, com correrien!!! Per cert, no em passaries pas el telèfon de can Postigu, si el tens?

Quico Ventalló ha dit...

JCR, doncs la teoria aquesta em sembla que es veritat, o com a mínim una mica veritat, :)

Quico Ventalló ha dit...

despi_na, la euskal oiloa no cal que te la mengis, jo proposava tenirla com animal de companyia :)

Quico Ventalló ha dit...

Isnel, has fet una bona tria, el gall negre fa molta patxoca, ademés a casa teva estaria fantástic. Crec que es posaria a xafardejar prop de les mimoses :).
Et passo la web de Casa Postigo:
http://www.nekatur.net/catalogo.asp?idal=136#ficha

Si hi podeu anar en colla ho podeu passar fantástic. Val la pena visitar Motriku i Lekeitio, pobles de costa. Al aweb explica el tema del dret a cuina i tot això...Val la pena!
(la fotografia primera del meu post, la de les gallines, es feta desde la terrassa del primer pis de Casa Postigu)

arsvirtualis ha dit...

Ufff, pensava que havies estat abduït per un forat negre. Tant de temps sense tu...
(Vagi per davant, el comentari vindrà)

Anònim ha dit...

Jo m'enduria l'ase!
És moníssim!

Anònim ha dit...

El burret m'encanta!!! Però com no el podria tenir al balcó, potser m'enduria qualsevol dels gossos.

Anònim ha dit...

Molt bona la teoria dels gossos petits i els animals comestibles grossos.
Per cert, no s'ha t'ha colat algun gall entremig de les fotos de les gallines?

Anònim ha dit...

ostres, em sembla que l'ase té molta demanda, però és que és moníssim!

Anònim ha dit...

L'ase m'agrada, però tinc una certa debilitat pels gossos peluts. Encara que gaire petits no m'agrades.
M'afegeixo a les felicitacions per la interpretació etno-sociològica de les dimensions dels animals.

Anònim ha dit...

Volia dir: encara que gaire petits no m'agraden.

arsvirtualis ha dit...

No hi havia cap gat basc???

Quico Ventalló ha dit...

Arsvirtualis, doncs sí que estic en un forat negre. Ara estic pensant en treure l' artilleria grossa o què fer. Com pot ser que en el món hi hagi tanta imbecilitat, egoisme i tonteria?, que fastigosa es certa burgesia estúpida de Terrassa!

Quico Ventalló ha dit...

donot, l'ase aquest triumfa molt :)

Quico Ventalló ha dit...

Frederic, els gossos són també molt macos. He vist una raça que no ho són tant, però no he penjat la foto perquè em feia malbé el post :)

Quico Ventalló ha dit...

Turrai, si que s'ha colat un gall, sí. Però es que a les webs escrites en basc, de vegades s'em escapa alguna paraula :)

Quico Ventalló ha dit...

elisenda, segur que tenen més ases com el de la foto. No et quedarás sense ;)

Quico Ventalló ha dit...

Antoni, a mi els gossos massa petits tampoc m´agraden, tiren massa cap insectes.
La teoria crec que és una mica veritat, allà no estna per punyetes. :)

Quico Ventalló ha dit...

arsvirtualis, no m'enrecordo haver vist gats, ara que ho dius. Pel google tampoc trobo gats bascs...de moment no hi trobo la explicació. Allò de dar gato por....no ho crec.

Begonya Mezquita ha dit...

oh, Tristany, quina bona idea aquest relat i aquestes imatges d'Euskalerria i les seues circumstàncies.
Crec que el País Basc és un dels llocs més bonics del món. Lekeitio... i Elantxobe, un poblet abocat al mar, quina passada. El menjar, la gent, el cel a les nits d'estiu. Merci per les teues paraules.
Per cert, feia dies que no venia i veig que has millorat la teua prosa, el teu estil, la teua ortografia... jejejej. Salut i Gora Euskadi!

Quico Ventalló ha dit...

Begonya, es que jo vaig anar a un Cole de l'Opus i mai vaig fer català, desconec les normes, ho faig tot per intuició femenina :)
Per cert, això está mal escrit, oi? :"de Hondarribia: Casa Postigu."

Anònim ha dit...

Ara que els experts en el tema han dit que hi ha un gall pel mig ara no sé si dir la meva, jo em quedo amb la primera, amb la blanca, que diria que és una gallina. Els meus coneixements en gallines i galls són molt minsos per no dir inexistents, però diria que el gall és el darrer de tots, el Euskal olioa Gorria, és així? El teu relat, la teva prosa, tot plegat em fa percebre que ha anat d’allò més bé i com m‘alegro de poder-te llegir de nou…

Begonya Mezquita ha dit...

Si ho dius per l'apòstrof, doncs sí. Hauria de ser: d'Hondarribia.
Faig conya amb això de les faltes, eHHHHH? Ja m'havies dit això del cole opusià, etc. Siga com siga, sóc una fervent admiradora dels teus escrits, perquè ho sàpigues.
Visca la intuició femenina!
Tristany, passa't per ca nostra. Hem fet un any i hi ha copes de cava per a tothom. Hi estàs convidat. ;)

Anònim ha dit...

Puc quedar-me amb un fornido i musculos basc ple de pel pel cos?

JoanAlbor ha dit...

Aiiiii Tristany on has estat???? després passe i et llig amb tranquilitat.. a saber que hauràs fet per Euskal herria aiii mare ...et deixe una abraçada ben gran meua i de part de Girona que han baixat per ací a recollir un premi i de passada hem fet una gran paella ..hi faltaves tu però em brindat també per tu :)

JoanAlbor ha dit...

Una vegada més "chapeau", no sé si arribaràs algun dia a ser una Euskal oiloa Beltza però si de menut ja et transformaves en l'abat Oliba i ja t'has transformat altres vegades en "angel" "formiga" "vàquer del medi oest" i no sé quantes coses més, no m'estranyaria gens ;)Un plaer llegir-te com sempre :) jo em quede amb les Cabres azpi gorria per anar de marxa que semblem molt divertides i amb el Euskal artzain txakurra iletsua que té una careta aixxx....s'hi val a quedar-se dos animalets?

Quico Ventalló ha dit...

Vell artista, la primera sí que és una gallina, la gallina blanca. Jo també la trobo maca, només em sobren les dues que ensenyen el culet, però és igual.
Donc sí que ha anat bé, però, el que passa es que jo em distrec amb qualsevol cosa, com un gos de vinya, tinc una mica de pataner. :)

Quico Ventalló ha dit...

Muralla, les eusko-ovelles són molt maques. L´únic problema que els hi trobo es que no hi ha manera que les deixin en un terreny plà. Sempre les veus al bell mig d´algun prat que fa baixada, tot el dia van de canto, pobretes.

Quico Ventalló ha dit...

Begonya, jo ja ho vull que em diguis el que està malament, em faràs un favor ;)

Quico Ventalló ha dit...

Maifred, d'acord. Però és necessari que el vasc en qüestió estigui tot cobert de pèl? 0.0

Quico Ventalló ha dit...

"basc", no "vasc"

Quico Ventalló ha dit...

Joan, doncs sí que m´hagués fet il.lusió la paella que dius, potser hagués baixat amb el X. Un altre dia avisa, homeeeeee :)

Quico Ventalló ha dit...

nohisóc, de fet els de Lekeitio ja s'espavilen sols, he llegit que el PP i el PSOE no tenen ni un regidor al consistori.Ja passaré pel teu blog...

Quico Ventalló ha dit...

joan, et pots quedar amb els animals que vulguis, però la cabreta es moníssima i fa una mica cara de mal parideta, és la meva favorita. De dia la podríes dur al marjal, i de nit a la terrasseta...allà hi tens bones vistes, si mires avall i una mica a la dreta ;)