He pujat al terrat. Volia provar una mena de càmera que m´han regalat, però jo no sóc en JCR : "alfa i omega de l'art fotogràfic", i quan he passat les fotos al PC he vist, horroritzat, que tant sols estic capacitat per fer quatre tipus de fotos: 1- les que, directament, no hi surt rès, 2- les que surten desenfocades, 3- les que surten torçades i 4- les que, per algun error, si pot veure alguna cosa.
M'agrada el meu terrat, mai hi he trobat ningú de la familia. Allà hi ha herbetes més dignes i molsa més amorosa que certes persones que s'agenollen a la missa del diumenge...però no ens envelem :).
Horaci, a les seves Odes ( 2,10,5), escriu:
“Auream quisquis mediocritatem diligit, tutus caret obsoleti sordibus tecti, caret invidenda sobrius aula”, que en català vol dir: "qualsevol que valora la daurada mediocritat, en la que està segur i no té les mancances d'una casa vulgar i és moderat en les seves aficions, manca també d´un palau que desperta l'enveja".
I jo dic: de què serveix una casa daurada si dins les seves parets no hi ha cap indici d'esperit?. No pot ser el terrat un palau si allí si troba allò que fa l'home diferent a les pedres?.
"En la unica cosa que avantatgen les pedres als homes, és que les pedres no van a missa".
.
.
.
.
.
.
.
.
45 comentaris:
I tant que pot ser un palau. Quin palau més gran que aquell que es obert i corre el vent. Els palaus, els que són com les presons fan olor d'humitat i hi creix una molsa malsana..cap cosa bona per a la salut ni física ni mental.
Aixxx que podrem dir que no hagen dit ja els clàssics?
Tristany si vols practicar amb la càmera jo em deixe de "maníquí" que tinc bon tipet i ja la pots fer per on vulgues i com vulgues que segur que hi isc a la foto, jejejeje ;)
Tristanius amicum,
Quam magnam tuam verbis. Et sapientur. Et meioribus quam compartisque amicorum.
jo també m'ofereixo com a model juntament amb el joan, tristany!!! La fotografia, com tot a la vida, s'ha de practicar
Doncs tot és qüestió d'anar provant, tristany ... i d'aquí a un grapat de megues descarregades a l'ordinador la proporció s'invertirà, hi estarà ple de les de tipus '4' amb alguna tipus '1', '2' i '3' intercal·lada. Es tracta d'anar pujant sovint al terrat ... :)
M'encanta el teu terrat. T'imagines com m'agradarà quan hagis practicat una mica a fer fotos?
Dius que hi ha herbetes al teu terrat...que son d´aquellas que fan riure?? jejejeje
Joan,podriem dir llavors que el meu terrat és "el palau dels vent"?. Així és com anomenava l'Empordà un conegut escriptor: Josep Plà?. (això és el que té no ser un erudit, sonen campanes i un no sap on) :)
Les fotos, si et sembla, t'he les faré eixint (tu) dels camps d'arròs dels marjals...i si una serpeta et mossega la t....(tita), aguantes com un valent! :)))
Saravá, he quedat imperessionat! jeje
, no et savia aquestes habilitats.
La darrera frase et refereixes al Nepo?, és que no ho "pillu" :)
Frederic, accepto l´oferta. En el teu cas (a diferència del Joan), el perill pels teus atributs et vindrà de les meduses, les garotes i les morenes...ara, que també podem fer les fotos com aquelles on surts dalt un cavall al blog de l'Isnel
JCR, el que no he explicat és que la càmera famosa no és normal. Són uns binocles que també fan fotos, no es poden fer fotos de més aprop de 12 metres i tampoc pots graduar el zoom, objectiu, o com es digui.
Per fer-ho més complicat, veus el que vols fotografiar en forma de cercle, per tant, és gairebé impossible saber si enquadres recte o no :(
Farem el que podrem ;)
llunàtica, com li he dit al JCR, amb aquesta càmera no puc fer fotos d'aprop i això dificulta fotografiar el meu terrat, però mira, és el que hi ha :)
mikel, la herbeta que fa riure está, seca, a baix el pati. Ja miraré de fer una foto i la penjaré. (ademés, eren dues que es van follar entre elles i llavors va passar allò que les dues es tornen tius o ties (ara no sé com va la cosa) i llavors ja no fan riure, només fan bonic (o pena, depen com ho miris). :)
Si es que esta clar que aixo del matrimoni acaba amb la rialla...jejeje :-PPP
mikel, en el cas de les plantes no crec que fos matrimoni sino un polvo dalt d´un test i ademés a distància...fer un polvo a base de tirar espores no li veig gaire morbo...és una cosa ben tonta això del sexe que practiquen les plantes...seria com si el nostre acte sexual consistís en tirar serpentines o comfeti...no sé, no sé en que pensava Déu el dia que va fer les plantes, però no devia estar inspirat :)
jajaja Tristany la meua "tita" que era una dona semblant a la Raona del teu darrer post va traspassar aquest món fa fa molt anys així que crec que no resultaria abellidora a cap serpeta" ;)
S el senyoy Pla deia "palau dels vents" jo no diré ni pruna. Que sigua així doncs "el terrat dels vents".
Doncs escolta les fotos estan bé, ténen alguna cosa de "modernisme nihilista" :)
Joan, Joan, que una tita no és una tia o una tieta, sino un PENIS!, home! :)))
...de moment no et penso posar una foto il.lustrativa del que és una tita...si de cas la penjaré 5 minuts a una hora convinguda...en tinc una de molt maca :P
...i d'això de "nihilista", no riguis. Quan no sàpigues quin adjectiu posar, posa "nihilista"...sempre quedaràs bé :)
Tristany, les teves fotos no son tan dolentes com tu dius, mes aviat trobo que hi has volgut fer efectes especials com aquells que fan a Holivut , també jo un dia vaig pujar amb la camera al terrat disposada a capturar que se jo!! Sort que tal com es fan es desfan.
M’agrada molt, molt el teu bloc amb el teu permís hi posaré un enllaç des del meu. ))
Records a la Isolda .
ets un nihilista dolent però t'etimuuuuuuu ;) hehehehe
Jaka, merci per l'enllaç, jo també t'he enllaçat (en el bon sentit de la paraula). Quan pugui ja hi posaré foto de fer bonic, haig de reordenar els enllaços.
Joan, un nihilista eclèctic, en podriem dir ? .
Ah!, jo també t'estimo ;)
Tristanyet, Tristanyet, t'asseguro que m'ho he inventat encara que és cert que vaig estudia rllayi com a bona dona de lletres...
L'última frase vol dir que encara és millor el que dius quan ho comparteixes amb els amics.
per cert veig que tornes a postejar a can Nepos blog.
Saravá, es que no m'enrecordava del blog del nepo, però quan passo pel teu de vegades aprofito per visitar-lo. Però, t´has fixat que a mi no em contesta mai?. No és que m´importi gaire, i menys no coneixent-lo de res...ara hi passaré, aviam.... :)
rllayi es un idioma obscur anterior al llatí... ;-)
Si, m'hi he fixat... i he pensat molt en tot el que em vas dir...
Saravá, em pensava que havies escrit "rllayi", per "llatí", que era un error al teclejar. Per això no ho havia comentat.
(ara he posat dos comentaris allà, aviam què passa) :)
Quin invent, no? i les fotografies queden rodones? O.O
I si no pots fotografiar el teu terrat, sempre queda espiar els terrats dels veïns -mínim a dotze metres!- a veure si hi ha bones històries ... salut!
Jcr, les fotos queden quadrades, però quan jo les faig les veig rodones, és un problema.
Les fotos que es veuen d'una casa modernista, és la casa de davant, és el Museu Alegre de Sagrera.
El que tampoc entenc és que aquests binocles-càmera-video, també serveixen de cam pel pc...però m´haig de posar a 12 metres i si vull escriure anar i venir cada vegada????. De vegades la tècnica no és perfecta...oi?
(la porta de ferro i els estenedors sí que són casa meva. La porta és del pati i els estenedors del segon pis, el terrat és al tercer)
Que em vols d'ajudant quan facis fotos a en Joan i a en Frederic? No sóc tan bona com en jcr (de fet, no sóc gens bona, fent fotos) però et puc aguantar el paraigua. A més, m'encantaria veure aquesta màquina teva que fa fotos quadrades després d'enquadrar-les rodones. I el terrat, Tristany, una preciositat, amb herbetes o sense ;)
Isnel, la teva feina no serà aguantar el paraigües...sino els (i les) que voldrán veure els models en la seva nuesa, qui podrà contenir les masses libidinoses desitjoses de poseir els nostre herois??? ah!.
Per cert, les fotos que es veuen coses modernistes no són del meu terrat, sino del Museu que hi ha davant casa meva...no puc fer fotos de més aprop de 12 metres :)
m'encanta el teu terrat.
no he llegit els comentaris, però segur que algú ja t'ha dit que és fantàstic.
diràs... quina lloca... Però el cas és que se m'ha aparegut com a mític... amb aquest Sol. Com a un passat que sempre ens sembla més plaenter que el present. Ha estat una mirada a les fotos (present) digna d'un mirar nostàlgic (d'un passat). Com el que deia Sunyer al cuadre de les dones al bosc, de la Catalunya en calma, el poble tranquil, el temps quiet i l'home hedonista. Jo tinc un terrat però encara no té molsa.
La càmara no va poder enfocar bé per tot això que t'he dit.
Shhh... no li diguis a ningú!
héroine.
hola, a mi m'agraden les fotos, es clar q no hi entenc, jajaja... es el privilegi dels ignorants... si no ets una entesa pots gaudir de molts altres detalls...
de la donot he vingut a parar a tu...
gràcies per les bones estones...
Ja ens diràs on podem trobar aquesta mena de càmera extraordinària.
Les fotos són fantàstiques, però potser el mèrit és també del fantàstic terrat i les seves herbes...
Bones!! La fotografia també es qüestió de práctica!!
Bones fotos y bons textos!
A veure si quant em passi ja has canviat l'aparador!!
Tristany,
he dibuixat una Catalunya mítica al meu blog. És l'Eivissa mítica (jisjisjis).
les teves precioses fotos també m'hauran creat una enveja subconscient que s'ha traduit en un post amb foto. una foto meva d'un viatge de fa dos anyets on vaig ser feliç, trobant aquest no sé què de les terres dels orígens.
Gràcies per tornar-me a obrir els ulls, si mes no, inconscientment!
Com una lloca,
héroine.
-nia, quina lliçó em dones d'en Sunyer. Amb en Mir, és el meu pintor favorit, saps? :)
...no diré res, em limitaré a enllaçar-te ;)
sonia, estic content que passis bones estones visitant el meu humil blog :)
Tu no en tens cap?
Turrai, si el problema es que no és una camèra, sino uns binocles que fan fotos de lluny i jo sóc incapaç de poder graduar res de res, ni idea de com va...només puc clikar i que passi el que vulgui :)
Ei, ekhilore!, tot bé?.
Ah, ja no estic allà, estic montant una botiga de roba, per cert, em podries aconsellar o informar sobre un tema? 695 081392 o pardaldebardissa@hotmail.com, si pots em dius alguna cosa ;) merci.
(ja et posaré un enllaç amb foto i tot ;) )
__nia, ara vaig cap el teu blog, de passada l'enllaçaré per poder-lo anar visitant ;)
Vaja, entre les fotos i la descripció que en fas és quasi com si ja hi haguéssim estat :) I si vols utilitzar-ho com a webcam, suposo que has de comprar un cable llarg de dotze metres, lligar l'aparell aquest al terrat, enfocar avall, posar-te amb l'ordinador a un lloc on quedis bé i parlar ... clar que el resultat serà com si tinguessis una webcam normal a mig metre XD
Si ho poguessis controlar, podries dur alguna tomaquera de Matadepera i tenir-la dins una jardinera del teu terrat.
Sigui com sigui sempre pots posar algún "paravent" i prendre el solet de la manera que vulguis, sense perill de corrents d'aire o de mirades indiscretes.
JCR, no seria més normal que es pogués desactivar l'efecte prismàtic?...de moment no trobo el "pitorro" per fer-ho :(
Berta, l'amic comú no serà un que, les nits de lluna plena, es banya tot nuet pels marjals de Cullera??? :)
despi_na, això de prendre el sol "de la manera que vulguis", ja ho faig. El problema es que ara a l´apartament del tercer pis hi viu una estudiant que em va dir: "m'agrada prendre el sol, al terrat s'hi deu estar de conya". Per tant, les sessions de solarium queden suspeses fins a nova ordre :)
Publica un comentari a l'entrada