dissabte, d’octubre 07, 2006

Blocs-petita reflexió davant la punta d'un croissant.

Són prop les nou de la matinada. Dissabte. Engego el Packard Bell (el vaig comprar perqué m'agrada el nom "Packard", el de la mítica marca de cotxes

Packard caribbean 1954
... no perquè entengui gaire d'ordinadors). Vaig al meu blog. Penso que quan parlo de política sóc massa pamfletari, inclús el video de toros que he penjat trobo que és de bastant mal gust, però clar, per escriure el que ja ha llegit tothom a la premsa o recitar com una cotorra allò que defensen els meus...doncs no, millor llençar-me en paracaigudes, en vol lliure, i escriure el que em passi pel cap, sense vigilar formalismes ni ortodoxies castrants.

Ui!, miro els meus enllaços i els directoris, cada dia són més. Suco la punta del croissant a la xocolata. M'esgarrifo. Quin llegeixo?. Tant feliç que era quan vaig començar. Tenía un circuït fet de blocs que m'encantaven (Gotes d'Isnel, La pell, Arts virtualis, Abismes siderals, Garrofaire, A l'estació de trens, Aurembiaix, Un salt al món, Dies estranys, JCR-en ruta, Cartes de Mèxic, Itaca, La mesa del rincón, Vell artista....). Malhauradament molts estan inactius. Per què les coses belles moren joves?. Per qué el "síndrome James Dean" s´escampa per la bloquesfera?. En fi.
Penso que deuen estar apareixent blocs nous que no conec i que, de ben segur, m'agradarien. M'hauré d'organitzar. Clicar sobre els blocs que no conegui i refer, altre cop, la ruta. Però sóc molt anarquic i perdo molt de temps. Ho vull discutir tot i esmenar tot. Tinc una tendència irrefrenable a posar comentaris explicant les coses com són. Em sap greu que la gent visqui en la ignorància (això és broma, no que sigui un pedant...que ho sóc).

M'he acabat el croissant. Vaig a refer la meva llista de blocs. Poso la punta del meu croissant per testimoni que mai més perdré el temps navegant com una papallona en temps de tempesta. Seré rigorós. Seré germànic i metòdic.
(vaig a netejar la taula, no hi fa res xocolata desfeta sobre el meu teclat...)

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Uf, Tristany, si bé és cert que alguns d'interessants estan decansant, cada dia hi ha més de blocs, a mi se m'acumula la feina de llegir els que ja coneixia i els que vaig descobrint de mica en mica.

Sort en la reconstrucció de la ruta!

Quico Ventalló ha dit...

Antoni, gràcies, "estoy en ello". Per cert, veig que no et tinc a la ruta :(
Ara t'hi afegiré...ja buscaré una foto maca, de Sant Pol, oi? :)

Anònim ha dit...

que dir-te que no hagin parlat aquests dies mentres organizem la troba de blocaires, que tens raó. Jo tinc també la meva ruta de blocaires favorits i és més al meu bloc apareixen els seus darrers articles en un quadre, perque aixi la gent els conegui. Penso que es bo que entre tots els 'publicitem', aixi es com es creen xarxes, sinergies de persones que tenim idees semblants i que entre tots formen una 'blogosfera' que cada dia va creixent més, la sobiranista.

Quico Ventalló ha dit...

Elliot, ja vindrás un dia a casa meva (tinc flams) i m´instales la cosa aquesta que va en un recuadre. Ens veiem ;)

Anònim ha dit...

eps Tristany !!! El teu es un dels blocs mes originals dels que roden!!!

Bon diumenge !!!

Quico Ventalló ha dit...

Jaka, gràcies!
Ara passaré pel teu bloc per si vols venir a una barbacoa que fem a casa meva el 14...fins ara!

Anònim ha dit...

Ostres, nano, podries haver-me deixat un tros de croisant!

Saltant de bloc en bloc, he arribat aquí. Et voilà! T'hi falto jo, a la teva col·lecció!!!! (i tu a la meva, és clar)

Anònim ha dit...

Oh, no he sortit en blau (per què??????) espera que ho arreglo

Quico Ventalló ha dit...

Arare, d'acord, d'acord...t'afegiré a la colecció ;)

Anònim ha dit...

Eiiii, gràcies pel detall!!

Quico Ventalló ha dit...

A disposar ;)

Anònim ha dit...

Gràcies, no saps quina sensació de satisfacció, com fa pujar l'ànim i quina alegria i força per continuar que provoca llegir coses com: "Tant feliç que era quan vaig començar. Tenía un circuït fet de blocs que m'encantaven (Gotes d'Isnel, La pell, Arts virtualis, Abismes siderals, Garrofaire, A l'estació de trens, Aurembiaix, Un salt al món, Dies estranys, JCR-en ruta, Cartes de Mèxic, Itaca, La mesa del rincón, Vell artista....)" Per mi és un autèntic honor que una persona com tu m'hagi inclòs en els primers blogs que li encantaven. Amb això ja puc morir feliç. T'ho dic sincerament. No penso morir encara però, quan m'hi toqui, podré portar-me amb mi, ni que sigui, aquest reconeixement per a mi tan especial.

Gràcies Mestre i Amic

Anònim ha dit...

Juer! ara es veu que sóc mestre en gai saber :)
Però és veritat, el circuit que teniem fet estava molt bé...sap greu que l'Elisenda, el Joan, l'Esteve...estiguin missing. Però, mira, nosaltres hem de ser la resistència i aguantar mentre no tornin, ok?.
Aviam si fem una barbacoa més endavant i convidem gent d´aquesta i gent com la Jaka i d'altres nous.
Apali, records al Jordiet i a la parenta

Anònim ha dit...

Ei, que sóc aquí!!!!

Quico Ventalló ha dit...

Holaaaaaa isnel!
Aviam si torno a fer el circuit que tant m´agradava fer ;). Una mica allò de "per Nadal tots a casa" (i tot l´any ha de ser Nadal!)

Anònim ha dit...

no he fet mai massa recerca pels blogs. entrar aquí m'ha fet canviar la manera d'entrendre el món dels blogs. he visitiat alguns dels links que hi tens...n'hi ha hagut un parell que m'han agradat especialment... creuràs que quan m'he adonat que ambdós tenien un adéu m'he entristit ?
salutacions !

Anònim ha dit...

Avui, rellegint alguns posts teus, m'he adonat que, en aquest en concret, no hi havia deixat cap comentari. Segurament em vaig distreure.
M'agrada l'estètica del bloc que et va quedant.
Salut i garrofes