(petit avanç)
E com la tarda era plàcida e no mos abellia continuar la partida de lanscalet, lo cavaller Raimon de Xàtiva e nos, vam convenir en fer via a la platja, plaent com ens era prendre-hi un bany de mar.
Tantost vam ser arribats a l'areny, vam llevar-nos els vestiments e, una volta ben plegats e recollits, els vam servar a l'ombra d'un cocoter. E, llavors, nus com anàvem, vam encaminar-nos al lloc on trenquen les ones e vam sentir les exclamacions de complaença d'unes doncelles que feinejaven prop les barques; astorades i corpreses de la bellesa inusual de la catalana nissaga. E si això escrivim no ho feim per vanitat ans per deixar escrit allò que Déu ens va donar e que només la mort ens pot furtar; fins la resurrecció de la carn e nostre arribada a la Glòria, allí on Nostre Senyor s'asseurà amb el noble Tristany i els estrenus cavallers de la cort Arxiducal Catalana.
Vam asseure'ns a la riba, bo e deixant que l'escuma de les ones s'enjogassés amb els dits dels nostres peus, cosa que ens regalava un mòrbid benestar que de cap forma podríem anomenar vici...
(continuarà en breu)
E com la tarda era plàcida e no mos abellia continuar la partida de lanscalet, lo cavaller Raimon de Xàtiva e nos, vam convenir en fer via a la platja, plaent com ens era prendre-hi un bany de mar.
Tantost vam ser arribats a l'areny, vam llevar-nos els vestiments e, una volta ben plegats e recollits, els vam servar a l'ombra d'un cocoter. E, llavors, nus com anàvem, vam encaminar-nos al lloc on trenquen les ones e vam sentir les exclamacions de complaença d'unes doncelles que feinejaven prop les barques; astorades i corpreses de la bellesa inusual de la catalana nissaga. E si això escrivim no ho feim per vanitat ans per deixar escrit allò que Déu ens va donar e que només la mort ens pot furtar; fins la resurrecció de la carn e nostre arribada a la Glòria, allí on Nostre Senyor s'asseurà amb el noble Tristany i els estrenus cavallers de la cort Arxiducal Catalana.
Vam asseure'ns a la riba, bo e deixant que l'escuma de les ones s'enjogassés amb els dits dels nostres peus, cosa que ens regalava un mòrbid benestar que de cap forma podríem anomenar vici...
(continuarà en breu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada