diumenge, d’abril 16, 2006

Dues formigues caminaven sobre melmelada de prèssec o l'art d'estimar. (dedicat a Boy).

Això va passar una tarda d'estiu, fa anys, llavors que el Cacaolat tenia gust de Cacaolat.
Havia baixat al bosquet dels pins per berenar amb les formigues. Jo menjava pinyons i elles, les formigues, una galeta Chiquilín untada amb melmelada de prèssec. La galeta era perquè berenessin i estiguessin contentes, la melmelada per putejar-les i, també, perquè volia fer un experiment, un treball de camp, com si diguessim.
Al matí, la senyoreta Gasulla, la meva profesora particular, m'havia explicat allò de Jesús caminant sobre les aigües del llac Tiberíades i jo no vaig dir res, no em vaig atrevir, perquè en aquells temps jo era religiós i inclús, alguna nit que tenia febre, estava convençut que era un sant, sobretot el dia que em va venir a veure Déu i quatre angels del cel. Doncs això, que si Jesús caminava sobre les aigües, les meves formigues caminaven sobre la melmelada i sense fer tan merder, senyoreta Gasulla.
L'experiment que demostrava que les formigues podien surar sobre la melmelada va ser un éxit total.
Animat per l'experiència vaig voler probar unes coses que havia llegit a un llibre que tenia la meva germana a la tauleta de nit. "L'art d'estimar" d'Erich Fromm. El tema anava sobre els diferents tipus d'estimar: l'amor filial, maternal, eròtic, a un mateix, a Déu...
Com tothom sap, les formigues són molt petoneres. Per tant, vaig començar a agafar formigues i posar-les sobre la melmelada (de forma que els caps es toquessin i es poguéssin fer petons), les vaig colocar de dues en dues, en grups de tres, de quatre...i aviam què passava...i no va passar res. També pot ser, vaig pensar,que les formigues, com els coloms, no tinguin tita, o bé que posada dins la melmelada era com si no en tinguéssin, o sigui que: poca festa. (continuarà).

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobava a faltar les teves històries. Espero la continuació amb impaciència..;)

Anònim ha dit...

també, podria ser, que no els agradi la melmelada, o que pensin que el sexe no es pot barrejar amb el menjar, no?

Anònim ha dit...

Jo em pensava q les formigues eren 'sexualment' com les abelles ... clar q a les abelles els agrada la mermelada, no?

Anònim ha dit...

Bon dia, Tristany!!

romanidemata ha dit...

...perquè entre elles van començar discutir i entre altres coses deien que d'amor i matrimoni ja en parlarien un altre dia...

arsvirtualis ha dit...

Ja em tenies preocupada...
Els meus experiments es limitaven a menjar-me-les, i sense galeta "chiquilin" ni malmelada.

Anònim ha dit...

intrascendental com tú mateix, carinyo

Quico Ventalló ha dit...

Hola Turrai, aviam si agafo el fil del blog, el tenia una mica abandonat. Ja et visitaré ;)

Quico Ventalló ha dit...

frederic, pot ser, pot ser :)

Quico Ventalló ha dit...

jcr, ignoro totalment la vida sexual de les abelles :(

Quico Ventalló ha dit...

bon dia, curiós el teu blog :)

Quico Ventalló ha dit...

romaní de mata, més aviat devien estar emprenyades :)

Quico Ventalló ha dit...

arsvirtualis, així que eres una menja-formigues?...crec que les formigues son acides, veritat...per allò de l´àcid fòrmic, no sé.

Quico Ventalló ha dit...

jeroni, gràcies pel teu comentari, però pensa que els "trascendents" són els responsables dels grans desastres de la humanitat...a part que m´avorreixen molt.

Anònim ha dit...

ara que certes parts del cos amb melmelada per llepar també està bé, no?

Quico Ventalló ha dit...

Frederic, ara no hi caic ;) ...o et refereixes als llavis melosos?

L'artisan du vieux ha dit...

No va passar res perquè la melmelada era de préssec, n'estic del tot segura que si hagués estat de maduixa la cosa hauria estat ben diferent...Com et trobava a faltar Tristany..

ha dit...

Carai nen!! Ja era hora... Ben trobat.

Anònim ha dit...

Que vols venir a dinar amb nosaltres el dia 14?

Algú més s'apunta a venir a Sant pol?