La Policia Muntada del Canadà i jo.

Aquesta tarda, després de regar els maduixers, he decidit anar al bar de la plaça a veure gent. M'he posat les xancletes noves ( les de 4'75 euros i la bandereta del Brasil ) i, tot xino-xano, com qui no vol, he baixat pel carrer de la Font Vella fins arribar a la plaça. Quan he vist les terrasses plenes de gent, he recordat que no m´agrada la gent; que són com molts jos, però més avorrits i pesats. Jo ja em sé distreure sol. Més val distreures sol que mal/ben atabalat, que dic jo.
He tornat cap a casa.
Quan un està avorrit, i no té res a fer, només li resten dues possibilitats: una és buscar vídeos al Youtube i l' altra no m'enrecordo quina és...o potser és que ja l'he fet o que si l'he fet no es pot explicar.

He escrit a la cerca del Youtube: " Royal Canadian Mounted Police".

I és que vosaltres no ho sabeu, perquè mai us ho he explicat, però jo de petit no volía ser bomber, ni missioner, ni metge, ni infermera, ni espanyol...volia ser un heroic membre de la mítica policia muntada del Canadà!.
I això?, us preguntareu. Doncs bé, amb la perspectiva del temps i analitzat-ho en fred, crec que la meva admiració sense límits per la policia muntada del Canadà va estar induïda pels següents fets:

1- Quan era petit les forces de l'ordre a Matadepera eren constituïdes, basicament, pel Guardia Civil, cabo Barranco i pel policia municipal, que crec es deia Sànchez. El cabo Barranco era un panxa-content que, els dies que feien toros a la tele, es deixava caure per casa amb l'excusa que estava fent la ronda i s´ho feia venir bé per quedar-se a veure la corrida i fer una cerveseta. Que lluny quedava aquesta imatge de la dels valents genets canadecs cavalcant per les muntanyes de la Colúmbia Britànica!.

2- Referent al municipal Sr.Sànchez, no és que no tingués cavall,és que crec que no tenía ni moto de les de fer bonic, de les del president de la República Francesa... potser un 4L i gràcies. Crec, també, que si hagués tingut cavall, hauria quedat, esteticament, a anys llum dels meus admirats canadecs.

3- Un tercer factor va ser la Sra. Pi-Sunyer de Viver, mare d'un amic meu. M'impressionava veure-la vestida amb un abric vermell que la feia elegantíssima. No tinc clar, però, si m´agradava l' abric vermell de la senyora Viver perquè em recordava la policia muntada del Canada o bé m´agradava la policia canadenca perquè em recordava la mare del meu amic. Crec que m'abellien les dues coses.

Però no tot són flors i violes. Tot cercant videos he descobert una cinta que m´ha destrempat molt. Jo no sabia que els canadencs fessin una veu tant aflautada, que fossin tant histriònics i que es dediquessin a fer corredisses infantils per les praderies. Decepció, aquesta és la paraula.

Jutgeu !....i consoleu-me.


Trail of the Royal Mounted Chapter 5



Trail of the Royal Mounted Chapter 2