He trobat en Sheikah assegut en el comptador del meu bloc

Ell m'ha trobat pel Google i jo l'he trobat assegut en el comptador del meu bloc.
M'explico: el meu comptador fa temps que es va esconyar, fa temps que va deixar de mesurar les visites, sempre marca el mateix, pobre enginy...ara bé, xafarder com sóc (xafarderia entesa com aprofundiment del coneixement de la cosística (neologisme ad hoc) humana), de tant en tant, miro aviam quines paraules escriuen al Google per arribar al meu bloc.
Mira, un que ha posat "de vegades". Investiguem!. Vaig a parar a la Bitácola d'en Sheika. Resulta que li ha agradat un escrit meu... i l'ha penjat al seu bloc. Això diu molt al seu favor, penso per mi mateix.
Carai!, (em poso a llegir la bitàcola). M'agrada, m'agrada bastant, bastant molt. Barreja la tendresa amb la ironia, el lirisme amb la quotidianitat. Escriu: "m'agrada pensar en coses i explicar-les de manera estranya. No tindria cap gràcia, si no!". D'acord!.
Continuu llegint una bona estona...(però com collons es fa per anar als primers escrits, sense saltar les pàgines d'una a una?, misteri :) ). M'interessa.
Si ell ha penjat una cosa meva , jo en penjaré, amb permís tàcit (com si no?), dues de seves, doncs. Una com més ironico-quotidiana i l'altre més lírica i tendra.

Ah!, crec que algú a tingut molta sort de tenir el Jordi com a noviu ;)

1.

Sheikah vs. Jordi

Simplement em passa aquest dubte pel cap. Si em pregunten qui sóc, ¿què haig de respondre?
- Entrevistador: ¿Qui ets?
- Jo: Sóc el Jordi.

¿Què hauria de dir, que sóc el Jordi? Però, ¿per què haig de ser el Jordi? És un nom que m'ha estat imposat. Així com el nick de Kaeruguet, que també m'ha estat imposat (no és el mateix però com si ho fos). L'únic que he triat ser jo és ser en Sheikah, i jo, a pesar que sóc com sóc, vull arribar a ser tal i com vull ser (i no com em diguin que haig de ser. ¿Per què haig de ser d'una manera determinada, si jo vull ser-ne d'una altra?). Per tant, crec que ha arribat el moment que deixeu de dir-me Jordi i em digueu tots Sheikah, que és el nick que a mi m'agrada.

Però és que això no pot ser xD

Crec que té sentit el que dic, però el cas és que jo sóc el Jordi. I em digui com em digui, seré com sóc o com sigui capaç de ser. Temps enrere, quan era un ranci a la vida material i massa tímid per relacionar-me, per internet vaig ser capaç de fer bons amics. En Sheikah va fer amics i va robar el cor a milers d'internautes. Després, el Sheikah que vaig ser també ha estat a la vida real, i segueix sent-hi... Es pot dir que jo ara sóc en Sheikah, tot i que em dic Jordi. I així vull ser.

¡M'encanta emparanoiar-me!

2.

T'ENYORO



Enyoro estimar-te en el cel d’aquell vespre clar, en què les paraules tímides, xiuxiuejades a cau d’orella, eren l’inici d’un batec etern. Enyoro estimar-te en la foscor d’aquella nit, en què a pesar del vent fort, la calidesa dels teus braços em donava el confort més sincer que mai no he sentit. Enyoro estimar-te al bell matí, en què el somriure dels nostres llavis era, simplement, la joia d’haver-nos estimat i seguir estimant-nos; i enyoro també la tarda, en què tristesa i alegria es barrejaven amb el petó de l’adéu-siau que cap dels dos no volia pronunciar. I t’enyoro, t’enyoro a tu, enyoro els teus cabells, els teus ulls, la teva olor, enyoro sentir-te, enyoro tenir-te amb mi, i no puc sinó plànyer el neguit de sentir-me perdut i no trobar-te per refer-me. Enyoro dir-te que t’estimo, però ara, malgrat que la boira negra ens embolcalli, seguiré estimant-te més encara, esperant que la llum brolli de nou, amb més força, i amb l’energia que la tristor del plany ens haurà donat.