Us he buscat desesperadament.

Us he buscat desesperadament!. He caminat i caminat: de can Pobla a la Mola, de la cova del Drac als Òbits, de la Barata a Can Roure. Inútil combat.
Vana és la lluita d'aquell qui cerca en lloc erroni i, abandonat per les deeses del bosc, escampa el seu abatiment damunt la molsa de les obagues. Déu!.

De res m'ha servit encimbellar-me per costeruts turons, rastrejar ferèstecs canals, endinsar-me per frondoses rouredes, arrossegar-me pels alsinars, saltironar entre els matolls, com ho fan els pardals de bardissa...de res m'ha servit, de res. Heu fugit de mi com d'un llimac llefiscós. I jo no ho sóc, no, un llimac llefiscós.

He cridat, sí, ho reconec. He cridat el vostre nom i la meva veu, potent com un tro, s'ha escampat per les cingleres fins fondres en el silenci més paorós.

Vençut i sense esma, he tornat a casa. La Judith, la veïna del tercer, quan m'ha sentit arribar, ha tret el cap pel forat de l'escala i m'ha dit:
- Han vingut uns a buscar-te, Quico.
- Ah, sí?, qui eren?, t'han dit el nom?.
- El nom? - ha contestat la veïna -, el nom ben bé no. De fet eren rovellons, milers de rovellons. Com que tenia la clau del teu pis els he deixat passar, s´han assegut a la sala de la tele, per fer temps, fins que s'han cansat i han marxat. M'han dit que tornarien, potser.
- Ah, molt bé, gràcies per tot, Judith.

He entrat a casa, m'he tret les sabates, m'he estirat al sofà i m'he adormit i em sembla que he plorat una mica.

"Boletaires", el clip de Dekrèpits