diumenge, de setembre 21, 2008

Era el Príncep Eugeni de Savoia, alliberador de Transilvània, un tap de bassa ?


Passejar pel Google produeix una sensació equiparable a la que experimenta un koala quan es perd dins un bosc d'eucaliptus: un mena de neguit persistent.
Embriacs som, doncs, d'un mar de fulls i fulles sense principi ni fi. Som com formigues perdudes dins un immens farigolar. Boira pixanera de ueps que ens sedolla fins enxopar-nos irremissiblement. Un alfa i omega en circuit tancat.

Aquest preludi és per explicar-vos que crec que m'he enamorat de Moldàvia i Transilvània.

Miro imatges...

qui fos moldau per poder passejar per aquests ignots i misteriosos carrers amarats de bellesa?, qui pogués amistançar-se de gallines transilvanes i compartir les seves passejades, tot descobrint que la humanitat s'amaga, precisament, en la curta distància que va del seu bec a l'humil cuquet que feineja dins l'herbei?, qui es pogués endinsar en els seus castells i besar les fredes pedres, fins cremar-se el cor, com ho fan els amants?. Vull que algú em porti a Moldàvia i Transilvània, ho vull i ho deixo escrit !.

Castell de Peles

Hem documento...

Segons llegeixo, un personatge clau en la història d'aquelles terres va ser el Príncep Eugeni de Savoia ( Eugène-François de Savoie o Prinz Eugen von Savoyen (Paris 1663 - Vienne 1736) ), que va ser qui les va alliberar de la dominació turca. Aquest és el nostre heroi, doncs.

Llegeixo a una web castellana:

"en el inicio del siglo XVIII, Eugenio de Saboya se ofreció a Francia, donde fué rechazado por su baja estatura, siendo admitido por los Habsburgo a su servicio". Ep!, això m'afecta, que jo faig 1'70. A mi també m'haurien rebutjat?. De fet, ben pensat, tampoc em fa massa il.lusió posar la meva espasa al servei d'una mena de gentola que posa remolatxa a l'amanida, fastigosa remolatxa...que, per més inri, si t'esquitxa la samarreta blanca de fer bonic, no hi ha qui en tregui la taca!. Millor, doncs, fer com el príncep Eugeni i oferir la força invicta dels nostres braços a la gent de Viena, terra de bons panets.
Trobo més informació, però contradictòria. Res a veure el que diu la Wikipèdia castellana i el que diu la francesa!:

1-"Se crió en la Corte de Luis XIV y estaba destinado a la carrera eclesiástica, pues siendo niño ya poseía dos abadías en 1678. No obstante, se inclinaba más por la carrera militar y solicitó el mando de un batallón, que le fue denegado por Luis XIV, alegando que era enjuto y de corta estatura. Pero probablemente también porque su madre vivía desde hace tres años en el destierro acusada de haber envenenado a su esposo."

2- "Adolescent, il se fait remarquer par sa vie de débauche homosexuelle. Humilié par la disgrâce de sa mère, compromise dans l'affaire des poisons, il quitte la France du roi Louis XIV qui ne veut pas lui accorder un commandement, et entre comme volontaire au service de l'Autriche, (1683). Il jure de ne revenir en France que les armes à la main."

No queda gens clar, doncs, si el Príncep era baixet, era gai o era gai baixet.

No he trobat enlloc informació sobre la seva alçada. Potser si busquem imatges del pare (Eugène-Maurice de Savoie-Carignan) i la mare ( Olympia Mancini) podrem deduir alguna cosa...però totes són de mig cos, no es pot escatir si eren alts o baixos. De moment deixo de investigar, és tard i el Google és com un Amazonas desbocat!.



Tampoc he trobat proves sobre "sa vie de débauche homosexuelle"
, però, per si de cas, li he buscat noviu...aviam si li agrada ! :P



(de moment, i fins a nova ordre, ens declarem austricistes)


Animals returning from pasture - Transylvania (va de vaques i cavalls que tornen de pasturar)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Magnifica història... però i en Dracula ? no era de per allí?

Abraçades, &;D

Quico Ventalló ha dit...

Hola Jaka !
Caldrà informar-me dáixò del dràcula, aviam si en surt alguna història ;)
Abraçades !

Eduard González ha dit...

Bones Quico!! Com dius a internet es troben biografies de personatges realment impressionants, fa poc vaig trobar una que em va impactar:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciril_de_R%C3%BAssia

Per mi Titanic no li arribaria ni a la sola de les sabates a una película de la vida d'aquest home..

Ens veiem pel carrer font vella;-)!!

Quico Ventalló ha dit...

Bones Edu!!. He llegit això del Ciril i la veritat és que aquestes famílies russes i centre-europees eren bastant complicades.

Ah!, només ens podem veure pel carrer Font Vella? :(. Apali, fins aviat!