"Concili cadavèric" en el que el Papa 115 va jutjar i condemnar el cadàver del Papa 113De fet, si voleu llegir literatura on els crims, venjances, traïcions, vexacions, adulteris, perversions, robatoris i tot tipus de malvestats hi apareguin generosament, us recomano, ferventment, la lectura de la Bíblia o d'alguna història del pontificat que tingueu a ma.
A casa, de ben petit, m'agradava llegir la "Historia del Pontificado, vida de los Pontífices Romanos desde San Pedro, Príncipe de los Apóstoles, hasta Su Santidad PIO PAPA XII, gloriosamente reinante", escrit per Manuel Aragonés Virgili i editat per la Editorial Casulleras de Barcelona, l'any 1945. "VI año de la Victória de la Cruzada Nacional".
Resultat d'aquestes lectures va ser descobrir que els dolents, els "rojos", eren dolents, que els bons també eren dolents i que el que realment era bo,era l'home que venia regalèssia a la porta de l'escola; sempre feia bona mesura a l'hora de tallar la comanda. A efectes pràctics, aquestes reflexions em van dur, a l'edat de 13 anys, a ser co-fundador de la LAO (Liga Anti-Opus), a participar en la desaparició del crucifix de classe (demostrant empiricament que, per molt "fix" que es digui el crucifix, aquest es pot treure, fàcilment) i, també, a negar-me a anar a missa i, en conseqüencia, a ser perseguit per tota l'aula per un professor espanyol molt gros que es feia dir Sr.Valero. A la pared de la capella de l'escola, amb lletres ben grosses, es podia llegir. "La verdad os hará libres", frase per la que sentien debilitat els membres de la secta catòlica d'aquell pallasso demagog i amb pretensions: Don Josémaria Escrivá de Balaguer, marqués de Peralta (en realitat ni es deia "de Balaguer" ni era marqués - el seu pare era depenent d'una botiga de Logronyo- , l'ampliació dels cognoms i el fals títol nobiliari foren atorgats de forma fraudulenta pel general Franco).
L'infanticidi de Betlem.1590. Van Haarlem.
Doncs bé, retornant al fil de les meves lectures infantils, val a dir que un dels Sants Pares més psicòpates que vaig trobar,va ser el que feia número 115 en el llistat de màxims representants de Déu a la terra: Esteve VI, un autèntic carcamal.
Esteve VI (Roma, ? – † 14 d'agost de 897) foupapa de l'Església catòlica del 896 al 897
Va ser nomenat Papa per Aldabert, marquès de la Toscana, després de la estranya mort de l'efimer (15 dies de papat) Bonifaci VI, que al mateix temps havia succeït a Formos.
Després de la seva elecció va ordenar exhumar el cadàver del Papa 113, Formos, per sotmetre'l a judici en un concili reunit per aquesta finalitat i que va passar a la història com el "Concili Cadavèric" o "Sínode del terror".
En aquest concili, celebrat sota la presidència d'Esteve VI en la Basílica Constantiniana es va procedir a vestir el cadàver podrit del Papa Formos dels ornaments papals i se'l va asseure en un tron perquè escoltés les acusacions. Darrera el seu tro es va fer posar un diaca que contestava les preguntes de l'acusació, com si fos el mateix Papa Formos qui respongués. Al final de la macabre representació el cadàver va ser declarat culpable i es va considerar invàlida la seva elecció com a Papa. Per tant, es van anul·lar tots els actes i les ordenances del seu papat. A continuació, es va despullar el cadàver, se li van arrencar de la mà els tres dits amb què impartia les benediccions i va ser llençat al riu Tiber després d'haver-lo cremat (les restes de Formos no es van recuperar fins el pontificat de Teodor II, que les va restituir a la Basílica de San Pere).El poble romà, en conèixer aquest fets, va detenir Esteve VI i el va tancar a la presó, on va morir estrangulat. El seu cadàver reposa en el Vaticà; sota una làpida on es llegeixen uns versos que conclouen amb la descripció del seu tipus de mort: "CARCERIS INTEREA VINCLIS CONSTRICTUS, ET UNO STRANGULATOS NERVO, EXUIT ET HOMINEM".
El va succeir el Papa Romà, que va morir enverinat; el mateix destí tràgic de Teodor II, el seu successor. En referència al cadàver mutilat, cremat i ofegat del Papa Formós cal dir que va continuar el seu calvari i, vint anys després de ser exhumat, cremat, mutilat i llençat al riu Tíber, un altre Papa, Sergi III, el va fer tornar a exhumar...
A casa, de ben petit, m'agradava llegir la "Historia del Pontificado, vida de los Pontífices Romanos desde San Pedro, Príncipe de los Apóstoles, hasta Su Santidad PIO PAPA XII, gloriosamente reinante", escrit per Manuel Aragonés Virgili i editat per la Editorial Casulleras de Barcelona, l'any 1945. "VI año de la Victória de la Cruzada Nacional".
Resultat d'aquestes lectures va ser descobrir que els dolents, els "rojos", eren dolents, que els bons també eren dolents i que el que realment era bo,era l'home que venia regalèssia a la porta de l'escola; sempre feia bona mesura a l'hora de tallar la comanda. A efectes pràctics, aquestes reflexions em van dur, a l'edat de 13 anys, a ser co-fundador de la LAO (Liga Anti-Opus), a participar en la desaparició del crucifix de classe (demostrant empiricament que, per molt "fix" que es digui el crucifix, aquest es pot treure, fàcilment) i, també, a negar-me a anar a missa i, en conseqüencia, a ser perseguit per tota l'aula per un professor espanyol molt gros que es feia dir Sr.Valero. A la pared de la capella de l'escola, amb lletres ben grosses, es podia llegir. "La verdad os hará libres", frase per la que sentien debilitat els membres de la secta catòlica d'aquell pallasso demagog i amb pretensions: Don Josémaria Escrivá de Balaguer, marqués de Peralta (en realitat ni es deia "de Balaguer" ni era marqués - el seu pare era depenent d'una botiga de Logronyo- , l'ampliació dels cognoms i el fals títol nobiliari foren atorgats de forma fraudulenta pel general Franco).
L'infanticidi de Betlem.1590. Van Haarlem.Doncs bé, retornant al fil de les meves lectures infantils, val a dir que un dels Sants Pares més psicòpates que vaig trobar,va ser el que feia número 115 en el llistat de màxims representants de Déu a la terra: Esteve VI, un autèntic carcamal.
Esteve VI (Roma, ? – † 14 d'agost de 897) foupapa de l'Església catòlica del 896 al 897
Va ser nomenat Papa per Aldabert, marquès de la Toscana, després de la estranya mort de l'efimer (15 dies de papat) Bonifaci VI, que al mateix temps havia succeït a Formos.
Després de la seva elecció va ordenar exhumar el cadàver del Papa 113, Formos, per sotmetre'l a judici en un concili reunit per aquesta finalitat i que va passar a la història com el "Concili Cadavèric" o "Sínode del terror".
En aquest concili, celebrat sota la presidència d'Esteve VI en la Basílica Constantiniana es va procedir a vestir el cadàver podrit del Papa Formos dels ornaments papals i se'l va asseure en un tron perquè escoltés les acusacions. Darrera el seu tro es va fer posar un diaca que contestava les preguntes de l'acusació, com si fos el mateix Papa Formos qui respongués. Al final de la macabre representació el cadàver va ser declarat culpable i es va considerar invàlida la seva elecció com a Papa. Per tant, es van anul·lar tots els actes i les ordenances del seu papat. A continuació, es va despullar el cadàver, se li van arrencar de la mà els tres dits amb què impartia les benediccions i va ser llençat al riu Tiber després d'haver-lo cremat (les restes de Formos no es van recuperar fins el pontificat de Teodor II, que les va restituir a la Basílica de San Pere).El poble romà, en conèixer aquest fets, va detenir Esteve VI i el va tancar a la presó, on va morir estrangulat. El seu cadàver reposa en el Vaticà; sota una làpida on es llegeixen uns versos que conclouen amb la descripció del seu tipus de mort: "CARCERIS INTEREA VINCLIS CONSTRICTUS, ET UNO STRANGULATOS NERVO, EXUIT ET HOMINEM".
El va succeir el Papa Romà, que va morir enverinat; el mateix destí tràgic de Teodor II, el seu successor. En referència al cadàver mutilat, cremat i ofegat del Papa Formós cal dir que va continuar el seu calvari i, vint anys després de ser exhumat, cremat, mutilat i llençat al riu Tíber, un altre Papa, Sergi III, el va fer tornar a exhumar...
1 comentari:
Prou que es divertien a aquella època, però quina catipén que devia fer el mort desenterrat.
Publica un comentari a l'entrada