divendres, de febrer 05, 2010

Maria, la nena que tenia un peixet vermell penjant d'un cordill

Il.lustració cedida per l'Anna Sender

Hi ha moments a la vida de tota nena que, vulgues que no, una necessita estar sola. Retrobar-se amb ella mateixa. Cercar, dins la migradesa del seu bagatge vital, aquelles eines que la puguin ajudar a comprendre certs successos que, quan es tenen pocs anys, esdevenen inexplicables...

La Marta, doncs, va sortir de casa amb el seu peixet vermell lligat d'un cordill; va enfilar carrer amunt fins arribar al parc, es va asseure en un banc de fusta verda i es va posar a pensar i pensar i pensar :
"Les coses ara hi són, ara no hi són. Avui les veus i demà no. Un dia les tens i l'altre ja no...Amb el canari ja ens va passar...i també amb l'àvia, Però mira, m'ho van explicar i ho vaig entendre, sense problemes. Ara bé, quan m'he llevat ella encara era a la cuina ben tranquil.la. Mentre m'he vestit, m'he pentinat i he preparat els llibres per anar a l'escola no he notat res estrany. A casa ja no hi havia ningú;l'Oriol, el pare i la mare feia estona que eren fora. No sé, per moltes voltes i voltes que hi doni, per molt que m'hi escarrassi, no hi trobo resposta...On és la madalena del meu esmorzar???".

"No busquis en les preguntes, fes que les preguntes et trobin a tu". Q.V