.
Picotejant de post en post, talment humil pardalet de bardissa. Saltant de blog en blog, com ho faria una llagosta encuriosida, m'he adonat, que el món de les desavinences sentimentals sempre el protagonitzen dos bàndols antagònics: el dels deixats i el dels deixadors.
I el que m'encurioseix, i que m' agradaria aclarir, aviam si entre tots en podem treure alguna conclusió,és el següent: per què no existeix un sol post escrit per un deixador?,per què ningú explica que ha deixat la seva parella?, per què cap deixador expressa els seus sentiments vers el deixat?...
És possible que hi hagi persones predestinades a ser deixades i persones proclius a ser deixadores?.
Creieu que els deixats acostumen a ser més sensibles, s'entreguen més, idealitzen més i per això sempre surten perdent?.
Pel que he anat llegint, començo a pensar que és així.
Pot ser que els deixadors siguin persones més egoistes, visquin més l'interès del moment,siguin més pragmàtics, més primaris...i els deixats siguin més somniadors i vulnerables?...
I el que m'encurioseix, i que m' agradaria aclarir, aviam si entre tots en podem treure alguna conclusió,és el següent: per què no existeix un sol post escrit per un deixador?,per què ningú explica que ha deixat la seva parella?, per què cap deixador expressa els seus sentiments vers el deixat?...
És possible que hi hagi persones predestinades a ser deixades i persones proclius a ser deixadores?.
Creieu que els deixats acostumen a ser més sensibles, s'entreguen més, idealitzen més i per això sempre surten perdent?.
Pel que he anat llegint, començo a pensar que és així.
Pot ser que els deixadors siguin persones més egoistes, visquin més l'interès del moment,siguin més pragmàtics, més primaris...i els deixats siguin més somniadors i vulnerables?...
si voleu informació sobre la imatge:punxeu aquí (amb el dit esquerra del ratolí,s'enten)