dimarts, de març 29, 2005

A quin blog s'amaguen els deixadors?


.

Picotejant de post en post, talment humil pardalet de bardissa. Saltant de blog en blog, com ho faria una llagosta encuriosida, m'he adonat, que el món de les desavinences sentimentals sempre el protagonitzen dos bàndols antagònics: el dels deixats i el dels deixadors.

I el que m'encurioseix, i que m' agradaria aclarir, aviam si entre tots en podem treure alguna conclusió,és el següent: per què no existeix un sol post escrit per un deixador?,per què ningú explica que ha deixat la seva parella?, per què cap deixador expressa els seus sentiments vers el deixat?...

És possible que hi hagi persones predestinades a ser deixades i persones proclius a ser deixadores?.

Creieu que els deixats acostumen a ser més sensibles, s'entreguen més, idealitzen més i per això sempre surten perdent?.

Pel que he anat llegint, començo a pensar que és així.

Pot ser que els deixadors siguin persones més egoistes, visquin més l'interès del moment,siguin més pragmàtics, més primaris...i els deixats siguin més somniadors i vulnerables?...

si voleu informació sobre la imatge:punxeu aquí (amb el dit esquerra del ratolí,s'enten)

dissabte, de març 05, 2005

El dilluns, tres senyores baixetes, velletes, tiraven pedretes de dalt el campanar.


La partida de cartes dels divendres. Posted by Hello

El dilluns, tres senyores baixetes, velletes, tiraven pedretes de dalt el campanar.

El dimarts feien croquetes, rebosadetes, de bacallà. Posadetes en safatetes, ben calentetes, les donaven a qui en volia menjar.

El dimecres donaven voltetes, tot fent passetes, curtetes, pel camí del codonyar.

El dijous anaven a l'hort, plantaven mongetetes i carbacetes, un cop ben regadetes les deixaven, ben tranquiletes, a germinar.

El divendres a fer partidetes de cartetes, ben repartidetes, al Casino de l'Artesá.

El dissabte escrivien postaletes, ben curtetes, explicant les seves cosetes i les enviaven a la babalà.

El diumenge el rector les va cridar i així els hi va parlar: "senyores, bones senyores,corren pel poble veus com serpetes que asseguren que les senyores fan coses dificils d'explicar. Són vostès bojetes, no están prou cuitetes o són filles de l'Empordà?".
Les senyores li van contestar: "rector, lo bon rector, nosaltres, les tres, sóm viudetes, estem avorridetes. Tenim moltes horetes, ben buidetes, i bé les hem de omplenar. No tenim gat ni gos ni tortuguetes...ni mascle ni famella per acontentar".

El dilluns següent, un rector i tres senyores baixetes, velletes, tiraven pedretes...