dilluns, de novembre 28, 2011

Porto un parell de setmanes observant el meu gos.


Porto un parell de setmanes observant certs moviments estratègics del meu gos.
Cada cop que passa per la cuina, per anar al pati, es posa dret; enfila les potes davanteres al respatller de la cadireta de fusta i observa, fixament, la gàbia penjada al costat de la finestra on passen les hores un parell de periquitos domèstics, insolvents i aburgesats. Tot seguit, baixa de la cadira i es dirigeix, xino-xano, al rebost proper; mira l'interior del cavàs de les patates, per comprovar si és ple, suposo, i surt a fer unes voltetes pel pati, a la manera dels gossos benestants Això succeeix sis o set vegades cada dia. Sra. Francis, estic preocupada...

Algú l'hi ha explicat alguna recepta de caça ?. Males companyies a la plaça, potser?.

El que sí tinc ben clar és la seva complicitat vital amb el gran frare franciscà del s.XIV, Francesc Eiximenis; sobretot quan aquest afirmava: "Neguna vianda que davant te sia posada no rebutgis..."