dilluns, de novembre 09, 2015

Quan el Paco em va deixar va ser un trasbals...



No ens enganyem, jo no era lletja.
Com us ho explicaré?...el meu culet -com pometes joganeres desafiant l'aire- era molt celebrat pel gremi de paletes i manobres del barri. Dels meus pits també n´estava molt contenta, semblaven càntirs de Breda de tamany mitjà: rodonets, ben posadets i amb un aire altiu que els feia ben ufanosos. La meva boqueta era com una maduixeta i amb els ulls de mel em feien certament bufona i, quan m'esmerçava en el maquillatge, semblava no tant sols la "ben plantada" sino també la "ben pintada"(això era una broma que pensava jo mateixa i que em feia riure, una mica). Un homenatge als ideals de bellesa noucentista d'Eugeni d'Ors, era.
Per això em va sobtar tant que el Paco em deixés. A més a més ell, amb el temps, s'havia convertit en un cigronet i totes sabem que l´atracció pels cigronets és una forma de sexualitat encara per descobrir...però va aparèixer aquella puta: la Vanessa, la mosca morta fastigosa!, la llardosa indecent!,la germana bessona de l'Ana Botella!. Molt numeraria de l'Opus, molt picapits, però mira, me'l va prendre.
Va ser un trasbals. Jo em volia morir. Els primers dies m'asseia al sofà i m'hi anava enfonsant,
enfonsant, enfonsant, fins que els ulls arribaven a l'alçada dels botonets del coixí, llavors em redreçava , feia un sospir i em deia: " Adelaida, la cosa no pot seguir així !"...i plorava una miqueta i posava la tele i menjava una bosseta de ganxitos dels que guardava al buffet.


.
Les amigues van respondre molt bé. "Todas a una como Fuenteovejuna" que deia la Laia. Van aprofitar que estava en hores baixes per organitzar-me la vida. La primera fase va ser apuntar-me a tots els cursets que els hi va passar pel cap: un de patchwork al Centre Cívic, un de cuina rápida a un club de l'Opus, un altre sobre la flora i la fauna del Delta del Llobregat, també a un curset de bridge i a unes xerrades que es deien: "Sé tu misma, descubre tu fuerza interior" que impartia una "doctora" argentina, una tal Yvonne Garcia-Zabaleta de los Rios, una pesada de collons!. Va ser una bogeria, era com fer una carrera que no tenia nom.
Vam quedar a berenar al Mauri amb les amigues i els hi vaig dir ben clar: "nenes, que jo sóc una separada no una tonta !". I es van acabar els cursets.
Després va venir la fase d'organitzar sopars per presentar-me xicots. Les amigues es devien pensar que passava gana i només em presentaven allò que en diuen: "un bon partit", però jo sóc una dona i volia un home, no un compte corrent... o és que algú ha vist alguna dona morrejant-se amb una llibreta de la Caixa de Pensions o fent l´amor amb una Visa Oro???. Oi que no???.
El següent berenar els hi vaig dir: "nenes, que jo sóc una separada no una indigent!". I em van començar a presentar intel.lectuals.
I au!, com que era una dona es suposava que era sensible i com ells s'havien de fer els intel.lectuals... doncs vinga anar al teatre, i es que a mi el teatre m'avorreix, i ara us escandalitzareu, però gairebé em distreu més veure el Tour de France per la tele que no pas Lope de Vega, no hi puc fer més.
Em van omplir de llibres per llegir. No us podeu imaginar pas el pesat que és l'Ulysses de Joyce!!!...del Juan Benet ja ni en parlo, perquè diria coses gruixudes...
Jo somiava en trobar un explorador que em portés a passejar pel Nil, volia ser com la Katherine Hepburn a "La reina de Africa". També somiava en anar a posar trampes per castors a algun riu de nord-amèrica, cavalcar per valls i muntanyes acompanyada d´un mascle d´aquells que van vestits amb jaquetes de pell amb serrells com les que portava el general Custer. Si m´apureu podria passar amb un bomber de la Generalitat... però no, aquella nit em trobava asseguda amb l'Hipòlit a una butaca veient el Paco Moran.
De tornada a casa em va venir com un rampell i vaig llençar una coça enlaire, la sabateta em va sortir disparada cap amunt fins que va anar a caure al balcó d'un segon pis. Vaig sentir una riallada i va aparèixer la cara d´un negre amb uns ulls immensos i unes dents blanques que il.luminaven el carrer de maco que era el seu somriure. - què fas noia?- em va dir-, puja i et dono la sabateta, no tinguis por-... i vaig pujar.
Es deia Samuel i era del Sudán, de la tribu dels nubes. Feia de dietista i treballava a un gimnàs de monitor.

.

Fa una setmana que vivim junts. Mai he estat tant feliç. Si sabéssiu la sort que he tingut de que la puta de la Vanessa s´endugués el Paco, el cigronet!.

Demà dijous aniré amb les amigues a berenar al Mauri i els hi presentaré el Samuel, estic segura que em criticaran a l´esquena...però també estic segura que a la nit totes somiaran en el Samuel...i em sap greu, perquè són bones noies.



Enllaços sobre el poble Nuba del Sudan.


The Nuba Mountains
Line Riefenstahl
Los Nuba
Progetti Nuba
Nuba People of Suda











Pel.licules recomanades per :



Jordi-Itaca2000
Isnel
Aurembiaix

...la leni riefenstahl tenia moltes coses, però de tonta, ni un pèl :)- Elisenda

52 comentaris:

Anònim ha dit...

Diuen que "no hay mal que por bien no venga" i alguna cosa així que un clau tapa el forat d'un altre clau; més o menys així, si no m'equivoco. I segur que el "clau" del negrot sudanés, el "Samuelasso" haurà deixat més satisfeta a l'Adelaida que el Paco, que era un simple cigronet. Ara, l'Adelaida serà l'enveja de totes les amigues. Ha, ha, ha. Que bó!

Anònim ha dit...

Genial, genial, genial. M' ha encantat!!!!! És una bona història. És cert: "No hay mal que por bien no venga"!!!

Unknown ha dit...

Coincideixo.
Moltes vegades és millor tenir un mal que et permetrà conèixer un bé millor, que quedar-te amb el mal (encara que et sembli perfecte, parlo per l'experiència...)

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, em sembla que és: "un clavo quita otro clavo"...per altre banda, no fem quedar malament l'Adelaida suposant que només li agrada el Samuel pel tema sexual, segur, segur que té altres encants :)

Quico Ventalló ha dit...

Esteve, hem de buscar sempre la part positiva...encara que de vegades, per molt bona voluntat que hi posem, no la trobem. :)

Quico Ventalló ha dit...

Pau, veig que et van bé les coses ;), que duri!

Anònim ha dit...

Tristany, sempre tan "punyetero", que ja sé que el Samuel deu tenir d'altres virtuts a part del seu "clavo". Però ja saps que els negres tenen fama de...; malgrat que és un tòpic fer distincions entre races.

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, s'accepta l'esmena ;)
(respecte això que dius que tenen els negres vols dir que ho podem generalitzar?...vols dir que els pigmeus també....? )

Anònim ha dit...

Tristany, com sempre una delícia i un divertimento llegir-te, se m'acut que ets quelcom així com la versió masculina de la Karen Blixen explicant-li contes al seu Dennys a Memòries d'Àfrica, però molt més divertit i entretingut ;-) Contes amb "moraleja"...un conte del que jo també m'he sentit protagonista...no, no, jo no he trobat un Samuel, però tot arribarà...

Quico Ventalló ha dit...

Aurembiaix, has de probar de tirar la sabateta enlaire...ara que si del balcó en comptes del Samuel, et surt el Dioni: no pugis...ja en trobarem un altre.
Saps que no tinc ni idea de qui és la Karen Blixen?, es que mai vaig al cine, no em concentro...ara miraré al Google la peli aquesta, aviam qué...

Anònim ha dit...

Tristanyyyyyyy!!! Memòries d'Àfricaaaa aiisss, una de les meves pelis preferides uiiii, i tot un clàssic!L'has de veure que el Robert Redford surt molt guapu i la Meryl Streep també i la història és tan, tan romàntica...I la banda sonora ja "ni te cuento", d'aquelles per moments ben especials ;-)
P.S. Si surt el Dioni per descomptat que no pujo! ...millor si em surt la Meg Ryan ;)...aviam...vaig a tirar enlaire la sabateta nova que fa de temps em vas regalar per fer el camí, ja t'explicaré com resulta :)

Quico Ventalló ha dit...

Aurembiaix, més amunt de casa hi ha un negre que ven DVDs, no és del Sudan, com el Samuel, sino del Senegal. Em va explicar que era futbolista i tal...vaig a mirar si la té :)

Anònim ha dit...

Un exemplar com en Samuel te més encants que els sexuals? Doncs potser que ens els expliquis perquè, carai, on hem d'anar a cercar algú com ell?

Quico Ventalló ha dit...

Frederic, et poso enllaços sobre els Nuba al final del post ;)

Anònim ha dit...

ole, ole, ole i ole! Tristany, quin relat més divertit, més ben escrit, més subtil i més de tot! Ostres, ostres, ostres... ostres en Samuel... Jo ho tinc difícil, per tirar la sabateta, perquè tinc les cases una mica lluny. I, de les dues de més a prop, gairebé millor que no, no...
I el que expliques de les amigues "samaritanes": clavadet, clavadet!
(NO CONEIXES "MEMÒRIES D'ÀFRICA"? si vols te la puc explicar del principi fins al final, i mira que és llarga, llarga... Però entre l'Aurembiaix i jo anirem fent torns, tu no pateixis... Podríem anar a sopar un dia tots tres i, cap a la matinada, ja la tindríem tota explicadeta... Je)

Anònim ha dit...

Memòries d'Àfrica és una peli que me l'ha he vista com 10 vegades, ara ja fa temps. Sempre he estat un admirador de la Katherine Hepburn, com el Tristany. Ara m'agraden d'altres més jovenetes, ha, ha, ha. Doncs NO! Serà que no. M'estic confonent. No és "Memòries d'Àfrica" la peli que jo volia dir, sinó "La Reina d'Àfrica" de John Houston amb el Bogart i la Hepburn. He ficat la pota! Però bé, com ja tenia el comentari fet el deixo. Fins aviat!!!

Anònim ha dit...

Tristany, conec de primera mà els nubis. Els vaig visitar i vaig ballar i cantar amb ells quan vaig visitar Egipte, doncs a Asuan en viuen molts que han fugit del Sudan. I t'he de dir que, a part de tenir un ritme excel·lent en el cos (jejeje) són guapíssims, de pell fosca (no negre), rasgos europeus, ulls clars i dents blanques com la neu, a més amb uns somriures màgics, tendres, acollidors... Ai! com m'estic posant amb els meus records!

Quico Ventalló ha dit...

Isnel, ja miraré de trobar la peli, esque saps qué passa?, que jo no vaig mai al cine per un trauma dels 17 anys...però això no ho puc explicar "urbi et orbe" :(
La sabateta no cal que la tiris desde casa teva eh...si ho fas per Cruïlles, Ventalló,Peratallada,Vilabertran, Pals o qualsevol poble bonic, també pot funcionar...però fes la prova amb alguna sabata barata que no sigui que ens costi més el farciment que l'indiot :)

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, doncs també buscaré la "reina de Africa"...i qué dius? que has canviat la Hepburn per la Xenoa????? Estás acabat! jajajaj

Quico Ventalló ha dit...

Frederic, això que els coneixes de "primera mà" és una mica equivoc eh :)
Es de les coses que m´agradaria més poder visitar tribus africanes, abans que desapreixin i tot sigui un McDonalds global. Em fa molta ràbia això de la mundialització com a sinonim d'uniformització.
Podries penjar alguna foto dels nubis,no?. O si m´en envies alguna i la penjo al post...si es que són publicables eh, que això de de conèixels de primera mà no ha quedat molt clar :)))

Anònim ha dit...

Tristany, Isnel, quan vulgueu, jo també em sé la peli de pe a pa....I have a farm in Africa...uiii, bé parlariem d'altres coses també oi?.
Lo del senegalés millor que no Tristany, tu busca'm a la Meg (però en persona), llavors tiro la sabata i el que faci falta vamosssss ;-)

Anònim ha dit...

Quan algú et deixa sempre és un trasbals, encara que la nostra protagonista a cop de sabata se’n va saber sortir. A vegades amb els actes més insignificants acabem trobant la solució al més gran dels nostres mals de cap...de cap, de cor, d’estòmac...
M’ha encantat.

Quico Ventalló ha dit...

Carai Aurembiaix!, es que tampoc sé qui és la Meg Ryan...vaig cap el Google...
doncs és maca eh, he trobat una foto d'ella estirada a un sofà que surt molt resultona :)

Quico Ventalló ha dit...

Vell artista, moltes vegades intentar raonar-ho tot, donar-hi voltes i més voltes, porta a no entendre res i a empitjorar les coses. S'ha d´enganyar el destí i tirar la sabateta enlaire, per exemple.

Vicente Torres ha dit...

Hola:

Espero que no te moleste que ponga aquí este enlace. Algo grave le ha ocurrido a Luis Melero:

http://www.elconfidencial.com/saltiberio/indice.asp?id=706

Saludos

Quico Ventalló ha dit...

Vicente, no me molesta que pongas este enlace, al contrario. No sé quien es Luis Melero, ahora buscaré en el Google. Saludos.

Anònim ha dit...

i és que la leni riefenstahl tenia moltes coses, però de tonta, ni un pèl :)

JoanAlbor ha dit...

Genial tristany, com m'agraden les "vertaderes històries d'amor""la cara oculta dels contes clàssics" i sobretot quin millor princep encantat que un princep de color de mel. Ahh també m'agrada que le Frederic haja dansat balls tan ancentrals..:) espere que ens ho conte algun dia :)
Una abraçada

Quico Ventalló ha dit...

Elisenda, he trobat una cosa que fa que les frases corrin. Ho he posat al final del post amb un comentari teu. Em sembla que ho faré això de posar frases així.
Es molt facil:
< marquee > aquí la frase que vulguis < /marquee >

Quico Ventalló ha dit...

la fórmula que t'he escrit no porta espais...però es que si els poso el blogger (o qui sigui) no ho publica...és més raro.

Quico Ventalló ha dit...

Joan, ben retornat!!!
Va tot millor?
Hauriem de demanar al Frederic que ens imformi més de la seva estança amb els Nuba. Has vist que no sé qué diu que "els coneixo de primera mà". Que canti oi? :)

Anònim ha dit...

Peasos de tios!

Quico Ventalló ha dit...

Cony Maifred!, però que no llegeixes l'escrit (tant que m´hi escarraso!)...es que només mires les fotos ehhhhhhhhhhh :)))

Begonya Mezquita ha dit...

Caram, tristany, quina història amb final feliç i tot! Gràcies per passar per casa nostra (LPN).
Per cert, com devien reaccionar aquelles amigues preocupades quan van connéixer Samuel? :)

Anònim ha dit...

Begonya, males llengües diuen que el primer que van fer les amigues, a l'arribar a casa, va ser obrir el Google i escriure la paraula mágica: "nuba".
Al dia següent, sembla ser, totes navegaven per atrápalo.com, viajar.com... :)

Anònim ha dit...

anonymous sóc Tristany, però blogger no em deixa publicar amb el meu nom ara :(

Anònim ha dit...

m'has pillat Tristany! es que hi ha molta lletra i clar, els ulls se me'n van cap a les fotos... ja ho saps

Anònim ha dit...

Ha, ha, ha, Tristany, al meu bloc estem parlant de tu (i dels teus preservatius), i tu sense saber-ho; ho suposo perquè no has respost a cap dels comentaris, ha, ha, ha...

Anònim ha dit...

Maifred, doncs aviam si llegeixes una mica, que jo escric amb dos dits i em porta feina ehhhhhhh :)

Quico Ventalló ha dit...

El comentari anterior es meu:
Tristany
(no em funciona gaire bé això :( )

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, ara he passat pel teu blog per fer uns aclariments :)

Nepomuk ha dit...

Grazie tante ;)

Anònim ha dit...

Grazie molto ringraziare a me, Nepo ;)
Tristany.

Anònim ha dit...

t'estimo Tristany!!!!! Gracies pel blog que m'has passat, és genial! Tens més? (o em faras mirar tots els teus enllaços? ja saps que soc un mandros)

ha dit...

A veure Tristany, això de la publicitat encoberta no sé què dir-te...
Per cert he trobat molt interessant aquestes fotografies sociològiques del poble nubi. Mmmm, si, molt interessant...

Anònim ha dit...

Saravá, això de la publicitat encoberta ho dius pel Mauri? :)....o ho dius per les frases que corren?

Tristany.

Anònim ha dit...

Viva España y nuestra patria. Abajo vosotros catalufos de mierda que solo sabeis restregar el tomate en un trozo de pan. Ojala os den la indepencia para poder decir que esta mierda de comunidad no pertenece a nuestro pais.



Un Español

Quico Ventalló ha dit...

Pobre home,té tota la raó, ojala ens donin la independència!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
romanidemata ha dit...

Genialitat(no Generalitat) em trec el barret, t'ha sortit rodó.
encara ric!

salut

(per cert estic de vacances)

obat herbal bronkitis ha dit...

La seva Blogger increïble, vaig tenir la sort de visitar aquest bloc

muara farma ha dit...

Cordials salutacions de blogger indonesi, el seu article està ple d'inspiració