dilluns, de febrer 02, 2009

Escrivint la resposta a Alexander XIV, Papa Valentinus (Epistolari Arxiducal)


(petit avanç)

E com la tarda era plàcida e no mos abellia continuar la partida de lanscalet, lo cavaller Raimon de Xàtiva e nos, vam convenir en fer via a la platja, plaent com ens era prendre-hi un bany de mar.
Tantost vam ser arribats a l'areny, vam llevar-nos els vestiments e, una volta ben plegats e recollits, els vam servar a l'ombra d'un cocoter. E, llavors, nus com anàvem, vam encaminar-nos al lloc on trenquen les ones e vam sentir les exclamacions de complaença d'unes doncelles que feinejaven prop les barques; astorades i corpreses de la bellesa inusual de la catalana nissaga. E si això escrivim no ho feim per vanitat ans per deixar escrit allò que Déu ens va donar e que només la mort ens pot furtar; fins la resurrecció de la carn e nostre arribada a la Glòria, allí on Nostre Senyor s'asseurà amb el noble Tristany i els estrenus cavallers de la cort Arxiducal Catalana.
Vam asseure'ns a la riba, bo e deixant que l'escuma de les ones s'enjogassés amb els dits dels nostres peus, cosa que ens regalava un mòrbid benestar que de cap forma podríem anomenar vici...
(continuarà en breu)