dilluns, de maig 04, 2009

Ell volia ser motorista del president dels Estats Units, però la seva germana ho va impedir.

Ell, la germana i el test de les hortènsies.

Just li van deixar el plat a taula els seus ulls es van il.luminar, era el sopar que li feia més gràcia: puré de patates amb un rovell d'ou posat al centre. El plat del "pataxap"!. Li va faltar temps per agafar la cullera, i aixecant-la fins l'alçada del cap, amb un moviment ràpid i decidit va colpejar, amb força, al bell mig del rovell d'ou, que va sortir disparat en totes direccions. A la minyona no li va fer cap gràcia, a ell sí, perquè era un nen i als nens aquestes coses els hi fan gràcia.
Mentre li netejaven la taula i tota l'escampada d'ou, va fixar-se en la pantalla del televisor. Una filera de cotxes negres circulaven per una avinguda molt ampla, a banda i banda dels cotxes, un seguit de motos, totes iguals, amb homes vestits de la mateixa manera, els anaven seguint.
"Qui són?"- va preguntar. "El president dels Estats Units d'Amèrica"- li va contestar la Raimonda. "I els de les motos?"- va insistir. "Els motoristes del president dels Estats Units". Ho va tenir clar, de gran seria motorista del president dels Estats Units!.

.
L'endemà, després d'esmorzar, va agafar la bicicleta de tres rodes i la va dur al porxo. Havia de començar a fer pràctiques. Havia observat que els policies sempre anaven a la mateixa distància dels cotxes i a la mateixa velocitat, no podria fer el burru, res d'aturar-se quan volgués, ni de frenar quan li vingués de gust, ni res de res.
Va començar a anar amunt i avall del porxo, sempre a la mateixa velocitat i mirant que la rodeta de darrera seguís la línia marcada per les rajoles. Fàcil no era.
Quan s'en va cansar, i per esbravar-se una mica, va fer una carrereta, tot fent esses, fins el porxo de darrera.
Una filera de formigues negres travessava l'enrajolat de punta a punta. . "Saps què- va pensar-, faré com si fossin els cotxes del president dels Estats Units". Va posar la bicicleta al costat de la filera i, amb cura, va començar a pedalejar. De bon principi va renunciar a anar a la mateixa velocitat que les formiguetes, les coses quan no poden ser no poden ser!. Tot i que mirava d'anar ben recte, de tant en tant, sense voler, un cop de manillar maldestre feia passar la rodeta damunt la filera de formigues, deixant-ne unes quantes sense caminar, ben axafadetes. Això no el feia patir, ell sabia que les formigues no s´acabaven mai, si en trepitjaves una en sortia una altra. Sempre, sempre, passava igual, per moltes que en trepitgessis sempre n'apareixien de noves. Ademés, eren tantes, tantes, tantes, que encara que n'aixaféssis moltes les altres no ho notarien, no les trobarien a faltar gens, segur.
Quan més concentrat estava en les seves pràctiques, el van cridar per donar-li el xarop.
De cop, des de la cuina, va sentir un soroll semblant al d'un tricicle quan xoca amb el test gros de les hortènsies. Doncs sí!, el que temia!, la seva germana li havia pres la bici i s'havia estavellat contra el test de les hortènsies!. Va anar tan de pressa com va poder a recollir la bici i, oh desastre!, els pedals s'havien trencat, s'havien acabat les pràctiques!. La germana, que no s´havia fet mal, seia tranquil.lament en una cadireta a l´altra banda del porxo, com si no hagués passat res, ben tranquil.la ella. Se la va mirar amb indignació i va anar corrent fins el rebost a buscar la seva arma preferida; els espolsadors de tires de pell de conill. Ell no era violent, no, però amb les coses del president dels Estats Units no s'hi juga!...

Ell, els espolsadors, i la germana a la cadireta.

Amb els anys, ell mai va ser motorista del president dels Estats Units, però es va comprar una Montesa Cota 247 i anava a visitar la família....les formigues que viuen a Sant Llorenç del Mont i la Serra de l'Ubac.

.

diumenge, de maig 03, 2009

Troben un bisbe dintre l'ull de la Virgen de Guadalupe


Tinc un problema. Per una sèrie de circumstàncies alienes a la meva persona, resulta que m'haig de relacionar amb integristes religiosos; a un tel de ceba de formar part d'una secta destructiva. Això, vulgueu que no, és un trasbals. No hi ha res més allunyat al concepte de bona persona que l'essència d'un fanàtic religiós (no parlo de la bona gent que va a missa i no fan mal a ningú; parlo dels altres, dels que jo tracto).
Per intentar entendre'ls, de tant en tant, navego per webs cristianes per mirar de treure'n l'entrellat i, si us haig de ser sincer, quan més m'informo més m'horroritzo. Qui els hi ha furtat la neurona de la raó, la intel.ligència i la bonhomia???.
Aquests "cristians" dels que parlo són dels que creuen en les aparicions miraculoses de la Verge, normalment damunt d'un matoll i en presència d'algun humil pastor o de nens esporuguits. D'habitud el missatge consisteix en demanar la construcció d'una església en el mateix lloc dels fets i/o en la revelació d'alguna proclama d'inspiració ultra-dretana...

Doncs bé, tot navegant, he anat a espetegar a uns blocs dedicats als miracles de la Virgen de Guadalupe.
Com tots sabeu, aquesta verge mexicana va aparèixer a l'indi Juan Diego el 9 de desembre de 1531. La cosa va anar així: li va dir que volia que li construïssin un temple dedicat a ella allí mateix i que ho anés a dir al bisbe. Aquest no s'ho va acabar de creure i va dir que li portés proves de l'aparició de la verge. El Juan Diego va tornar al lloc on l'havia vist i li va explicar les exigències del bisbe; llavors aquesta va fer crèixer roses a la montanyeta seca i li va fer recollir amb el ponxo de l'indi. Miraculosament, quan va tornar a visitar el bisbe, en el ponxo hi havia aparegut estampat un retrat de la Virgen de Guadalupe.
Doncs bé, en aquest ponxo del Juan Diego que es conserva a la basílica de Guadalupe s'hi ha produit un miracle:



La imágen del obispo Zumárraga aparece en los ojos de la Virgen de Guadalupe



"En los ojos de María se han descubierto imágenes humanas de tamaño diminuto, que ningún artista podría pintar. Trece figuras humanas se han identificado en un espacio de 8 milímetros de diámetro. Existen dos escenas: la primera contiene al obispo Zumárraga sorprendido frente al indio Juan Diego, que abre su tilma y descubre la imagen de María.
Otros testigos complementan la escena del milagro, como el traductor de lengua Náhuatl al español, una mujer de raza negra, etc. La segunda escena, mucho mas pequeña que la anterior, se ubica en el centro de los ojos y contiene una imagen familiar típica de indígenas americanos: un matrimonio con varios hijos alrededor. Las dos escenas se repiten en ambos ojos con una precisión sorprendente, incluida la diferencia de tamaño producida por la mayor cercanía de un ojo respecto del otro, frente a los objetos retratados. Se ha utilizado tecnología digital similar a la usada en las imágenes que se reciben desde los satélites, para analizar las figuras impresas en los ojos de María..."

Més informació en aquesta web