dijous, de desembre 24, 2009

Sempre he pensat que els eucalyptus eren - i són- grans persones.


Sempre he pensat que els eucalyptus eren -i són- grans persones, bona gent. Amb el de casa vaig tenir tothora una gran, tendra i enriquidora sintonia...fins que el van tallar; talment com van fer els gavatxos amb la reina Maria Antonieta; ella, però, per dalt, ell per baix.
Recordo -com són els records !, surten de la caixeta que creies haver perdut...i, ai las!, nous sommes ici!...i se't posen a la falda -, recordo doncs, quan l'anava a veure...Sempre (potser em feia pesat, vist en la perspectiva actual), sempre , sempre, l'hi entrava amb la mateixa brometa "fas bona olor avui, troç de fusta presumida!". I ell callava, tímid com era. Mai l'hi he retret el seu posat melinconiós, car em perfuma els records. Qui, en les matinades fresquejants, pot posar preu als pensaments?.

dijous, de desembre 17, 2009

Els pro-corrides pijo-progres catalano-espanyols

Enterrament de el Yiyo. Plaza de las Ventas, Madrid.
Mort d'un "novillero", Albacete 1912

Jesús Labiano, párroco de Roncesvalles (Navarra), bendijo el 12 de agosto de 1998 la nueva plaza de San Sebastián

Els pro-corrides pijo-progres catalano-espanyols diuen estar contra totes les prohibicions, per tant, també, contra la prohibició de la "Fiesta Nacional". Curiosament, aquesta impresentable colla de Boadelles, només estan a favor de prohibir la llibertat de decidir dels catalans. Jo també estic en contra de prohibir que els ruixeu amb sang de brau quan els veieu pel carrer, al crit de "viva España, viva la libertad, viva la Cosntitución!"


Corrida a Madrid en homentge a un jerarca nazi (constitucionalista?)

Fraseología antológica de los grandes pensadores de la tauromaquia universal:

Pedro Gimferrer (foto)-poeta español autor del "Manifiesto de la Mercé.Por la Libertad"-: "Queremos recordar a todos los catalanes que con la prohibición de la fiesta de los toros lo que podría ser prohibido es una parte de libertad"
R. Pérez de Ayala: “el nacimiento de la Fiesta coincide con el nacimiento de la nacionalidad española y con la lengua de Castilla.....así pues, las corridas de toros........ son una cosa tan nuestra, tan obligada por la naturaleza y la historia como el habla que hablamos”.
Albert Boadella: "esto es el primer paso para la secesión de Cataluña, donde trata de eliminarse todo símbolo español".
Victoria Vera: "por la memoria histórica del país, la Fiesta de los toros nunca debería prohibirse en Barcelona".
Pedro Piqueras: "a nadie se le obliga a ir a los toros. Su prohibición supondría una merma importantísima de nuestra cultura".
Adolfo Suárez Illana:"Resulta increíble que tengamos que dar razones de por qué una manifestación artística no debe ser abolida"
Estrella Morente: "prohibir sería retroceder a la censura, y eso atentaría contra un arte vivo, vinculado a genios como Picasso".
Loquillo: "es vergonzoso que quiera prohibir por decreto tradiciones que forman parte de la cultura con la que crecí en Barcelona".

“Manifiesto de la Mercé. Por la libertad”. (un homenatge a la cursilada amb pretensions intel.lectuals: una boadellada més!)

"Mercé, Barcelona y Libertad son tres palabras unidas por fuertes y antiguos vínculos. Desde que ya en el siglo XIII, con el impulso de Jaume I, los barceloneses Pere Nolasc y Raimon de Penyafort fundaron la orden mercedaria para redimir a los cautivos, Mercé, Barcelona y Libertad no han dejado de ir juntos y acordes.Barcelona, ciudad libre, casa de hombres y mujeres libres, plaza de la tolerancia, del diálogo, del civismo, espacio para expresar libremente la diferencia y en el que quien respeta es respetado. La queremos así: viva, palpitante, en ebullición, capital de Catalunya, metrópoli europea, solar nuestro, ciudad abierta, ciudad de todos. Las fiestas de la Mercé, eclosión de toda clase de actividades, catálogo inacabable de iniciativas populares al cual todos aportan su impulso festivo, han tenido este año nuevamente una feria taurina en la plaza Monumental con un programa de extraordinaria calidad digno de su categoría, que ha reunido a decenas de miles de personas en el histórico coso de Barcelona. Lo celebramos y queremos felicitar a la Empresa y a todos cuantos lo han hecho posible.Conscientes de que la Fiesta de los toros está aquí en peligro si finalmente prospera la iniciativa legislativa que quiere imponer su prohibición, queremos hacer un llamamiento a todos los ciudadanos de Catalunya. No sólo a los aficionados, sino a todos sin excepción: taurinos, antitaurinos e indiferentes ante la Fiesta de los toros.Queremos recordar a todos los catalanes que con la prohibición de la Fiesta de los toros lo que podría ser prohibido es una parte de libertad, es un espacio de libertad lo que todos perderíamos. Cada vez que la libertad de alguien se ve negada o limitada, la libertad de todos pierde peso, se debilita, se empequeñece.Queremos recordarlo ante todo a nuestros representantes parlamentarios que han de tomar la decisión: no es sólo la realidad cultural, festiva, tradicional, económica y social de los toros lo que está en juego: es la misma libertad, es una fracción más de libertad, de la libertad de todos, que con su voto pueden borrar o no de nuestro entorno, y que todos nosotros aquí y ahora podemos perder.Prohibir, un verbo que tantas veces nos ha llegado impuesto desde fuera, no es algo que nos avengamos a recibir en nuestra tradición ni en nuestra cultura hecha de tolerancia, respeto, pacto, inteligencia, entendimiento y sentido común y cordura.¡Que las próximas Firas de la Mercé sean una gran fiesta barcelonesa: una auténtica Fira de y por la Libertad!"


Persones que pagarien per veure un toro vomitant sang... :

Jesús Agelet, Actor. Rosa Agenjo, Pintora. F. Javier Aguirre de la Hoz, Notari. Toni Albadalejo, Director de Teatre i Cinema. Juan Fernando Alemany Santos, Advocat. Ramón Alentorn, Empresari. Jordi-Joan Alsina, Empresari. José Alvarez, Magistrat. Claudio Ambrosio Flores,Veterinari. Rosa Amorós, Artista. Pau Arboix i Pujol,Empresari.Esther Arias, Pintora. Carlos Arregui Rodés, Procurador. Alberto Asensio Malo, Procurador. Manuel Assunçao Coimbra, Empresari. Ramiro Aurín, Enginyer de Camins. Blas Avacio,Inspector de Treball. Luis Badosa,Pintor. Jesús Ma Baigorri Hermoso,Economista i Advocat. Joan Bantí Visa, Empresari. Miquel Barceló, Artista. Joan Barril,Periodista. Eliseo Bayo, Escriptor. Francisco Benjumea García, Empresari. Joaquín Benjumea García, Empresari. Calixto Bieito, Director de Teatre i Cinema. Helena Biosca, Cirurgiana Plàstica. Xavier Boada, Actor. Albert Boadella, Director de Teatre. Alfonso Carlos Bolado, Editor. Manuel Braga,
Empresari. Oriol Brutau, Veterinari. José Antonio Bueno, Soci Director Consultoria. Carmen Buqueras, Coleccionista d'Art. Lluis Cabrera, Músic. Javier Cacho, Veterinari. Juan A. Calzado de Castro, Economista i Actuari d'Assegurances. Juan Cambra Eza, Advocat i Empresari. Darío Campos, Empresari. Carles Canut, Actor. Andrés Carasso Vendrell, Advocat. Carmen Caro, Empresària. Ma José Caro, Empresària. Jaume Casanovas, Empresari. José Luis Casaus Lambea, Bancari. Carles Cases Pujol, Músic. Antonio Castellanos López, Empresari. Claudio Castilla, Genet. David Castillo, Escriptor. Juan José Castillo Sabata, Periodista. José Ma Cata Virgili, Empresari. Pere Celma, Dissenyador Gràfic. Luis Cerezo, Cineasta. Manuel Céspedes Pérez,
Metge Uròleg. Antonio Chavarrías, Productor i Director de Cinema. Carlos Checa, Director d'Orquestra. Elvira Checa, Compositora. Jordi Comas Matamata, Empresari. Silvia Cordova Fernández, Procuradora. Jordi Cornudella Martorell, Escriptor. Eloy Martin Corrales, Professor UPE Pablo Cosado Mozo, Advocat. Rafaela Cuenca Varela, Veterinària. Rosa Cuñat Arias, Secretaria. Félix De Azua, Filòsof i Escriptor. Francesc De Carreras, Catedràtic. Juan José De Diego, Notari. Ramón De España, Periodista. Vivencio De la Iglesia Vicario, Oficial Notaría. Alberto De Leiva Hidalgo, Catedràtic de Medicina. Pedro De Miguel Coll, Empresari. Antoni De Moragas, Arquitecte. Ramón De Pablo Regales, Veterinari. Martín De Pedro Berkovichs, Advocat. Joan de Sagarra, Escriptor. Bernat Dedeu, Filòsof i Periodista. Serafí Del Arco, Periodista. Jesús Del Coso, Advocat. Javier Delso Velazquez, Metge Cardiòleg. Tito Díaz, Escultor. Fernando Díaz Ayén, Advocat. Jordi Domènech Milà, Metge. Ramón Domingo Martínez, Filòsof. Ignasi Duarte, Realitzador. Manolo Dupla Marín, Advocat. José Javier Echave Sustaeta, Advocat. Ferran Escayola, Advocat. Miguel Escobar, Advocat. Familia Escriba, Pastissers. Arcadi Espada, Periodista. Antón Maria Espadaler, Professor UB. Jordi Estadella, Presentador. Urbano Esteban Pellón, Advocat. Marta Esteban Roca, Productora Cinematogràfica. Antonio Esteve Guardiola, Tècnic Industrial. Joan Estrada Perera, President Loby "Un dels nostres". Jordi Evole El Follonero", Showman. Daniel Fernandez Capó, Empresari. Juan A. Fernandez Velilla, Advocat. Carles Flavià, Actor. Ana Flo, Artista. Josep Ma. Fontseré, Productor Teatral. Ramón Fontseré, Actor. Miquel Angel Fornies, Periodista. Juan Gandarias, Economista. Manu Garayoa, Periodista. Nuria Garcés, Relacions Públiques. Concha García Campoy, Periodista. Carmen García Gómez, Funcionària. Luis García Martínez, Procurador. Joan Gardy Artigas, Escultor. Mario Gas, Actor i Director. José A. Gascón Sánchez, Estomatòleg. Rosa Gil, Restauradora. Manuel Blasco Gil Bernabé, Metge. Alberto Gimeno, Periodista. Pere Gimferrer, Escriptor. Victor Gómez Pin, Filòsof. Manuel González, Arquitecte. Óscar Grau, Jugador de Handbol. Jordi Grau, Director de Cinema. Rafa Guijosa, Jugador de Handbol. Eudald Guillamet, Conservador de Bens Culturals. Isidoro Guillén Montenegro, Advocat. Jorge Guillén Montenegro, Cirurgià Ortopèdic. Roberto Guirado García, Advocat. Roberto Guirado Martínez, Advocat. Elvira Hernández Maluquer, Marketing. Alberto Herranz Aparicio, Ramader. Agustín Iranzo Reig, Notari. Néstor Jacob, Empresari i Inventor. Félix Jiménez, Advocat. Jerónimo Jiménez, Professor d'Institut. Rafael Jiménez de Parga, Catedràtic Universitat. Martí Jordà, Empresari. Jaume Josa, Científic. Jesús La Fuente Barraza, Metge. Jesús La Fuente Millán, Metge. Manuel Lanuza Gómez, Advocat. Ignacio Lemus Otero, Advocat. Mar Lisson, Grafista. Robert Llimós, Pintor. Pere Lloberas, Veterinari. Josep Ma Llobet Barbany, Vicepresident A.S.C. Francesca Llopis, Artista visual. Carles López Negre, Interiorista. Nazario Luque Vera, Pintor. Miguel Macaya, Artista Plàstic. Enric Majó Miró, Actor. Candice Marcos Ferratone, Veterinària. Gonzalo Marín Garde, Procurador. José Alberto Marín Sánchez, Notari. Luis Maristany, Advocat. Quim Marqués, Cuiner. Mayte Martín, Cantaora. Antonio Martínez Comín, Auditor de Comptes. Carmen Martínez Ladrón, Marketing Relacional. Javier Martínez Lehman, Notari. Mar Martos García, Comerciant. Josep M. Mateo, Director General Multinacional. Xavier Medina-Campeny, Escultor. Isabel Menéndez Cabrera, Tècnica de Suport Logístic i Comptabilitat. Pilar Merino Merchán, Advocat. Pilar Mijangos Pejó, Empresària. Mercedes Milà, Periodista. Joan Miralles, Agent de Viatges. Natalia Molero, Escriptora. Alejandro
Molina Romero, Escultor. Jaime Monjo Carrió, Notari. Joan Mora, Escultor. Teresa Mora Ventura, Catedràtica Francisco Moreno Duque, Metge. Pep Munné, Actor. Néstor Munt, Músic. Juan Manuel Nadal Reimat, Advocat. Javier Navarro Giménez, Empresari. Jordi Obiols, Psiquiatra. Joan Oller, Periodista. Hugo O'Neill, Empresari. José O'Neill, Empresari. Onliyú, Contista. Leopoldo Ortega Monasterio, Psiquiatra. Enric Pantaleoni, Empresari. Carlos Pardo, Empresari. Silvia Pardo, Empresària. Ramón Parellada, Restaurador. Ramón Pasamonte Contel, Empresari. Javier Pascual Ayúcar, Advocat. Perico Pastor, Arquitecte i Pintor. Cristóbal Pera, Medicina. Antonio Peral Gómez, Funcionari de Justícia. Esmeralda Pérez, Empresària. María del Carmen Pérez Aguado, Especialista Consultora. Carlos Pérez Duque, Veterinari. Saturnino Pérez Portillo, Veterinari. Oriol Pérez Treviño, Musicòleg. Hernán Pesqueira, Advocat. Joan Pi, Metge. Hug Pla Cortés, Cuiner. Jorge Planas, Metge. José Carlos Pliego Losada, Advocat. Leopoldo Pomes, Realitzador. José Luis Ponce Galceran, Editor. Joan Pons i Benet. Veterinari. Concepción Portillo, Professora. Elisa Portillo Boutin, Professora. Manuel Portillo Boutin, Empresari. Josep Maria Pou, Actor. Sergio Pregonas Batalla, Empresari. Rosa Prim Solsona, Professora. Alfredo Puente Hernando, Fotògraf. Agustí Puig, Artista-Pintor. Josep Puigbó, Periodista.
Fernando Pújala Foz, Farmacèutic. José Ramón Pújala Foz, Industrial. Maria Rebolloso Salvador, Mestra. Pilar Rebull, Logopeda. Enric Reyna Benaberre, Empresari. Josep Ribas Folguera, Arquitecte. Josep Maria Riera Gassiot, Editor. Camil Roca, Publicista. Elisabet Rodríguez, Veterinària. Francisco Rodríguez, Sociòleg, Terapeuta, Filòsof. Felipe Rodríguez, Funcionari. Gemma Rodríguez, Advocatessa. Ma Lourdes Rodríguez Ramírez, Notaria. Joan Roig, Químic Farmacèutic. Xavier Roig Mallol, Empresari. José Ma Román Muñoz, Advocat. Javier Romero Barrio, Veterinari. Manuel Royes Vila, Delegat Govern Zona Franca. José Ma Royo Arpón, Professor Dret Romà UB. Luis Royo Sanz, Industrial. Francisco Ruiz Montesinos, Comerciant. Antonio Saavedra, Enginyer. Jordi Saavedra López, Veterinari. Josep Saavedra López, Metge. Txell Sabartés i Roselló, Productora. Alfredo Sáenz, Veterinari. Pilar Sáenz Recoder, Actriu. Robert Saladrigas, Escriptor. Fernando Salas, Dissenyador. José Sánchez Moreno, Advocat. José M. Sánchez Ortega, Catedràtic Cirurgia. Rodrigo Sancho, Funcionari. Rafael Santiveri, Empresari. Ernest Santolalla Bas, Metge. Sebastián Sastre Papiol, Advocat. Rafael Seguer Irigoyen, Notari. Toni Sevilla, Actor. Jaume Sisa, Cantant. Peter Sissek,Viticultor. Enrique Solans, Advocat. Juan Soto Viñolo. Escriptor. Montse Sunyer Ollé, Infermera. Francesc Tané, Empresari. Jose A. Teomiro,Veterinari. Juan Manuel Teomiro, Ferrador. Joaquín Tornos, Catedràtic. Manel Torreblanca Ramírez, Empresari. Francesc Torres, Artista visual. Pere Torras, Metge Cardiòleg. Manuel Trallero, Periodista. Xavier Trias Arraut, Consultor. Dolors Tuneu, Actriu. Óscar Tusquets, Arquitecte. Pablo Usón, Productor. Luis Usón Duch, Advocat. Pedro Valero, Empresari. Francisco Valero Politi, Advocat. José Vallejo, Director d'Autoescola. Pedro Vallejo Bombin, Veterinari. Roberto Vallejo Bombin, Enginyer de Monts. Elvira Vázquez, Empresària. Ramón Vázquez Garcia, Notari. Kiko Veneno, Cantant. Carlos Viladás Gené, Advocat. Joan Pere Viladecans, Pintor. Pau Vilanova, Dissenyador. Daniel Villamediana, Director de Cinema. Jaume Villanueva Massa, Director d'Escena. Joan Vintró, Catedràtic. Antoni Vives Fierro, Pintor


dijous, de desembre 10, 2009

Si un dia em perdo, trobeu-me compartint casa amb un Grumman Albatross...


Si un dia em perdo, trobeu-me compartint casa amb un Grumman Albatross dels guarda-costes dels Estats Units. Ens veureu silents per algun pati del carrer Àngel Guimerà: ell prenent l'ombra, jo podant els magraners. El poble no el sé, l'essència sí.

Pau magrana damunt el blanc marí. Escuma i roig encès. Això serà tot.


dilluns, de desembre 07, 2009

Miquel Casajuana, exercint de català lliure als Estats Units


En Miquel Casajuana és un jove malgratenc resident actualment a Carolina del Nord ( EEUU). A banda dels estudis de Comerç Internacional a la Winthrop University i de ser un destacat jugador de l'equip de futbol de la seva universitat: els Eagles! (aquí podeu aplaudir fervorosament), en Miquel també reserva una mica de temps per publicar interessants articles en el seu bloc "El Politburó capitalista".

Avui, llegint un dels seus posts, "Ambaixador per un dia", he pensat que si la pàtria dels catalans continua viva i persevera en el dur combat, fins assolir les llibertats nacionals, és gràcies, en gran mesura, al compromís, tenacitat i intel.ligència de compatriotes de pedra picada com en Miquel Casajuana.
Quina diferència més abismal entre l'alçada patriòtica i moral d'en Miquel i la mesquinesa rastrera i mercenària d'un altre resident als EEUU, el baixllobregatí Pau Gasol. Al barbut basquetbolista, l'alçada només l'hi serveix per situar el seu cervell al nivell del de les girafes; el del Miquel, sortosament per la dignitat humana, no s'ha perdut entre les altes branques de les acàcies, com escau a les girafes i al de Sant Boi, sinó que el té allà on ha de ser: prop del cor!.

Catalunya serà lliure si els catalans actuem com a ciutadans d'una Catalunya sobirana, lliure de qualsevol jou...i això, ni més ni menys, és el que fa en Miquel als Estats Units d'Amèrica: exercir de català lliure.

Així ho explica en el bloc:
"Fa cosa d'un mes la universitat va proposar als estudiants internacionals participar a la "International Expo" que, com cada any, s'organitza al voltant d'aquestes dates en motiu de la celebració de la "International Education Week". Per un motiu o altre mai havia pogut prendre'n part en els tres anys anteriors i conscient de la meva disponibilitat en la present edició em vaig presentar voluntari per formar-ne part. Els membres de l'organització, un cop fetes les pertinents explicacions, no van posar cap tipus de pega perquè juntament amb Aràbia Saudita, Brasil, Corea del Sud, França, Ghana, Holanda, Índia, Nigèria i la Xina, representés Catalunya a l'exposició..." (podeu llegir l'article sencer aquí)

Miquel, en nom dels catalans, de tot cor: gràcies !



La bandera del Principat de Catalunya: estat entre estats!

dissabte, de novembre 28, 2009

Hi ha matins de mel...


Hi ha matins de mel en que el cor s'encega.
Hi ha, de ben segur, nits de cel on els dits gronxen plàcids.
Hi ha nit, mel i cel, si el cor vol, i dol
...i els dits ardits ho amanyaguen.

dijous, de novembre 19, 2009

Hi ha matins...


Hi ha matins de mel en que el cor s'encega.
Hi ha, de ben segur, nits de cel on els dits gronxen plàcids.
Hi ha nit, mel i cel, si el cor vol, i dol
...i els dits ardits ho amanyaguen.

divendres, de novembre 06, 2009

A Sant Martí del Canigó...poema de Joan Salvat Papasseit



LES GORGES

A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

Joan Salvat Papasseit.

Si voleu saber més sobre l'evolució independentista de Joan Salvat Papasseit, cliqueu: Jordi Corominas: El catalanisme de Joan Salvat-Papasseit.

El Canigó, estel blanc damunt les terres ocupades.

diumenge, d’octubre 18, 2009

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero della Francesca

-Mort d'Adam-

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492), gran artista i millor conductor.

dimecres, d’octubre 07, 2009

De fet, la gent diu que es lleva per plantar cara al món...

Dibuix de William Blake, "La creació d'Eva".

De fet, la gent diu que es lleva per plantar cara al món, però el món passa d'ells...

Ara ja sou grans i us ho puc dir: el món no té ànima. Qui li havia de donar, mai va existir. La religió és la disfressa de l'absurd. Que no es deturi el carnaval!.

dijous, d’octubre 01, 2009

Bach és Déu i la música la única religió vertadera.



Johann Sebastian Bach
(1685 - 1750)
Johannes - Passion
(St John Passion)
BWV 245

Chorus
"Herr, Herr, Herr, unser Herrscher"

Soloists:

Olga Kondina(soprano)
Elena Rubyn(mezzo-soprano)
Andrew Goodwin (tenor)
Vincent Haab (bariton)
Vyacheslav Lukhanin (base)
Andreas Wagner (tenor)Olga Mayorova (cembalo)
Dmitry Grigoriev (organ)

The Chorus of Kazan State Conservatoire,

The Chorus of the Opera Studio of Kazan State Conservatoire,

The Chamber Orchestra of Kazan State Conservatoire,

Conductor ( i millor persona)*: Leo Kremer

The Salikh Saydashev Great Concert Hall, Kazan, Tatarstan, Russia
May 26, 2005

* això és una gracieta que he fet.

diumenge, de setembre 20, 2009

Déu guareix cinc hèrnies al General bolivarià, Gustavo Rangel Briceño



"El Ministro Impresionable del Poder Popular Para La Defensa Gral. Gustavo Rangel Briceño por fin deja el sufrimiento de espalda que lo agobia por su arduo trabajo. El Señor Jesús Cristo lo tocó y lo sanó. TOCALOOOÓ! TOCALOOOOOÓ!
Nótese los efectos sonoros que hace la batería en el momento que el señor toma su espíritu. Amennnnn.!"


Us he posat aquest vídeo perquè veieu quines són les conseqüències de la colonització espanyola per aquells pobles que han rebut la visita de les tropes castellanes.
Basicament: saqueig de les riqueses, anihilació de les cultures autoctones, sotmetiment dels pobles i genocidi i extermini dels indigenes. A canvi, com podeu comprovar en el vídeo, l'herència castellana-espanyola ha estat el fanatisme religiós, els régims dictatorials, el fanatisme, la incultura i la misèria en tots els seus nivells?.

Sería tenir seny, ser prudent, que els catalans veiessim com a cosa natural i positiva continuar sent colònia espanyola?, ens porta algun benefici?,cap!, ens porta problemes i inconvenients?, tots!. Conclusió: apa, siau !!!





"Nunca fue la nuestra lengua de imposición,sino de encuentro;a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano:fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes".

D.Juan Carlos I de Borbón, rei dels castellans

divendres, de setembre 04, 2009

La calor com a factor desestabilitzador de la personalitat.


Si fóssim cuques aquest escrit no tindria sentit, per allò que "a l'estiu tota cuca viu". Però en el cas que ens ocupa, el nostre, no és un problema estricte de subsistència sinó, en essència, d'estabilitat emocional.

He observat el següent: així com els diferents colors i tons marquen les línies i els volums de les coses; així la nostra temperatura corporal marca el límit del que som en relació a l'exterior. A l'hivern som fins on comença el fred. El contrast tèrmic ens defineix. A mesura que comença la calor i la nostra temperatura es va anivellant amb la de l'exterior, s'inicia un procés de pèrdua de identitat - el mateix que li passa a la nata quan s'escalfa i es desintegra en la xocolata desfeta -, que pot derivar en inseguretat, distorsió de la personalitat i, finalment, en una depressió de major o menor intensitat en funció de la prèvia intel.ligència emocional de cadascú.

Aquesta tarda, mentre regava el pati, he pensat que, per anar bé, l'ideal és que a la frontera entre la nostra epidermis i el món exterior hi hagi un diferencial de -10º c. a favor nostre. A partir d'un diferencial de + 0ºc la possibilitat de certs episodis de desequilibris psicològics es fa inevitable.

Per tant, hem de concloure que, quan es produeixin els primers símptomes, es recomanable una dutxa o bany amb aigua fresca o, en el seu defecte, rentar-se la cara; a fi i efecte de retornar el nom i la essència a cada cosa. Tornar a ser un mateix, que ja és molt.

dilluns, de maig 04, 2009

Ell volia ser motorista del president dels Estats Units, però la seva germana ho va impedir.

Ell, la germana i el test de les hortènsies.

Just li van deixar el plat a taula els seus ulls es van il.luminar, era el sopar que li feia més gràcia: puré de patates amb un rovell d'ou posat al centre. El plat del "pataxap"!. Li va faltar temps per agafar la cullera, i aixecant-la fins l'alçada del cap, amb un moviment ràpid i decidit va colpejar, amb força, al bell mig del rovell d'ou, que va sortir disparat en totes direccions. A la minyona no li va fer cap gràcia, a ell sí, perquè era un nen i als nens aquestes coses els hi fan gràcia.
Mentre li netejaven la taula i tota l'escampada d'ou, va fixar-se en la pantalla del televisor. Una filera de cotxes negres circulaven per una avinguda molt ampla, a banda i banda dels cotxes, un seguit de motos, totes iguals, amb homes vestits de la mateixa manera, els anaven seguint.
"Qui són?"- va preguntar. "El president dels Estats Units d'Amèrica"- li va contestar la Raimonda. "I els de les motos?"- va insistir. "Els motoristes del president dels Estats Units". Ho va tenir clar, de gran seria motorista del president dels Estats Units!.

.
L'endemà, després d'esmorzar, va agafar la bicicleta de tres rodes i la va dur al porxo. Havia de començar a fer pràctiques. Havia observat que els policies sempre anaven a la mateixa distància dels cotxes i a la mateixa velocitat, no podria fer el burru, res d'aturar-se quan volgués, ni de frenar quan li vingués de gust, ni res de res.
Va començar a anar amunt i avall del porxo, sempre a la mateixa velocitat i mirant que la rodeta de darrera seguís la línia marcada per les rajoles. Fàcil no era.
Quan s'en va cansar, i per esbravar-se una mica, va fer una carrereta, tot fent esses, fins el porxo de darrera.
Una filera de formigues negres travessava l'enrajolat de punta a punta. . "Saps què- va pensar-, faré com si fossin els cotxes del president dels Estats Units". Va posar la bicicleta al costat de la filera i, amb cura, va començar a pedalejar. De bon principi va renunciar a anar a la mateixa velocitat que les formiguetes, les coses quan no poden ser no poden ser!. Tot i que mirava d'anar ben recte, de tant en tant, sense voler, un cop de manillar maldestre feia passar la rodeta damunt la filera de formigues, deixant-ne unes quantes sense caminar, ben axafadetes. Això no el feia patir, ell sabia que les formigues no s´acabaven mai, si en trepitjaves una en sortia una altra. Sempre, sempre, passava igual, per moltes que en trepitgessis sempre n'apareixien de noves. Ademés, eren tantes, tantes, tantes, que encara que n'aixaféssis moltes les altres no ho notarien, no les trobarien a faltar gens, segur.
Quan més concentrat estava en les seves pràctiques, el van cridar per donar-li el xarop.
De cop, des de la cuina, va sentir un soroll semblant al d'un tricicle quan xoca amb el test gros de les hortènsies. Doncs sí!, el que temia!, la seva germana li havia pres la bici i s'havia estavellat contra el test de les hortènsies!. Va anar tan de pressa com va poder a recollir la bici i, oh desastre!, els pedals s'havien trencat, s'havien acabat les pràctiques!. La germana, que no s´havia fet mal, seia tranquil.lament en una cadireta a l´altra banda del porxo, com si no hagués passat res, ben tranquil.la ella. Se la va mirar amb indignació i va anar corrent fins el rebost a buscar la seva arma preferida; els espolsadors de tires de pell de conill. Ell no era violent, no, però amb les coses del president dels Estats Units no s'hi juga!...

Ell, els espolsadors, i la germana a la cadireta.

Amb els anys, ell mai va ser motorista del president dels Estats Units, però es va comprar una Montesa Cota 247 i anava a visitar la família....les formigues que viuen a Sant Llorenç del Mont i la Serra de l'Ubac.

.

diumenge, de maig 03, 2009

Troben un bisbe dintre l'ull de la Virgen de Guadalupe


Tinc un problema. Per una sèrie de circumstàncies alienes a la meva persona, resulta que m'haig de relacionar amb integristes religiosos; a un tel de ceba de formar part d'una secta destructiva. Això, vulgueu que no, és un trasbals. No hi ha res més allunyat al concepte de bona persona que l'essència d'un fanàtic religiós (no parlo de la bona gent que va a missa i no fan mal a ningú; parlo dels altres, dels que jo tracto).
Per intentar entendre'ls, de tant en tant, navego per webs cristianes per mirar de treure'n l'entrellat i, si us haig de ser sincer, quan més m'informo més m'horroritzo. Qui els hi ha furtat la neurona de la raó, la intel.ligència i la bonhomia???.
Aquests "cristians" dels que parlo són dels que creuen en les aparicions miraculoses de la Verge, normalment damunt d'un matoll i en presència d'algun humil pastor o de nens esporuguits. D'habitud el missatge consisteix en demanar la construcció d'una església en el mateix lloc dels fets i/o en la revelació d'alguna proclama d'inspiració ultra-dretana...

Doncs bé, tot navegant, he anat a espetegar a uns blocs dedicats als miracles de la Virgen de Guadalupe.
Com tots sabeu, aquesta verge mexicana va aparèixer a l'indi Juan Diego el 9 de desembre de 1531. La cosa va anar així: li va dir que volia que li construïssin un temple dedicat a ella allí mateix i que ho anés a dir al bisbe. Aquest no s'ho va acabar de creure i va dir que li portés proves de l'aparició de la verge. El Juan Diego va tornar al lloc on l'havia vist i li va explicar les exigències del bisbe; llavors aquesta va fer crèixer roses a la montanyeta seca i li va fer recollir amb el ponxo de l'indi. Miraculosament, quan va tornar a visitar el bisbe, en el ponxo hi havia aparegut estampat un retrat de la Virgen de Guadalupe.
Doncs bé, en aquest ponxo del Juan Diego que es conserva a la basílica de Guadalupe s'hi ha produit un miracle:



La imágen del obispo Zumárraga aparece en los ojos de la Virgen de Guadalupe



"En los ojos de María se han descubierto imágenes humanas de tamaño diminuto, que ningún artista podría pintar. Trece figuras humanas se han identificado en un espacio de 8 milímetros de diámetro. Existen dos escenas: la primera contiene al obispo Zumárraga sorprendido frente al indio Juan Diego, que abre su tilma y descubre la imagen de María.
Otros testigos complementan la escena del milagro, como el traductor de lengua Náhuatl al español, una mujer de raza negra, etc. La segunda escena, mucho mas pequeña que la anterior, se ubica en el centro de los ojos y contiene una imagen familiar típica de indígenas americanos: un matrimonio con varios hijos alrededor. Las dos escenas se repiten en ambos ojos con una precisión sorprendente, incluida la diferencia de tamaño producida por la mayor cercanía de un ojo respecto del otro, frente a los objetos retratados. Se ha utilizado tecnología digital similar a la usada en las imágenes que se reciben desde los satélites, para analizar las figuras impresas en los ojos de María..."

Més informació en aquesta web

dilluns, de març 02, 2009

Catalunya terra de covards?.Via fora els adormits!

Temps era temps els catalans van ser admirats a tot el món per la seva valentia i dignitat. Admireu-vos, doncs, del que deien de nosaltres els contemporanis dels patriotes que van defensar Barcelona de les tropes franco-castellanes, el mal any de 1714:

El general de Quincy afirmava que "es pot dir dels barcelonins que no hi ha exemple d'una defensa tan obstinada, que si tropes regulars n'haguessin feta una de semblant haurien conquerit una glòria immortal".
De Quincy afegia encara : "Les tropes i el general que les manava (es refereix a les tropes franceses i a Berwick) feren entrar en raó els catalans, puix que la potència d'Espanya, tota sola, no s'hauria trobat mai en estat de destruir-los". (Història Militar del Regnat de Lluís XIV).
Enric, landgrav de Hesse des de Frankfurt lloava "el coratge i la resolució heroica d'aquests naturals, enmig de veure's exposats prop de nou mesos al bombardeig i a tots els rigors de la guerra, sols per a la defensa de la justa causa de llur honra i llibertat, la qual cosa fa l'admiració de tota Europa".
Folard, un escriptor militar francès va escriure: "Barcelona avantatjà les ciutats que s'ha fet cèlebres pels setges que han sostingut... El darrer setge d'aquesta plaça és quelcom tan gran i gloriós que hom pot comparar sense hipèrboleels seus habitants als més famosos de l'antiguitat...".
El cavaller Conte Molinari escrivia des de Gènova als consellers: "Uneixo la meva a la universal admiració , per l'heroic coratge, incomparable constància i sapientíssima conducta, ... els segles passats no poden lloar una acció tan gloriosa, ni la lloaran els segles venidors".
Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière revolte des Catalans sentencia: "Un setge tan extraordinari, sostingut per simples burgesos i paisans, sense el suport de cap potència i sense esperança del més petit auxili, sorprendrà un jorn la posteritat, recordant-li els de Numància i Sagunt... Es fa difícil de comprendre com burgesos, estudiants i paisans pogueren mostrar tant de coratge, batre's amb tant de valor, durant un temps tan llarg..."


No patiu, però, amics lectors, aquests exemples no són un recurs retòric per, tot seguit, encalçar una crida als nostres dirigents perquè vagin a les trinxeres, no, senzillament és un prec perquè deixin d'arrossegar-se per les catifes del poder liberticída castellà. Que trist és veure els nostres polítics atemorits per l'infame Zapatero, humiliats pels bisbes espanyols, per la feixistada tota, i per totes les bestioles engendrades per ells i els capitostos del nacionalisme espanyol. Que trist obrir el diari i veure consellers de la Generalitat cofois perquè una merda de ministre els hi ha promès, que, si tot va bé, quan els hi sembli convenient, els hi donaran part d'una part d'alguna cosa, que és nostra. O veure el president català demanant prudència per no perjudicar al Gran Mentider. O el lider independentista tirant aigua al vi, no fos cas que anéssin al carrer per dir les veritats (o és que no són veritat les paraules de Joan Carretero titllant Zapatero d'espanyolista demagog?)...
Sincerament, però, tampoc sé veure en el lider de l'oposició l'alçada d'un Ramon Berenguer III , l'heros catalanicus que descriu el poeta pissà autor del Liber Maiolichinus; més aviat el tinc per aquell que es va transmutar en bare en pretèrits vespres monclovites d'amarg record.

L'estratègia d'anihilació definitiva de les nacions no castellanes, planificada per la FAES i executada, primer per l'abominable Aznar i després, amb més intensitat, perfídia i traïdoria, pel cap dels socialistes espanyols, va cremant etapes amb un èxit esclatant...mentre, els nostres polítics no fan res per aturar-ho, no veuen res, pendents com estan en fer veure que cadascun d'ells és l'Obama...i nosaltres, i vosaltres, i tots, que no ens ho creiem.

I nosaltres, els de baix, els qui no hem ocupat mai cap d'aquells despatxos que, quan els polítics hi entren, les idees i els ideals s'amaguen vergonyants sota la moqueta; som nosaltres que hem de dir ben clar: Via fora els adormits !

Cal actuar, deturar la decadència, passar a l'acció. Cal unitat per resistir i vèncer.

A partir d'ara dues derives són possibles:

1- Seguir la línia actual i contemplar, inànims, la desaparició d'aquella nació catalana que Jaume I definia com lo millor, pus honrat e pus noble i que Pere II el Gran en deia, elogiant-la: "ma terra, ço és a saber, Catalunya...i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d'ara tant bona"

2- Unitat dels catalans per frenat l'avanç de l'espanyolització política, social i cultural, sota el principi que al poder (espanyol) se'l venç prenen-li el poder. Tota teoria ha de tenir una forma d'aplicació, de visualitazació. Com a primera mesura, contundent i democràtica, proposo:
Els partits nacionals catalans (ERC, CIU, CUP...) decideixen que, si el dia 23 d'abril de 2009 l'estat espanyol no ha aprovat i executat el model de finançament que acompleixi, fil per randa, el finançament que mana l'Estatut, i, no s'han traspassat TOTES les competències legalment pendents: les Forces Catalanes formaran govern a totes les institucions on tinguin majoria: Generalitat, Diputacions, Consells comarcals, Ajuntaments i a tots els ens públics possibles.

No és hora d'adormir-se, és hora que tots aquells que no siguin indiferents al desig de llibertat passin a l'acció. Com deia William Blake "tot desig no seguit d'acció engendra pestilència". Via fora els adormits!.


"Alçats, alçats les vostres banderes, car dignes sou de posseir lo Principat de Cathalunia"-el rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà 1406

-Col.laboreu en el bloc que estem creant: Argumentari de la Nació Catalana

dilluns, de febrer 02, 2009

Escrivint la resposta a Alexander XIV, Papa Valentinus (Epistolari Arxiducal)


(petit avanç)

E com la tarda era plàcida e no mos abellia continuar la partida de lanscalet, lo cavaller Raimon de Xàtiva e nos, vam convenir en fer via a la platja, plaent com ens era prendre-hi un bany de mar.
Tantost vam ser arribats a l'areny, vam llevar-nos els vestiments e, una volta ben plegats e recollits, els vam servar a l'ombra d'un cocoter. E, llavors, nus com anàvem, vam encaminar-nos al lloc on trenquen les ones e vam sentir les exclamacions de complaença d'unes doncelles que feinejaven prop les barques; astorades i corpreses de la bellesa inusual de la catalana nissaga. E si això escrivim no ho feim per vanitat ans per deixar escrit allò que Déu ens va donar e que només la mort ens pot furtar; fins la resurrecció de la carn e nostre arribada a la Glòria, allí on Nostre Senyor s'asseurà amb el noble Tristany i els estrenus cavallers de la cort Arxiducal Catalana.
Vam asseure'ns a la riba, bo e deixant que l'escuma de les ones s'enjogassés amb els dits dels nostres peus, cosa que ens regalava un mòrbid benestar que de cap forma podríem anomenar vici...
(continuarà en breu)