dimarts, de febrer 23, 2010

Tots volen que Déu salvi la reina...

Performed by the BBC Symphony Orchestra and Chorus, conducted by Sir Andrew Davis, with the Fanfare Trumpeters of Her Majesty's Royal Marines at the "Prom at the Palace" on June 1, 2002 at Buckingham

...menys ella.

Per què la reina és la única que no canta?

1-per falsa modèstia.
2-perquè és esquerpa de mena.
3-perquè fa galls.
4-perquè no creu en Déu i pensa que és perdre el temps.
5-perquè està cansada de viure i vol morir.

Podeu contestar l'enquesta que hi ha a la barra lateral

dimecres, de febrer 10, 2010

De com el Papa 115 va tallar tres dits al Papa 113

"Concili cadavèric" en el que el Papa 115 va jutjar i condemnar el cadàver del Papa 113

De fet, si voleu llegir literatura on els crims, venjances, traïcions, vexacions, adulteris, perversions, robatoris i tot tipus de malvestats hi apareguin generosament, us recomano, ferventment, la lectura de la Bíblia o d'alguna història del pontificat que tingueu a ma.

A casa, de ben petit, m'agradava llegir la "Historia del Pontificado, vida de los Pontífices Romanos desde San Pedro, Príncipe de los Apóstoles, hasta Su Santidad PIO PAPA XII, gloriosamente reinante", escrit per Manuel Aragonés Virgili i editat per la Editorial Casulleras de Barcelona, l'any 1945. "VI año de la Victória de la Cruzada Nacional".

Resultat d'aquestes lectures va ser descobrir que els dolents, els "rojos", eren dolents, que els bons també eren dolents i que el que realment era bo,era l'home que venia regalèssia a la porta de l'escola; sempre feia bona mesura a l'hora de tallar la comanda. A efectes pràctics, aquestes reflexions em van dur, a l'edat de 13 anys, a ser co-fundador de la LAO (Liga Anti-Opus), a participar en la desaparició del crucifix de classe (demostrant empiricament que, per molt "fix" que es digui el crucifix, aquest es pot treure, fàcilment) i, també, a negar-me a anar a missa i, en conseqüencia, a ser perseguit per tota l'aula per un professor espanyol molt gros que es feia dir Sr.Valero. A la pared de la capella de l'escola, amb lletres ben grosses, es podia llegir. "La verdad os hará libres", frase per la que sentien debilitat els membres de la secta catòlica d'aquell pallasso demagog i amb pretensions: Don Josémaria Escrivá de Balaguer, marqués de Peralta (en realitat ni es deia "de Balaguer" ni era marqués - el seu pare era depenent d'una botiga de Logronyo- , l'ampliació dels cognoms i el fals títol nobiliari foren atorgats de forma fraudulenta pel general Franco).

L'infanticidi de Betlem.1590. Van Haarlem.

Doncs bé, retornant al fil de les meves lectures infantils, val a dir que un dels Sants Pares més psicòpates que vaig trobar,va ser el que feia número 115 en el llistat de màxims representants de Déu a la terra: Esteve VI, un autèntic carcamal.

Esteve VI (Roma, ? – † 14 d'agost de 897) foupapa de l'Església catòlica del 896 al 897

Va ser nomenat Papa per Aldabert, marquès de la Toscana, després de la estranya mort de l'efimer (15 dies de papat) Bonifaci VI, que al mateix temps havia succeït a Formos.

Després de la seva elecció va ordenar exhumar el cadàver del Papa 113, Formos, per sotmetre'l a judici en un concili reunit per aquesta finalitat i que va passar a la història com el "Concili Cadavèric" o "Sínode del terror".
En aquest concili, celebrat sota la presidència d'Esteve VI en la Basílica Constantiniana es va procedir a vestir el cadàver podrit del Papa Formos dels ornaments papals i se'l va asseure en un tron perquè escoltés les acusacions. Darrera el seu tro es va fer posar un diaca que contestava les preguntes de l'acusació, com si fos el mateix Papa Formos qui respongués. Al final de la macabre representació el cadàver va ser declarat culpable i es va considerar invàlida la seva elecció com a Papa. Per tant, es van anul·lar tots els actes i les ordenances del seu papat. A continuació, es va despullar el cadàver, se li van arrencar de la mà els tres dits amb què impartia les benediccions i va ser llençat al riu Tiber després d'haver-lo cremat (les restes de Formos no es van recuperar fins el pontificat de Teodor II, que les va restituir a la Basílica de San Pere).El poble romà, en conèixer aquest fets, va detenir Esteve VI i el va tancar a la presó, on va morir estrangulat. El seu cadàver reposa en el Vaticà; sota una làpida on es llegeixen uns versos que conclouen amb la descripció del seu tipus de mort: "CARCERIS INTEREA VINCLIS CONSTRICTUS, ET UNO STRANGULATOS NERVO, EXUIT ET HOMINEM".

El va succeir el Papa Romà, que va morir enverinat; el mateix destí tràgic de Teodor II, el seu successor. En referència al cadàver mutilat, cremat i ofegat del Papa Formós cal dir que va continuar el seu calvari i, vint anys després de ser exhumat, cremat, mutilat i llençat al riu Tíber, un altre Papa, Sergi III, el va fer tornar a exhumar...


diumenge, de febrer 07, 2010

Nits de sioux o els farcellets d'herbetes de Nuvolet d'Anís


Jo, vestit d'anar a menjar canelons


Una nit més i els sioux no m'han aconseguit matar. Agrair, doncs, al repartidor de diaris que, amb el seu soroll impertinent, m'ha despertat a temps. Els sorolls posats a temps de vegades són música i la música és vida. Per tant: sóc viu gràcies al soroll.

Indis de la pradera, xino-xano cap a casa, a veure la parenta. Ella, Nuvolet d'anís, com sempre, no tindrà el menjar a punt i ell l'hi dirà:"venim afamats i cansats de perseguir el Quico Ventalló, tota la nit; arrivem a la dolça llar i ens trobem que el més calent és a l'aigüera !. Quina explicació ens pots donar, dona inmòbil...i inútil ?. "Voràs, maridet meu, Garrafeta de Xartrès estimat, prou he fet farçallets d'herbetes del camí amb salsa de poniol a la bullisiana; però enlloc veig el tall. Tall que tu, valerós guerrer, m'has de portar". "Mmmmmm- ell, mirant al cel, diu- no passis ànsia, noble filla de Bou Banyut i Vaca Boja; demà, sens falta, aniré a la caça i captura del Quico Ventalló. Poso a Manitú per testimoni que mai més passarem gana i que demà acompanyarem els facellets d'herbetes, amb tall !"


Foto de família

El matrimoni Garrafeta de Xartrès-Nuvolet d'Anis, amb els tres nanus i dos venedors de la "Gran Enclopèdia de la cuina del bisont i altres animals de caça",

divendres, de febrer 05, 2010

Maria, la nena que tenia un peixet vermell penjant d'un cordill

Il.lustració cedida per l'Anna Sender

Hi ha moments a la vida de tota nena que, vulgues que no, una necessita estar sola. Retrobar-se amb ella mateixa. Cercar, dins la migradesa del seu bagatge vital, aquelles eines que la puguin ajudar a comprendre certs successos que, quan es tenen pocs anys, esdevenen inexplicables...

La Marta, doncs, va sortir de casa amb el seu peixet vermell lligat d'un cordill; va enfilar carrer amunt fins arribar al parc, es va asseure en un banc de fusta verda i es va posar a pensar i pensar i pensar :
"Les coses ara hi són, ara no hi són. Avui les veus i demà no. Un dia les tens i l'altre ja no...Amb el canari ja ens va passar...i també amb l'àvia, Però mira, m'ho van explicar i ho vaig entendre, sense problemes. Ara bé, quan m'he llevat ella encara era a la cuina ben tranquil.la. Mentre m'he vestit, m'he pentinat i he preparat els llibres per anar a l'escola no he notat res estrany. A casa ja no hi havia ningú;l'Oriol, el pare i la mare feia estona que eren fora. No sé, per moltes voltes i voltes que hi doni, per molt que m'hi escarrassi, no hi trobo resposta...On és la madalena del meu esmorzar???".

"No busquis en les preguntes, fes que les preguntes et trobin a tu". Q.V