diumenge, de desembre 24, 2000

Nit de Nadal, d'Àngel Guimerà

Catalans, oli de Miquel Viladrich (1887-1956)

Jo vull la taula parada
com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.

Sols vós i jo, la serventa,
tornem al casal antic :
tots els altres se n’anaren
i mai més han de venir.

Guarniu la taula ben llarga,
que hi càpiguen grans i xics,
que han nascut el Fill de l’Home,
i és nit de goig esta nit.

Traieu la vaixella fina,
les estovalles de bri,
ompliu els pitxers de roses
com en temps que era feliç.

Poseu un cap de taula,
la cadira del padrí,
en l'altre cap la del pare
i la de la mare al mig.

A vora d’ella la trona
de mon germanet petit;
jo m’asseuré a l’altra banda,
com en temps que van fugir.

Enceneu la llar dels avis,
mig cremat hi ha un tronc de pi;
l’últim dia que es va encendre
quan la mare va morir.


I aneu-se’n lluny, la serventa,
que m’ofeguen els sospirs,
i vull que s’abeuri l’ànima
amb los records d’aquí dins.

Jo el rostre damunt la taula
posaré ben abscondit
entre els braços que no troben
ningú que estrènyer ací.

Amb mos gemecs d’enyorança
la taula faré estremir;
millor que dringuin les copes
com si m’estés entre els vius.

La ventada en les escletxes
farà l’udol del mastí
amb qui a l’escó m’adormia
abraçats com dos amics.

I per sobre de ma testa
la remor haig de sentir
de la gàbia trista i sola
que mou el vent esta nit.

I ne la paret els filferros
veuran mos ulls enrogits
com els barrots d’unes reixes
que passen sens mai finir.

En tant sentiré per fora
com tresca la gent feliç,
sonant ferrets i guitarres,
que el goig per tots sobreïx.

I als vidres de la finestra
escoltaré un dolç brogit,
igual que si fos la mare
trucant amb el cap dels dits.

I, ai, que la mare no ha d’ésser
sinó el palmó que hi deixí;
tan airós quan jo el portava
i ara trencat i ennegrit!

(Àngel Guimerà)


Miguel Viladrich Vila (Torrelameu, Noguera, 1887 - Buenos Aires 1956) fou un pintor català.

Va començar a estudiar arquitectura a Barcelona i de manera autodidacta pintura. Es va traslladar a Madrid el 1907 amb una beca de la Diputació Provincial de Lleida. Allí hi va conèixer a l'escultor Julio Antonio amb el qual va tenir una gran amistat fent amb ell nombrosos viatges per tot Espanya.

A partir de 1939 va viure a l'Argentina, on hi ha bona part de la seva obra pictòrica. Al Museu de la Hispànic Society of Amèrica de Nova York s'hi troben al voltant d'uns quaranta quadres.

Al temps que va estar vivint a Fraga va pintar uns murals al Castell de la ciutat, així com a l'Ajuntament de Barcelona, al final de l'escala negra. La seva pintura és figurativa, d'un ingenuïsme volgut i refinat i sovint amb temàtica popular.

(font: Viquipèdia">


Àngel Guimerà i Jorge Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – † Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta.

La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
El seu pare era Agustí Guimerà Fonts, vingut del Vendrell, i la seva mare Margarita Jorge Castellano, de les illes Canàries.
Va néixer en la que llavors s'anomenava Calle Canales i que actualment porta el seu nom. Va ser batejat el 10 de maig. Després de la mort del seu pare es va traslladar a viure amb el seu oncle a Catalunya el 1853, residint a Barcelona des dels set anys d'edat, i rebent una formació eminentment catalana. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i la petita població tarragonina del Vendrell, en la qual solia refugiar-se en els seus temps lliures. Del 1859 al 1862 estigué estudiant al Col·legi de Sant Antoni, on va començar a fer poesia, convertida en passió gràcies als escolapis Ramon i Vidales, i començà a tenir freqüents reunions amb intel·lectuals com Francesc Matheu, Pere Aldavert i Francesc Ubach.
A Barcelona, ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista...

(podeu continuar llegint l'entrada a Viquipèdia