dijous, de juliol 14, 2011

Una famosa marxa de l'exèrcit imperial austro-húngar és una sardana. Per què?

Jo només estava buscant una versió tirolesa de la Marxa de l'Arxiduc Albrecht, quan he anat a raure a un vídeo d'una famosa marxa d'un regiment de l'imperi Austro-Húngar, més concretament el Regiment d'infanteria imperial i reial "Jung- Starhemberg" nº 13, amb seu a Cracòvia. L'autor de la "Regimentsmarsch des kuk Infanterieregiments Jung Starhemberg Nr. 13" és Johann Nepomuk Hock.





Només començar la interpretació, sona una mena de flautí que, a la manera d'un flabiol, desenvolupa l'inici típic d'una sardana. A mesura que es desenvolupa el tema es fa evidentíssim que es tracta d'una sardana; això sí, adaptada a l'estil de les marxes militars austríaques. Sorprenent !.

A què és degut que un compositor austríac composi una sardana com himne d'un regiment de l'Imperi Austro-Húngar?. No aconsegueixo trobar cap vincle del compositor amb el Principat de Catalunya. En canvi, si que descobreixo que el nom del regiment és en honor al militar austríac, Guido Wald Rüdiger comte d'Starhemberg; virrei de Catalunya, l'any 1713, en substitució de l'arxiduc Carles.

És molt probable, doncs, que el compositor, al rebre l'encàrrec, busqués en la biografia del militar els seus episodis més destacables i convingués que la seva lluita al costat dels catalans contra les tropes castellano-franceses en podia ser la font d'inspiració. Ara bé, seria curiós saber com i perquè Johnn Nepomuk Hock va tenir coneixement de la música tradicional catalana. Potser mitjançant els exiliats catalans que, fugint de la venjança del rei espanyol, s'havien instal.lat a Vienna, sota la protecció de l'Arxiduc?. Qui va ser Guido d'Starhemberg ?

La imprescindible i fantàstica web sobre la guerra de Successió, el descriu així:



Guido von Starhemberg

Mariscal comandant en cap de les forces imperials a la Península Ibèrica. Starhemberg era un expert oficial, veterà de guerra que participà en la importantíssima derrota de l'exèrcit turc que assetjà Viena durant el 1683 (de fet, Starhemberg era el cosí del comandant imperial en aquell atac). Destinat a Catalunya el 1708, aconseguí estabilitzar la situació aliada després de la desfeta d'Almansa. La seva actuació durant la campanya del 1710 i els combats posteriors el confirmen com un dels millors comandants de la guerra.


Visiteu el Museu Virtual de la Guerra de Successió



Podeu trobar més informació a la Wikipèdia

...no podeu deixar de visitar la fantàstica web 11 de setembre 1714, on hi podreu trobar documents cabdals, com el següent ban:

Ban de Guerra a Ultrança, 1713 —

- ...tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics
tots els súbdits i vassals tant del sobredit Duc d’Anjou.... -

ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel—lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel—lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel—lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel—lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:


L’Excel—lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat
l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.

Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou. Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir
comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria. Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel—lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.


5 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Ajcolta noi,

Molt retro això de ficar una afoto de l'Obiols per aquí baix. Recorda els anys 80 com el naranjito o els airgamboys. Els ciuvergents creuaven els dits per a que el Raïmon es presentés a les eleccions de la Generalitat i així treure majories absolutes.

Salutacions.

Miquel ha dit...

Aquesta anècdota històrica m'ha semblat super interessant!

Quico Ventalló ha dit...

Henry, la veritat és que l'Obiols era bastant enervant!

Quico Ventalló ha dit...

Miquel, és bastant curiosa la peça. oi?
Ara passaré pel teu bloc.Encara estàs per allà les amèriques?

Anabel ha dit...

Molt bo, un xicotet treball d'investigació.