Entrevista Terribes-ZP: spot antològic a favor del NO.

Catalunya vençuda, venuda i mal comprada. Ni caixa ni faixa.

La Terribes ha despullat ZP. Tot Catalunya ha pogut comprobar com sota el vestit de paraules amb el que han disfressat el "nou estatut" Mas-ZP, no hi ha altre cosa que el buit més absolut. Ha estat patètic veure com aquest gran admirador d'en Pinotxo, que és el president espanyol, ha estat absolutament incapaç de donar-nos una sola raó concreta que demostri que l'estatutet ens soluciona cap problema. Bé, no dic tota la veritat, ho reconec: ELS CATALANS PARTICIPAREM EN LA GESTIÓ DE RODALIES RENFE!!!!!!!, OLÉ, OLÉ Y OLÉ.

Quant més s´esforçava ZP en defensar el "Sí", més raons donava per votar "NO". Ningú, després d'escoltar al lider dels socialistes catalans, pot estar en plè ús de les seves facultats mentals i votar "SÍ", excepció feta dels càrrecs a sou de l´administració socialista o bé de la xarxa clientelar de la sociolaravergènciaiunió-els verds.
L' entrevista en qüestió és el millor spot publicitari que he vist, fins ara, a favor del "NO".
Només puc dir-li una cosa a en ZP: gràcies noi!. Adelante campeón!.

Catalunya: de nació rica a regió pobre. 367 verdes raons.

Vindrà un dia que la foto de la cerimònia de rebuda als 367 policies, cedits per l'estat, serà referenciada pels historiadors com a icona del fins on van arribar les aigues. La imatge de la consellera del govern liberal-regionalista (tendència provincialista decadent) rebent, juntament amb un representant de la metropolis, els reforços policials, té una semblança perocupant al desembarcament dels voluntaris espanyols a la Cuba colonial complimentats per l'almirall Churruca y el pròcer local Don Faustino Zaragüeta. Fa fredat.
No és la foto que perpetui una gesta sino la constatació gràfica d'una ignominia.
Què representa aquesta foto?, doncs que Catalunya no té poder polític, ni capacitat econòmica ni és senyora del seu destí ni de la seva qüotidianitat, ans el contrari ha esdevingut una pidolaire a expenses de la magnificència discrecional del poder metropolità.
La postració catalana actual també té versemblança amb la depressió espanyola del 98.
S'albira algun nou regenacionisme?. No començen a condensar-se bombolles d'aïgua al fons de l´olla a pressió, pressagi de la gran explossió cívica?, en farem el seguiment.
(cony, per què tinc aquesta tendència innata a derivar els meus escrits per la pendent de la ironia o la retórica del 19 ?, nusé :) )

Gràcies al nou estatut Zapatero-Mas, Catalunya es sent segura i protegida.

Paral.lelismes entre els votants del "sí" i els menjadors de "ganxitos" del vermut de la Festa Major .

o de com un "ganxito" té la mateixa forma que una gamba de Palamós, però no ho és.

són "ganxitos"

Any rera any, l'ajuntament organitza un vermut popular (free!) per obsequiar el poble humil, senzill, assenyat i treballador.
Una hora abans, sota un sol de justicia, la gent es comença a concentrar als voltants del Raval de Montserrat per, a l´hora convinguda, llançar-se en tromba (com van fer els vikings per entrar a Paris) sobre les llargues taules on els esperen inacabables safates farcides d´olives (sense farcir), patates del xurreru, ganxitos, boletes de formatge sintètic, snaks "con sabor a jamón", galetetes salades i un ampli assortit de begudes refrescants.
Espectacle lamentable!.
Mentre el poble menja ganxitos llefiscosos, el poder celebra el dinar de festa major engrapant suculentes gambes de Palamós. Els ganxitos i les gambes tenen la mateixa forma i color, però no són el mateix.
Quan les safates han quedat netes com una patena, el poble es retira content i satisfet i comenta quin bon alcalde tenim i quina sort viure en un pais tant pròsper.
I jo, que ho observo de lluny, com Sant Pau cami de Damasc, caic del cavall, veig la llum i em dic a mi mateix: amb aquesta penya hem de fer la revolució???.
Amb els votants del "sí" passa el mateix, els politics psoeconvergents han guardat les gambes de Palamós a les neveres de les Cortes españolas i ara organitzen un mega-vermut nacional a base de ganxitos com si fossin gambes, aviam si cola .
Podran els mitjans de comunicació, CiU, PSC, ICV i tutti quanti enganyar a tothom, i sempre, fent passar ganxito per gamba grossa?.

Fins quan hem d'aguantar aquesta farsa?.

Tindrá valor l'Artur Mas, el proper 11 de setembre, de re-enganyar al poble pontificant que el tinent Francesc Claveria va morir l'11 de setembre de 1714 a una barricada del Pla del Palau, per aconseguir que la Generalitat, l´any 2006, participés en una comissió de gestió de rodalies RENFE?.
O que el capità Josep Gasull va morir el 14 d´agost de 1714 , defensant el convent de Santa Clara, amb l´ilusió que el 2006 els catalans poguéssin recaptar una part dels nostres impostos i en Rodriguez Ibarra decidís quants ens en podien quedar?.
O que l'alferes Josep de Pujalt va morir l´11 de setembre de 1714, defensant el baluard de Llevant, amb l´esperança que el 2006 els catalans poguéssim gestionar els nostres propis aeroports (només els deficitaris), excloent el de Barcelona?.....

"Quousque tandem abutere, Massilina, patientia nostra?"

En Mas, com la nata, embafa....

Stephen Roberts and Lara Ryan cutting the cake. (zenkiu for your entrenyeibel foto. Tristany)

Prou !, per culpa d'ells estic agafant mania al menjar. Aquest és el darrer post que en parlo, per uns dies (fins que em facin tornar a emprenyar). A partir d'ara escriuré articlets d´amor i coses d´aquestes.
Fins i tot relaciono els dos estatucídes amb el menjar. En Mas és ensucrat, tou, aparent, repelent i embafador com la nata. En Maragall es talla, com la maionesa...
Au, no vull saber res més de vosaltres, a tomar vent! (i a més votaré NO!)

La gran farsa Psoevergent: homenatge a George Orwell.

Tot avui sento vergonya de ser català. Fins ara les maragallades em feien una certa gràcia, jo, inocent de mi, pensava que la seva bogeria estava alimentada pel vent de l'empordà, pensava que era uns bogería surrealista, genial, daliniana...però no, avui m´ha caigut la bena dels ulls, la bogeria maragalliana no ve de Figueres, sino de Sant Boi.
Déu vulgui que tot sigui una bogería, perquè si és fet a consciència, la cosa és molt pitjor i hem de deduïr:

1- el president Maragall és un titella del president espanyol, a qui deu obediència i pleitesia.
2- el PSC no existeix, és simplement el PSOE. Qui mana és Ferraz.
3- CiU és un conglomerat d´interessos econòmics que es presenta com a partit "nacionalista". Mas és un empleat de la patronal. Si el preu de recuperar el poder ,per servir als seus amos i a ell mateix, és enfonsar l´estatut, tant hi fa, els mitjans de comunicació ja ho manipularan per tapar-ho tot i enganyar al miserable poble català.
4- per la Psoevergència el parlament de Catalunya és menyspreable. Defensar la sobirania dels catalans, com ha fet ERC, suposa la pena de persecució, càstig i expulsió dels càrrecs.
5- l'estatut ha estat una farsa preparada pels nacionalistes espanyols del PPSOE per sotmetre i expoliar, per sempre més, als catalans. El PP ha fet de policia dolent ("España se rompe")i el PSOE de policia bo (" apoyaré el estatuto que apruebe el Parlament...pero tenéis que ser realistas i aceptar lo que permita la coyuntura actual...). PP y PSOE: dos guions amb un mateix objectiu, liquidar l´estatut.
Només faltava un tercer actor, un català que és venés barat, i amb en Mas van trobar el personatge ideal, "tu acceptes una retallada total de l´estatut i nosaltres et donarem la Generalitat, liquidarem ERC i del Psc i en Maragall no t´en preocupis, són uns mindunguis, no pinten res, ja ho veuràs".

Als catalans nacionals només ens queda una resposta: NO A LA GRAN FARSA!

ERC expulsada del "paradís" de les misèries ?

Ja ho deia el marit de la Ferrusola, referint-se a convergents i socialistes, " tots hem anat al mateix col.legi".
La socio-convergència és això: viure del poder i pel poder. Mireu sino com s´agafen a l´arbre. El pacte Mas-ZP no és altre cosa que la venda de Catalunya a canvi d' "status". El nostre estatut pel seu status. És això.
L´acció cobarda i histèrica dels defensors de "l'estatut de la vergonya" portará consecuències positives per Catalunya, espero. S'ha acabat la farsa, s'han tret la careta d'una vegada. No poden tolerar que un partit, Esquerra, es negui a claudicar i no accepti arrenglarar-se amb els del "sÍ", amb aquells que ho justifiquen tot a canvi de la seva permanència com a classe endogàmica i caduca que detenta el poder.
La dignitat d'ERC s´els hi fa insoportable. No saben com amagar les seves misèries, i això, vulgues que no, els destirota.
La revolució començará per internet, ja ho veureu. S'apropa una catarsi.
Via fora els adormits!.

Missiva epistolar a Tomàs del bar.

-

Es pensaven que els que feien riure eren ells, però no...altres fan riure més.
Han sentit en Maragall dient que l'estatut és galàctic, en Saura pontificant que, amb l'estatut jivaritzat, Catalunya serà com Suïssa, en Mas parlant de sobirania i de no sé quines grans victòries imaginàries...també han vist el video de ZP dient mentides com un Pinotxo qualsevol, en Guerra fent sarcasme de la "cepillada" de l´estatut del Parlament, l´Ibarra i en Bono celebrant la derrota dels catalans...
I tu, propietari del bar on esmorzo (única persona que conec que vol votar "sí"), tu, gentil Tomàs, arrossegaràs el Golgota ignominiós, per la resta dels teus dies ( i nits), de votar l´estatut dels vençuts?. Persistents mirades burlesques et perseguiran,com la teva propia ombra, fins la fi de la teva estança terrenal i el teu retorn a la casa del Pare, que ho sàpigues.
Signat: Quico.