Desgràcia per desgràcia...vive la France!

A ca l'Artur i a cal Pasqual hi ha més plors que violes. Ha perdut la seva, ells així ho han dit, "urbi et orbe". El nostre més sentit condol.

llorando, que es gerundio

Catalonia ship shop

L'Espanya zapatera serà generosa amb Catalunya.

Zapatero ho ha dit: "seré generoso con Cataluña". Això vol dir que no val a badar, que tots aquells que sentim un amor sincer, profond i assenyat per la regió catalana, per cadascuna de les quatre provincies que la conformen, a saber: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, no podem decebre al nostre presidente Rodriguez Zapatero. Hem de votar un sí massiu i il.lusionat, tal com ens demanen Maragall, Saura i Mas. És ell, ZP, qui, amb tot l´amor que ens té, i amb una demostració de valentia que l´honora, ha millorat l'estatut limitat aprovat pel Parlament de Catalunya i ens ofereix aquesta gran eina de transformació de la societat que és l´estatut Mas-ZP. No hi ha dubte que les futures generacions mai oblidaran tanta probitat.
Només una cosa no entenc, si aquest estatut ens garanteix un finançament inmillorable, unes competències abundoses i blindades, un reconeixement incuestionable de la nació catalana...si tot ens és donat, en què pot ser generós en Zapatero?, en fer ministre al pròcer social-cristià sr. Duran-Lleida, potser?. Hi ha coses que no entenc o s´escapen a la meva pueril inocència. Ja vorem com acaba.

Si l'Artur Mas us convida a fer surf a Califòrnia...

Digueu-li que NO

us durà...



a la manga del mar menor!

...però ell parlarà sempre en anglès, per aviam si cola.

Artur Mas, a l'spot electoral: "Amb el nou estatut, Catalunya serà el pais d´Europa amb més poder politic....".

Només em queda un dubte, saber qui és més mentider, si Mas o ZP.

i encara hi ha catalans que voten sí!. "Vivan las caenas"!!!

DILLUNS, 12/06/2006 - 22:11h
Miquel Masoliver reconsidera la decisió de no jugar amb la selecció espanyola d'hoquei
El jugador del Barça s'exposava a una sanció d'entre dos i cinc anys

Miquel Masoliver, jugador del Barça d'hoquei sobre patins, havia decidit que no participaria al torneig europeu de Monza (Itàlia) amb la selecció espanyola, i així ho havia comunicat avui al seleccionador espanyol, Carlos Feriche. Havia decidit renunciar a la selecció espanyola per jugar solament amb la catalana, però s'hi ha repensat perquè s'exposava a una sanció d'entre dos i cinc anys sense poder jugar.

(noticia extreta de Vilaweb)

Artur Mas explica, de forma clara, les virtuts de l'estatutet. (versió cantada)

i per compensar el video lleig anterior, un de molt bonic de la resistència:

Votar sí és traïr la memòria de Pau Casals i menysprear el Parlament de la nació catalana.

No pas, jo votaré no pas!.

Per molt que ho disfressin, ni és àliga ni vola.

Passat l'equador de la campanya, una de les coses que més m´ha sorprès és veure la total incapacitat dels defensors del Sí per donar una sola raò concreta que ens demostri les virtuts de l'estatutet Mas-Zapatero. No donen raons perquè no en tenen.
L'espot publicitari del PSC és propaganda encoberta del No:
"no podem demanar més", "no ens donaran més", "s'ha d´anar a poc a poc", "hem d´acceptar el que ens donguin", "ja l´anirem reformant amb el temps", "mas vale pájaro en mano..."...
Ho sigui: reconèixen que aquest simulacre déstatut és una merda. Com poden demanar que el votem?, incomprensible!.
Diuen els convergents que això és un pas cap a la sobirania, i jo pregunto: per què???
Diuen els econoséquè que Catalunya serà com Suïssa, i jo pregunto: per què???
Diuen els socialistes que aquest estatut és galàctic, i jo pregunto per què???.

No hi ha resposta.

La farsa mai pot ser la mare ni l'origen de cap raonament.

Si ells volen volar amb ales de plàstic, que ho facin, però a nosaltres que no ens facin fer el ridicul. NO!

Carta oberta a Joan Puigcercós o de com ens defensarem a cops de blog.

Joan, ara ja ets gran i ho has de saber: estem rodejats i tenim poques municions. Estem a les tres pedretes. També t'haig de confesar que de vegades em fallen les forces ( sé que em dirás que sóc un heroi i que patatim patatam, però...).
El cas és que ens ataquen per terra, mar i aire. Fins hi tot la Nuria Feliu s'hi veu en cor !.
Les enquestes estan manipulades, La Vanguardia i El Periodico són un exemple insuperable de periodisme tendenciós, teledirigit per la conxorxa dels claudicants, els partits de la sociolaravergència-els verds no es tallen gens ni mica a l'hora d'omplir-nos de m.... (merda), l'esglèsia també dispara amb bala i la patronal, els sindicats i totes les forces vives de l'establishment no es queden curts.
Com ens podem defensar?, de quins mitjans disposem?. La nostra situació té una versemblança amb la càrrega de la cavalleria polonesa (sa nostra) contra els panzers alemanys, el setembre del 1938. La lluita és massa desigual.



Ens queda internet. Els blocs i les plataformes, sobretot.
La xarxa és nostra, en gran mesura, i ho és perquè és on es mou la gent informada i preparada, la que no es ven per un plat de llenties i que és més dificil d´enganyar...aquesta és la part bona. La part dolenta és que no arribem a la gran massa de catalans que s'informen/desinformen mitjançant els mass media controlats pel sistema sociolaraconvergent. Analitzem una mica la batalla d´internet:

Blocs d'ERC i de gent fidel al pais-
Aquests blocs proliferen a gran velocitat, tenen com punt de referència principal el bloc del periodista Saül Gordillo, que ve a ser com una mena de quarter d´hivern de la blogueria catalanista d´esquerres. Per la finesa i precissió dels seus posts és de gran utilitat per aclarir idees i poder informar-se de com está la situació política catalana. És una mena d´estació de Perpinya on tots hi anem a parar. Sens dubte és el bloc periodistic d´analisi polític més creible de la blogosfera catalana. La seva llista d'enllaços és de consulta ineludible si es vol estar ben informat.

Blocs socialistes-
Acostumen a repetir les mateixes consignes imprecises emanades de Ferraz i Nicaragua, la majoria de posts semblen escrits per fer punts davant la "securitate". Parlen del PP per evitar parlar de l`estatut miserable que han parit el seu ZP i el lider de la dreta regionalista catalana sr.Mas. El menyspreu i humiliació que ha rebut el PSC per part del president espanyol fa que els blocaires socialistes tinguin poques coses a dir, que no siguin banalitats.

Blocs convergents-
Són poc actius i poc nombrosos. Tenen el problema que la propaganda oficial convergent ,el.laborada per en Madí i el seu equip d'ex-sobiranistes, está pensada per adoctrinar i convencer la sectorial de tietes ( que juntament amb la sectorial de negocis són els dos pilars fonamentals dels regionalistes) i per tant, pel primitivisme i inconsistència d´aquests "arguments" madinians, s´els fa molt dificil poder-los defensar davant el públic més preparat usuari d'internet.


De moment, doncs, ens defensarem a cops de bloc.


i sino, els hi deixarem anar el....(cliqueu)

Maragall-Mas, o de com vendre un Seat Malaga fent veure que és un Jaguar xk120

Ahir, escoltant els discursos de principi de campanya d'en Mas i en Maragall, vaig quedar preocupat. Preocupat, astorat, corprès, esmaperdut i un xic, però no gaire, destemplat.
Si es creuen el que diuen és que no toquen ni quarts ni hores. Si no s´ho creuen, hi ho diuen, és que han perdut tota dignitat i ens prenen a tots per una colla d'imbècils.
Com pot dir en Maragall que el "nou estatut" significa que Catalunya tindrá el nivell de autogovern més gran de tot el món i no posar-se vermell ni caure-li la cara de vergonya?. Renunciaran els bascos i navarresos al seu concert econòmic i demanaran el finançament pactat per Mas-ZP, rernunciaran a la seva auto-suficiència financera a canvi del nostre sistema precari, deficitari, inviable, arbitrari, basat en les aportacions que decideixi el poder central?, oi que no?.
I en Mas?, què carai diu de que em pujat a no sé quina muntanya com a pas previ per assolir el cim més alt?. Mas, estavem al Tibidabo i ara estarem a l'avionet (del Tibidabo). Que lluny i alt és el Montseny, no?.
En Saura: "Catalunya, amb el nou estatut, será com Suïssa". Com no sigui pel verd dels camps de golf, no sé com agafar-ho.
Resumint: quin és el gran secret, deconegut, que fa que aquest estatut sigui la setena maravella del món?. Per què en Mas i en Maragall, que ho deuen saber, no ens ho diuen?.
I prou. vaig a esmorçar.
Bon dia tingueu!.