Espanya: la demo-dictadura turca del sud.

Els espanyols sempre han sentit una atracció fatal per les dictadures. Serà el seu subconscient o potser la resultant d'algun cromosoma per descobrir, però el fet empíric és que les "victòries" espanyoles sempre s'han basat en la força i la opressió. La democràcia és un fet tant antinatural per ells com ho pot ser per un peix viure fora l'aigua.

Si en la transició van viure el miratge de la democràcia, la seva evolució ha estat la deriva cap el totalitarisme; la democràcia comporta el respecte a les minories i això no està en els seus gens.

El PP és fill del franquisme, ho porta a la sang. El PSOE comparteix el mateix nacionalisme espanyol i, com en el cas del seu suport a la Dictadura de Primo de Rivera, flirtejar amb el totalitarisme no els hi és del tot aliè.

Cada dia és més descarada aquesta deriva totalitària; tancament de mitjans de comunicació, clausura de televisions, multes contra periodistes, il.legalització de partits, condemnes a presidents de parlaments, incompliment de les lleis...

Els casos d'Ibarretxe, encausat per parlar amb un dirigent polític (mentre Aznar i Zapatero poden parlar amb ETA) o el d'Atutxa, condemnat per no dissoldre un grup parlamentari, defensant les competències basques, són dos exemples feridors de fins a quin punt el poder judicial espanyol suplanta la sobirania popular de les nacions ocupades.



No hi fa res que la Generalitat Valenciana incompleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia
de València, per la qual l'obligava a reconèixer el títol de filologia catalana com a capacitació suficient a les proves de llengua valenciana; en aquest cas la justícia no intervé, no ho considera desobediència a la llei. Només és delicte allò que afavoreix bascos i catalans.

Espanya i Turquia: unitat de destí en l'universal.

Quilapayún & Maria del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?



Quilapayún, al Palau - El pueblo unido jamás será vencido-

El Marc Vidal ho sap... i ens ho explica.

Ho ha dit ben clar i tots ho hem sentit. Ha agafat el cabàs, s'ha dirigit cap a la porta i, girant-se cap on eren els clients de la botiga, ha sentenciat: "nenes, això acabarà amb un jec d'hòsties".

Ni jo he guardat fusta al moll (1) ni les meves clientes han anat a la font a buscar un cantiret d'aigua, (2) ; però parlem de tot.

Elles, asseguren que els diners volen (com si fossin estornells de la Rambla de Figueres) i que no arriben i que ja veurem per on peta tot. No entenen res; les xifrers que donen els governs, sobre la situació econòmica, no lliguen amb el que viuen cada dia. No es creuen els polítics, gens. Els hi semblen com socis, nou rics, d'un club de tenis de la part alta; prou preocupats per saber quins són els millors restaurants de la ciutat com per preocupar-se de nosaltres.

Totes parlen de les hipotèques, de l'euribor, del totxo...però no n'acaben de treure l'entrallat.

Jo he tingut sort avui. Mentre em baixava un concert per piano de Brahms (el nº 1), he aprofitat per visitar Poliblocs...i així com sant Pau va veure la llum camí de Damasc, jo l'he vist al descobrir el bloc del Marc Vidal
.

Llegiu, llegiu aquest dos articles:

2007, l'any de la punxada

Les 100 claus de la bombolla.

...ja no ens cal dormir per veure-hi clar (3). Gràcies Marc Vidal!

També és molt interessant el bloc Maniobras orquestales...en la blogscuridad.


Un vídeo que no hi té res a veure:



Un altre



i un altre que encara menys



i un altre i prou

Referències

Joan Salvat-Papasseit

(1)

NOCTURN PER A ACORDIÓ

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Joan Salvat - Papasseit

Apel.les Mestres

(2)

LA FADRINA VA A LA FONT

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

En arribar prop de la font,
trobà algú que l’esperava.
Era el fill del moliner
que li fa la mitja rialla.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Si tu em dones un clavell,
jo te’n donaré un altre.
Si tu em feies un petó,
jo te’n donaria quatre.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra,, tralaralà.

Quan arriba a casa seva,
li pregunta així son pare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que apenes raja.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

- Que despentinada vas!
- És que el vent m’escabellava.
- Que enfarinada vas!
- És la pols que aixeca l’aire.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca.
- Aquí dalt potser no,
allà baix fa un altre oratge.

Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Apel.les Mestres.

J.V. Foix

(3)

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.FOIX

2008, any de la gran rebotada catalana.

català a punt de rebotar-se

Ja veieu com a començat l'any, amb apujada general dels rebuts de tots els serveis bàsics!... els polítics, però, diuen que anem bé.
Cada cop és més evident que hi ha dues percepcions de la realitat: la dels polítics (i dels grans poders econòmics i mediàtics) i la de la gent del carrer.
És evident que el 2008 serà l'any de la REBOTADA GENERAL dels catalans. Ai làs!, però darrera quina bandera?.

La llista de greuges i agreujats és abundosa i diversa, a saber:
-els afectats per la soga de les hipotèques i els prèstecs.
-els mileuristes.
-els pensionistes.
-els que entraran en conflicte amb els inmigrants quan manqui la feina.
-els mateixos inmigrants quan no trobin mitjans de subsistència i estiguin ben enfangats.
-els usuaris dels serveis publics mal finançats i cada cop amb pitjors prestacions...

i tots ells englobats en el plus de penalització que suposa ser habitants de la colònia espanyola dels Països catalans!.

La primera consequència de la rebotada general, serà l'augment de l'abstenció (a la que m'apunto, a menys que es presenti l'Hèctor López Bofill), La següent serà una comquetanació de protestes diverses, sense connexió entre elles.
El problema és el següent: contra qui ens rebotarem els catalans?, contra la Caixa, els polítics d'aquí, els d'allà, els bancs, les multinacionals, Espanya com estat ocupant...?, tan fàcil com era quan ens rebelaven contra "lo rei, nostre senyor" !.

Cap partit actual pot abanderar la protesta, tots són responsables del desori. CiU ha estat l'anastèsia dels catalans les últimes dècades, ERC vol jubilar la seva cúpula asseguda en els seus sillons de "poder", (no fem gaire soroll, doncs,) ICV no se sap ben bé perquè serveix, el PSC és una màquina de manar, sense ideologia definida, el PP no es dels nostres, Ciutadans...ah!, encara existeix?.

Per acabar, la pregunta clau: algú té la més mínima idea de per on petarà la cosa?.Jo és que no en tinc ni p... (puta) idea.