I
Mai us ho he explicat, però ara ja sou grans i ja podeu saber-ho. Per tradició familiar jo havia de ser espanyolista i fastigosament de dretes - a finals dels 40 el meu avi havia estat alcalde de Terrassa, com també el besavi i el rebesavi; un cosí seu Gobernador Civil de Lérida, altres familiars procedien de la Lliga, s'auto-definien com a liberals, però a l'hora de la veritat col.laboraven amb les tasques de propaganda pro-feixista dirigides per aquell gran traïdor que va ser en Joan Estelrich (en paraules de Bosch i Gimpera, directament: "un fill de puta"), un cosí segon meu cap dels nazis de CEDADE, un germà integrista religiós d'extrema dreta, en fi, un panorama !...sinó fos per un altre cosí de l'avi, Joaquim Ventalló, home integre, republicà i catalanista; que va ser regidor d'ERC a Barcelona a l'època republicana, periodista i, el que és més important: traductor del Tintín al català; manllevant les paraules d'Ausiàs March: un llir entre cards.
Doncs, com he dit, jo havia de ser una alimanya de la quadra de Vidal-Quadras - valgui la redundància - però una cuixa de perdiu es va interposar en el meu camí i va fer que, a la manera d'una truita, tot es capgirés...
(continuarà)
