diumenge, de setembre 20, 2009

Déu guareix cinc hèrnies al General bolivarià, Gustavo Rangel Briceño



"El Ministro Impresionable del Poder Popular Para La Defensa Gral. Gustavo Rangel Briceño por fin deja el sufrimiento de espalda que lo agobia por su arduo trabajo. El Señor Jesús Cristo lo tocó y lo sanó. TOCALOOOÓ! TOCALOOOOOÓ!
Nótese los efectos sonoros que hace la batería en el momento que el señor toma su espíritu. Amennnnn.!"


Us he posat aquest vídeo perquè veieu quines són les conseqüències de la colonització espanyola per aquells pobles que han rebut la visita de les tropes castellanes.
Basicament: saqueig de les riqueses, anihilació de les cultures autoctones, sotmetiment dels pobles i genocidi i extermini dels indigenes. A canvi, com podeu comprovar en el vídeo, l'herència castellana-espanyola ha estat el fanatisme religiós, els régims dictatorials, el fanatisme, la incultura i la misèria en tots els seus nivells?.

Sería tenir seny, ser prudent, que els catalans veiessim com a cosa natural i positiva continuar sent colònia espanyola?, ens porta algun benefici?,cap!, ens porta problemes i inconvenients?, tots!. Conclusió: apa, siau !!!





"Nunca fue la nuestra lengua de imposición,sino de encuentro;a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano:fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes".

D.Juan Carlos I de Borbón, rei dels castellans

divendres, de setembre 04, 2009

La calor com a factor desestabilitzador de la personalitat.


Si fóssim cuques aquest escrit no tindria sentit, per allò que "a l'estiu tota cuca viu". Però en el cas que ens ocupa, el nostre, no és un problema estricte de subsistència sinó, en essència, d'estabilitat emocional.

He observat el següent: així com els diferents colors i tons marquen les línies i els volums de les coses; així la nostra temperatura corporal marca el límit del que som en relació a l'exterior. A l'hivern som fins on comença el fred. El contrast tèrmic ens defineix. A mesura que comença la calor i la nostra temperatura es va anivellant amb la de l'exterior, s'inicia un procés de pèrdua de identitat - el mateix que li passa a la nata quan s'escalfa i es desintegra en la xocolata desfeta -, que pot derivar en inseguretat, distorsió de la personalitat i, finalment, en una depressió de major o menor intensitat en funció de la prèvia intel.ligència emocional de cadascú.

Aquesta tarda, mentre regava el pati, he pensat que, per anar bé, l'ideal és que a la frontera entre la nostra epidermis i el món exterior hi hagi un diferencial de -10º c. a favor nostre. A partir d'un diferencial de + 0ºc la possibilitat de certs episodis de desequilibris psicològics es fa inevitable.

Per tant, hem de concloure que, quan es produeixin els primers símptomes, es recomanable una dutxa o bany amb aigua fresca o, en el seu defecte, rentar-se la cara; a fi i efecte de retornar el nom i la essència a cada cosa. Tornar a ser un mateix, que ja és molt.