El PNE (PP-PSOE), principal impulsor de la misèria a Catalunya.

Alícia Sánchez Camacho, en una recent visita a Terrassa, ha declarat: "els pressupostos generals de l'estat van contra els interesos de Catalunya". I ha quedat tan ampla!

Qui, realment, va contra els interessos de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, sou tu i el José Montilla: caps del bicèfal Partido Nacionalista Español PNE (PP-PSOE)- delegación nordeste.
El projecte polític que defenseu, promou i justifica, per la seva pròpia naturalesa imperialista i parasitària, l'espoli de més de 21.000 mil.lions d'euros anuals a tots els catalans. Tens idea una idea aproximada, Alícia Sánchez Camacho, de la qüantitat de catalans i catalanes que passen gana i misèria per culpa de la vostra deplorable actuació anti-social que arruina el futur dels vostres conciutadans?. Saps, Alícia, que tu i el Montilla no sou la sol.lució sinó part fonamental del problema?. Saps que ser seguidor vostre és ser còmplice de la misèria?. Com podeu anar pel carrer sense que us caigui la cara de vegonya?. Com podeu mirar la gent a la cara?. Inconsciència o mala fe?.

Sense vosaltres, sense el vostre jou, sense la submissió imposada, sense Espanya; Catalunya seria el quart estat europeu en renda per càpita. Gràcies a vosaltres - o per culpa vostra, millor dit-, Catalunya és, només, una miserable regió d'aquesta monarquia bananera que vosaltres anomeneu Espanya. Una nació que podent ser pròspera i exemplar, es troba en l'oprobi que molta de la seva gent, dels seus nens, dels seus avis, ha de passar gana, Alícia.
Millor no doneu lliçons de res. Vergonya us hauria de fer ser servils promotors i executors de l'opressió secular del Principat de Catalunya. Vosaltres sou qui porteu la fam als nostres compatriotes. No ens feu perdre el temps amb les vostres "politiquetes " espúries, no ens interesseu gens...
Podeu, només, obrir la boca per demanar-nos perdó, sinó és per aquest motiu que us rescabalaria l'honor, millor calleu, Alícia Sánchez Camacho i José Montilla.

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero della Francesca

-Mort d'Adam-

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492), gran artista i millor conductor.

Putxi-gall i uns amors calabresos, abans el magnicidi (video)

RepartimentL
gall: Joan Puigcercós.
gallina: Josep Lluís Carod.
Lloc:
un balcó qualsevol del carrer Calàbria de Barcelona.
Data:
principis del segle XXI.
Argument:
el gall, com Judes, fingeix amor per la gallina. Donant-se la paradoxa de que si bé la famosa dita popular diu: "més puta que les gallines", en el cas que ems ocupa; ell, el gall, és més puta que ella, la gallina.

Cançons per un Pais Valencià lliure !. Al Tall, Paco Muñoz...

TIO CANYA
En la Pobla hi ha un vell
en la Pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya,
porta gorra i brusa negra
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts,camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà castigs i renyes
sens gosar d'obrir Ia boca
i l'escola va odiar.
Cròniques del carrer diuen
d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà,
Mai parlen en castellà
com han aprés dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar.
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.


QUÈ VOS PASSA VALENCIANS
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.

Era lliure i treballava
el vell regne valencià
però vingueren uns homes
i mataren aquell cant.
Nobles, bisbes i juristes
ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella
i els seus costums castellans.

Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.

Poble de les Germanies,
poble nostre revoltat
ara saps com la noblesa
demostrà la lleialtat.
Hem patit segles de lluita
de matances i d'espant
perquè un poble nascut lliure
no sap viure empresonat.

Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat

Un mal dia des d'Almansa
ens vingué la novetat:
el vell Regne de València
era País conquistat.
Ja la llengua bandejaven
llevant-li oficialitat
i per just dret de conquesta
imposen el castellà.

Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.

Sempre ens han guanyat la guerra
els anomenats cristians,
als altres, ja ens diguen moros,
jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història
i escriure-la en valencià:
una història on els vençuts
de tants segles guanyaran.

Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.

D'altres guerres hem patit
tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència
per això hem estat callats.
Alça't poble de València
i comença a caminar
perque un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.

(ANIRÉ PENJANT-NE MÉS...de cançons)

De fet, la gent diu que es lleva per plantar cara al món...

Dibuix de William Blake, "La creació d'Eva".

De fet, la gent diu que es lleva per plantar cara al món, però el món passa d'ells...

Ara ja sou grans i us ho puc dir: el món no té ànima. Qui li havia de donar, mai va existir. La religió és la disfressa de l'absurd. Que no es deturi el carnaval!.

Joan Tàpia, per què calles tot el que saps del cas Millet i en canvi galleges tant amb el metge de Puigcerdà?

-Mira que valent aquest!-, he pensat, mentre llegia la nota histèrica apareguda a El Periòdico d'ahir i que venia signada pel periodista Joan Tàpia, membre destacat del Clan Mediàtic Socialista; que és la conxorxa mediàtica, al servei dels socialistes i de sectors empresarials propers, que té per objecte: desinformar, intoxicar, desprestigiar i eliminar totes aquelles persones o idees que puguin posar en perill el poder absolut del PSOE o que puguin fer públic els casos de corrupció que els afecten-

-Mira que valent aquest!- ell que és tant covard amagant el que sap dels casos de corrupció que afecten als seus senyors i al grup dels 400 tot-poderosos, ell que calla per continuar rebent regalíes i favors; mira com s'atreveix amb algú tan noble i honrat, com és el metge de Puigcerdà. Es nota que escriu per encàrrec, per acontentar el poderós i quan ho llegeixi el Pepiño Blanco, aquest pugui exclamar: "Joder que tio, el Tapia ese!".

L'estil forçat, fals, buscant el recurs fàcil i primari. El resultat, una barreja de la xuleria pròpia de la musa espanyola, Belén Esteban acompañada d'una sèrie de tòpics agarats en prèstec de la factoria COPE. I, a més a més , amb tota la mala fe, ajuntant el tema Colom amb la figura d'en Carretero.

L'altre dia el diari on escriu el periodista en qüestió, va obrir amb una portada sencera dedicada a la merdeta dels 12 milions pidolats per Colom, un pobre pringadet. On són les portades denunciant les estafes, corrupcions massives...on els socialistes hi tenen un paper primordial?. Per què una estafa que tothom coneixia des de feia anys, el Sr, Tàpia la amagava?. Quina autoritat té un periodista que només serveix interessos polítics i empreserials obviant qualsevol rigor profesional i ètic? Cap!

Carretero fa pànic a l'antic règim, és ell qui els pot treure del poder...
Que bordin, que bordin, que ja no els hi fem cas.

El Psoeriódico amaga Reagrupament per salvar el tripartit

Veieu aquesta foto que encapçala el post? (pregunta retórica...ja ho sé que la veieu); és feta el dissabte 3 de setembre de l'any del Senyor de 2009, al Palau de Congressos de Catalunya.
Qui són els que l'omplen a vessar?. Seran, per ventura, els associats al Reagrupament Independentista ?. Ho són!.

I quin mal han fet, pregunto, perquè El Psoeriódico els silencíi i, en canvi, parli abastament del discurs montillià (dit del discurs que en comptes de ser declamat a l'habitual manera, es limita a ser una corrua de paraules que cauen de la boca i que, si et toquen al peu, fan mal); discurs sobre temes culturals (sí, sí, no és una errada: he escrit "culturals") perpetrat pel gran lider obrer baixllobregatí en una reunió del partit que desgoverna l'ocupat Principat de Catalunya?.
Doncs que són un perill !.

Es mengen els nens?, no!. Fan travetes a les àvies que tentinegen pel carrer?, no!. Tiren escopinades des dels terrats?, no!. Regalen llibres al rei del castellans?. no!.
I dò?, que diria na Margalida. Molt pitjor que tot això!: aquests catalans lliures, aquests catalans no sotmesos, aquests catalans amb dignitat, són els que poden fer perdre la Generalitat als socialistes.

Si Xabier Arzallús parlava de la "Brunete mediàtica", avui, a Catalunya, ja es parla del "Gal mediàtic socialista". Aquest no mata persones, com en l'época de l'actual plutócrata Felipe González; aquest mata idees i projectes.

La consigna és clara: afavorir tot allò que beneficíi al PSC-PSOE, i als seus aliats del tripartit (per no quedar en minoria) i silenciar tot allò que pugui regenerar la política catalana.

Però han fet tard!. La crisi, que ells han creat, s'els hi llença damunt. Centenars de Millets els hi explotaran a les mans. El seu espanyolisme excloent i emperial serà llavor d'independentistes... Però, el que ja no podran silenciar mai més, és el fet inqüestionable que mil.lers de catalams em decidit reagruparnos, no quedar-nos a casa i lluitar, lluitar fins a vèncer.
Què podran fer les seves males arts en front la nostra voluntat?.
Vindrà aquell dia, el de la victòria de la Catalunya lliure, que els socialistes passaran a ser, només, un mal son. Carn d'oblit.

P.D Josep Sort i Francesc Abad han estat elegits membres de la Directiva de Reagrupament Independentista. La victòria és segura !!!

Bach és Déu i la música la única religió vertadera.

Johann Sebastian Bach
(1685 - 1750)
Johannes - Passion
(St John Passion)
BWV 245

Chorus
"Herr, Herr, Herr, unser Herrscher"

Soloists:

Olga Kondina(soprano)
Elena Rubyn(mezzo-soprano)
Andrew Goodwin (tenor)
Vincent Haab (bariton)
Vyacheslav Lukhanin (base)
Andreas Wagner (tenor)Olga Mayorova (cembalo)
Dmitry Grigoriev (organ)

The Chorus of Kazan State Conservatoire,

The Chorus of the Opera Studio of Kazan State Conservatoire,

The Chamber Orchestra of Kazan State Conservatoire,

Conductor ( i millor persona)*: Leo Kremer

The Salikh Saydashev Great Concert Hall, Kazan, Tatarstan, Russia
May 26, 2005

* això és una gracieta que he fet.