divendres, de maig 13, 2005

En Rousseau anava bastant errat i, ademés, em sembla que sóc un "primaveres"...



D'això fa un any, més o menys. Eren les dotze de la nit quan algú va trucar el timbre de casa.
-Quico, sóc el Jordi, m'obres?- jo no sabia qui era i vaig pensar, amb perspicàcia, que la millor manera de saber-ho era obrint. Quan va arribar al replà de casa vaig veure que era un noi de 17 o 18 anys que coneixia del bar que acostumo a anar.
-Quico, he marxat de casa- em va dir -no he menjat res, tinc gana, em podries donar alguna cosa per menjar?
-Clar- vaig contestar, influenciat potser per allò que em van ensenyar a Can Culapi de "dar de comer al hambriento".
Vaig anar cap a la cuina, agafo dos ous i "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", faig una truita. Agafo dues llesques de pa, les suco, hi poso sal i oli (oli poc, perquè m´emprenya molt quan cau pels forats de les llesques) i li porto.
-Gràcies Quico, està boníssim- em diu, mentre em dirigeixo a buscar-li un vas i aigua- m´en podries fer un altre?.
Repetim l'operació: dues llesques de pa, un tomàquet, oli, sal, dos ous, "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", truita feta, correcte.
Mentre s´el menja amb fruicció li aconsello que truqui a casa seva i faci les paus. Quan acaba, em dona les gràcies, jo li dono deu euros, per si ha de prendre un cafè amb llet (serà cervesa, penso) i marxa."Adéu", "adéu".

L´endemà, cap a les onze de la nit torna a trucar - Quico, tinc gana- em diu des de el porter automàtic.
Vaig a la cuina li faig pa amb tomàquet i pernil (del país) li embolico i li porto. Li dono cinc euros, ell em dona les gràcies,i li torno a recomanar que faci les paus amb la família, que els truqui." Adéu", "adéu".

Al tercer dia torna a trucar, - espera un moment, li dic. Li faig un entrepà de formatge, agafo una Coca-Cola de llauna, ho poso tot en una bossa i baixo al carrer per donar-li. Que fots?- li dic- no penses tornar a casa?, no veus que no pots estar donant voltes així, com un "pardillu"?. Li dono dos euros i ell em dona les gràcies. "Adéu", "adéu".

No en sé res més. Un dia em diuen que està tancat a un reformatori per robatori de mòbils, agressions...

El dilluns passat, cap a les dotze de la nit, sento el timbre, agafo l´interfono - sí ?- dic. Em contesten: - Quico, sóc el Joan, ja no estic al reformatori, m´han fet fora de casa...
Quan arriba al pis em diu: - Quico, em puc quedar a dormir?- li dic que no pot ser, que als pisos de casa hi viu més família. Em diu si tinc coca, li dic que jo no en gasto i que perquè la vol, em diu que per passar la nit. Em demana vint euros per una pensió, però com que estic segur que es per droga, li dic que no els tinc. Em demana un vas d´aigua, li vaig a buscar i li porto. Beu de pressa i diu: "haig de marxar, m´esperen, gràcies". "Adéu", "adéu".

Quan a marxat, busco el mòbil per fer una trucada, no el trobo enlloc, enlloc. Agafo el fix per trucar al meu mòbil i sento la veu d'una atenta senyoreta que diu, de forma rutinaria : " Amena informa, el movil al que usted llama está fuera de servicio o no dispone de cobertura".

Em costa tant entendre que et portis bé amb la gent i et paguin amb putades :(


La cara que em va quedar...

Ha tornat a trucar !
Dos dies després del robatori, ha tornat. He baixat al carrer i el primer que li he dit és : "t´has passat amb "lo" del mòbil, no?". Ell ho ha negat i m´ha dit que es venia a acomiadar de mi, a l´endemà tenia un judici i el més segur era que el tornessin a tancar i que ja m´explicaria això del judici com havia anat...hem anat a fer una cervesa, m´ha explicat unes quantes coses (que no puc detallar) i ens hem dit "adéu". No m'ha demanat res.

Avui, al migdia, ha tornat a trucar. He baixat al carrer, amb el mòbil a la butxaca. M´ha dit que venia perquè volia convidar-me a un porro. Li he dit que jo, entre porro i porro, no fumava porros. No ha entès la gracieta i jo tampoc, però trobo que fa gràcia, però si la penso massa no l'entenc (la gràcia). Si l´agafo a "bote pronto", si que l'entenc. Ara no vull quedar com un burru.
Li he dit que anava a dinar i m'ha dit que a la tarda tornaria. No ha tornat, (de moment). Seguirem informant.



Foto que representa com si fossim el nanu roba-mòbils i jo. Però no ho sóm eh!...jo no porto bigoti.

36 comentaris:

Donot ha dit...

Que fort!
Espera que encara tornarà!

jcr ha dit...

Tristany, quines coses que expliques! I segur que torna, eh ... quan tinguis mobil nou ;-)

frederic ha dit...

Sempre passa igual, ens prenen per pardillus, vols ser bona persona i es pensen que ets idiota. Coses així passen cada dia i, normalment mai aprenem i tornem a caure en el parany. En fi, quan un és bo, és bo, què hi farem.
Tristany, jo també vull que em facis una llesca de pa i una truita peque segur que estava boníssima!

Saravá ha dit...

Home, vas fer el que calia. No sé si consola però aquest noi em fa pena. No sé per què.
Bé, les teves truites també me'n fan...

elisenda ha dit...

pobret quico...

joan ha dit...

Encar com que tens porter automàtic, perquè sinó se t'emporta fins i tot le stomaqueres :( Enrtenc la sensació que va tindre el Quico i malgrat tot si jo fos ell quan tornarà seria tan estúpid de tornar a fer-li un entrepà. Però supose que quan ja te l'han pegada tantes vegades has d'arribar a la conclusió que qui no es mereix la teua confiança és perquè no se la mereix i punt. Quico no és una màquina de coca-cola ni un caixer automàtic. Una abraçada.

Belart ha dit...

Has de pensar que en aquest cas el fotut no ets tu, malgrat perdre un mòbil.

Amadeu Sanz ha dit...

Una putada, però crec que vas fer el correcte… Sóc dels que pensen que un ha de fer el correcte, independentment de com es comporten els altres. No podem actuar condicionats per les errades que els altres cometen. El més difícil és, en canvi, dilucidar què és el correcte i què no és. En qualsevol cas, si et torna a trucar, pega-li una patada al cul.
Salut.

arsvirtualis ha dit...

Certa gent no vol veure que en sortiria guanyant si no "maltracctessi" les bones confiances. Malgrat tot penso que s'ha de fer com es pensa i/o sent, encara que després vinguin les sorpreses. El proper cop no hi ets a casa... ;-))
Per cert, he aterrat de nou per aquests àmbits.

isnel ha dit...

Saps, Tristany? Darrere de qui li passa això, hi ha sempre una bona persona (sí, també una persona ingènua i confiada, si vols). Aquell a qui no li passa mai (perquè no sap fer truites, o no té tomàquets, o se li ha acabat el pa, o no du un euro a la butxaca...)també pot ser molt bona persona, molt (moltíssim) però segur que un dia o altre la desconfiança el perdrà.

Anònim ha dit...

Donot, ha tornat !, després ho explico

Tristany ha dit...

JCR, ha tornat, però el m`bil le posat a la butxaca :)

Tristany ha dit...

Frederic, quan bato l´ou per fer una truïta, hi poso una mica de safrà i agafa un gust més sòlid, més de ou de gallina catalana antiga :)

Tristany ha dit...

Saravá, com a minim li van encantar les truïtes :)

Tristany ha dit...

Elisenda, gràcies per saber capir el meu estat d´ànim. :)

Tristany ha dit...

Anjoc, la cosa ha seguit, però no ha vingut a demanar sino a donar ("donar", en els sentit asèptic del tema ehhhh ) :)

Tristany ha dit...

Belart, es que si no m´acabo d'emprenyar és perquè veig que aquest nanu acabará molt malament, i em fa llástima.

Tristany ha dit...

Amadeu, si que ha tornat a trucar, després ho explicaré al post...

Tristany ha dit...

Arsvirtualis, molt ben re-vinguda ;)

Tristany ha dit...

Isnel, a mi el que em perd, quan em demanen un favor, es que em poso al lloc de l´altre i llavors sempre l´acabo fent :)

Giorgio Grappa ha dit...

És molt trist fer-li un favor (o dos, o tres) a algú i acabar veient que te l'està pegant. Però és molt més trist veure que, en realitat, algú li l'ha pegada a ell, però molt pegada; probablement algú que semblava molt "guai" i molt "enrotllat". I Quico sempre es podrà comprar un mòbil nou, però el Joan ho té molt fotut això d'aconseguir una vida nova. Esperem que tinga sort i molts amics amb la paciència del Quico.
Però no se m'acut res de millor ni de més efectiu que les truites.

Esteve M. Costa ha dit...

Hòstia, quina història. Jo, ho sento dir, però li hauria donat porta al tercer cop de venir. Després passa el que passa i hi ha molta gent desagraïda en aquest món. Tu vés amb compte, eh, Tristany? Rebe' l sempre al carrer i tal, no vaig a ser que un dia vagi tant desesperat que intenit robar-te o entra a al força a casa.

Aurembiaix ha dit...

En aquests casos jo sempre sento i penso que l'únic que s'està fent mal a ell mateix amb les seves actituts és el que enganya. Tant de bó algun dia aquest noi pugui sortir del parany en que es troba i es trobi a ell mateix, però això només ho pot fer ell ... i segurament llavors si en un futur algú truca a la seva porta demanant un entrepà li farà, i se'n recordarà de tu...i de la teva generositat.

elisenda ha dit...

ma mare de vegades deixa anar un "de tan bo/bona, és tonto/a". i potser sí, però és difícil quedar-se al marge totalment, oi?
en qualsevol cas, no et deixis mai bigoti, que estàs ben guapo així, ben afaitadet :)

lluneta ha dit...

Ostres... quina història! A mi també m'han prés el pèl més d'una vegada per intentar ajudar a qui en realitat no vol ser ajudat... és complicat d'entendre, però hi ha cops que passa...

Una altra coseta!! El noi es deia Jordi o es deia Joan? o eren dos nois diferents??

Un petoneet!!

joan ha dit...

Tristany, Tristany!! va tot bé? Una abraçada.

isnel ha dit...

Tristany, Tristany!! Els de lamevaweb som fora del món... Si necessites res, no sé pas com ens ho podràs fer saber... A Provença se n'ha anat la llum, aquesta tarda..., i la Isnel de Provença és a la foscor més absoluta... Sort de tu i d'en Joan, bàsicament...
Estàs bé?

Tristany ha dit...

eiiiiiiii, estic bé eh. Però havia perdut el fil, després el retrobaré ;) gràcies.

isnel ha dit...

Quina sensació més estranya... Se'm dóna per pensar en un argument per algun conte... Veig un passadís fosc, fosc, i, al capdavall, una llum, un fanal. I en Quico aguantant una torxa, vestit de personatge medieval, amb el posat acollidor, generós, i tot de criatures sorgint de la foscor i acostant-se al fanal de Tristany. Tristany té una clau a l'altra mà, la clau d'una porta de fusta immensa, massissa, potent. I, a l'altra banda de la porta, s'espera un exèrcit de cavallers impressionants, guapos, ben plantats, ben vestits, cavalcant uns cavalls blancs impressionants. I també hi ha un cel ben blau, i tibat, a l'altra banda de la porta. I una tarda plena de llum. I, de cop, se sent un crit de guerra, com un tremolor, i els cavalls blancs arrenquen al galop, i les criatures sorgides de la foscor segueixen en Tristany i la seva torxa cap a un lloc molt màgic...
(Ai, ho sento, no és pas la meva pàgina, aquesta...)

Tristany ha dit...

Isnel, si tingués el teu mail t´enviaria la meva contrasenya i et deixaria postejar al meu blog, mai s´ha fet això de deixar blogs oi?...mentre no m´esborris tot el blog jejeej.

isnel ha dit...

Ostres, tristany, ara m'has emocionat... Ningú m'havia ofert mai la seva contrassenya... Buf...
Gràcies... (glups).
(Em sembla que els de lamevaweb ja podem tornar a donar la llauna, Tristany... Una abraçada per la companyia en una tarda estranya, plena de cavallers blancs trotant pel cel)
;))

joan ha dit...

Et deixe una abraçada i una bona nit. ja sé què has perdut el fil, però em ve de gust deixar-te-la :)

Jordi (itaca2000) ha dit...

Tristany, per a quan la de truites i de mòbils que "em vas prometre"?

Jordi (itaca2000) ha dit...

Seré idiota!!! Com feia dies que havia llegit aquesta història, no havia lligat el tema de les truites amb el mòbil robat. I, ara, desprès d'haver-hi posat el comentari anterior, m'adono que la història dels mòbils i de les truites és precisament aquesta. QUINA PLANXA!. Tristany oblida't del missatge anterior perquè és una "autèntica ficada de pota".

Sorry.

Yours sincerely

Jordi

isnel ha dit...

Hola, tristany...

Tristany ha dit...

No patiuuuuuuuuuu
Demà em reintegro.
Gràcies Isnel :)