dilluns, d’agost 08, 2005



A l'hora foscant,
quan les barques plegaven llençols
arraulides al moll,
cercava, ajagut a la platja,
la besada del mar.
*
L'aire càlid, amarat de sal,
el torbava i li encenia la pell,
Fràgil, abandonat en la seva nuesa,
oblidava el temps.
**
Somiava ser vela blanca
i estela de llaüd.
Ball frenètic de les algues,
i del mar, tots els colors.
***
Furtava de les ones collarets de perles
que l'escuma escampava per l'arenal....
i envejava, sobretot envejava, el volar valent
de les gavines damunt el penyassegat.
****
Incerts batecs del cor
l'empenyien per abismes desconeguts
...sentors de fragàncies ignotes,
tal volta inexistents
*****
Lluny, mar endins, albirava vaixells, camins oberts.
Paradissos on estimar i ser estimat. Q.V


Nude boy
Si voleu veure obres d'Henry Scott Tuke (1858-1929)clikeu


32 comentaris:

Ocapi ha dit...

Quin poema més bònic, m'agrada el vol de le gavines (malgrat que no són tan bones com les pinten) i les ones i la mar, sobretot remullar-te a la mar i eixes pintures tan boniques em recorden aels homes dels meu pais que també van així nus, però ténen la pell negra ^_^

frederic ha dit...

Així m'agrada, que ens culturitzis una mica. L'Scott Tuke, un gran pintor, però i el poema, de qui és? és també molt bonic

Tristany ha dit...

Frederic, el poema és meu. Només tinc aquest, que l'he fet avui. I el del post anterior que el vaig fer l´altre dia. Les meves obres completes sortirán baratíssimes d´editar :)
La web de pintura que he posat l'enllaç és molt bona oi? :)

Tristany ha dit...

Ocapi, al final entraré al Google i em posaré al corrent d'on viuen els ocapis...però primer passaré pel teu blog per saber coses de la teva vida ;)

maifred ha dit...

Aquest pintor és una mica gay, no? És molt seductor.
Acabo de descubrir que em tens com a blog recomanat i amb un enllaç superguapo. Genial!

Tristany ha dit...

Maifred, segueixes només mirant les fotos i prou??? :)
L´enllaç (es diu banner?), le va fer el Pau, jo no en sé fer. El meu també el va fer ell, em sembla que és molt bon nanu ;)

isnel ha dit...

Maco, el poema...
A veure si, de mica en mica, aniran sorgint aquí unes obres completes que riu-te'n tu de la llargada dels llibres d'en Harry Potter...

Maco, l'enllaç del pintor...

Tristany ha dit...

Isnel, la Gran Marxa va començar amb una passa...el que passa es que no va acabar massa bé :)

Anònim ha dit...

És que tries cada exemple per comparar, tu també... ;)

Anònim ha dit...

Ei, la d'abans sóc jo, la isnel, que ara sembla que no em puc identificar correctament :(

Tristany ha dit...

Ei Isnel, es que això de la Gran Marxa dels xinesos sempre m'ha fet molta gràcia, em recorden les formigues. Ademés m'agraden les comparacions exagerades, perqué no se sap si minimitzo la Gran Marxa o magnifico els meus 2 poemes 2 :)

Tristany ha dit...

SOS--->una consulta, el vers següent com ha de ser? :
1-Incerts presagis l'abocaven
vers abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.

2-Incerts presagis l'abocaven
cap abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.

3-Incerts presagis l'abocaven
a abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.

o a-Incerts presagis l'abocaven
per abismes ni tan sols imaginats
...i volia fugir.

Recompenso amb una bosa de ganxitos ;)

joan ha dit...

El Henry Scott és magnífic té una llum impressionant als quadres i m'encanta la quasi-realitat de les formes...has sabut reflexar la deixadesa dels personatges dels quadres en el poema (m'encanta el començament) ...són com si un gir de cabells caigués lentament sobre els muscles :)
I per favor ni se t'ocórrega presentar les obres completes a Salamca ..que ja has oblidat el que et va passar amb els papers? ;)

joan ha dit...

Jo faría així:

Ell només volía fugir però
presagis desconeguts l'espentaven
cap abismes d'incertesa.

Vaaaaalllll no cal que em tireu els ganxitos al cap :)

Tristany ha dit...

Aviam Joan, canvio el final? es que ha quedat una mica de traca potser, no?

Tristany ha dit...

Joan, no és que volgués fugir i això li provocava incertesa, sino que certs sentiments que niuaven en ell l´empenyien a fugir...
I així?:

Incerts batecs del cor
l'empenyien cap abismes desconeguts
Olor de gardènies ignotes
tal volta inexistents

joan ha dit...

Aquest m'agrada més Tristany.. però ja saps en poesia has d'escriure sempre el que a tu et sone millor... és com la música deixa-la eixir ;)

joan ha dit...

Ahh i per cert el final sempre és el més difícil però a mi m'agrada com l'has deixat :)

isnel ha dit...

Potser el 3. Perquè no sé si el verb abocar "suporta" el "cap" o el "vers". Vull dir que em sembla que el significat és abocar a (o en) un lloc, no cap a un lloc.
No sé si m'explico o si m'embolico...

Tristany ha dit...

Isnel, ho he canviat per això:
Incerts batecs del cor
l'empenyien cap abismes desconeguts
Sentor de fragàncies ignotes
tal volta inexistents

però posat aquí trobo que trenca el ritme del poema i el desmanega, miraré d'enviarho més avall.
El que intento dir es que alguna cosa inquietant el removia interiorment, alguna insatisfacció, i això, inconscientment l'empenyia a fugir, a alliberar-se.
El que passa és que trobo que el poema, de la meitat cap avall, está massa embolicat.

Maifred ha dit...

perquè sempre m'agafes! és cert, només vaig mirar les fotos! ara he llegit el poema i em sembla molt maco

muralla ha dit...

No cambies ni una coma. Está perfecto.
Molt bé. Ho diu la mestra, així que res a dir...Només que continuis de poeta...
Petons. Carminya.

Tristany ha dit...

Maifred, Maifred...es que si només mires les fotos, podrás ser un Hamilton (un fotograf) qualsevol...però mai, mai, un mestre en Gai Saber ;)

Tristany ha dit...

Merci Carminya :)
...però t´asseguro que a la versió primera, de meitat en avall, la cosa deixava molt a desitjar, em sembla que ara s´ha equilibrat i s´aguanta més...ara aniré al teu blob ;)

Tristany ha dit...

...qui diu "blob" diu "blog".
Per cert, t´agrada Amancio Prada? Caliz?

Hispanicus ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Esteve M. Costa ha dit...

Així que el poema és teu, Tristany?? Ostres, doncs de debó que és molt maco. A mi no m' agrada la platja, però sí el mar. M' has fet venir ganes de passar uns quants dies a algun poble pescador, d' aquests de casetes blanques, amb olor de mar... Em recomanes cap?

maifred ha dit...

però hi ha aquella dita española de Vale más una imagen que 1000 palabras

Tristany ha dit...

Ui esteve, ja no en queda gaire cosa a Catalunya de poblets amb cases blanques.
Però Tossa, Calella, Cadaqués... es molt maco, sobretot les cales que no estan al poble. Pero pots fer escapades d´un dia també no? i anar variant de lloc

Tristany ha dit...

Maifred, sobretot si la imatge té relleu. oi? :)

isnel ha dit...

M'agrada molt com ha quedat, Tristany. No serà l'últim, no?

I si em permets: Esteve, en tristany t'ha recomanat uns llocs preciosos (sobretot a l'hivern). Posa-hi Port de la Selva, també. I cala Rovellada, prop de Colera...

Tristany ha dit...

Molt bones les recomanacions, Isnel!...
Aviam si l'Esteve s'ens posa ben morenet! :)