diumenge, d’octubre 16, 2005

Dies de llibres i frankfurts


la noia no hi va, però no tenia cap més foto i mira...

Cap a les 12, he agafat un paperet, i amb una mala lletra que no entenc ni jo, he escrit: "no hi seré". He deixat el paperet sobre la taula, he donat menjar a l'ocell que m'agrada ( l'azulito del Senegal) i he marxat. Quin sentit té dinar amb la familia, si la familia no és familia sino una foguera de....?.


ocellet

He agafat un llibre: " L' esclau del Mercadal", escrit per la Dolors Garcia i Cornellà (no sé si la coneixeu); és una escriptora gironina que viu prop d'un volcà que diuen que és el que té la cassoleta més ampla d' Europa, però no és pas el més alt, no ens enganyem.
Volía anar-lo a llegir a un banc que tingués el respatller ondulat, que hi toqués el sol i que l´entorn fós silenciós. He voltat carrers i places i cap em servia. Quan he passat davant el Parc dels Catalans, he vist l'esplanada de gespa i m'ha vingut al cap que els americans s'estiren a la gespa dels parcs i llegeixen llibres ( no els entenen, però), he buscat un lloc que fés una mica de baixadeta, m'he estirat i he obert el llibre. Ha vingut un gos molt gros i blanc i m'ha mirat desde dalt. "I si el gos es pensa que sóc una salsitxa i em mosega?"- he pensat. M'he aixecat, amb dignitat, perquè no es notés que em feia por, i he marxat.
Després de caminar una estoneta he arribat a la plaça Salvador Espriu. Un raig de sol que s'escolava d'entre les palmeres il.luminava un silenciós banc amb el respatller ondulat, era el què buscava. M'assec. Obro el llibre i començo a llegir. Als pocs segons sento un : "hola, Quico!". Aixeco el cap i veig un noiet que em saluda content. No recordo gens qui és. S'asseu al meu costat i resulta que ens vam conèixer una nit a un bar, fa tres mesos. Es mag i ha vingut de Canaries i vol quedar-se a Catalunya a fer de mag. Em diu que está aprenent català per poder treballar aquí, jo li dic que " a poc a poc", ell em contesta: "a poc a poc" i riu una mica i jo també ric una mica i els dos estem molt contents. Començo a tenir gana, li passo el braç per darrera l'espatlla (això sempre queda bé) i li dic que haig de marxar a dinar i quedem que ens veurem un altre dia...
Vaig al Frankfurt. M'agraden molt els frankfurts amb molta mostassa i una Coca-cola, millor això que una xuminada del Bulli. Busco algun diari per llegir, però tots estan ocupats. Només queda el suplement d'economia de La Vanguardia i llegeixo un article sobre la crisi de la General Motors, es veu que la cosa está fatal i que el seu principal proveedor a fet suspensió de pagaments i es veu que hi ha rumors que la GM potser també fará el mateix, però no és segur...

Tinc un esternut i el cambrer em diu: "jesús !", jo contesto: "gràcies", però tinc dubtes, es contesta "gràcies"?. Em vé un altre esternut i miro d´aguantar-lo mentre penso si es contesta gràcies o una altre cosa...el cambrer está molt pendent de mi, de reüll veig que m´observa aviam si esternudo o no...al final no puc més, "aaatchissssssss". "Jesús!"-fa ell. "gràcies"-contesto. I així sis o set cops. M'aixeco per anar al lavabo, ell está enfilat dalt una escala netejant no sé què, sense voler li clavo un cop a l'escala i va d'un pèl que no cau sobre la planxa del Frankfurt, compungit li dic: "perdó", ell em diu: "no passa res" i jo li contesto: "gràcies". Veus?, penso, això de "gràcies" serveix per tot. Pago i marxo.
Vaig a passejar una estona i torno al banc a llegir una mica més. M' agrada molt el llibre i mira que jo no llegeixo mai perquè no em concentro. A la pàgina 19 els protagonistes ja van a robar cireres a les hortes de Gugusacs, això pinta bé, no ens avorrirem!....no com a l'Ulisses de Joyce que a la pàgina 100 els protagonistes tot just s'estan afaitant i encara no ha passat res!, aquest Joyce no podia haver-los afeitat abans de començar a escriure la novel.la?, és una opinió, subjectiva, però sincera.


.

37 comentaris:

Anònim ha dit...

Però has pogut llegir el llibre? Estic d'acord amb que L'esclau del Mercadal és un llibre excel.lent i també estic d'acord amb que el Joyce podia haver afaitat abans els seus personatges, jo amb l'Ulisses no vaig passar de la plana 74, amb L'esclau t'asseguro que arribaras al final!

Anònim ha dit...

Fa molts anys anava a la Plaça Catalunya de Barna a l'hora de dinar, amb un bocata, un walkman i un llibre, i m'estirava a llegir a la gespa. També ho he fet a un parc de Granollers, em sembla recordar. Quant al gràcies... bé, semble que és un mot d'allò que en castellà en diuen "socorrido" no? :))

Anònim ha dit...

Encara que la noia no hi tingui molt a veure, t’agraeixo la fotografia. Les fotografies de Willy Ronis m’encanten. Aquesta descripció fa percebre que va ser un bon diumenge, llegir a l’aire lliure, passejar i oblidar cabòries sense ajustar-te a horaris, com aquell dia que en Lou Reed descriu en el “Perfect Day”. Referent al frankfurt, comparteixo la teva opinió, com m’agraden i certament no canviaria un frankfurt a vessar de ketchup per una truita de patates desestructurada i una sopa espumosa de tres colors. Aix…és que a vegades sé feliç costa ben poc.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ha, ha, ha... Tot plegat molt bo. Ets un "crack" Tristany. Si tens raó, Tristany, això de que el Joyce podria haver afaitat els personatges abans de començar el llibre, i és que hi ha gent que són pesadets per escriure; hi volquen totes les seves neures i no hi ha qui els aguanti, com els filòsofs. I desprès del que escriuen els filòsofs se'n diu ciència, pensament i coses d'aquestes. Pensament sí, el d'ells; doncs que se'l guardin per a ells i ens deixin en pau!. Ciència sí, com la religió; la filosofia d'alguns no deixa d'ésser un altra religió més que no és pas la meva. Jo tampoc llegeixo molt perquè tampoc em concentro. Prefereixo les imatges, per exemple, perquè una imatge diu més que mil paraules. Bé, era per dir alguna cosa. M'agradat el teu article, com sempre normalment. Molt inspirat. Fins aviat!

Anònim ha dit...

L'Ulisses... Ara fa uns dies el vaig tornar a obrir. Ja fa uns tres anys que el vaig començar. I ho intento i ho torno a intentar. Però no dec tenir el cap prou moblat com per entendre'l. O potser és que no hi ha res a entendre.
Se que ho tornaré a provar. Però ara no deu ser el millor moment.

Anònim ha dit...

quico, i si proves de llegir a casa? tindràs menys interrupcions (si desconnectes el mòbil i despenges el telèfon, és clar :)

Anònim ha dit...

Gràcies queda tan bé per tot, Tristany! Pels esternuts, per disculpar-se quan toques una escala i de poc que no fas caure el cambrer, per agrair un post fresc i divertit, per quan et recomanen frankfurts i coca-cola, per... Uf... Gràcies, gràcies, Tristany. Mira, em vénen ganes de regalar-te un banc amb el respatller ondulat perquè el tinguis a casa, al racó que tu vulguis... I una mica de sol i una mica de gespa, també. I un volcà (apagadet, que si no, fan por). Però com que encara no ho he anat a comprar, de moment t'envio una abraçada ben gran. I molts petons. Gràcies... ;)

JoanAlbor ha dit...

Mira jo és que és com si et veiera i que vols que et diga que em vénen ganes de riure i si ric mentren ganes d'esternudar i no vull passar per que hem diguen cada vegad jesús , preferisc salut, però així i tot si m'ho diuen torne a estornudar.
I ja era hora que et llegires un llibre ;) hehehehe i no és per res però és d'eixòs llibres que donen caloreta al cor ..vinga salu! :))

Quico Ventalló ha dit...

Frederic, ara vaig per la pàgina 93!, feia temps que no llegia tant :)
Si conèixes l'autora digali que vagi fent la continuació. Del segle XIV fins el XXI en poden sortir molts, molts llibres ;)

Quico Ventalló ha dit...

Moonsa, sí, sí, això del gràcies va la mar de bé...això de l'herba té un problema, vols dir que els gossos que hi passegen no hi fan els pipís?

Quico Ventalló ha dit...

Vell artista, t'agrada el ketchup?, no trobes que fa massa gust a coses artificials?, la mostassa la veig més sólida, consistent, creible, natural...
No coneixia el fotograf aquest, he buscat pel Google i he estat mirant fotos, són d´un món que s'ha perdut. De quan Paris era Paris. I ara diguem: no a la uniformització!

Anònim ha dit...

Oh si Tristany, segurament té massa gust a coses artificials, tens raó, però tot i així m'agrada, encara que és un luxe que em reservo quan menjo un frankfurt. És cert, la seves fotografies desprenen la màgia d'un temps passat, però també la màgia de l'instant perfecte que esdevé únic i que no tothom és capaç de copsar, de quan París era París...quanta raó.

Quico Ventalló ha dit...

Vell artista
Quan Paris era Paris, Matadepera era Matadepera, ara els fills dels pagesos van vestits de fashions i els fills dels fashions van de pagesos i els nets dels fashions i dels pagesos van tots de tribu urbana de Nova York, una merda tot plegat :(

Quico Ventalló ha dit...

Vell artista, a tu et deu agradar Sibelius, no?. Els concerts per piano i orquestra, l'opus 26. Filàndia p.e.....

Quico Ventalló ha dit...

...també és curiosa la Jääkärimarssi march

Quico Ventalló ha dit...

...també et deuen agradar els concerts per piano de Rachmaninov.

Quico Ventalló ha dit...

...i una cançó de la resistència polonesa que canta la Marina Rossell. Quan entengui con es posa la cosa aquella de posar música al blog, la penjaré.

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, moltes vegades és més distret mirar la gent que no pas llegir segons quines filosofades. Crec que molts "clàssics" no es que fossin els millors, sino perquè eren prou inconscients per no adonar-s'en del pesats que eren, els altres, els bons, quan veien que es feien pesats deixaven d'escriure, per això ens han arribat els dolents, perquè els bons van deixar d'escriure i es van dedicar a caçar llebres pels camps de la Toscana...bé, aquesta teoria me l'acabo d'inventar, però estic segur que es veritat.

Quico Ventalló ha dit...

Antoni, jo l'Ulisses el vaig guardar a la part més alta de la biblioteca, només el penso obrir per treura-li la pols :)

Quico Ventalló ha dit...

Elisenda, es que el tema va de que no volia estar a casa, haig d'investigar la vida del carrer perquè és on tinc intenció d'acabar.

Quico Ventalló ha dit...

Isnel, com li he dit a l'Elisenda, no estracte de posar un banc a casa (que ja en tinc, i arbres i sol i de tot), el que es tracte es de buscar-los fora...
Per cert, et recomano el llibre que estic llegint...i ojalá tingués continuació :)

Quico Ventalló ha dit...

Joan, vaig rebre els teus mails i encara no he donat senyals de vida :(, moltes gràcies i perdó, es que aquests dies estic una mica descontrolat i no me posat a contestar ni escriure gaire...i això de llegir està molt bé, el problema és trobar alguna cosa que interessi de veritat, com és el cas que ens ocupa...m´agrada el llibre aquest ;)

Anònim ha dit...

Vaja, tant recomanar-lo en tots els comentaris potser serà qüestió de llegir-lo ... :)
I sí, el ketchup només amb el frankfurt!

Anònim ha dit...

Entesos, tristany. Doncs serà quüestió de trucar a l'ajuntament de Matadepera perquè posin més bancs de respatller ondulat. O a l'altre ajuntament. Ja m'ho diràs.
Vaig a mirar si trobo el llibre aquest, o la seva continuació... ;)

Quico Ventalló ha dit...

Isnel,em sembla que el banc no l'hauran de posar ni a Terrassa ni a Matadepera, sino a Barcelona. En aquets cas hauriem de mirar que tingués vistes al mar ;)

JoanAlbor ha dit...

No et preocupes Tristany ja sé que de tant en tant te'n vas per le llunes de júpiter ,si més no, a passejar una mica :) Escolta que encara no t'he donat les gràcies pel tren tan xulo que m'has posat a l'enllaç i a més es mou i tot hipnotitza O_O :))hehehe

jrc jo també et recomane el llibre i per llegir-lo no cal que siga en un banc ondulat pots fer-ho a un mcdonals també...és que he llegit no sé que de ketxup :))))

Anònim ha dit...

Això està fet, Tristany!!! Per cert que molt aviat treu un nou llibre i ja tinc moltíssimes ganes de llegir-lo perquè em sentiré molt identificat!

Anònim ha dit...

Ha, ha, ha... Tristany, mai no t'ha dit que ets genial? La teoria "que t'acabes d'inventar" sobre els filòsofs, crec que és una veritat com un temple. Vaja, una "llei inquestionable". No t'importaria que algun dia fés un post basat en la teva teoria sobre "els clàssics"? Citant-te a tu, evidentment, que ets el creador de la idea o teoria.

Espero la teva resposta. Salut!

despi_na ha dit...

Jo també subscribeixo la teoria sobre els clàssics però tinc un dubte... Què s'en farà dels teus escrits?.

A mi també s'em fa difícil llegir Joyce.

La gespa pots estar ben segur que la fan servir els gossos però sempre tens la possibilitat d'anar-hi just quan l'acaben de regar.

Als bancs ondulats només s'hi està cómode estirat. No has vist la curvatura que fan a les lumbars? (o sempre vas per tot arreu amb un coixi per si de cas?)

Quico Ventalló ha dit...

JCR, un dia d'aquests canviaré la mostassa pel ketchup, aviam.

Quico Ventalló ha dit...

Joan, t'agrada el tren?, doncs uns dies va desaparèixer. El vaig agafar d'una web americana, no sé si quan la web aquesta no está conectada llavors no la puc agafar i per això no es veu...no sé com van aquestes coses.

Quico Ventalló ha dit...

Frederic, parla del Senegal el nou llibre o d'algú que hi va anar? :)

Quico Ventalló ha dit...

Jordi, cap problema en que divulguis i poleixis la teoria :)

ha dit...

doncs si l'Ulisses no hi ha qui pugui amb ell, i qui digui el contrari menteix.

Quico Ventalló ha dit...

Saravá, hi ha un tal Benet que encara és pitjor, diuen.

Anònim ha dit...

Oi tant que m’agraden Sibelius i Rachmaninov...i tants d’altres, m’encanta la música.

Quico Ventalló ha dit...

vell artista, i alguna cosa de Brahms, potser?