Aquella nit havia tingut un malson.
Estava volant amb el seu Mitsubishi A6M2 sobre les petites illes que conformen l'arxipèleg de les Carolines quan, de sobte, va percebre una resplendor de foc que sortia d' entre els cocoters que borejaven l'illa. Els artillers anti-aeris australians tenien fama de bona punteria, i a fe de Déu que l'havien encertat de plè!. El motor va començar a ratejar, i ell va iniciar una hàbil maniobra per intentar aterrar a la platja. Entre l'espetec dels vidres i el cruixir del fusellatge al lliscar sobre la sorra va aconseguir dominar l' aparell i fer-lo deturar prop d'unes palmeres. Va probar de desfer-se del cinturó i sortir de la cabina. De darrera la vegetació els soldats australians li van començar a disparar...ufff!
ells, els dolents.
Jo
l'illa d'Ifalik
La Micronèsia, amb l'arxipèleg de les Carolines i l'illa d'Ifalik
La tarda següent va anar a volar. L'enlairament va ser tranquil. Feia un dia clar i apacible, res feia preveure cap entrebanc. De cop, va veure com els llums del seu avió començaven a encendres i apagar de forma frenètica; els vermells, els verds i els blancs li van donar l'alarma. L'avió donava voltes i més voltes, mentre qüantitat de sorolls diversos i estridents li eixordaven les orelles. La situació es feia crítica per moments!. No s'ho va pensar dues vegades, es va desfer del seient i va saltar.L'impacte amb el terra el va deixar atordit. Una suor freda li brollava del front i al passar-hi la mà va notar un rajolinet de sang que li travessava la cara i li començava a tacar el coll de la camisa. En el seu estat de semi-inconsciència, confòs pels llums i els sorolls que l´envoltaven, li va semblar percebre una cara femenina que, borrosa, s'abocava sobre ell. Li va recordar molt la Raimonda. Va sentir que li deia: " Tristany, Tristany, t'has fet mal???. Per què t´has llençat de l'avió?, t'has tornat boig?...la propera vegada que et porti als "caballitus" pujarás al camió de bombers !...com em dic Raimonda!"
jo, als "caballitus"
25 comentaris:
Tristany, per això sempre he anat a un cotxe descapotable, als 'caballitus'; per poder saltar i que no fós gaire amunt :)
I les fotos?
Maifred, les fotos?. Home, hi surt un avió despullat i uns soldats australians vestits...però es que amb aquest tema no posaré pas una orgia, homeeeeeeeeeee :)
Tristany és el que té volar en un Mitsubishi A6M2, resulta impossible no imaginar, et transporta enllà i a vegades tan enllà que resulta que et porta fins a les Kuriles.
Pensa que el camió dels bombers té el seu encant, sobretot si és un d’aquells vells on pots tocar la campaneta, no arribaràs a les Kuriles però gaudiràs de preferència de pas vagis on vagis.
Doncs jo em quedo amb els pompiers: donen més joc.
Ja ho diuen que els nens no poden veure segons quines pelis... Mira què passa després. Sort de la Raimonda!
JCR, es veu que tu no has experimentat allò d'aixecar-te del descapotable i clavar-te un cop de cap amb un helicòpter :)
Vell artista, si fas gran la foto del Mitsubishi de més avall veuràs que es molt maco, tot blanc amb el crecle vermell.
Vaig tenir un jeep i li vaig posar una bandera japonesa (en adhesiu) al darrera, un dia que estava nipòfil...un dia estava a un poblet de l' Empordà i la vaig treure perquè vaig pensar que no sé que hi feia la bandera japonesa al meu cotxe...
Els caballitus no m´agradaven, havies de f er cara de content i trobo que era rebaixar-se :)
Frederic, els pompiers són molt resultons :)
Isnel, jo de petit les pel.licules que acavaben malament no en veia cap. Mai he vist el final de Pinotxo.
Tristany, digue'm tiquismiquis, però resplendor s'escriu amb 2 e i és femení.
Sóc una maniàtica? Com acaba Pinotxo? ;)
Begonya, millor que em diguis el que està mal escrit, vaig anar a un cole de l'Opus i mai vaig fer català.
El Pinotxo no sé com acava perquè em posava a plorar quan allò de la balena i m'evacuaven del cine, vol dir que ni idea... :)
(has vist la foto que he posat al vostre enllaç?, és el marjal del moro, és a sagunt oi? )
sí, la marjal (femení!) del moro és un lloc preciós i m'encanta que hagis posat aquesta foto per il·lustrar-nos. Merci. T'evacuaven del cine? heheheheh....
M'agraden les fotos dels camions de bombers i m'agrada la foto de les garrofes que has posat a l'enllaç.
Gràcies,
Mr. Tristany, ja podies posar les fotos dels pompiers i les seves mangueres i no les dels seus camions!
Tristany, a LPN hi ha mostra d'acudits. Visita'ns i explica'ns algun, que segur que en tens de molt bons! ;)
Entre tants cotxes de bombers, sense bombers, jo em quedo amb el que tingui campaneta. ;-)
Begonya, em posava a plorar i m'evacuaven, mai vaig veure el final de cap pel-licula que acabés malament.
Turrai, doncs mira que no és facil trobar una foto de garrofes que sigui maca...que les garrofes no són gradenies precisament, oi? :)
Maifred, tot no es pot tenir homeeeeeeee jajaja. S'ha de dosificar una mica :)
Begonya, ara hi passaré, però jo d'acudits no en sé ni un, sóc incapaç de memoritzar-los :(
Sóc més d'improvitzar jo. Fins ara!
Arsvirtualis, em sembla que un que és americà si que porta campaneta, ara ho miro :)
Ei! No pots saltar de l'avio si vas de Japo en un Zero. Els pilots japonesos eren tots oficials formats en academia amb el codig Bushido: consideraven un deshonor tant gran caure presoners que no portaven el paracaigudes. A part del fet de que les cabines eren petites i el paracaigudes molestava cantitat, també desmontaven les radios per guanyar una milla mes per hora o un metre mes de alçada... lluitaven d'home a home, en plan samurai.. i es clar, va passar el que tenía que passar. Els Iankis lluitaven en "Teams" de "Leader" i "Wingman" que es donaven soport mutuament...i la estrategia de equip va superar a la individualitat nipona. Els Ianquis es van menjar als japos un a un fins que els asos supervivents del Japó es podíen contar al 1944 amb els dits de les mans.
Quina lliço s'extrau?
1) Si es te de lluitar es lluita, pero porta paracaigudes (l'orgull sense sentit no porta enlloc)
2) No t'abarallis mai sol amb ningú. Porta un amic que et pugui donar un cop de má.
Espero que els politics que van a Madrid a defendre l'estatut prenguin nota.
De cop hem estat traslladats al passat. M'ha n'adono que estem al 2005... sense Estatut! Quan pujava als caballitos no hi havia el cotxe de retorn al passat. Lo meu era l'olla del dimoni i les cadenes, emocions fortes, com ser català.
salut i terra
Publica un comentari a l'entrada