D'això fa un any, més o menys. Eren les dotze de la nit quan algú va trucar el timbre de casa.
-Quico, sóc el Jordi, m'obres?- jo no sabia qui era i vaig pensar, amb perspicàcia, que la millor manera de saber-ho era obrint. Quan va arribar al replà de casa vaig veure que era un noi de 17 o 18 anys que coneixia del bar que acostumo a anar.
-Quico, he marxat de casa- em va dir -no he menjat res, tinc gana, em podries donar alguna cosa per menjar?
-Clar- vaig contestar, influenciat potser per allò que em van ensenyar a Can Culapi de "dar de comer al hambriento".
Vaig anar cap a la cuina, agafo dos ous i "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", faig una truita. Agafo dues llesques de pa, les suco, hi poso sal i oli (oli poc, perquè m´emprenya molt quan cau pels forats de les llesques) i li porto.
-Gràcies Quico, està boníssim- em diu, mentre em dirigeixo a buscar-li un vas i aigua- m´en podries fer un altre?.
Repetim l'operació: dues llesques de pa, un tomàquet, oli, sal, dos ous, "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", truita feta, correcte.
Mentre s´el menja amb fruicció li aconsello que truqui a casa seva i faci les paus. Quan acaba, em dona les gràcies, jo li dono deu euros, per si ha de prendre un cafè amb llet (serà cervesa, penso) i marxa."Adéu", "adéu".
L´endemà, cap a les onze de la nit torna a trucar - Quico, tinc gana- em diu des de el porter automàtic.
Vaig a la cuina li faig pa amb tomàquet i pernil (del país) li embolico i li porto. Li dono cinc euros, ell em dona les gràcies,i li torno a recomanar que faci les paus amb la família, que els truqui." Adéu", "adéu".
Al tercer dia torna a trucar, - espera un moment, li dic. Li faig un entrepà de formatge, agafo una Coca-Cola de llauna, ho poso tot en una bossa i baixo al carrer per donar-li. Que fots?- li dic- no penses tornar a casa?, no veus que no pots estar donant voltes així, com un "pardillu"?. Li dono dos euros i ell em dona les gràcies. "Adéu", "adéu".
No en sé res més. Un dia em diuen que està tancat a un reformatori per robatori de mòbils, agressions...
El dilluns passat, cap a les dotze de la nit, sento el timbre, agafo l´interfono - sí ?- dic. Em contesten: - Quico, sóc el Joan, ja no estic al reformatori, m´han fet fora de casa...
Quan arriba al pis em diu: - Quico, em puc quedar a dormir?- li dic que no pot ser, que als pisos de casa hi viu més família. Em diu si tinc coca, li dic que jo no en gasto i que perquè la vol, em diu que per passar la nit. Em demana vint euros per una pensió, però com que estic segur que es per droga, li dic que no els tinc. Em demana un vas d´aigua, li vaig a buscar i li porto. Beu de pressa i diu: "haig de marxar, m´esperen, gràcies". "Adéu", "adéu".
Quan a marxat, busco el mòbil per fer una trucada, no el trobo enlloc, enlloc. Agafo el fix per trucar al meu mòbil i sento la veu d'una atenta senyoreta que diu, de forma rutinaria : " Amena informa, el movil al que usted llama está fuera de servicio o no dispone de cobertura".
Em costa tant entendre que et portis bé amb la gent i et paguin amb putades :(
-Quico, sóc el Jordi, m'obres?- jo no sabia qui era i vaig pensar, amb perspicàcia, que la millor manera de saber-ho era obrint. Quan va arribar al replà de casa vaig veure que era un noi de 17 o 18 anys que coneixia del bar que acostumo a anar.
-Quico, he marxat de casa- em va dir -no he menjat res, tinc gana, em podries donar alguna cosa per menjar?
-Clar- vaig contestar, influenciat potser per allò que em van ensenyar a Can Culapi de "dar de comer al hambriento".
Vaig anar cap a la cuina, agafo dos ous i "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", faig una truita. Agafo dues llesques de pa, les suco, hi poso sal i oli (oli poc, perquè m´emprenya molt quan cau pels forats de les llesques) i li porto.
-Gràcies Quico, està boníssim- em diu, mentre em dirigeixo a buscar-li un vas i aigua- m´en podries fer un altre?.
Repetim l'operació: dues llesques de pa, un tomàquet, oli, sal, dos ous, "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", truita feta, correcte.
Mentre s´el menja amb fruicció li aconsello que truqui a casa seva i faci les paus. Quan acaba, em dona les gràcies, jo li dono deu euros, per si ha de prendre un cafè amb llet (serà cervesa, penso) i marxa."Adéu", "adéu".
L´endemà, cap a les onze de la nit torna a trucar - Quico, tinc gana- em diu des de el porter automàtic.
Vaig a la cuina li faig pa amb tomàquet i pernil (del país) li embolico i li porto. Li dono cinc euros, ell em dona les gràcies,i li torno a recomanar que faci les paus amb la família, que els truqui." Adéu", "adéu".
Al tercer dia torna a trucar, - espera un moment, li dic. Li faig un entrepà de formatge, agafo una Coca-Cola de llauna, ho poso tot en una bossa i baixo al carrer per donar-li. Que fots?- li dic- no penses tornar a casa?, no veus que no pots estar donant voltes així, com un "pardillu"?. Li dono dos euros i ell em dona les gràcies. "Adéu", "adéu".
No en sé res més. Un dia em diuen que està tancat a un reformatori per robatori de mòbils, agressions...
El dilluns passat, cap a les dotze de la nit, sento el timbre, agafo l´interfono - sí ?- dic. Em contesten: - Quico, sóc el Joan, ja no estic al reformatori, m´han fet fora de casa...
Quan arriba al pis em diu: - Quico, em puc quedar a dormir?- li dic que no pot ser, que als pisos de casa hi viu més família. Em diu si tinc coca, li dic que jo no en gasto i que perquè la vol, em diu que per passar la nit. Em demana vint euros per una pensió, però com que estic segur que es per droga, li dic que no els tinc. Em demana un vas d´aigua, li vaig a buscar i li porto. Beu de pressa i diu: "haig de marxar, m´esperen, gràcies". "Adéu", "adéu".
Quan a marxat, busco el mòbil per fer una trucada, no el trobo enlloc, enlloc. Agafo el fix per trucar al meu mòbil i sento la veu d'una atenta senyoreta que diu, de forma rutinaria : " Amena informa, el movil al que usted llama está fuera de servicio o no dispone de cobertura".
Em costa tant entendre que et portis bé amb la gent i et paguin amb putades :(
La cara que em va quedar...
Ha tornat a trucar !
Dos dies després del robatori, ha tornat. He baixat al carrer i el primer que li he dit és : "t´has passat amb "lo" del mòbil, no?". Ell ho ha negat i m´ha dit que es venia a acomiadar de mi, a l´endemà tenia un judici i el més segur era que el tornessin a tancar i que ja m´explicaria això del judici com havia anat...hem anat a fer una cervesa, m´ha explicat unes quantes coses (que no puc detallar) i ens hem dit "adéu". No m'ha demanat res.
Avui, al migdia, ha tornat a trucar. He baixat al carrer, amb el mòbil a la butxaca. M´ha dit que venia perquè volia convidar-me a un porro. Li he dit que jo, entre porro i porro, no fumava porros. No ha entès la gracieta i jo tampoc, però trobo que fa gràcia, però si la penso massa no l'entenc (la gràcia). Si l´agafo a "bote pronto", si que l'entenc. Ara no vull quedar com un burru.
Li he dit que anava a dinar i m'ha dit que a la tarda tornaria. No ha tornat, (de moment). Seguirem informant.
Foto que representa com si fossim el nanu roba-mòbils i jo. Però no ho sóm eh!...jo no porto bigoti.
