He anat a missa i ha anat d'un pèl que no combrego...

Diumenge, 8 del vespre. Estava a casa, avorrit, pensant en qué estava pensant i pensant perquè estava pensant en què estava pensant...

De cop he sentit música de coral al carrer: " Panis Angelicus fit panis hominum; Dat panis coelicus figuris terminum:O res mirabilis! Manducat Dominum...". He pensat: caram, avui fan música bona a la Plaça Vella!. M'he posat els mocassins marró fosc de pell girada (fan britànic) i he baixat al carrer. Ni una ànima. Si jo tingués por, hauria tingut por.

La música que sentia desde casa sortia d'un altaveu instalat en un balcó. M'he sorprès. La coral ha callat i, tot seguit, he sentit la veu del bisbe dient missa. He arribat a la Plaça Vella i he tombat cap a l'esquerra, davant la catedral hi havia un grupet de persones, un bon home, vestit amb americana convergent (o sigui,lletja), m´ha donat una cartolina, posava:"A les 8 del vespre.Missa solemne per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, seguida de processó amb el Santíssim Sagrament".
He entrat. Hi havia les amigues tenyides de la meva mare i també algún ex-company de col.legi. M'he situat dret al final de l'Esglèsia i he posat cara de fer-me l'interessant, per si em mirava algú.

A l'hora de combregar m'ha vingut la idea al cap, i si em poso a la fila i combrego?, ni m'enrecordo de quan ho vaig fer per darrera vegada. Un cop a la filera he pensat:

"escolta Quico, que tu vas ser instigador de negar-se a anar a missa al cole, que vas ser fundador de la L.A.O ( Liga anti-Opus), que no pares d´escriure a Forums d'internet deixant com un drap brut la Conferencia Episcopal Española, la COPE, el Duran-Lleida i tot allò que faci olor a naftalina...aviam si mentre combregues, cau un llamp del cel i et deixa ben fregit!. Però no, no crec que passi".

He avançat unes passes i de cop he recordat que quan jo tenia 8 anys i anava a l'Escola Pia, la senyoreta Cardona ens havia explicat, a classe de religió, la següent història real:

" Ocurrió en un pueblo del sur de Italia. Un cura que estaba oficiando misa, en el momento de tomar la Sagrada Forma, fué tentado por el diablo y por un momento dudó que la Sagrada Forma contuviera el cuerpo de Cristo. Dios, entonces, quisó darle una lección y cuando el cura introdujo la Sagrada Forma en su boca, esta se transformó en un trozo de carne cruda, como si fuera un bistec crudo, lo entendeis niños?".

He girat cua, he deixat la filera i, tot xino-xano, he anat a fer un cafè al bar que vaig sempre.

Imatge gráfica de la primera comunió, en temps de la senyoreta Cardona, l'espanta-nens.

En Rousseau anava bastant errat i, ademés, em sembla que sóc un "primaveres"...

D'això fa un any, més o menys. Eren les dotze de la nit quan algú va trucar el timbre de casa.
-Quico, sóc el Jordi, m'obres?- jo no sabia qui era i vaig pensar, amb perspicàcia, que la millor manera de saber-ho era obrint. Quan va arribar al replà de casa vaig veure que era un noi de 17 o 18 anys que coneixia del bar que acostumo a anar.
-Quico, he marxat de casa- em va dir -no he menjat res, tinc gana, em podries donar alguna cosa per menjar?
-Clar- vaig contestar, influenciat potser per allò que em van ensenyar a Can Culapi de "dar de comer al hambriento".
Vaig anar cap a la cuina, agafo dos ous i "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", faig una truita. Agafo dues llesques de pa, les suco, hi poso sal i oli (oli poc, perquè m´emprenya molt quan cau pels forats de les llesques) i li porto.
-Gràcies Quico, està boníssim- em diu, mentre em dirigeixo a buscar-li un vas i aigua- m´en podries fer un altre?.
Repetim l'operació: dues llesques de pa, un tomàquet, oli, sal, dos ous, "clec-clec, clec-clec, clec-clec...", truita feta, correcte.
Mentre s´el menja amb fruicció li aconsello que truqui a casa seva i faci les paus. Quan acaba, em dona les gràcies, jo li dono deu euros, per si ha de prendre un cafè amb llet (serà cervesa, penso) i marxa."Adéu", "adéu".

L´endemà, cap a les onze de la nit torna a trucar - Quico, tinc gana- em diu des de el porter automàtic.
Vaig a la cuina li faig pa amb tomàquet i pernil (del país) li embolico i li porto. Li dono cinc euros, ell em dona les gràcies,i li torno a recomanar que faci les paus amb la família, que els truqui." Adéu", "adéu".

Al tercer dia torna a trucar, - espera un moment, li dic. Li faig un entrepà de formatge, agafo una Coca-Cola de llauna, ho poso tot en una bossa i baixo al carrer per donar-li. Que fots?- li dic- no penses tornar a casa?, no veus que no pots estar donant voltes així, com un "pardillu"?. Li dono dos euros i ell em dona les gràcies. "Adéu", "adéu".

No en sé res més. Un dia em diuen que està tancat a un reformatori per robatori de mòbils, agressions...

El dilluns passat, cap a les dotze de la nit, sento el timbre, agafo l´interfono - sí ?- dic. Em contesten: - Quico, sóc el Joan, ja no estic al reformatori, m´han fet fora de casa...
Quan arriba al pis em diu: - Quico, em puc quedar a dormir?- li dic que no pot ser, que als pisos de casa hi viu més família. Em diu si tinc coca, li dic que jo no en gasto i que perquè la vol, em diu que per passar la nit. Em demana vint euros per una pensió, però com que estic segur que es per droga, li dic que no els tinc. Em demana un vas d´aigua, li vaig a buscar i li porto. Beu de pressa i diu: "haig de marxar, m´esperen, gràcies". "Adéu", "adéu".

Quan a marxat, busco el mòbil per fer una trucada, no el trobo enlloc, enlloc. Agafo el fix per trucar al meu mòbil i sento la veu d'una atenta senyoreta que diu, de forma rutinaria : " Amena informa, el movil al que usted llama está fuera de servicio o no dispone de cobertura".

Em costa tant entendre que et portis bé amb la gent i et paguin amb putades :(

La cara que em va quedar...

Ha tornat a trucar !
Dos dies després del robatori, ha tornat. He baixat al carrer i el primer que li he dit és : "t´has passat amb "lo" del mòbil, no?". Ell ho ha negat i m´ha dit que es venia a acomiadar de mi, a l´endemà tenia un judici i el més segur era que el tornessin a tancar i que ja m´explicaria això del judici com havia anat...hem anat a fer una cervesa, m´ha explicat unes quantes coses (que no puc detallar) i ens hem dit "adéu". No m'ha demanat res.

Avui, al migdia, ha tornat a trucar. He baixat al carrer, amb el mòbil a la butxaca. M´ha dit que venia perquè volia convidar-me a un porro. Li he dit que jo, entre porro i porro, no fumava porros. No ha entès la gracieta i jo tampoc, però trobo que fa gràcia, però si la penso massa no l'entenc (la gràcia). Si l´agafo a "bote pronto", si que l'entenc. Ara no vull quedar com un burru.
Li he dit que anava a dinar i m'ha dit que a la tarda tornaria. No ha tornat, (de moment). Seguirem informant.

Foto que representa com si fossim el nanu roba-mòbils i jo. Però no ho sóm eh!...jo no porto bigoti.

El dia que Déu i els angels em van venir a veure, sense avisar.

...

Déu i els àngels existeixen, jo els he vist. Va ser un estiu , una nit que el vent gronxava els pins i l'aire feia olor de trons, jo era petit, i com sempre m'havia portat malament (havia saltat a la torre de la senyora Noguera i l´hi havia arrancat tots els geranis com a venjança per una afronta d'honor amb el seu fill).

De cop un llamp apocalíptic va il.luminar el bosc i per les escletxes de la persiana va entrar Déu amb tres o quatre àngels, em va sorprendre, la veritat, i a més a més jo estava trempat i vaig agobiar-me molt pensant que si ho veien, Déu i els àngels, tot això sortiria el dia del Judici Final i jo quedaria com un pervertit davant tots els àngels, arcàngels, apòstols i estols celestials.
No van dir res i van marxar i jo vaig pensar que per fer això no calia donar-me "sustus".
Total, no en tinc un bon record del dia que vaig veure Déu.

Els angels són molt seus i es poden classificar en diversos tipus, a saber:

Angels empipa-senyores.

Angels empipa-nens.

Angels sense cap.

Angels de fer sanefes.

Angels espanta-pastors.

Angels passeja-nens

Angels Escoltes de Catalunya.

.

Angels aguanta-núvols.

Angels de sotabosc

Angels assexuats anant a fer sexe.

Angels roba-dones.

Angels de fer bonic.



Angels avorrits,esguerra-festes i membres de l'Opus Dei.

Angels votants d'Esquerra Republicana de Catalunya, contraris a la Conferencia Episcopal Española i partidaris del Papa Jordi I de Santes Creus.
Promoció Estiu 2005 !!! Oferta!!! FREE!!!.

Reservat per l'Elisenda (no s'admeten devolucions).


Reservat per la Isnel.


Reservat pel Joan.


Reservat pel Frederic.

Disposem, també, d'un ampli stock d'angels despullats. Punxeu sobre els enllaços i trieu el que més us agradi ;) 1

Reservada pel Jordi-Ítaca2000(la passarà a recollir la seva senyora).

Reservada per Giorgio Grappa.


Disponible.

L'ensaimada de cabell d'angel, sublim aportació celestial a la cuina del nostre Pont de mar blava.

Altres nens també han vist els angels i va i ho expliquen en aquesta web Argentina:
http://personales.ciudad.com.ar/paodeosky/testimonio.htm

Hola!
HOLA SOY CLAUDIO VARGAS ECHEVERRIA TENGO 11 AÑOS PERO ENTIENDO TODO ESTOY EN MI ULTIMA BIDA Y FUI A UNA SESION DE CANALISASION Y ME DIERON LOS NOMBRES DE MIS MAESTROS O MAS CONOSIDOS COMO ANGELES DE LA GUARDASE SE LLAMAN LIMUTIER JORDAN LLOSUA LIMUTIER ME VA ACONPAÑAR HASTA LOS 15 AÑOS Y LOS DEMAS HASTA LO ULTIMOS DIAS YO TENGO UN DON DE SANAR CON LAS MANOS LLA LO E OCUPADO MI MAMA MI HERMANO Y LO CREEMOS EN ESTO FUIMOS A LA SESION EL SABADO 30 DE MALLO YO CREO QUE NO ME CREES MUCHO PERO ES BERDAD ESYOY DE CUNPLEAÑOS.
Claudio Vargas Echevarría

Escuché el coro de los angeles
Desde niña siempre he confiado en mi angel de la guarda y he tratado de tenr siempre una estrecha relacion con el. De dia y de noche lo invoco. Realice una novena a los angeles la semana pasada y el dia que la termine mientras descansaba escuche sobre mi cabeza trompetas y coros celestiales, los angeles cantaron para mi. Ahora atraviezo un momento de intranquilidad pero se que mi angel de la guarda esta conmigo y en el espero y confio para que por su intersecion Dios Nuestro Señor le de tranquilidad amor y felicidad a mi vida.
Maria.

Mi angel me comunico con Dios
He sentido a mi angel y por medio de el hable con el Señor directamente...Desde ese dia no he sentido a mi angel PORQUE?
Nora

Zumbido
Hola a todos:
Hoy lo que tengo es una pregunta acerca de una experiencia que se me repite de vez en cuando.
Quisiera que alguien me explicara por que cuando me encuentro en momentos de profunda anguistia y dolor, al pedir fuertemente a mi angel y a Dios ayuda, siento un profundo zumbido en el oido izquierdo (creo que es) y una sensacion de calor muy agradable en la nuca. Es como una vibracion calida, muy intensa y que dura escasos 60 segundos.
¿Se trata de mi propia adrenalina que en momentos asi se dispara o hay algo de espiritual en ello?.
Agradeceria que alguien que lo hubiera experimentado me diera su opinion. Gracias.
Beka.

Puede llamarse Maria mi angel?
Hola a todos,hoy quise saber el nombre de mi angel de la guarda y para ello me tumbe en la cama y respire profundo, vacie mi cabeza de pensamintos negativos y le formule esta pregunta: "Angel de mi guarda, deseo saber como quieres que te llame, ¿cual es tu nombre?"
y para mi asombro el nombre que me vino de inmediato a la mente fue MARIA, alto y claro.
Esto me ha desconcertado un poco, es mas, cuando le volvi a preguntar ¿eres Maria? en mi mente se dibujo la imagen (esbozo) de un angel con una mandolina.
Que tiene que ver una cosa con la otra?, puede ser una mujer mi angel?...
Si os merece alguna opinion mi experiencia, os lo agradecieria.
Un beso a todos.
BEKA

Como puedo aumentar la comunicacion con mi angel?
Me parece interesante el concepto de los angeles, en lo particular ante desiciones dificiles tanto personales como laborales, magicamente han sido solucionadas a mi favor, sin que paresca que yo haya tenido algo que ver, si esto es labor de un angel me gustaria saber como agradeserselo, ya que yo como persona creyente de Dios pienso que con solo dar gracias no es suficiente...
saludos y gracias por prestar atencion a mis palabras.
Adolfo Manuel.

Si se puede
Si se puede ver los angeles, no hay formula, pero si se pueden ver de eso estoy seguro........pues e visto.
Luís Alberto

Conocer
Saber si pueden mandarme, la lista de los nombres de los ángeles, virtudes y de los arcangeles, porque yo conocco un angel y quiero conocer su nombre, (nosé, talvez por la fecha de cumpleaños de la persona) y saber si pueden hablar a travez de una persona, si enrealidad conocen nuestro destino.
Hector Rodriguez Peñaloza

Estimados...
Mi nombre es Raúl y me gustaría mucho contactar con personas que tengan problemas,hace mucho tiempo en mi interior nació una llama.
Y me gustaría ayudar a los seres con problemas, no soy vidente ni curandero soy ese ser que necesitan personas con problemas que no les deja avanzar en su vida.
Atentamente...
Raúl .

Testimonio
Cuando debo levantarme temprano, cómo no uso reloj, le pido antes de dormirme a mi Angel que me despierte a la hora qque me es conveniente.
El me despierta siempre y la última vez fue hermoso porque desperté por una tenue y cálido soplido. En el instante reconocí que mi Angel siempre está atento. Gracias
Angelito!!!
Euge.

Creo que...
Mi angel se llama Tobías. Hace unos días estaba pensando en como se llamaría mi angel y de repente supe que era Tobías en ese momento no tenía dudas pero al pasar los días como que he empezado a dudar. Tuve curiosidad y comenzé a buscar información aquí en internet, y con lo primero que me encuentro es que un Tobías viajó con el arcangel Rafael. Podrá un angel haber sido un humano? será solo coincidencia? :{ Como podría averiguar si en verdad, asi se llama mi angel?
Sandra.

Agradecimiento a mi angel de la guarda
Este e-mail es simplemente para agradercer a Jose mi angel de la guarda, por la proteccion que me ha dado desde el dia de mi nacimiento y ayudarme a llegar a este punto en el cual me siento muy feliz.
Jorge Gjurinovic.

Existen los ángeles
Hola me llamo julio cesar noriega velazquez, trato de encontrarle un sentido a mi vida yo naci el 10 de julio de 1984, me gustaria saber quien es mi angel, tengo problemas sobre preferencias sexuales y no se que hacer no encuentro paz se que lo que hago esta mal pero como encontrar a mi angel para que me guie a la luz y me salve del pecado.
Gracias por todo el amor y paciencia.
Julio cesar noriega velazquez.

.

Si voleu saber el nom del vostre angel, punxeu AQUÍ
(el meu es diu Haamiah, pobre :) )

El nen que tenia la tita que semblava una anxova.

"Avui et quedarás a dinar a col.legi", em va dir la meva mare. Jo, que tenia 8 o 9 anys, vaig contestar: "buenu".
El menjador de l'Escola Pia era una sala inmensa, amb un sostre molt alt, poca llum i les parets pintades d'aquell marró-beig brillant, de per sí bastant fastigoset. Perquè us en feu una idea, recordava, bastant, el menjador de l'hospici de la pel.licula "Oliver Twist", amb la diferència que els nens britànics eren tots rossets i nosaltres morenets com els escarbatets de les tomaqueres.
Em vaig asseure a una cadireta, callat, perquè jo llavors enraonava poc, perquè tenia vergonya. De la porta de la cuina van començar a sortir i sortir plats d´amanida. Quan em van servir el plat, vaig començar a remenar l´enciam amb la forquilleta, estava convençut que hi trobaria un cuquet, segur que hi havia un cuquet. En comptes d'un cuquet hi vaig trobar una anxoveta.
A la meva dreta s'asseia un nen que jo no coneixia de res, m´el vaig mirar de reüll, tenia la cara prima i les galtes molt vermelles, li vaig mirar les mans, també eren vermelletes. Vaig abaixar la mirada i "ostres"!, de la cama dels pantalonets grisos i apretadets, li sortia la tita!. Era prima i vermelleta, com l´anxoveta de la meva amanida.
Vaig retirar la vista i vaig mirar la meva amanida, quam mirava l´anxova pensava que era la tita, quan mirava la tita pensava que era la anxova. Si em menjava l´anxova era com si em mengés la tita ?... i si em menjava la tita en comptes de l'anxova?, ai no sé!. La volia punxar amb la forquilla (l'anxoveta), però estava trasbalsat i em sentia una mica marejat,i no m'atrevia pas a punxarla, em mancava valor.
Al final vaig fer un esforç sobrehumà i em vaig menjar l'anxova barrejada amb l'enciam, es que, cony!, no podiem deixar res al plat.
Quan vaig arribar a casa, al vespre, encara estava marejat, em vaig posar al llit i vaig vomitar amargament. I tot per culpa del nen que tenia la tita que semblava una anxova.
Mai més em vaig quedar a dinar a cole.